Millor 2010

Deixar enrera el 2009... feliç 2010 !!!

Tots, uns amb més valor i desig que altres, volem deixar enrera el 2009... per la crisi, per les dificultats laborals, per no arribar a final de mes, per deixar enrera dissorts familiars, per la dificultat de fer front als pagaments d'alguns productes bancaris mal recomenats, ... i de ben segur per mil i un motius més.

El 2010 és a la porta que avui a les 24h s'obrirà; l'esperança, els desitjos, les il.lusions, ... apareixeran al darrera ?

L'Ajuntament de Ripoll acaba d'aprovar amb només els vots a favor del 53% del consistori (els 9 regidors d'ERC+PSC dels 17 que el composen) un pressupost per al 2010 de 15,17 milions d'euros, un 9,3% per cent més que l'any 2009. Sort que estem en una época de contenció de la despesa pública que si no....

Les principals inversions previstes en el pressupost de l'Ajuntament de Ripoll suposen un increment de la partida d'inversions respecte el 2009 d'un 72%. La llista de les principals inversions previstes (2010):
Pavelló (2a fase): 1.236.340 euros
Museu (projecte museogràfic): 1.034.048 euros
Actuacions d'esponjament i millora del Barri Vell: 888.600 euros
Reforma carrer Pirineus i adjacents: 682.791 euros
Actuacions equipaments culturals: 118.000 euros
Millores al pont de Calatrava: 110.000 euros
Finalització naus de transició de la Barricona: 101.372 euros
Millores i actuacions als barris 31.600 euros (50% menys que l'any 2009)

D'aquest pressupost, cal preveure una nova operació de crèdit per import de 520.000 euros amb la qual cosa l'endeutament de l'Ajuntament de Ripoll està al límit, especialment en una situació de risc descontrolat en cas que es produís un previsible repuntament de l'Euribor per les expectatives econòmiques de la zona euro tal i com ha apuntat el Sr. Trichet, dient que el Banc Central Europeu defensaria la puja de tipus davant la recuperació econòmica de la majoria d'economies europees el 2010 i a desgrat de països com Espanya en què la crisi no acaba de fer fons.

Actualment la situació de retorn del deute de l'ajuntament de Ripoll presenta el següent horitzó :

En aquesta imatge cal fer les següents consideracions :

L'afectació dels previsibles nous prèstecs -no previstos en el moment d'aprovació del pressupost- que es poguessin formalitzar al llarg del 2010 (com ja va passar al 2009 amb un prèstec de 1.100.000 euros per fer front a la manca d'ingressos per les parcel.les de La Barricona); i els nous prèstecs que es puguin preveure encara en el pressupost per al 2011 que estaran encara sota la responsabilitat dels actuals gestors del bipartit. Ens hem de preguntar si seran prudents pel que respecta a les noves inversions en l'any d'eleccions municipals ?

Els prèstecs del pressupost 2011 apujaran -si es formalitzen com els darrers amb dos anys de carència de retorn del principal- les columnes dels anys 2014 i 2015 que es quan hores d'ara comença a baixar l'import segons es veu a la imatge.

Es veu clarament com les anualitats més afectades pel retorn del deute són 2012, 2013, 2014 amb la qual cosa s'està reafermant el que des del grup municipal de CiU veníem alertant des de fa varis anys : que la propera, i les properes, legislatures es veien fortament compromeses per les inversions que estava comprometen l'actual equip de govern ERC-PSC.

De totes les inversions, la majoria improductives (és a dir, que la inversió no retorna directament en forma de llocs de treball. impostos, o despesa agregada), la que s'emporta el primer lloc és la desproporcionada actuació a la plaça de La Lira. El resum de la despesa acumulada presenta el següent quadre :

A la vista de la descomunal inversió acumulada, apareixen algunes qüestions en veu alta ?

És un cost desorbitat i desencertat en una època de crisi ?

Servirà per atreure gent i rendibilitzar-lo ? (efecte Guggenheim)

L'arquitectura s'ha d'adaptar a les possibilitats reals dels pobles o ha de servir per a endeutar-los a costa de l'espectacularitat ?

Els vilatans hem de pagar els deliris de grandesa d'alguns polítics, plasmats en els projectes arquitectònics ?

Encara em venen al cap altres reflexions, especialment pensant en la manca de nova vivenda de protecció acomesa en les darreres dues legislatures i malgrat de disposar de sòl de propietat pública per a construir-la. Som una de les poblacions de la demarcació de Girona que menys habitatge social ha construit tot i les promeses electorals dels partits que estan al govern municipal.

