15/10/14

Amb Forcacell, Casals i Vila d'Abadal a l'Europarlament

Forcadell, Vila d'Abadal i Casals al Parlament Europeu:
"Venim aquí a buscar el dret a decidir que Espanya ens nega" L'ANC, Òmnium i l'AMI demanen suport internacional, juntament amb Terricabras, Maragall i Tremosa al Parlament Europeu en l'acte celebrat el 14 d'octubre.

 
Un acte per a demanar suport internacional per la consulta sobiranista del proper 9 de novembre, acompanyats dels alcaldes de Ripoll, Monblanc i Vic i dels eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ramon Tremosa.

A la conferència, Carme Forcadell (presidenta de l'ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d'Abadal (AMI) han assegurat que "venim aquí, a Europa, a buscar el dret a decidir que l'Estat espanyol ens nega". "Volem un Estat que defensi els nostres drets i interessos, un Estat que defensi les urnes", ha reiterat Forcadell.



"Abans que independentistes som demòcrates, i volem que voti tothom", han afegit els dirigents catalans. "L'Estat utilitza les lleis per negar-nos el dret a ser consultats, emparant-se en un tribunal desqualificat. No hi ha separació de poders. Es posa en qüestió l'estat democràtic i els ciutadans ens sentim indefensos", ha dit Forcadell.

"Què més hem de fer, els catalans? Hem fet 3 de les mobilitzacions més importants d'Europa", ha continuat la presidenta de l'ANC. "Quin altre país ha tret al carrer el 20% de la seva població? Volem decidir el nostre futur, i la mobilització continua!", ha exclamat.

Al seu torn, Vila d'Abadal ha recordat a Brussel·les que el 74% dels municipis catalans són membres de l'AMI: "El municipalisme està compromès, 920 ajuntaments han aprovat mocions a favor de la consulta".



Cal destacar que, a mitja conferència, l'acte s'ha aturat per tal que les prop de 300 persones que hi havia poguessin seguir en directe la compareixença i la posterior roda de premsa del president de la Generalitat, Artur Mas, des de la sala de l'Europarlament.

20/9/14

La Casa d'oficis de Ripoll

La Casa d'oficis de Ripoll continua a bon ritme el seu projecte 2014, mentres ja es prepara per presentar el projecte 2015. Dos grups de 8 joves aprenen un ofici que els ha de permetre inserir-se al món laboral amb èxit gràcies a la formació i experiència aconseguits.



.

11/9/14

Ripoll, 11 de setembre de 2014

Intervenció de Jordi Munell a l'acte institucional de l'11 de setembre al Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, durant l'ofrena al Comte Guifré el Pilós, fundador de la Nació Catalana.

Benvolguts ripollesos i ripolleses, regidors/es, autoritats, entitats...

Sigueu molt benvinguts i benvingudes a aquest acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Ripoll bressol del nostre país.

Com bé sabeu, aquest 11 de setembre no és una diada qualsevol, avui es compleixen 300 anys de la caiguda de Barcelona... 300 anys que potser ens han semblat 3.000... 300 anys que han resultat ben feixucs per a moltes generacions de persones que han mantingut vius uns ideals, una cultura, una llengua, unes tradicions, unes costums, una manera de sentir, fer i de ser !!! Una commemoració que permet recordar la persistència i la voluntat de ser dels catalans i les catalanes, i com malgrat les dificultats, amb paciència, resiliència, tenacitat, orgull i treball, hem estat capaços de recuperar-nos i tornar a excel•lir com a poble.

I també especial per que és la darrera diada prèvia a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre on tots els catalans i catalanes serem cridats a manifestar la nostra opinió sobre el futur polític que volem per al nostre país; un país que Guifré el Pilós -aquí present- en sentà les bases nacionals a la seva mort l'any 879.. I això serà així després d'un procés social i d'un procés polític paral.lels. Un procés que ha estat caracteritzat per grans majories socials i per un ampli consens polític, per l’encaix en la legalitat, pel civisme i el diàleg com a mostres del nostre tarannà, i per la democràcia com a signe distintiu de com resoldre els conflictes avui. I no com fa 300 anys amb les armes ripolleses.

