31/12/13

Feliç 2014

A totes i tots us faig arribar el meu desig sincer d'un millor any 2014, un any que serà històric per al nostre poble i el conjunt del nostre país.

14/11/13

idees per Ripoll...

Llenço una pluja d'idees pensant en Ripoll 2014 i següents, alguna tirarà endavant,... voleu ajudar des d'alguna entitat o alguna persona a títol individual ? tot sigui per Ripoll...





 
 

 
 

 
 

 
 

 

 

 
 
 
 

29/10/13

Cultura o comerç ? una dicotomia a Ripoll 2013 ?


Fa pocs dies a Ripoll, en una conversa de botiga es va sentir “aquesta ajuntament es preocupa més de la cultura que del comerç i l’economia del poble “. Una reflexió interessant i que vull  compartir en públic. Per què separar la Cultura de l’activitat econòmica ? que la cultura no fa omplir calaixos ? que les persones atretes a Ripoll per la cultura al llarg del 2013 no n’han deixat ni cinc ? ho podem estendre a l'esport ? Que tots els actes acollits i organitzats al llarg del 2013 no han generat efecte multiplicador ?
S'em fa difícil creure que les persones vingudes a la trobada de bestiari de foc de Catalunya, la trobada de trabucaires de Catalunya, el concurs nacional ocellaire, l’elecció de l’hereu i la pubilla de Catalunya, la trobada de puntaires de Catalunya, la trobada de tintinaires de Catalunya, la sessió del Congrés de Cultura Catalana, el Simposi Internacional sobre la Portalada romànica de Ripoll, el cant de la Sibil.la, les campanades de TV3, la trobada de canço de muntanya, la trobada de corals infantils d’arreu de Catalunya, les presentacions de llibres, les conferències, les exposicions, la trobada de gegants i grallers, les sardanes, la fira Recercat, el festival de música, el curs d'interpretació musical …entre d’altres i sense esmentar tots els actes,  no han deixat ni un euro ?

Al llarg del 2013 Ripoll haurà tingut una gran i excepcional oportunitat de donar-se a conèixer; el fet de ser Capital de la Cultura Catalana ha ampliat la nostra capacitat de divulgar-nos a través dels molts i variats actes, exposicions, trobades i esdeveniments que tenen lloc durant aquest 2013 i la seva repercussió en premsa, en xarxes i de boca – orella.

Des del primer moment hem esmerçat esforços de comunicació per poder irradiar i difondre tot allò que tenim per oferir, que no és poc. El nostre poble, tot i que no és molt gran des del punt de vista demogràfic, pot oferir un gran ventall de propostes per a tots els gustos. Tenim la cultura, el paisatge i la gastronomia, el patrimoni, mil-i-una activitats i festes i a més estem ben situats –i així ho ha descobert o redescobert molta de la gent que ens ha visitat-, de manera que és fàcil i relativament ràpid d’arribar des de les grans ciutats de Catalunya.

Al contrari de l’opinió expressada a la botiga, personalment em sembla que aquest 2013 haurà estat una gran oportunitat per als establiments de comerç i hostaleria del nostre poble, per guanyar clients, per donar-se a conèixer, per guanyar futurs clients... Els actes -petits i grans- hauran portat milers de persones a Ripoll amb l’excusa de la cultura, especialment els caps de setmana però també en un continu degoteig tot l’any. Vull també agrair una vegada més i públicament  la tasca de la comissió organitzadora i  la col·laboració de moltíssimes entitats de la vila que han propiciat que els actes més centrals i importants dels seus àmbits associatius celebressin les seves trobades o reunions a Ripoll.
Al llarg del 2013 haurem comptabilitzat més de 400 esdeveniments de caire molt variat fins al mes de novembre. Tot plegat haurà donat “vida” a Ripoll, durant mesos alguns caps de setmana han estat curulls d’activitats, els carrers i les places s’han vist plens de gent de casa i de fora. Això com és lògic ha fet augmentar les oportunitats de negoci i de fer calaix. Benvinguda la cultura en aquest sentit tan important i a la vegada tan pecuniari. I és que en els temps difícils que corren no es pot deixar perdre cap oportunitat. Per cert, i com a anèctoda, la botiga en qüestió no va obrir ni un minut en cap dels principals esdeveniments celebrats, com he pogut comprovar en repetits esdeveniments celebrats.