S'ha posat el mateix èmfasi en aconseguir recursos per La Lira que en promoure i ofertar sòl industrial (clarament una inversió productiva, doncs genera llocs de treball, riquesa social, riquesa pública per la devolució d'inversió en forma d'impostos (IAE, IBI, ...) i demanda agregada per la repercussió de la inversió i de la despesa en l'entorn econòmic) ? En época de crisi no caldria pensar estratègies de captació d'inversions productives més enllà d'esperar que vinguin i mantenir el preu per sobre dels 120 euros/m2 ? no caldria preveure una estratègia davant la inminent arribada del doble carril a Ripoll ? des de CiU hem plantejat idees com l'Àrea Empresarial Estratègica (A.E.E), la implicació de l'Incasòl en l'oferta de sòl empresarial públic, cedir terrenys de forma gratuïta durant un termini d'anys a canvi de la implantació d'una empresa ( no es pert la propietat del sòl i és un al.licient respecte altres comarques més ben situades en comunicacions i serveis, com Osona; una espècie de Pla Renove sobre el sòl empresarial )... d'idees n'hi ha moltes però cal la capacitat operativa de governar i posar-hi un mínim de recursos per tirar-ho endavant.

En aquest sentit -i per acabar- recordem algún dels imcompliments, per no dir mentides, més emblemàtics de la legislatura

Malgrat tot, bon any 2010. Estic segur que des de Ripoll ens en sortirem. T'apuntes al canvi ?

Ripoll, Independence Day 2009

En el marc de la celebració de l'INDEPENDENCE DAY 2009 a Ripoll

Avui s'ha presentat el llibre POLITICA I VALORS, com restaurar els valors en la política ? de l'economista i filòsof Daniel Ortiz.

L'acte ha tingut lloc a la Sala Abat Senjust de l'Ajuntament de Ripoll, després de l'ofrena a la tomba del Comte Guifré realitzada pels representants de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya de diferents comarques que s'han aplegat avui a Ripoll amb motiu de l'Independence Day. Hi han participat una cinquantena de persones. Durant l'ofrena, el president de les JNC a Ripoll, Sr. Eudald Grima ha fet referència al simbolisme de la data triada, doncs fou un 5 de desembre del 1705 quan es celebraren les darreres Corts Generals a Barcelona, convocades per Carles III.

Aquesta institucíó democràtica -que va tenir els seus precedents en les Corts de Barcelona de l'any 1000 i les assamblees de Pau i Treva convocades per primera vegada per Oliba el 1021- varen desaparèixer amb l'arribada de Felip V i la guerra de successió de 1714.

Daniel Ortiz, és economista i filòsof, és un polític actiu, que ha estat membre del Comité de Govern d'UDC i vicepresident de Política Sectorial d'aquesta formació política, fou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i a les eleccions al Parlament Europeu el 2007; és professor associat del Dept. de Ciències Socials d'ESADE i exerceix de Director de Responsabilitat Social Corporativa en una empresa d'una grup químic farmacèutic català internacional.

Daniel Ortíz ha estat presentat per Jordi Munell, i Eudald Grima ha realitzat la introducció de l'acte en el marc de l'Indepence Day.

La celebració ha acabat amb un multitudinari concert del grup local de renom nacional, Virus, que aprofitava el marc per celebrar també la gala final de la seva gira 2009 a la Sala Eudald Graells.

Nous programes

Davant de la crisi... baixar preus, reduir costos ? o generar nous programes innovadors i creatius ?

A "caçar" bolets...

Avui una matinal divertida, a "caçar" bolets amb l'Artur Mas a Ripoll, convidats per la Rosa de la FontViva

Un diumenge al matí divertit i distés collint tota mena de bolets de tardor pels boscos de Ripoll, i guiats per l'experta boletaire la Rosa de la fontviva.

Hem collit llanegues (brumoses), camagrocs (russinyols de tardor), cames de perdiu, rovellons, i altres espècies micològiques i hem acabat esmorzant embotits artesanals casolans, coca de forner amb xocolata i truita de bolets, a la Font d'en Jordana, un paratge sensacional a tocar de la vila de Ripoll.

S.O.S.

Cobrament dels rescats en muntanya

Torna a estar d'actualitat un article meu publicat per allà l'any 1997 (?) a l'aleshores setmanari La Marxa, quan la Generalitat va començar a insinuar per primera vegada la possibilitat de fer pagar pels rescats en muntanya...

4 d'octubre 2009

Celebració del 40è aniversari de l'agermanament entre les viles de Ripoll i Prada de Conflent

Una delegació de l'ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal del Ripollès varem assistir a Prada de Conflent a la commemoració dels 40 anys d'agermanament Ripoll-Prada, el proppassat dissabte dia 4 d'octubre.

Una trobada amb els alcaldes dels pobles de la mancomunitat del Conflent i els regidors de Prada de Conflent amb el seu batlle al capdavant, el director general de La Bressola, el prior de Cuixà i altres autoritats locals fou el marc principal d'una jornada durant la qual es va visitar també el mercat artesanals de Prada, el centre cultural Pau Casals, els pobles de Rya i el castell on va néixer Guifré el Pilós i la vila de Vilafranca de Conflent i la seva fortalesa; també varem gaudir d'un dinar de germanor prop del cenobi de Sant Miquel de Cuixà.