Segurament les generacions futures ens diguin que durant aquests tres cents llargs anys haurem estat una nació massa pacient i segurament massa conformista, que haurem anat entomant injustícies i greuges amb la vana esperança que tard o d'hora seriem compresos i reconeguts com a iguals. Però al final hem vist i reconegut que haurem estat únicament utilitzats com a font de recursos econòmics... la mamella de l'estat... i així al llarg d'aquests 300 anys...

Aquest 2014 la nostra generació es disposa a convertir aquesta nació en estat. I ens disposem a fer-ho per la força de la voluntat de la majoria i junts. Ningú que estimi la democràcia i la pau pot oposar-se a aquests dos preceptes.  

Possiblement si mirem la història recent l'efecte en cascada va iniciar-se des de la retallada de l'estatut, Efectivament des d'aquell moment s'ha produït un efecte allau davant aquell greuge inconcebible que va atacar el nostre concepte de poble, el nostre model judicial, lingüístic, els nostres preceptes van ser suprimits o reinterpretats, tot han estat retallades i negació de drets. Però aquest munt de greuges els ha fet sortir el tret per la culata. Ha ressuscitat aquell anhel molt de temps esmorteït i fins i tot reprimit... però latent, encés, com aquella brasa roent sota la cendra; Ha tornat a il.luminar aquell desig d'esdevenir un estat independent i ha agafat volada i talment com un allau molt potent ha anat sumant partidaris, i ja ho sabem... els allaus són difícils d'aturar un cop han agafat embranzida.

Els catalans tenim el dret a decidir, només faltaria !!!..., i els arguments que esgrimeix l'estat espanyol són febles i absurds. Parlen de la constitució com si es tractés d'un codi diví, intocable i inalterable. Si el el món s'hagués regit per aquesta inamobibilitat potser estaríem encara regits pel codi d'Hammurabi, un codi que fa 4.000 anys era vàlid però que avui evidentment està caducat, com la Constitució espanyola. Les lleis es redacten al servei dels pobles, i els pobles tenen el dret i fins i tot el deure d'anar renovant i actualitzant les seves lleis i les normes en funció de l'inexorable canvi que comporta el pas del temps.

La inamobilitat no existeix, a principis del Segle XIX al món hi havia 20 països, ara al Segle XXI d'hi ha gairebé 180. Dels poc més de 150 països que han assolit la independència des del 1800 22 han sortit de l'estat espanyol, i cap d'aquests no ha demanat per tornar-hi... !!!

Avui es compleixen dos anys de la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona i que es pot dir que va obrir la “caixa dels trons”, la societat civil, més d'un milió de ciutadans van sortir al carrer per dir prou, per exigir el seu dret a la independència. Aquella gran diada va suposar un abans i un després, les forces polítiques havien de respondre a una demanda clara i directa sorgida del poble.

Alguns van pensar que era una flor que no faria estiu... però el cert és que el moviment ciutadà va anar creixent i el nombre de persones que es van afegir a la idea no ha parat d'augmentar dins l'allau imparable que abans us deia.

La Via Catalana que va recórrer el país de nord a sud ara fa un any va constatar l'augment d'aquest desig. Catalunya va aparèixer a la portada de molts diaris estrangers, que van començar a parlar del nostre procés com d'un projecte madur i consolidat.

Aquesta tarda una nova mobilització -per tercer any seguit- de ben segur posarà una nova fita en aquest camí cap al reconeixment del dret a decidir i esperem que cap a la recuperació de la independència perduda fa 300 anys.

Nosaltres els catalans només demanem poder exercir el dret legítim que tenim com a ciutadans... poder decidir allò que volem ser... i ho volem fer tranquil·lament, democràticament, cívicament. No anem contra ningú, no obliguem a ningú, i les forces polítiques ja s'han compromés a actuar segons els resultats de les urnes ens agradi o no el seu resultat.

