3/8/07

LA PREDICCIÓ SÍSMICA

La predicció sísmica

Els terratrèmols percebuts aquest darrer mes a la nostra comarca ens varen alertar novament als ripollesos de que vivim en una zona amb un risc sísmic gens negligible; i de que no podem oblidar l'evidència històrica dels terratrèmols del S.XV.

El risc sísmic d'una zona és un paràmetre que ens dóna la probabilitat de que es produeixi un sisme d'una determinada magnitud o intensitat en un determinat període de temps. Per caracteritzar el risc sísmic d'un territori s'utilitzen mètodes estadístics basats en els períodes de retorn de sismes a la zona, a partir de l'acumulació de dades històriques i a partir del coneixement de la tectònica (estructura del subsòl) local.

Malgrat tenir mesurat el risc sísmic, catàstrofes com l'esdevinguda més recentment al Japó són difícils d'evitar per la dificultat científica d'efectuar previsions exactes. És en el camp de la previsió i detecció de sismes que les comunitats científiques internacionals de geòlegs, geofísics i estudiosos del tema estan intentant avançar des de fa dècades.

Entre les diferents teories i mètodes experimentals proposats els darrers anys per a la predicció sísmica, alguns ja s'han aplicat amb èxit relatiu en diferents països i regions d'elevada sismicitat. Cal esmentar els models matemàtics que proposen equacions i lleis algorítmiques per interpretar els anomenats precursors sísmics, o els mètodes físics que es basen en detectar variacions de nivell en aqüífers subterranis o variacions de la concentració de gasos com el radó o l'heli. També el mètode VAN de detecció de corrents tel·lúrics i distorsions electromagnètiques -detectables fins i tot per satèl.lit- o els mètodes que es basen en l'extrapolació de resultats d'experiències de compressió de roques al laboratori.

D'entre tots ells, el mètode VAN (Varotsos, Alexopoulos, Nomikos, 1981) basat en la detecció de les variacions del camp elèctric de l'escorça terrestre quan s'apropa un moviment sísmic ha permès en repetides ocasions la predicció temporal i geogràfica de diversos terratrèmols a les regions on s'ha aplicat. La seva teoria ja preveu fins i tot les possibles errades i defectes d'un mètode que encara no és reconegut universalment.

El mètode VAN parteix de les deteccions experimentals d'emissions ràdio-elèctriques o de variacions de corrents tel·lúrics (del subsòl) que precedeixen a un sisme. La causa d'aquestes emissions originades en produir-se compressions de les roques del subsòl és un fenòmen físic ja conegut de fa temps basat en l'efecte piezoelèctric, pel qual un cristall de quars en ésser sotmès a una pressió crea un camp elèctric al seu voltant. La suma de diversos camps pot provocar variacions detectables dels corrents elèctrics que circulen per l'interior de la terra (tel·lúrics).

La conclusió axiomàtica del mètode VAN estableix que tot sisme de magnitud superior a 3,5 està precedit per un senyal electrosísmic, i tot senyal electrosísmic va seguit per un sisme la magnitud i l'epicentre del qual es poden predir amb precisió. Amb tot, però, les interpretacions del mètode VAN per a una zona concreta només seran fiables un cop contrastats els senyals obtinguts per primera vegada en aquest indret.

Els corrents tel·lúrics es veuen afectats i alterats per les discontinuïtats geològiques, conveccions subterrànies de fluids, presència de minerals metal·lífers, variacions del camp magnètic terrestre, tempestes atmosfèriques, activitats industrials o l'electrificació dels ferrocarrils amb corrent continu. Aquestes pertorbacions són sovint difícils de distingir de les degudes a fenòmens sísmics i que podrien interpretar-se com a precursores.

A causa d'això, l'èxit del mètode VAN es basa en una xarxa de telemesures de corrents tel·lúrics en diferents direccions creuades, la qual cosa permet interpretar un veritable senyal sísmic detectat en diverses estacions a la vegada i distingir-lo d'un senyal paràsit, per les causes abans esmentades, i que només seria detectat localment.

El mètode VAN encara té pendents qüestions com la detecció a distància d'aquestes variacions dels corrents tel·lúrics deguts als senyals electrosísmics, la propagació d'aquestes senyals, la influència de paràmetres com la porositat del subsòl, la presència d'aigua, la heterogeneïtat dels materials… i les crítiques al subjectivisme interpretatiu d'aquest mètode i a l'incompliment de certes previsions anunciades.

Al llarg dels anys noranta -anomenada la dècada internacional per a la reducció dels desastres naturals- es va intensificar la tasca científica encaminada a determinar un llistat internacionalment reconegut i acceptat de precursors significatius dels moviments sísmics. Malgrat tot encara no podrem predir el proper sisme !