Abans de tornar cap a Ripoll, varem assistir finalment a la festa de la "Comfraria d'amics del tast de la butifarra" una entitat que aplega als comerciants productors xarcuters de la zona per a promocionar i posar en valor els seus productes artesanals.

El conjunt d'alcaldes d'aquesta zona del Conflent han format recentment una mancomunitat de pobles que tenen intenció d'estrenyer els lligams culturals, socials i econòmics amb el conjunt del Ripollès seguint la iniciativa endegada per Ripoll fa 40anys. A la vegada volen prendre com a referència el conjunt de serveis que el Consell Comarcal del Ripollès presta al conjunt de pobles del Ripollès.

En el meu cas personal, la trobada fou encara més emotiva en recordar que el meu pare, l'Eladi Munell, fou un dels impulsors de l'agermanament quan aleshores ell era regidor dins el consistori ripollès presidit per Miquel Nardi l'any 1969; fet que vaig viure en primera persona des d'aquella época de la infantesa amb les periòdiques visites i intercanvis que es feien entre les delegacions municipals i d'entitats ciutadanes de Prada i Ripoll.

En aquest sentit des del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Ripoll, en els darrers anys he vingut denunciant el ralentiment de les relacions i intercanvis entre ambdues viles pirinenques, axií com amb la també vila agermanada de Capranica (Itàlia) i reivindicant la necessitat de donar un nou impuls a l'agermanament des de les vessants cultural, esportiva, social, juvenil i econòmica. La trobada mantinguda aquest passat dissabte a Prada i la commemoració del 40è aniversari del "jumelage", haurà de servir de referent per impulsar de nou aquestes relacions.

manca d'autoritat ?

aprofitament lúdic i esportiu del riu Ter

En barca pel riu Ter...

Aquestes imatges valen més que mil paraules. Són un nou testimoni en relació al vell somni iniciat pel Club Nàutic Ripoll (http://www.clubnauticripoll.org/) el 1986 de retornar la vida als nostres rius com a lloc d'esplai i esbarjo i també d'esport i gaudi de la natura.

Són imatges de la baixada en barca celebrada a finals de maig de 2009, al sector urbà del Riu Ter a Ripoll. Quan deixaran de ser excepcionals i passaran a ser habituals ???

El Crit de l'empresariat gironí

El Crit de l'empresariat gironí

L'empresari gironí també va cridar ahir a Girona al Palau de congressos, també va alçar la veu i reivindicar solucions i mesures que ens facin sortir de la crisi.

El crit, la reivindicació, sempre ha anat molt lligada als moviments obrers, sindicals, d'esquerra... De la mateixa manera que la dreta no feia manifestacions, els empresaris no cridaven. Però d'un temps ençà la dreta es manifesta, de fet es manifesta molt omplint carrers, places i avingudes, portant pancatres i lemes i cridant i cantant consignes... I ara, d'un temps ençà, l'empresari també crida i reinvindica... i ben fet que fa!...

L'empresari gironí, l'empresari en general, sempre s'ha explicat, ha exposat les seves opinions, punts de vista, propostes i decisions. Però en aquesta agònica crisi que afecta a l'agònica situació de les empreses, l'empresari gironí, també l'empresari en general, però ara específicament el gironí, crida. I crida, suposo, per ser escoltat, per fer-se sentir si és que algú no l'escolta...

L'empresari gironí cridava ahir al vespre, dilluns 8 de juny a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, per boca de la FOEG en la jornada CRiT de l'empresari gironí, on el seu president va presentar el seu decàleg de reivindicacions per fer front a la crisi:

1.- Execusió de les infraestructures compromeses
2.- Injecció de diner en el mercat. Facilitar el finançament a les empreses i famílies
3.- Nou model del sistema fiscal. Reducció d'impostos
4.- Reforma del mercat laboral
5.- Simplificació dels tràmits burocràtics
6.- Reforma estructural del funcionament de l'administració local, autonòmica i estatal
7.- Finaçament just per Catalunya
8.- Eficàcia del sistema judicial, garantint la seguretat jurídica
9.- Potenciar la formació
10.- Aposta per l'educació i la cultura del treball i l'esforç, patrimoni de la nostra identitat

Des de Ripoll i el Ripollès, una representació empresarial de la UIER i l'AIJER, varem ser presents a l'acte, varem cridar i varem subscriure el decàleg. Els empresaris del Ripollès també cridem !!!!