És molt trist constatar la diferència de criteris que hi ha entre el procés de separació del Regne Unit-Escòcia i el d'Espanya-Catalunya. L'actitud espanyola diu molt poc en favor de la seva qualitat democràtica. Això malauradament li ve de lluny, gairebé es podria dir que forma part del seu ADN, mantenir els pobles collats i sotmesos fruit de l'ascendent d'aquell imperialisme que els ve de segles. Fruit d'aquesta actitud, ara la bretxa és molt gran, massa gran i se'ns intueix impossible refer els ponts de diàleg; només podem refiar-nos del nostre dret a decidir i de la confiança en els nostres poltics per actuar en conseqüència al que la societat demani, avui a la gran V i el dia 9 de novembre.

Tal com diu el manifest que s'ha llegit fa uns minuts: Ara és és l'hora de la gent; ara és l'hora de la democràcia; ara ens toca decidir; ara es l'hora de la unitat; ara és l'hora de la generositat; ara és l'hora de ser valents; ara és l'hora de treballar... ara és l'hora de votar i de guanyar !!! la resposta de cadascú de nosaltres determinarà profundament el futur dels que vindran. També des dels municipis ens comprometem a respondre dempeus, amb l’ànim serè i l’esperit fort. Ens comprometem a fer-nos dignes d’un futur millor i d’un llegat que estem segurs, estem convençuts que valdrà la pena.

Visca Ripoll

Visca Catalunya




 

3/5/14

17/4/14

1000 dies

El mercadet del barri de la Carretera de Barcelona de Ripoll ha celebrat els seus 1000 dies (2,5 anys) de posta en marxa, amb unes vint-i-tantes parades consolidades de presència regular al llarg de l'any.

És el segon mercat setmanal de Ripoll, que es concentra al sector de la Plaça Vila de Prada, Carrer de Josep Ma. Pellicer i Carrer Núria, en el barri més poblat de Ripoll i amb vocació de ser un mercadet complementari -en cap cas substitutiu- del mercat setmanal dels dissabtes.

El mercadet dels dimecres ha aconseguit captar el públic local però també públic de les petites poblacions veïnes de Ripoll fins i tot del nord d'Osona i d'aquelles persones que per diferents motius no els era convenient o possible assistir al mercat dels dissabtes i que s'havien acostumat a anar a d'altres poblacions (St Joan, Olot, Vic, Manlleu, Campdevànol...), amb la conseqüent fuga de consum fora de Ripoll.

El mercadet és molt ben valorat tant pels veïns de la zona, com els ripollesos en general, la Unió de Botiguers de Ripoll, les entitats veïnals i el conjunt dels establiments de serveis, hosteleria i comerç de la zona pel moviment de persones que aprofitant la cita setmanal passegen i volten pel sector; i des de  la regidoria de comerç de l'Ajuntament de Ripoll es fa un seguiment puntual de la seva evolució i funcionament.

El projecte del Mercadet es va complementar amb la dotació d'una nova zona d'aparcaments gratuïts a l'Av Ripollès amb unes 35 places que són molt ben valorades en el barri i especialment els dimecres.

El Mercadet també s'ha promocionat en diferents webs que informen dels mercats setmanals i populars de Catalunya.

Enllaç a la notícia per TVR :
http://televisiodelripolles.xiptv.cat/esports-en-xarxa/modetv?chapter_id=145568


 

Entrevista Diari de la Fira de les 40 hores

Jordi Munell, entrevistat per al Diari de la Fira de les 40h 2014 :

Balanç dels tres anys de legislatura. 

A nivell de compliment de compromisos i programa electoral ho valoro en prop del 75%, i amb perspectives en els propers mesos d'acostar-nos a completar-ho. No han set uns anys facils de gestionar i l'Ajuntament ha hagut de fer força contenció de despesa, sense possibilitat de fer inversions... i partíem amb major despesa ordinària derivada dels nous equipaments a fer funcionar.

Què ha canviat a Ripoll en aquests tres anys?

Grans actuacions i inversions molt visibles no ha estat possible de fer-les per la situació econòmica i l'elevat endeutament. En tot cas estic satisfet d'haver pogut mantenir en funcionament i amb rendiment els nous equipaments que es varen engegar entre el 2010 i el 2011 a la fí de l'anterior mandat (el nou Museu, el CAT, el Centre de Tecnificació esportiva, acabar i obrir el Centre d'Interpretació del Monestir, el nou pavelló de l'Avellaneda); malgrat que tots suposen una major despesa ordinària sobre el pressupost municipal que ha vist reduïts els seus ingressos.