Estic convençut que la Capital de la Cultura Catalana haurà set una caixa de ressonància per donar a conèixer el nostre poble d’ara en endavant i que la seva repercussió serà positiva i duradera en benefici de l’economia local, i especialment del comerç i l’hostaleria. Les xifres del nou Centre d'Interpretació del Monestir de Santa Maria de Ripoll -una altra aposta per conjuminar turisme (i comerç, hostaleria...)  amb la cultura- amb més de 15000 visitants des de la seva inauguració el passat mes de març comencen a ser prou significatives.
Esment a part cal fer del dinamisme que impliquen també les celebracions esportives, i com atreuen persones i families de casa i de fora, omplint places i carrers : la milla urbana, la cursa BTT Terra de Comtes, la cursa d'orientació, la cursa de muntanya Sant Amand, la Trail Terra de Comtes, els torneigs de basquet, hoquei, futbol, el festival de patinatge, .... entre altres modalitats. Gràcies també a tots els equips i clubs pel seu esforç organitzatiu.


16/9/13

11 de setembre 2013 a Ripoll

Intervenció durant l'acte institucional de la Diada de Catalunya de l'11 de setembre de 2013 a Ripoll, presidida per l'Hble President Artur Mas.

Benvolgut Molt H. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Sigueu totes i tots molt benvinguts a Ripoll

Ripoll, Bressol de Catalunya. Avui acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2013, un dia especial en un any especial, la Capital de la Cultura Catalana, però també especial pels aconteixements històrics que estem vivint. Gràcies President per donar relleu i importància al que significa Ripoll i Guifré el Pilós per als catalans i catalanes. Gràcier president per respondre a la simpàtica invitació que us va adreçar el Comte a finals de maig. Cercle Filatèlic.

Celebrem la Capitalitat de la Cultura per fer de Ripoll omnipresent en el boca orella de les persones dels territoris de parla catalana al llarg d’aquests mesos i  els que vindran; per que es parli de Ripoll en positiu i per què siguem un referent per venir-nos a conèixer, a visitar, a gaudir de tot el que la paraula CULTURA en les seves accepcions més àmplies significa : des del patrimoni a l’art més contemporari, des de la gastromia a les tradicions, des de la història industrial de Ripoll a l’economia actual, des de la creativitat al valor del nostre territori i paisatge; CULTURA en majúscula i en tota la seva  transversalitat.

Avui fa 299 anys que Barcelona va caure sota les forces borbòniques i amb Barcelona va caure tot el país. Felip V ens va uniformitzar sota la marca Espanya. Sovint ens podem fer la pregunta: què hauria passat si haguessin vençut els Àustries? Això no ho sabrem mai, però cada vegada més, tinc la sospita que tampoc hauria estat una bassa d’oli.

No cal fer broma d’un tema molt seriós, els catalans no ho tindrem fàcil, però hem de poder decidir què volem ser i cap on volem anar. No ens hem de refiar d’ajuts exteriors sinó de nosaltres mateixos. És molt lloable que vulguem buscar complicitats i bones intencions, que vulguem que el món miri amb simpatia la nostra causa, però no ens hem d’enganyar, perquè al darrera hi ha massa interessos d’estat; de ben segur ho sap prou el President.

La manifestació que va tenir lloc l’11 de setembre passat i la cadena humana que ha tingut lloc aquesta tarda ens diuen però que ho podem fer, la societat catalana ho demana. fem-ho! Tenim tot el dret a decidir! La força ens la dóna el nostre sentit de poble i el nostre desig d’esdevenir un nou estat d’Europa.