Eleccions europees

Sant Eudald i el forat de Ripoll

Sant Eudald i el forat de Ripoll

Ja farà alguns anys -cap el 1997- vaig escriure un article a la premsa recordant el "El Forat" de Ripoll (the hole), aquell tuguri deliciós i fosc, enfonsat als baixos de la casa de Can Perla -a la Plaça Gran o del General Mola- on diverses fornades de joves ripollesos hi haviem passat els diumenges a la tarda i festes de guardar, incloses algunes nits de festa major i festes de final de curs. L'oportunitat d'aquell escrit va venir en fer referència a un altre forat, l'econòmic que tenia l'ajuntament de Ripoll en aquells moments per haver-se gastat diners dels pressupostos municipals que corresponien a ingressos de dubtós cobrament amb la qual cosa s'estirava més el braç que la màniga com es diu popularment... Recordava en aquell article als disc jockeys -que ara avui en diríem residents al forat : l'Albert, en Pere Jordi, en Rocky... als cambrers, els porters (en Forment i en Parramon (d.e.p)), i tots els que ens hi trobavem ballant, bevent, conversant... o fins i tot al privé del pis superior.

Enguany aprofitant les dates, vull tornar a parlar i recordar El Forat. A partir d'aquest any, segons diu l'equip de govern municipal, es preveu que molts dels actes de la festa major de Sant Eudald es puguin concentrar a la nova plaça coberta de La Lira, per tal d'estalviar el lloguer de l'envelat i restar a la vegada protegits de les inclemències sempre esperades de la meteorologia de maig. La plaça coberta de La Lira, amaga a sota un altre espai de grans dimensions pendent d'acabar i previst com a futur nou espai polivalent, cultural (sala d'art) i festiu. Aquest espai que s'intueix també una mica com un "forat" sota la plaça i vora el riu, em porta a fer una proposta pública de perpetuar la memòria d'aquella boite o discoteca El Forat per similituds i per proximitat.
La proposta que llenço és la d'anomenar al nou espai soterrani com El Forat en recordança d'aquella incipient discoteca-boite a 36 graons sota terra i que ja forma part de la història -i gairebé del llegendari- del jovent i de l'oci local de fa un grapat d'anys, i en memòria de tots els que hi varen ser (promotors, treballadors...) i de tots els que hi varem passar-hi hores i hores i hi varem viure moltes de les nostres primeres experiències de joventut (el primer cubata, el primer petó, la primera cigarrera, la primera farra, el primer ball lent, el primer........).

Les MATES també poden ser divertides

Les Mates també poden ser divertides...

Exercicis de matemàtiques de programació lineal, de 2n de Batxillerat

Endeutament

Endeutament a Ripoll

Quadre comparatiu de l'evolució del deute financer de l'ajuntament de Ripoll els darrers 5 anys.

La formalització de nous crèdits cada any, incrementa la quantitat de diners a retornar als bancs i caixes en concepte d'interessos i devolució del capital. En conseqüència la pressió fiscal en forma d'impostos directes que patim i paguem els ripollesos també va augmentant per poder fer front als pagaments del deute.

Malhaurament a tanta inversió i tanta pressió impositiva, els ripollesos no notem una millora substancial en els serveis, gairebé al contrari s'han anat degradant alguns com el servei de recollida d'escombraries :

Imatge dels contenidors a la reformada Pl. Sant Eudald, i al centre aquests dies passats.

Falses imatges

Falses imatges pirinenques

A la nostra comarca trobo que ha tingut molt poc ressò i transcendència el bluff en la utilització frívola i falsa d'imatges “de recurs” (adquirides a agències de fotografies) per a utilitzar-les en les campanyes promocionals en folletons i posters de la Costa Brava i el Pirineu de Girona i també en la pròpìa pàgina web del Patronat de Turisme de Girona.

I trobo que ha tingut poc ressò davant l'enganyifa garrafal que això pot suposar de cara als turistes i de cara als mercats emisors i per que al Ripollès -comarca del Pirineu de Girona- també ens hi juguem les garrofes en això. Com ha estat possible, doncs, que malgrat uns paratges excepcionals d'alta muntanya que aquí tenim, gaudim i oferim, ens hagin “colat” el gol de mostrar imatges fraudulentes de paratges canadencs en lloc des del Ripollès ? Que no va estar atent el representant actual del Ripollès al Patronat de Turisme de Girona quan li varen presentar la campanya ? Que no va estar amatent a preocupar-se per quins paratges del Ripollès s'hi reproduïen ? O a defensar aquesta o aquella imatge de tal o qual racó idíl.lic del nostre Pirineu nevat o verd ?

I tot aquest descomunal pastís mediàtic s'ha tancat sense dimissions ni vergonya, ni demanant perdó al sector, ni perdó a les comarques... recordo encara una campanya del partit del president que presideix el Patronat de Turisme de Girona que deia “som com som” ... i un “cap de turc”, una persona d'origen ripollès que n'ha acabat pagant les conseqüències o l'excusa perfecte per fer fora algú que no agradava al president del Patronat... en Francesc Lopez de Ribes de Freser.