En quant a obra física destacar les petites actuacions de manteniment i moltes millores barri per barri, així com els nous aparcaments al barri de la Crta de Barcelona i al Raval de Sant Pere. També destacar i agrair l'activisme social de persones i entitats que ha suposat un èxit de la celebració de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2013 i una gran projecció exterior per Ripoll.
Diuen que els petits canvis són poderosos i ha canviat la imatge de Ripoll i la seva presència exterior de forma contínua en mitjans, entrevistes, noticies... (des de les Campanades de TV3, fins la càmera del temps, o el programa El matí de Catalunya Ràdio, la presència de La Lira a la Biennal de Venècia, ...).

Quins són els reptes per al darrer any de legislatura?

El principal repte és poder iniciar les obres d'urbanització del sector de la Preparació Tèxtil, una superfície de 55.000 m2 en el barri més poblat de Ripoll; això comportarà feina i moviment econòmic a Ripoll, i permetrà endreçar i posar en valor un espai que té moltes possibilitats d'actuar com a regenerador d'activitat. Així mateix poder tramitar i completar algunes modificacions del Pla d'Urbanisme de Ripoll que permetin desenvolupar sectors i generar moviment econòmic en el proper i mitjà termini a mida que la recessió vagi remetent.

El Consell municipals d’Esports que s’estrenava per la fira de l’any passat. Qui en forma part? Quines funciones està portant a terme?

És un ens de participació ciutadana en el qual hi ha representades les entitats esportives de Ripoll; la seva finalitat és debatre i prendre acords en política esportiva, planificar i coordinar activitats, innovar, treballar plegats... i aglutinar les opinions, necessitats, projectes... de les múltiples disciplines esportives que es practiquen a Ripoll. El regidor d'esports i els tècnics municipals de l'àrea hi participen conjuntament amb els representants de les entitats i clubs.

Al Ripollès els 19 ajuntaments i el Consell Comarcal s'han sumat al recurs d'inconstitucionalitat contra la denominada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) del Govern Espanyol. Què n’opina d’aquesta nova llei?

És una acció més del govern estatal per recentralitzar i per reduïr l'autonomia local; i també -no oblidem- torpedejar la línia de flotació de la realitat municipal de Catalunya i les nostres pròpies lleis.

A mitjans de març ha tingut lloc la segona jornada tècnica que reuneix alcaldes del corredor de la C-17 per començar a debatre projectes. Ens pot avançar algun dels projectes que ha defensat Ripoll en aquesta trobada? Quins són els interessos principals que defensa aquest lobby d’alcaldes?

Ripoll defensa -com tots els municipis membres- que cal un projecte global del desdoblament de la línia de ferrocarril des de Montcada fins a Ripoll per poder reequilibrar el país i dotar-nos d'igualtat d'oportunitats als ciutadans d'aquestes comarques i del Pirineu; així com un eix viari de la C17 segur i fiable. També defensa el paper de les viles i comarques -com la nostra- en l'aportació de valor afegit a l'economia del conjunt del territori i del país. A la reunió d'alcaldes vaig citar un exemple entenedor : Al Ripollès els caps de setmana “importem” milers de persones a gaudir de la muntanya, de l'esport, la gastronomia, els productes locals, el turisme, el patrimoni, les festes i tradicions.... però entre setmana “exportem” tones i tones de peces de forja, aparells de ventilació, màquina-eina, tripa comestible, malles, xapa i mecanitzats, filats, aigua embotellada, biomassa, fusta, carn de xai, de vadella, de cavall, embotits, electrònica, quilowats hidroelèctrics,... però també treballadors i estudiants universitaris... i tot majoritàriament pel corredor de la C17 i la R3.

Quina feina fa actualment l’Associació de Municipis per la Independència de la qual Ripoll forma part? Quin paper creu que tindrà l’Associació en el futur de Catalunya?