Si fa més de 1116 anys les batalles es liiuraven amb dagues, espases i llanses... i en fa 300 amb fusells, pistolons i escopetes –moltes d’elles de fabricació ripollesa amb pany miquelet- ... avui la batalla per la transició nacional es lliura amb un altre tipus d’armes : amb la cultura, amb la llengua, amb el model educatiu, amb un model sanitari, amb la integració, amb el respecte, amb el diàleg, amb un model d’atenció social, amb la feina i una economia de vocació i tradició exportadora, amb la força d’una història mil.lenària que aquestes parets ens recorden i ens fan venir calfred, amb les tradicions (dites folklore o etnografia... com ens ho recorda a pocs metres el MER) unes tradicions que continuen vives i es renoven, amb el civisme, amb el pacifisme, amb la tossuderia i abnegació amb les que els catalans i catalanes empunyem avui al S XXI aquestes potents armes. Fins i tot l’arma  simbolica de la unió de mans amb mans al llarg de tota la longitut del nostre país a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Indep.

Som al Reial monestir de Santa Maria de Ripoll, aquí hi tenim les restes de Guifré el Pilós, I de Barcelona;  qui va aprofitar la crisi de la monarquia per desvincular-se de la tutela dels francs. Ell va ser un home ambiciós que va reestructurar el territori i el va fer créixer tot repoblant les terres.

ARA mil anys després es dóna un fenomen semblant, ara no es tracta del regne dels francs, però és clar que l’estat que ens domina està tot ell en crisi, és a punt de naufragar i ens vol arrossegar cap al fons!

Des del Bressol de Catalunya mirem cap al futur, i convençuts que  el nostre futur no passa per mantenir la situació actual; però la decisió del camí a emprendre ha d’estar i està en mans de la ciutadania de Catalunya i ho ha de resoldre a través de les urnes, democràticament, pacíficament, amb consens ampli, amb una gran participació.

Només els ciutadans/es tenen a les seves mans una decisió tan important, nosaltres els polítics -des dels més petits fins als més grans- només hem de ser un instrument per aconseguir aquest dret democràtic.
Des de Ripoll bressol de Catalunya som optimistes! En els darrers 25 anys hem vist canvis territorials i polítics que mai hauríem imaginat, a Europa han sorgit nous estats i n’han desaparegut d’altres, alguns canvis han estat pacífics i altres malauradament no tant! Però una cosa ha quedat clara! Només la voluntat de cada poble és la que ha inclinat la balança, mentrestant i massa sovint les institucions europees i les altes instàncies “xerraven”.
Els actes d'aquest 11 de setembre de 2013 volgudament es clouen a Ripoll, bressol de Catalunya, la cadena humana de la Via Catalana s'ha estès de mà en mà des del Pertús fins l'Alcanar, i una cadena impalpable surt de Ripoll i arriba a Ripoll, és la cadena de la història que connecta el passat i el futur. Més d mil anys després hem de fer com el comte Guifré el Pelós, aprofitem la crisi i el nostre desig de ser lliures i  constituir el nou estat d’Europa.


Visca Ripoll

Visca Guifré I, el pilós

Visca Catalunya! LLIURE

19/8/13

Un tomb per Ripoll, el Museu Itinerant


Aquests dies d'estiu, us recomano una passejada per Ripoll per descobrir la interessant iniciativa de la seva Unió de Botiguers de Ripoll (UBR) amb el projecte EL MUSEU ITINERANT organitzat amb la col.laboració del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Aquesta activitat, vol sumar el comerç local als actes programats amb motiu de «Ripoll, Capital de la Cultura Catalana 2013» amb una mostra permanent als seus aparadors, durant els mesos d’agost i setembre, de peces inèdites del fons de l’antic casal de can Budellers, actual seu del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Els aparadors de les botigues adherides exhibeixen una peça de petit format de la col·lecció relacionada amb: els pastors i la pagesia; els oficis (artesans de la llana i del cànem, clavetaires, ferrers, perolers, etc.); la farga catalana, el ferro forjat i les armes de foc portàtils, entre d’altres.
 