I puc parlar-ne amb coneixement de causa. Vaig treballar al costat de'n Francesc Lopez, primer quan ell era conseller comarcal del Ripollès i jo com a secretari i gerent del Patronat de Turisme del Ripollès, després jo com a representant del Ripollès al Patronat de Turisme de Costa Brava – Pirineu de Girona, i del qual ella n'era aleshores el gerent. I conec per tant la seva excepcional pulcritud i el seu caràcter primmirat en el moment de confegir campanyes, elaborar folletons i material imprés, preparar la decoració i la imatge de l'estand del Ripollès o del Patronat al les fires de turisme : Saló de Turisme de Catalunya o al Fitur de Madrid, a Expovacaciones de Bilbao, a Toulouse, a València... amb quina delicadesa es preocupava de confegir un fons o banc de fotografies originals, amb quina delicadesa les mostrava per tal que entre tots els implicats triessim, amb arguments, defensant criteris tècnics i de representativitat de tots els sectors i les valls (de Ribes i de Camprodon),... les setmanes senceres que esmerçàvem a repassar i tornar a repassar aquest material per tal que ningú es pogués sentir ofés ni menystingut.... i ara paradoxalment ell ha estat la víctima laboral d'un gran frau o enganyifa fotogràfica del Patronat de Turisme de Girona, pel qual tants anys ha treballat.

Des d'aquí, permeteu-me la meva humil aportació a fer un homenatge al Francesc Lopez per la seva constant autosuperació en formació i en implicació al capdavant d'un tema que l'apassionava i pel qual va donar mitja vida.

I un suspens -de nota baixa- per la seva frivolitat i poca professionalitat començant pel president de la institució i acabant per l'actual gerent, i tots els que li permeten que s'aferri a un càrrec de tanta responsabilitat social -no només política- al capdavant de l'ens responsable en primera línia de la promoció i estímul d'un dels principals sectors econòmics de les comarques gironines, com és el turisme des del Pirineu fins a la Costa Brava.

L'Escola Vedruna Ripoll participa al PROJECTE GNOMON

Des de l'Escola Vedruna Ripoll participem al PROJECTE GNOMON

Amb els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Vedruna Ripoll participem al projecte Gnomon de reproducció de l'experiènica de mesura del radi de la terra portada a terme per primera vegada pel matemàtic i astrònom grec Eratòstenes fa més de 2000 anys.

L'activitat s'emmarca dins l'assignatura de matemàtiques i pretèn posar en evidència una de les utilitats de la trigonometria com a eina de mesura a escala astronòmica dins l'any internacional de l'astronomia 2009; es complementa així altres activitats dutes a terme dins l'assignatura com una introducció al funcionament dels GPS pel sistema de triangulació i una pràctica realitzada a través d'un joc de geocatching.

L'activitat de mesura del radi de la terra s'ha desenvolupat el dijous dia 26 de març conjuntament amb altres 900 escoles a nivell estatal, que hauran pres cadascuna les seves mesures de l'ombra que projecte un gnomon o indicador vertical; a partir de la mesura de l'ombra i l'angle d'inclinació solar obtingut es podrà calcular per triangulació una mesura indirecta del radi de la terra. L'experiència es desenvoluparà al pati de l'escola Vedruna Ripoll a partir de les 11h i fins el migdia.

La mesura obtinguda d'enviarà per via telemàtica a l'equip de coordinació estatal del projecte Gnomon per a ser publicada a la web de l'any internacional de l'astronomia 2009 : www.astronomia2009.es i a partir de la mesura presa per un altre observador de referència, en aquest cas situat al paral.lel 40º es deduirà la mesura del radi terrestre.

L'Are de Ripoll, alternatives

L'ARE de Ripoll i les alternatives
Plantejament d'altres propostes d'intervenció pública per part de l'Incasòl a Ripoll

Des del grup municipal de CiU hem adreçat un escrit al Conseller Nadal, en qualitat de màxim representant del DPTOP de la Generalitat de Catalunya en relació a la proposta d'ARE de Ripoll recentment rebatuda pel Plenari municipal per unanimitat des de tots els grups polítics.

Adjunto la transcripció de l'escrit.

Honorable Conseller,

Com ja sabreu, el resultat del procés de participació ciutadana celebrat el passat dissabte 24 de gener d’enguany a Ripoll va estar clarament contrari al projecte d'Àrea Residencial Estratègica: un 70,6% dels 875 votants es van pronunciar pel vot negatiu, mentre que només un 27,8% van votar-hi a favor. La participació va quedar fixada en el 10,1%, superant el llindar dels 450 vots establerts per donar validesa a la mateixa per acord dels partits polítics amb representació al consistori. El resultat va estar de 618 vots en contra, 244 a favor, 11 de blancs i 2 de nuls.

Després del clar resultat de la consulta, els tres grups municipals del consistori de Ripoll vàrem complir amb allò que havíem anunciat i vàrem aprovar en sessió plenària de 27 de gener, una al·legació per excloure Ripoll del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Àrees Residencials Estratègiques. Amb la decisió del Plenari per unanimitat, i a l'espera que el Departament de Política Territorial l'accepti i la respecti, voldríem posar punt i final al procés per a desenvolupar una Àrea Residencial Estratègica a la capital ripollesa.