Fa el paper institucional d'ajudar des del municipalisme al Govern i la societat civil (ANC, Òmnium...) en el procés del nostre país cap a la independència de forma democràtica i pacífica. Tenir els ajuntaments com a institució més propera als ciutadans al costat d'aquest procés és una garantia de seguretat i de convivència en aquesta transició.

Serveis

El Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll. L’any passat estava en creixement, augmentant el nombre d’alumnes. I ara?

Haurem passat de 6 alumnes el curs 2010-11 (fins i tot la Generalitat ens va reduir la subvenció pel baix rendiment del Centre) als actuals 15 alumnes del curs 2013-14; un increment del 150%. A la vegada els campus i estades que s'organitzen a l'estiu -des del 2011- al Centre ja suposen el 68% dels seus ingressos anuals i una forma de promocionar Ripoll amb la vinguda de turisme esportiu i les bones opinions que es generen.

En quin estat es troba el parquet que calia substituir després que generés varis problemes des de l’entrada en funcionament del pavelló?

Ja ha estat substituït per part de l'empresa adjudicatària de les obres i la seva garantia. Sense cap cost pel municipi. Agraeixo públicament la bona col.laboració i disposició de les entitats usuàries del Pavelló durant aquestes setmanes que han afectat el seu calendari i els seus entrenaments.

El Programa “Bon dia” de l’Ajuntament de Ripoll per acompanyar les persones de més de 75 anys que viuen soles. Als 6 mesos d’engegar-se, ja té una cinquantena d’usuaris.

Sincerament crec que és una bona iniciativa que explico sovint a alcaldes d'altres municipis. Aquestes persones es senten menys soles i es poden detectar situacions de forma preventiva. Agraeixo als voluntaris del servei la seva tasca, implicació i il.lusió.

La privatització del refugi d’animals del Ripollès. Quina és la postura de l’Ajuntament? Coneix la Campanya de l’Associació Animals Vida Digna perquè sigui l’associació animalista qui segueixi gestionant el refugi?

Conec la campanya. L'ajuntament tenim conveniat amb l'Associació Vida Digna el control de les poblacions gatunes del municipi i fan molt bona tasca i els felicito públicament.

A nivell comarcal cal recordar que el Refugi d'animals sempre ha estat privatitzat per part del Consell Comarcal del Ripollès que en té la delegació de competències dels municipis per la recollida i atenció dels gossos abandonats; quan estava a l'antic abocador de Les Llosses la gestió ja es feia de forma privada des de l'entitat precursora de l'actual Associació Animals Vida Digna; quan es va construir la nova gossera-refugi comarcal per a gossos la gestió -per mitjà d'un concurs públic i obert, en ser un contracte major- es va atorgar a una empresa privada la qual va acabar fent un conveni amb l'Associació Animals Vida Digna.

Actualment aquella concessió va finalitzar passats els quatre anys i ara el Consell Comarcal va tornar a convocar un concurs públic i obert per a la gestió de la gossera-refugi, en aquest concurs per import d'adjudicació de 30.000 euros anuals l'Associació Animals Vida digna s'hi va presentar i va quedar -per puntuació aconseguida- en segon lloc. Hores d'ara em consta que també ja s'han reunit per establir fòrmules de cooperació l'Associació i el nou concessionari del servei comarcal.

Segons les dades de l’IDESCAT, des del 2010 al 2013 el nombre d’habitants de Ripoll ha anat baixant. Del 2012 al 2013 va perdre més de 100 habitants. El Ripollès va seguir la mateixa tendència. Què està fent l’Ajuntament per frenar aquesta tendència? A què creu que es deu aquest descens?
Ripoll: 2010 (10.991) – 2011 (10.913) – 2012 (10.904) – 2013 (10.798)
Ripollès: 2010 (26.580) – 2011 (26.393) – 2012 (26.268) – 2013 (25.995)

El descens es deu principalment a la recessió econòmica; les empreses han reduït llocs de treball per la reducció d'activitat i per poder subsistir, algunes malauradament han acabat tancant. Davant la manca d'oportunitats laborals moltes persones, especialment joves i les que havien arribat els darrers anys, busquen treball a fora de la comarca i això comporta -malgrat la millora de les comunicacions- una reducció gradual d'habitants. Això s'afegeix a la baixa natalitat que no relleva l'índex de mortalitat elevat degut a l'envelliment de població. És un fenòmen comú en diverses comarques de muntanya, que tenen l'afegit que les despeses del dia a dia (calefacció, desplaçaments, accés a serveis i oferta) són més elevades.