Cada peça del Museu –unes 100 en total- va acompanyada d’un display explicatiu amb les ressenyes més importants de l’objecte. També s’ha editat un díptic que inclou la relació de tots els establiments que integren el Museu Itinerant. A més, cada un dels díptics que s’han repartit entre els comerços associats inclou una participació pel sorteig del 15 d’octubre del 2013 per optar als següents premis: una visita guiada per a 4 persones al Museu Etnogràfic de Ripoll i 4 paquets «Ripoll, bressol de Catalunya».
 
Comparteixo les paraules del nou president de la UBR, Josep Maria Moreno quan  explica que l’objectiu de la campanya és “donar l’oportunitat al visitant de Ripoll de conèixer la història del municipi a través dels nostres comerços, així com incentivar el client local perquè descobreixi la història de Ripoll d’una manera diferent”. També les del regidor de Cultura de l’ajuntament de Ripoll, Ramon Santanach, quan assegura que amb aquesta iniciativa es pretén “que el Museu sortís al carrer i s’apropés a la vida quotidiana de les persones”.

13/7/13

Fer bullir l'olla ?

Una visió transversal de l'equador de legislatura des de l'Àrea de Projecció Econòmica. Juny 2011 - Juny 2013

Malgrat aquesta frase feta de "fer bullir l'olla" no agrada a tothom, especialment a l'oposició, no podem negligir que una  bona part dels esforços de l'acció de l'equip de govern municipal durant aquest bienni s'ha enfocat a la projecció econòmica de Ripoll; entrant en una etapa d'austeritat i eficència en la gestió de l'administració local i després d'uns anys de certs excessos centrats només en grans inversions, sense plans de viabilitat, sense projecció de futur (més personal, més manteniment, més despesa corrent...) ha calgut centrar-se en fer funcionar i treure suc als nous equipaments municipals (biblioteca i annexes, nou pavelló, nou museu, nou espai Terra de Comtes, el Centre d'Acollida Turística, l'espai públic La Lira, el Centre de Tecnificació Esportiva) sense generar més càrrega fiscal als vilatants, comptant amb menys o zero subvencions i fent front a una necessària reducció de les despeses.

Simbòlicament es va voler iniciar el mandat amb la creació d'una àrea específica de Projecció Econòmica (fires, comerç, mercats, empresa, formació...) dins l'estructura tècnica i política de l'ajuntament i coordinada amb la resta de regidories i àrees municipals; i es va establir la coordinació efectiva amb els demés estaments locals i comarcals que treballen en la promoció de l'economia : Ripollès Desenvolupament, la Fundació Eduard Soler, la Cambra de Comerç i Indústria i la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès. Tots junts varem engegar la taula i les jornades de treball sectorial per a la reactivació econòmica del Ripollès que varen presentar fins a 21 propostes concretes per a actuacions estratègiques al nostre territori, que ara s'han d'acometre.

De la transversalitat d'aquesta àrea en dóna fè el resum d'actuacions endegades i algunes ja aprovades, al llarg d'aquests 2 anys :