El motiu d'aquest escrit, és que davant de l'exposat, als membres del grup municipal de CiU a Ripoll ens varen sobtar les seves declaracions posteriors a la consulta i a la decisió del plenari municipal, on textualment deia que s’ha de tenir en compte que hi ha un Decret Llei que empara l’actuació del govern, i que els municipis haurem de negociar les característiques d’aquestes Àrees Residencials Estratègiques perquè siguin possibles.
Si bé és cert que el Decret Llei al que Vostè es refereix dóna la potestat a la Generalitat de Catalunya per a actuar de forma supramunicipal, també és cert que enlloc del mateix s'esmenta la possibilitat d’actuar en sentit contrari a la voluntat de la ciutadania. En aquest cas, gosem demanar-li que, en un acte de responsabilitat política i de qualitat democràtica, vulgui retirar aquestes declaracions i accepti la voluntat del poble de Ripoll de no tirar endavant amb l’Àrea Residencial Estratègica.

Però el nostre grup municipal encara vol anar més enllà de forma positiva i constructiva, i veient que tant el Departament que encapçaleu com l'Institut Català del Sòl estan en tan bona predisposició per a impulsar mesures i inversions a la capital ripollesa, estem disposats a negociar amb el govern de la Generalitat una sèrie de mesures que creiem que poden ser viables de forma immediata, i el que és més important, que serien acceptades de bon grat per la majoria de la ciutadania.

Per un costat, l'INCASÒL ja és propietari d'unes parcel.les al nou sector de Ripoll anomenat Can Guetes i ja urbanitzat en la seva primera fase; pensem que hauria de ser prioritari començar la construcció i oferta d'habitatge protegit o de lloguer en funció de la demanda que es recull a l'oficina municipal d'habitatge.

Per un altre costat, l'Ajuntament de Ripoll ha adquirit recentment unes parcel.les al mig del barri vell, al Carrer Vinyes, que pensem podrien ser ofertades o cedides a l'Incasòl amb el compromís de construir nous habitatges de protecció oficial, atenent a la tipologia demandada i recollida a l'esmentada oficina municipal d'habitatge.

Un tercer element en joc hauria ser la negociació per part del Departament que presidiu i el mateix Incasòl, amb el Govern Central el traspàs de l'actual edifici i terrenys de la caserna de la Guàrdia Civil atenent la realitat actual del nombre d'agents que hi resideixen i la seva sobredimensió. Aquest espai ja està qualificat en el vigent nou POUM com a habitatge dotacional i per tant considerem també estratègica la intermediació i intervenció de l'institut Català del Sòl per a iniciar la seva construcció i oferta al més aviat possible.

Un quart aspecte podria ser la intervenció de l'INCASÒL en la construcció i promoció de l'habitatge protegit -o en els terrenys objecte de cessió a l'ajuntament- en les noves àrees en desenvolupament a partir del nou POUM com ara el sector de l'antiga empresa tèxtil Filpur, la zona de La Torre, el Carrer 27 de maig...

En cinquè lloc caldria esmentar la possible intervenció pública en la conversió a habitatges de protecció oficial d'alguna de les fins a 31 noves promocions d'habitatges a Ripoll que estan en construcció o aturades degut a la manca de finançament per a finalitzar-les o la manca d'expectatives de venda. Hem comptabilitzat projectes de fins a prop de 170 habitatges en aquesta situació.

En sisè lloc, també ens sembla coherent demanar la intervenció de l'INCASÒL atesa la bona predisposició a actuar a Ripoll, al nou sector industrial de La Barricona, on en aquests moments amb la urbanització ja acabada, hi ha unes 12 parcel.les disponibles; amb l'agreujant que l'ajuntament de Ripoll havia fet previsions de venda en el pressupost municipal del 2008 contemplant els pertinents ingressos que no s'han materialitzat però que en canvi sí que s'han gastat com a despeses. La compra i promoció d'aquests terrenys per part de l'Incasòl podria ajudar a l'ajuntament a solventar una situació financera dificil en aquests moments.

En darrer lloc, també ens atrevim a proposar una nova actuació en l'àmbit de la promoció pública de sòl empresarial o industrial. El sector de la Carretera de Les Llosses, al sud de Ripoll, ja fou objecte de defensa durant el procés d'exposició i aprovació inicial del POUM per part del nostre grup municipal, que fou rebatuda amb els arguments de ser un sector inundable; de fet els mateixos arguments d'inundabilitat que afecten la zona de La Preparación Textil, SA i on malgrat aquest fet i imposant mesures correctores s'hi havia previst la promoció de l'Àrea Residencial Estratègica per part del Departament que presidiu.