Com es frena això ? Reactivant l'economia, el consum, l'accés al crèdit i tresoreria de les empreses i autònoms, generant confiança en el mercat i en el consumidor, amb ajudes i incentius a la natalitat, millorant les comunicacions... i a nivell local per exemple modificant i desenvolupant urbanísticament algún sector de Ripoll generador d'economia i que havia quedat bloquejat en el Pla General d'Urbanisme del 2008 o per manca de sòl per a empreses i activitats o per la manca del Pla Especial d'infrastructures hidràuliques que preveia el planejament del 2008 com a previ i necessari a poder desenvolupar els sectors.

Indústria

Fa uns mesos el Grup de Comunicacions del Ripollès es va traslladar del centre de la Vila de Ripoll cap a la Colònia El Roig. Sap si hi ha altres projectes per traslladar, ubicar negocis en aquell espai emblemàtic? Podria esdevenir una incubadora d’empreses de Ripoll (tipus la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses)?

Conec que hi ha projectes industrials en moviment expansiu. Això és una molt bona notícia i serà una reacció positiva en cadena per Ripoll i comarca. Ara mateix hem recepcionat el final d'obra del polígon Rocafiguera-Paperera Riera superior, i algunes empreses començaran a instal.lar-se.
En canvi, lamentablement, la zona del Roig està condicionada pel Pla Especial de les Colonies del Ter (2010), pel Pla urbanístic de Ripoll del 2008 i pel Pla d'Infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll -que s'ha fet al 2013 com una exigència del planejament del 2008-. Aquest Pla Especial condiciona i limita les actuacions en aquest sector de la colònia de Santa Maria.
A l’estiu es van rebaixar els preus de les naus de lloguer que l’Ajuntament tenia disponibles al polígon industrial de La Barricona per facilitar que noves empreses hi poguessin accedir. A més es van ampliar els usos disponibles per a aquests espais. Han donat resultat aquestes gestions?
Actualment hi ha 5 naus amb activitats i la sisena ha rebut visites de vàries persones interessades. Hem hagut de situar els preus de lloguer en els preus de mercat de Ripoll i les comarques de l'entorn per poder ser captadors d'iniciatives empresarials.

Fa més de 3 anys de l’adquisició per part de Sodeca de bona part del polígon industrial de La Barricona. Però diversos factors han anat endarrerint la seva implantació en aquest espai. Sap en quin moment es troba aquesta empresa?
L'empresa no va poder fer la inversió en construcció quan la tenia prevista a mitjans del 2010 per l'allargament dels processos administratius de l'adquisició dels terrenys, i a partir d'aquell moment va començar de forma més intensa la recessió global. En tot cas, els responsables de l'empresa m'han reiterat en vàries ocasions la seva voluntat de mantenir la seva inversió a Ripoll quan la situació econòmica millori i ho permeti. Hem de ser conscients que les empreses per expansionar-se necessiten tenir accés tant al crèdit per inversions, com al crèdit per tresoreria, que el volum de les vendes els permeti tenir resultats suficients per invertir i amortitzar ... i confiança en el mercat i en l'economia, factors que aquests darrers 3 anys no s'han donat.  

Com va l’urbanització de l’espai de l’antiga fàbrica Preparación Téxtil a l’espai de la Devesa del Pla? L’any passat vostè parlava d’un moviment de prop de 8 milions d’euros i un possible centenar de llocs de treball.
Falta l'informe preceptiu del Ministeri de Foment – ADIF per aprovar definitivament el Pla Especial d'infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll, ara acabem d'aprovar el Pla de Millora Urbana del sector, faltarà aprovar el Pla d'urbanització, que esperem que els promotors de l'actuació ens presentin en breu. Un cop aprovats ambdòs, primer pel Plenari municipal i després per la Comissió Territorial d'Urbanisme a Girona la propietat podrà començar les obres.