Des de la perspectiva de l'urbanisme com a element de Projecció Econòmica (el Territori que s'en diu ara), s'ha treballat en solucionar les limitacions que suposava el planejament vigent (el POUM aprovat el 2008) per a l'activitat empresarial :
  • es va aprovar una ampliació dels usos dels poligons industrials per encabir més enllà de les activitats estrictament industrials i manipulatives, les activitats d'oci, restauració, comerç a l'engrós, esport.... que suposarà que es pugui endegar alguna nova iniciativa emprenedora ben aviat.
  • També s'ha modificat la limitació que suposava la dimensió mínima de parcel.la en sectors ja consolidats com Casanova de Baix, per a permetre legalitzar i per tant ubicar noves empreses en les naus actuals.
  • En tercer lloc també s'ha treballat conjuntament amb Direcció General de Carreteres i l'ACA en la proposta presentada per una part dels propietaris del sector de la carretera de Les Llosses que històricament ha acollit i acull activitats econòmiques. La recent presentació (maig 2013) del Pla Especial de Rius i el risc d'inundabilitat d'aquesta zona, fan pensar en que no serà facil la seva habilitació.
  • Finalment en un altre àmbit s'ha presentat a la Direcció general d'urbanisme una proposta per incrementar el nombre d'activitats legalitzables i disminuir la dimensió mínima de parcel.la en zones de colonies industrials com El Roig per a permetre dinamitzar aquest sector amb noves iniciatives empresarials que fins ara queden limitades pel Pla Director Urbanístic de les colonies del Ter que té àmbit supramunicipal per damunt del POUM local vigent.
  • S'ha negociat la modificació del POUM amb rebaixa d'habitabilitat i increment de sòl econòmic per a poder desenvolupar el sector de la Preparación Textil, negociant amb Cultura (eliminació de catalogació), Comerç (increment de Trama Urbana Consolidada), i ACA (Pla Especial de Rius).
  •  S'està treballant el tema administratiu urbanístic al sector de Filatures Noguera per a desenvolupar el sector industrial d'aquest polígon d'actuació. El recent presentat Pla Especial de Rius comporta una seriosa dificultat per poder executar aquest polígon al comprometre la construcció d'una costosa infrastructura.
  • S'ha iniciat el tràmit administratiu urbanístic per poder qualificar el sector de la Crta de les Llosses com a sector d'activitats empresarials, un enclau estratègic a l'arribada del doble carril a Ripoll encarant als propers anys quan l'economia "global" es comenci a moure de nou.
  • S'ha executat l'aval d'obres del poligon Rocafiguera superior per poder acabar la urbanització, recepcionar el polígon i que es puguin començar a donar llicencies d'activitats per a naus de compra o lloguer.

S'han portat a terme altres iniciatives de projecció econòmica :

· l'Ajuntament s'ha adherit a la Xarxa d'ens locals de promoció econòmica i vivers d'empresa que coordina la Diputació de Girona per al territori;

· es va rebaixar el preu de lloguer de les naus de transició i emprenedoria de la Barricona, la qual cosa va permetre omplir dues d'aquestes naus més i hem rebut vàries visites d'empresaris i emprenedors interessats els darrers mesos, la darrera avui mateix.

· Al Juny 2013 davant la continua davallada de preus de lloguer a l'entorn (Osona, Garrotxa) es promou una nova devallada. Això permetrà instal.lar una nova empresa a la nau nº 5.

· s'ha tramitat una subvenció estatal dins el programa Emprender de forma coordinada amb la resta d'ens de promoció.

· S'ha formalitzat un conveni amb l'entitat Microbank per a dotar de crèdit a petites noves iniciatives empresarials

· ens hem adherit a la Fundació Guifi.net per impulsar l'arribada de la fibra òptica a la nostra vila.

· S'ha aconseguit per aquest curs 2011-2012 i pel 2012-2013 dos mòduls de casa d'oficis i de taller d'ocupació amb les modalitats de : pintura, serveis sociosanitaris i atenció al públic, amb un total de 24 persones en formació cada curs, més un Pla d'ocupació de 6 mesos el 2012.

· Hem impulsat amb la UIER el tema de dinamitzar traspassos i locals que tanquen per jubilació.

Des de la perspectiva comercial i firal :

· s'ha treballat conjuntament amb la Unió de Botiguers de Ripoll per a ampliar el suport de l'administració catalana al Pla de Dinamització Comercial de Ripoll amb un major percentatge de dotació econòmica subvencionable el 2012, però menor el 2013 degut al a cojuntura de la Generalitat.