Per tant, pensem en un projecte de nova Àrea Empresarial Estratègica que amb les mesures correctores adients i necessàries podria situar en el mercat d'oferta pública de sòl empresarial i industrial un sector on ja tradicionalment des de fa anys s'hi han ubicat algunes activitats empresarials, normalitzant a la vegada l'activitat de les empreses existents i en una situació estratègica davant l'arribada del desdoblament de la C-17 fins a Ripoll i de baix impacte paisatgístic.

Els membres del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Ripoll som conscients que la vostra tasca al capdavant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques no és fàcil, però volem incidir en la necessitat que des del govern de la Generalitat es desenvolupin les mesures concretes, racionals i correctes per a cada municipi.

Entenem que les Àrees Residencials Estratègiques puguin esdevenir una solució acceptable a la manca de vivenda assequible en algunes ciutats catalanes, però li podem assegurar que aquest no és el cas de Ripoll, on fa pocs mesos es va aprovar definitivament el nou planejament urbanístic que ja preveu d'acord amb la legislació vigent suficients bosses d'habitatge protegit en les noves zones a desenvolupar i que s'han d'afegir al que s'ubica en les zones actualment en desenvolupament.

A l’espera de la seva comprensió i col·laboració us saluda molt cordialment,

Jordi Munell i Garcia
Portaveu del grup municipal de CiU

L'encís del desert...

L'encís del desert...

Amb el company Pep Busquets oferim per aquest 2009 una nova proposta per oferir a tots els afeccionats al 4x4, però també a tots aquells que alguna vegada han somniat -com nosaltres mateixos- passar uns dies al mig de l'espectacle sublim i meravellós del desert magrebí, a tocar de la frontera amb Argèlia, en mig d'un mar de dunes, recorrent paisatges de civilitzacions antigues, vestigis d'un passat que es perllonga encara en el present d'uns pobles nòmades, perduts de la pressa i l'estrés de la nostra civilització.... oblidar-es uns dies de la crisi en mig del silenci del vent del desert... en mig d'una gent que ens acullirà com si fossim de la seva família a les haimes i a casa seva, perdre's per uns mercats de productes locals encisadors...



Un programa assequible en preu i assequible a tots, amb la dificultat controlada, amb guies locals que ens acompanyaran i ens ajudaran, amb ajuda mecànica puntual si cal, gaudint d'uns bons serveis hotelers i ajudant, també perquè no, als autòctons amb la nostra aportació al desenvolupament d'un sector turístic.

Us hi volem convidar.

Suport al sector empresarial del metall

Suport al sector empresarial del metall català

Aquesta setmana, el dia 10 de febrer, s'ha celebrat a Barcelona l'acte reivindicatiu de tot el sector empresarial del metall a Catalunya davant la situació econòmica que patim. En el marc d'aquest acte, vaig demanar la presència simbòlica de l'alcaldia de Ripoll tenint en compte el pes històric de la nostra vila en la proto-industrialització de Catalunya i el pes específic que hi va tenir -i que encara té en el present- el sector del metall (les fargues, la fabricació d'armes i claus...).

Ho vaig fer de forma solemne, a través d'una moció a l'ajuntament per a donar-li més rellevància i formalisme. Sóc conscient que és una demanda plena de simbolisme i que no volia amagar un fort reconeixement a tots els empresaris d'un dels sectors que actualment estan creant el major nombre de llocs de treball a Ripoll i el Ripollès i donant el major percentatge de producte interior brut de la nostra vila i comarca. També em vaig oferir personalment per a acompanyar l'alcaldia en aquest acte de suport i representació, per fer pinya al voltant d'una situació que ens preocupa a tots els representants polítics municipals.

El contingut de la moció es transcriu així :


Actualment el sector del metall a Catalunya concentra uns 300.000 treballadors i genera el 12% del PIB català; aquest sector travessa una situació de crisi sense precedents. Des de la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona han cregut que davant la situació en que les administracions públiques no prenen ni compleixen mesures d'actuació efectives per fer front a això només els resta manifestar-se públicament.


Amb aquesta finalitat, la UNIÓ METAL·LÚRGICA DE CATALUNYA (UMC), integrada per les patronals provincials APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona, FEMEL de Lleida i UPM de Barcelona, ha convocat una CRIDA DEL METALL CATALÀ amb un acte a celebrar a Barcelona el proper dia 10 de febrer. Amb aquest acte públic es vol demostrar la unió del metall, reivindicar la seva importància en l'economia i exigir mesures urgents de suport al sector. L'acte tindrà lloc el dia 10 de febrer de 2009, de 18:00 a 20:00 hores, al PALAU DE CONGRESSOS DE CATALUNYA a Barcelona (Av. Diagonal, núm. 661-671), amb el següent guió :

• Lectura i signatura d'un document reivindicatiu, que es lliurarà posteriorment a autoritats, entitats empresarials i mitjans de comunicació.