Efectivament entre les obres d'urbanització i les obres dels espais que es venguin i construeixin pot suposar un moviment econòmic proper als 8 milions d'euros, la qual cosa és importantíssima per Ripoll.

Comerç

Com està funcionant la campanya “Fart de fer cua”? Fes un berenar típic a Ripoll”? de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès amb el suport de l’Ajuntament.

Va començar fa quatre setmanes, i és massa aviat per valorar-la del tot. En tot cas és una acció més per captar l'atenció dels centenars o milers de vehicles que el cap de setmana circulen amunt i avall travessant Ripoll per anar a esquiar a l'hivern, i que tindrà continuïtat quan puguin i baixin per a buscar bolets la tardor, o a gaudir de l'alta muntanya a la primavera i l'estiu.

El centre històric de Ripoll té actualment alguns locals comercials buits mentre que altres zones de la Vila, dóna la impressió que s’estan revitalitzant. Com viu l’Ajuntament aquest procés?

La regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament també aporta la tercera part de la inversió del Pla de Dinamització Comercial de Ripoll que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll. S'han generat noves activitats firals per a captar visitants tot l'any, un segon mercadet setmanal per a generar moviment econòmic, facilitar l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat l'aparcament gratuït al centre els dissabtes tarda...

Els darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de 9.000.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres aportats per l'Ajuntament. La pregunta és si això ha repercutit suficientment per a potenciar amb moviment, clients i visitants tot el sector de serveis (comerç, turisme, hostaleria,... i els seus proveïdors) ?

Sóc conscient i preocupat per que actualment la recessió del consum, la fuga comercial, l'envelliment de la població, ... estan afectant greument el comerç i els serveis a la nostra vila, desplaçant dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis.

Turisme i cultura
 
Valoració Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013. Repercussió.

Positiva des de tots els aspectes, tant per la implicació de les persones i entitats locals com per la repercussió nacional, pel seguiment en mitjans de les diferents activitats, per l'atractivitat que han tingut els diferents actes... i convençut que tindrà rendiment en visitants i activitats encara al llarg del 2014 i 2015 i següents.

Un any de la obertura del Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll. Valoració? Funcionament de la oficina de turisme als baixos d’aquest centre?

S'ha incrementat significativament el nombre de visitants de l'oficina de turisme fins a superar els 25000 l'any 2013  i hem dotat al Monestir de Ripoll, -el principal focus d'atenció cultural, patrimonial, turístic i religiós- d'un espai explicatiu de la seva història, de la seva importància i del seu significat en el context del nostre país, cultura i fè.

Coneix les dades del nombre de visitants que està portant a la comarca del Ripollès el projecte Terra de Comtes i Abats?

Al llarg dels seus primers 9 mesos de funcionament el 2013 haurà rebut uns 22.200 visitants.

Com està funcionant el CAT Ripoll?

L'entitat que el gestiona, la Fundació MAP, ha plantejat fa poques setmanes unes millores; sembla bona senyal.

La campanya: La portada del Monestir de Ripoll, Patrimoni Mundial a la UNESCO, en quin moment es troba?

Estem acabant la confecció del dossier de candidatura, també amb les dades de la repercussio social i econòmica que tindria la nominació; a la vegada estem rebent nombroses mocions i cartes de suport per part d'ajuntaments, consells comarcal, entitats, institucions... Així mateix s'ha engegat una campanya de suport popular amb adhesius per als vehicles i per al material escolar, difusió en vehicles professionals que viatgen arreu del país, banderoles a la població, un apartat a la web, la presència en xarxes socials...

A finals de juny la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya hauria d'aprovar aquesta candidatura per presentar-la a la tardor a la Comisión Nacional del Ministerio de Cultura, per a incloure-la a la Lista Indicativa de monumentos candidatos a patrimonio mundial, pas previ per a la seva presentació a la UNESCO a París el 2015 o 2016 suposant que els membres de la Comisión Nacional representants de les diferents comunitats autònomes de l'Estat així ho aprovin.

