EL PROFE SE'N VA AL DAKAR...

El profe se’n va al Dakar...

L’experiència de participar a la prova esportiva de motor més coneguda, més dura i més mítica del món es va començar a gestar a les aules de l’escola fa molts i molts anys... i és que ja de ben petit era un apassionat dels cotxes i especialment dels vehicles tot terreny. Potser alguns dels meus companys ex-alumnes encara recordaran que els deia mig en broma i mig seriosament que m’agradaria participar al París-Dakar. Fins i tot abans de tenir els 18 ja vaig comprar per 4000.- ptes. !!! el primer vehicle amb el qual i molts d’altres que el varen succeir vaig començar a practicar per les muntanyes de Milany (Vallfogona de Ripollès) les tècniques de conducció off road.

I el somni s’ha materialitzat 20 anys més tard !!! de la mà del també ex-alumne, amic i soci Albert Bosch, de Sant Joan de les Abadesses. No vaig dubtar ni un segon a respondre afirmativament a la meva participació com a copilot de l’equip quan m’ho va proposar el passat mes d’octubre. Amb la confirmació de la inscripció rebuda el dia 15 de novembre va començar la cursa enrera per a tenir a punt tot l’equip : comprar el vehicle, la preparació, recanvis, assistència, la col.laboració financera dels sponsors i dels patrocinadors locals... una cursa d’obstacles que acabava el dia 29 de desembre en finalitzar favorablement les verificacions tècniques i administratives del rally. Deixeu-me aprofitar aquest escrit també per agrair una vegada més a totes les persones i empreses de Ripoll i comarca que ens varen donar suport i patrocini; sense elles el projecte no hagués estat possible.

Les primeres etapes : el pròleg a Castelldefels i l’especial a Granada varen servir per acabar la meva immersió en el món de la competició (el funcionament i l’ajust del terra-trip, el GPS, el road book...); les grans rebudes amb que ens acollia el públic aficionat tan a Barcelona, Castelló com Granada són de les anècdotes que millor recordo.

Amb l’inici de les etapes en terres africanes va començar també el calvari de problemes tècnics que es varen succeïr : trencament de l’esmorteïdor, punxades de rodes, rebentada d’un tub de fre, sortida de lloc d’una molla posterior, avaries elèctriques... que anàvem superant amb improvitzades solucions d’emergència per a poder continuar en cursa. L’etapa marató de 670 km, a Mauritània sota una intensa tempesta de sorra ens va posar novament a prova : varem quedar sense combustible a 200 km del final. 24 hores després aconseguíem arribar a la sortida de la següent etapa després d’utilitzar el querosè dels helicòpters de l’organització mesclat amb oli de motor.

Malauradament aquesta solució dràstica d’utilitzar querosè ens va malmetre la bomba injectora del vehicle i a l’etapa nº 9 de Tidjika a Atar (jornada de descans), varem prendre la difícil decisió d’abandonar el rally davant la impossibilitat de superar les dunes per manca de potència del motor. S’havia acabat el somni a gairebé 7000 km de Ripoll, però estàvem sencers i podíem recuperar el vehicle !!! no tots els equips poden explicar el mateix.

Els petits campaments nòmades emplaçats en oasis, els ramats de camells, cabres i burrets; els nens i nenes que demanen un bolígraf com a objecte més preuat, les antenes parabòliques que ostenten gairebé tots els teulats de les cases de fang, els mercats multicolors, els camions hiper-carregats de fardells de gra... els camps minats de la frontera de Mauritània, els vehicles de les Nacions Unides que distribueixen menjar, els metges de l’organització del rally visitant els poblets pels que transcorre la cursa, ... formen part d’aquest paisatge que acompanya els meus records d’aquesta cursa.

Jordi Munell
Ex-alumne (promoció batxillerat 1979-1982)
Professor de secundària i batxillerat