UN ECOPARK AL RIPOLLÈS

Una solució als residus sòlids urbans del Ripollès : un ECOPARC

En les darreres setmanes en algún escrit a la premsa i des d’unes octavetes groques de carrer -signades per un dels socis del tri-partit- s’han posat en boca de CIU declaracions relatives a que ja hi havia previst un increment de la taxa d’escombraries l’any 2003 o que el model que es vol seguir actualment –després dels increments soferts al llarg del 2005 i el que s’aplicarà aquest 2006- per a la gestió i tractament dels residus sòlids urbans (escombraries) del Ripollès ja és el mateix que es tenia estudiat des de l’etapa de CiU a l’equip de govern del Consell Comarcal del Ripollès. Talment com si ara volguessin justificar o carregar el mort de les seves pujes desmesurades de la taxa o la ineficàcia dels seus presidents i vicepresidents d’elevats sous, davant un tema tan important com és la gestió de les escombraries sobre l’equip de govern de CiU en les anteriors legislatures comarcals.

El nostre model evidentment que el teníem i el tenim clar, però de fet en aquests moments ignorem encara quin és el model -si realment en tenen- que es vol seguir des del Tri-partit i des del Consell Comarcal presidit per ERC, doncs el mateix president del Consell Comarcal del Ripollès en el darrer Plenari de gener va al.legar “secret de sumari” per evitar respondre a la qüestió. Tampoc sabem si vindrà al Ripollès cap de les 12 noves plantes de tractament de residus urbans que el conseller Milà va anunciar que es construiran a les comarques gironines fins el 2012. De fet poca cosa sabem, per no dir que no sabem res.

L’únic que sí que sabem és que els municipis del Ripollès han aplicat -seguint els estudis i prvevisions poc encertades del Consell Comarcal presidit primer per la Sra. Josefina del Pozo (PSC) i després pel Sr. Miquel Sitjar (ERC)- increments superiors al 50% i fins el 77% (a Ripoll) l’any 2005 i de prop d’un 19% més el 2006, de la taxa pel servei d’escombraries; per un servei que de moment no ha sofert canvis i que de moment no té clares o són “secretes” les seves solucions futures. Un servei que a més de ser més car ha estat objecte sovint de crítiques i queixes a la premsa tant per part dels usuaris (camió de recollida amb només el conductor, incompliment d’horaris, incompliment de serveis, manca de contenidors, contenidors soterrats avariats durant mesos i mesos…), com per part d’ajuntaments com el de Ripoll, segons va reconèixer públicament la Tinent d’Alcalde responsable de l’Àrea de Medi Ambient (ICV) en els Plenaris municipals de novembre i desembre passats. Unes puges en matèria de residus que s’han afegit a la nova taxa per al clavegueram (que també gestiona el Consell Comarcal juntament amb la depuradora) i la nova taxa per a la deixalleria comarcal. Taxes i més taxes que carreguen directament a la butxaca de TOTES les famílies del Ripollès.









Des del grup comarcal de CiU creiem que també és positiu posar en relleu la notícia publicada – i apareguda a la premsa i per TV3- molt recentment pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat quan el passat mes de desembre el conseller Milà va avalar i visitar el començament d’una prova pilot a la pedrera Vallensana de Badalona per estudiar l’ús de bales de residus inertitzats com a material de restauració paisatgística; precisament el model que el grup comarcal de CiU demanava d’estudiar per a restaurar determinades pedreres de la comarca del Ripollès, una proposta que fou desestimada pel tri-partit al govern del Consell Comarcal del Ripollès a principis del 2005.

La proposta de CiU demanava -en definitiva- estudiar aquesta solució com una alternativa a l’elevat cost que implicarà el transport i tractament dels residus sòlids urbans del Ripollès fora de la comarca, un tema que encara no està resolt; i pel qual la comarca veïna d’Osona demana certes “compensacions”. Aquesta actuació pilot amb bales inerts està finançada al 50% per l’Agència de Residus de Catalunya, presidida pel mateix conseller Milà; i no ha suposat cap increment del cost de la taxa de les escombraries per a les famílies de l’àrea metropolitana.

De fet, el projecte de restauració paisatgística del conjunt de la pedrera Vallensana fou iniciat el 2002 mitjançant el seu rebliment amb terres i runes de la construcció per tal de recuperar la morfología original de la muntanya. La prova pilot es durà a terme durant un any i durant aquest període s’hi depositaran prop de 16.000 bales de residus inertitzats procedents dels ecoparcs metropolitans en dos vasos que han estat impermeabilitzats i adequats com a dipòsit de classe II (residus municipals). Un cop finalitzada la col·locació de les bales, els vasos es recobriran amb terres i es revegetaran per quedar totalment integrats en l’entorn.

Les bales provenen dels ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que són plantes de tractament de la fracció restant de les deixalles. Aquesta fracció és la bossa d’escombraries barrejades que conté tot allò que no s’ha separat en origen. Als ecoparcs es recuperen els materials aprofitables (paper, vidre, plàstics, metalls i matèria orgànica) i el residu no aprofitable es compacta en bales que es recobreixen de polietilè. Aquestes bales tenen un contingut de matèria orgànica inferior al 15% i, per les seves característiques, podrien servir com a material de restauració paisatgística.

Aquesta prova pilot a l’igual que la iniciada al dipòsit controlat del Garraf el 2003, tenen l’objectiu de determinar la viabilitat tècnica de l’ús de les bales plastificades de rebuig dels ecoparcs com a material de rebliment d’espais degradats. Aquest model ja és ben conegut i s’està aplicant amb èxit a d’altres països de la Unió Europea i s’està consolidant a nivell internacional com una de les millors solucions per al tractament i dipòsit de la fracció resultant del triatge, una vegada inertitzada i prenent totes les mesures necessàries d’impermeabilització i estabilització del lloc on es produeix el dipòsit.

Precisament el model que proposava l’equip de govern de Convergencia i Unió abans del canvi de legislatura comarcal amb les eleccions del 2003, per al futur del tractament i gestió de les deixalles al Ripollès un cop clausurat l’abocador de les Llosses al 2007; preveia la ubicació d’un petit ECOPARC o planta de triatge dimensionada, adequada al volum de recollida de la comarca; i que hagués suposat la creació de fins a una desena de llocs de treball, i l’obtenció d’ingressos per la revalorització dels materials aprofitables i reciclables.

Aquest model, segons defensa el grup comarcal de CiU és molt més avantatjós, tant pel seu cost com per la creació de llocs de treball, que la solució que actualment s’ha rumorejat per a compensar l’ús de l’abocador d’Orís, de situar una planta de compostatge al Ripollès que presti també servei a la veïna comarca d’Osona, pels inconvenients de males olors i pudors, gran ocupació de terreny, i un alt cost de gestió i d’inversió que requerirà. El model alternatiu de CiU preveia continuar enviant la fracció orgànica a alguna de les plantes de compostatge existents a les comarques veïnes com ja es va començar a fer el 2002 i es continua fent en l’actualitat.