· s'ha endegat un segon mercat local al barri de la Crta. de Barcelona que a més de dinamitzar el comerç i establiments del barri més poblat de la nostra vila, evita la fuga comercial cap a d'altres mercats entre setmana i esdevé element d'atracció per a persones i clients de poblacions veïnes.

· S'han endegat un conjunt de petites fires i mercadets a recer del mercat setmanal dels dissabtes com a argument de dinamització comercial del dia de major afluència comercial a Ripoll i a per generar major capacitat d'atracció i captivació de públic : Fira del disc, fira immobiliària, fira del llibre d'ocasió, fira del cotxe d'ocasió, fira del vehicle 4x4, fira de la Neu (Ripineu), fira del coleccionisme, fira del bolet, el dijous llarder, el Merma, fira de la cervesa i formatges... que es van repartint al llarg de l'any.

· s'ha tirat endavant la iniciativa APARCA I COMPRA per ajudar a la competitivitat del comerç del centre històric amb la gratuïtat de la zona blava els dissabtes tarda, la nova zona d'aparcament de rotació al sector del Passeig del Ferro davant el CAP, i els tiquets de bonificació de temps d'estacionament gratuït inicialment als sectors de la Font Viva i Plaça Santa Maria.

Des de la perspectiva esportiva - turística :

· hem posat molts esforços a dinamitzar el Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll per tal que sigui conegut per diferents federacions esportives de Catalunya i que el puguin utilitzar de referent (Federació d'entitats excursionistes, Federació de ciclisme, Federació de motociclisme-trial, UEFA,...), que sigui conegut pel Centre d'Alt Rendiment de Catalunya, i per altres clubs i entitats d'arreu del país. Aquest centre ja haurà acollit el darrer any diferents entitats i clubs (el Vendrell, el Sabadell, Santa Coloma,...) i aquest estiu 2013 es repetirà l'experiència.

· El curs 2011-2012 ja es va normalitzar la precària ocupació del CTE del curs anterior que va motivar fins i tot una reducció de l'aportació de la Secretaria General de l'Esport "per baix rendiment". Es tracta de "mercantilitzar" aquesta instal.lació, dotar-la de visió econòmica i buscar-li rendabilitat esportiva i social però també econòmica.

· Per al curs 2012-2013 hi ha hagut la consolidació del ciclisme de carretera i el manteniment del bicitrial com a esports en tecnificació.

· El Centre de Tecnificació haurà acollit des del 2011 i fins enguany esdeveniments com : els 33è Jocs Esportius de Persones sordes de Cataluna, les proves d'ingrés als cicles formatius de muntanya, l'Europeu de Futbol Sala sub21, els entrenaments de la Selecció nacional de Moçambic d'hoquei sobre patins, un campus infantil de porters, i varis equips esportius... i Ripoll haurà estat lloc de pas, de control o d'avituallament d'activitats com el Ral.li Costa Brava històric, la ciclomarató de Catalunya, el Rally Montecarlo, la trobada de patinadors de Barcelona, ...

· Es va ubicar una àrea autoritzada d'aparcament d'autocaravanes amb un gran èxit i reconeixement a tots els forums nacionals i internacionals. Hi ha hagut caps de setmana amb 23 autocaravanes que han fet estada a Ripoll i que per tant compren, visiten...

També s'han posat esforços directament o donant suport a entitats locals per a potenciar Ripoll com a lloc de referència d'activitats populars, culturals, festives i tradicionals d'abast nacional com

· el Concurs de cavalls de raça pirinenca, 2011, 2012
· l'Esplaiada 2012,
   el primer concurs de doma vaquera el 2012
· el campionat nacional de patinatge infantil,
· el campionat estatal infantil d'hoquei sobre patins,
· el campionat de Catalunya de cotxes teledirigits 2012
· el campionat d'Espanya de cotxes teledirigits 2012
· un cicle de cinema en català, per la tardor atreu persones d'arreu de la comarca
· els 33ens jocs esportius de Catalunya per a persones sordes
· Un curs internacional de Dansa per al mes de juliol del 2012 i del 2013
· s'ha reinaugurat el CAT després de romandre tancat des de finals d'estiu del 2011, buscant la complicitat amb el sector privat.
· Campionat de CAtalunya de cotxes teledirigits 2013.
· Promocionar els serveis a tercer del Museu de Ripoll : restauració, cambra d'anoxia, ...
· ...