• Presentació de ponències de 4 empresaris representatius del sector.

Davant de l'exposat, des del Grup Municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem :

• Que l’alcaldessa de Ripoll o el regidor en qui delegui i en nom de l’Ajuntament de Ripoll, com a institució i en representació del poble “bressol de la industrialització de Catalunya” i com a capital d’una comarca industrial que sempre ha estat pionera i capdavantera en el sector del metall i que concentra encara bona part de la seva activitat industrial i empresarial en aquest sector, s’assisteixi en aquest acte de suport al sector del metall català.

La resposta ha estat d'aquelles que fan història, segellada el mateix dia 10 per a no poder tenir rèplica, m'explica llargament que no se l'hi escau com a alcaldessa participar en un acte dirigit i per a empresaris de Catalunya, que per assistir a la convocatòria li cal omplenar un full de registre per internet on ha de constar l'empresa que representa, que la moció no s'escau per que quan es discuteixi ja s'haurà celebrat l'acte, que ara no és hora de cercar culpables a la crisi, que és hora de deixar de banda absurdes diatribes sobre qui pot tenir més culpa de la crisi, que és hora de fer front units a les dificultats sorgides en moments de crisi, que...

Jordi Munell

Febrer 2009

Are de Ripoll, i la consula popular

Extracte de la intervenció de Jordi Munell al programa Taula Oberta de Televisió del Ripollès en relació a la consulta popular sobre el projecte d'ARE al sector de la Preparación Textil.

Canvi climàtic còsmic

Canvi climàtic còsmic

Amb motiu de la celebració de l'any internacional de l'astronomia 2009, torna a ser notícia d'actualitat tota una teoria alternativa -o si més no complementària- a l'explicació del canvi climàtic com a conseqüència de les emissions de CO2 producte de l'increment de l'activitat tecnològica humana sobre la terra.

Aquesta teoria explica l'increment de la temperatura mitjana del planeta terra per l'acció dels raigs còsmics formats per les explosions de supernoves galàctiques i que penetren a la nostra atmostera terrestre i actuen en la formació dels núvols baixos. Els núvols baixos són els responsables de refredar la superfície de la terra per reflexió de la llum solar; a més núvols baixos, major reflexió i menys calor solar arriba fins a la superfície. A més raigs còsmics és més gran la formació de núvols baixos.

En aquest anys actuals, l'arribada de raigs còsmics és menor que en dècades precedents de principis del S. XX i per tant s'observa un increment progressiu de la temperatura de la terra. El paper del Sol, és principal en aquest fet, doncs l'anomenat vent solar -proposat pel físic Eugene Parker els anys 50 del segle XX- és l'agent regulador de la quantitat de raigs còsmics que penetren a travès de l'escut magnètic terrestre; a part de la seva acció tèrmica directa.

Aquesta teoria explica i interpreta perfectament les époques històriques i a escala còsmica de glaciació i calentament de la terra a partir del deambular del Sol i el sistema planetari dins la galaxia en els darrers mil milions d'anys (més de 20 voltes respecte el centre de la Via làctea). La teoria no desestima en cap cas el paper de l'acciò humana contribuint al calentament global, en tot cas posa en dubte quina de les dues causes és la més important.

Per tal de recabar informació i contrastar aquesta teoria, la NASA des de fa uns anys va posar en marxa els instruments del programa CERES -Clouds and the Earth Radiant Energy System- (els núvols i el sistema d'energia radiant terrestre), embarcats en els satèl.lits AQUA i TERRA. Els CERES medeixen la quantitat de calor i de llum solar en els sensors per comparació en àrees ennuvolades o clares del planeta. Aquestes mesures permeten als científics determinar com actuen els núvols en el calentament i refredament de la supertície terrestre, i com estant canviant els núvols per acció de l'activitat humana a la terra.

El programa CERES es complementa des de fa 12 anys amb les observacions anomenades Verdaderes, des de terra, fent coincidir l'observació visual amb el pas dels satèl.lits; aquestes observacions terrestres es varen popularitzar a través del programa participatiu S'COOL (Students Cloud Observations On-Line – observacions estudiantils dels núvols-). Aquest passat dia 13 de gener s'ha celebrat el dia mundial d'observació.

Des de la meva vessant educativa, vaig promoure que el grup d'alumnes de 4t d'ESO del curs 2007-2008 de l'Escola Vedruna Ripoll, dins de l'assignatura de Meteorologia, s'impliqués en el programa S'COOL de la Nasa realitzant observacions verdaderes des de terra durant els mesos de gener i febrer del 2008, i reportant les dades obtingudes al programa CERES de la NASA a través de la web interactiva. Una petita i modesta contribució a l'estudi d'aquesta teoria còsmica, però a la vegada una gran oportunitat per a conscienciar els nostres joves de les evidències i conseqüències del canvi climàtic o calentament global que estem patint.