Fira de les 40 hores
En aquesta edició, igual que la Universitat de Girona, també la Universitat de Vic serà present a la Fira de les 40 hores. La Fundació Eduard Soler ja fa temps que hi porta a terme projectes conjunts però sembla que darrerament s’han estret les col·laboracions entre aquesta universitat i la Vila de Ripoll. Com és la relació amb aquesta entitat, actualment?

Pel que respecta a la Fundació Eduard Soler la relació és molt bona, l'alcalde n'és el Vicepresident i en nomena dos patrons, que actualment són l'economista i auditor Sr. Gaspar Coderch i la Diputada al Parlament i experta en polítiques educatives comparades, Sra. Marta Pascal; ambdues persones amb forts vincles amb Ripoll i comarca.

Amb la Universitat de Vic, de la qual l'alcalde n'és patró de la Fundació, la relació també és excel.lent i estem treballant en diferents camps de col.laboració institucional i educativa : com ara la programació de la Universitat d'Estiu , amb la dotació d'una beca universitària a l'excel.lència acadèmica, amb els estudis de Grau en Mecatrònica i l'Escola de Treball del Ripollès (Fundació Eduard Soler), amb el nou projecte del SummerTech Campus a Ripoll...

Enguany la fira tindran encara més presència que l’any passat els emprenedors i noves empreses del Ripollès. El futur de la comarca passa per aquí? I el comerç de la Vila, el veu animat per assistir a fira? Què més en destacaria de la fira d’enguany? (A veure si ens pot avançar el titular del seu discurs inaugural)

La presència i interès d'emprenedors a la Fira és vital. Demostra que malgrat que hi ha jubilacions i tancaments d'empreses i comerç i autònoms, malgrat que parlem que el jovent marxa a treballar fora i que ens envellim i ens descapìtalitzem.... malgrat això hi ha persones amb empenta, amb il.lusió per començar, per innovar, per canviar, en definitiva per emprendre a Ripoll i comarca; i això és VITAL.

31/3/14

Bona Fira 2014

A punt d'engegar l'edició 2014 de la Fira de les 40 hores de Ripoll. De nou un veritable termòmetre de l'economia local i comarcal. Enguany amb repetició d'iniciatives com la 3a mostra gastronòmica en format de "tapes" o tasts TASTATAST que organitza l'Associació de professionals d'hostaleria de la comarca, la 2a mostra de Nous Emprenedors del Ripollès en col.laboraciò amb la UIER;  i novetats com la 1a mostra sectorial d'empreses i professionals de construcció també amb la UIER, decoració, rehabilitació i relacionats, la mostra de producció agroalimentària i artesanal, la mostra del comer local, ...  

La Fira no seria Fira sense aquesta munió de mil-i-una activitats i els centenars d'expositors que ensenyen, venen o captiven als milers de visitants que rebrem.

En aquest contexte, és bo recordar que des de l'Ajutnament de Ripoll, la regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament aporta la tercera part de la inversió anual del Pla de Dinamització Comercial que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll.
 
En els darrers 3 anys s'han generat noves activitats firals per captar visitants tot l'any, un segon mercadet setmanal, s’ha facilitat l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat aparcament gratuït al centre els dissabtes tarda... i s'han situat noves zones d'aparcament gratuït al barri de la Crta de Barcelona i al barri del Raval de Sant Pere, molt proper al sector de la Crta. de Ribes.
 
Els darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de 9.500.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres aportats per l'Ajuntament.
 
 

Així i tot, sóc conscient i estic preocupat per la situació del petit comerç local. Per què actualment la recessió del consum, la fuga comercial, l'envelliment de la població... estan afectant greument el comerç i els serveis a la vila, desplaçant dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis. Algunes recent noticies d'empreses locals amb perspectives de creixement a curt termini comencen a ser veritables grans i esperades noticies. També la inversió futura -que espero propera- al sector de la Preparació Tèxil haurà d'injectar euros a l'economia local a partir del compromis adquirit per la propietat promotora d'adjudicar les obres a empreses locals.
 
Destacar que la presència d'emprenedors a la Fira és vital per qùè demostra que malgrat la situació econòmica hi ha persones amb iniciativa, amb empenta, amb il.lusió per engegar projectes, per invertir... a casa nostra.