La regidoria de Cultura a part del dia a dia (activitats de sempre, tocs de nit, cooperació amb les entitats que organitzen esdeveniments com el festival de música o el curs d'interpretació musical (més alumnes que mai), la programació de teatre i música,...) ha estat treballant en la preparació de tota la programació d'actes i esdeveniments previstos al llarg del 2013 dins el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana, conjuntament amb una comissio de persones, regidors i regidores i representants d'entitats de la vila. Entre d'altres caldria destacar :
· Campanades de Ripoll per TV3, amb un share de 800.000 persones
· REcuperació del cant de la Sibil.la 24 desembre 2012
. Acte inici Capital de la Cultura 26 de gener
· TRobada nacional de trabucaires (35 colles)
· Campionat de Catalunya ocellaire
· Trobada de geganters (10 colles)
· Trobada de bestiari de foc (15 colles)
· Trobada de puntaires per Santa úrsula
· Festival de cançó de muntanya (400 participants)
· Elecció de la pubilla de Catalunya
· Web 2013 amb milers de visites
· REcercat 2013
· Fòrum Auriga (d'experts en art clàssic)
· Simposi internacional sobre la Portada romànica de Ripoll (octubre 2013)
· Exposició Ramon Casanova al Palau Robert (estimació de +100.000 visitants) i a Terrassa i a Girona...
· ...

El nomenament d'una empresa externa a través del projecte Terra de Comtes amb la responsabilitat d'ajudar a "vendre" tots els equipaments en els àmbits turístic, cultural, esportiu... , és una altra estratègia per "treure suc" de tot el nostre potencial : creació de "paquets", acció comercial, estratègies de difusió i coneixement...

S’ha prestat el suport tècnic (secretaria i intervenció) durant 2012-2013 a Ripollès desenvolupament per a poder aprovar pressupost 2012 i 2013, liquidar pressupost 2011 i 2010 i poder fer front a la renovació i redisseny del projecte comarcal de promoció econòmica (creació de l’agència comarcal de desenvolupament). Suport en la consecució de programes SOC (ocupació) i de garantia social (Ensenyament) per al Consorci Ripollès Desenvolupament i l’ampliació de l’Aula d’Hostaleria.

Des de la Regidoria d'hisenda :
· l'acolliment al Pla d'Ajust del Govern Central ha permés a l'Ajuntament de Ripoll situar-se a pagament de proveïdors a uns 40 dies, la qual cosa també afavoreix el teixit local de proveïdors i subcontratistes municipals i per tant ajuda a fer fluïr els diners.

Les demés regidories completen un ventall d'actuacions que tant des de la perspectiva social, com veïnal, participativa o de seguretat ciutadana faciliten el camí a totes les iniciatives abans referenciades; per exemple la iniciativa de posar flors als carrers, places i ponts de Ripoll, i de demanar als vilatans de posar-ne al balcó, és una acció simpàtica que pretèn dotar d'amabilitat, de colors i olors a la nostra vila, per a gaudi i agradabilitat dels propis vilatans i especialment també per a oferir una bona imatge als nombrosos visitants

Destacar també els esforços en el tema de tenir cura dels barris, carrers i places pel que fa a la neteja, manteniment i reparació, millora, enllumenat, contacte sovintejat amb les entitats veïnals... pensem que bona part del sentiment de sentir-se bé a Ripoll, sentir-se orgullosos/es de ser de Ripoll comença per estar contents del nostre entorn immediat que comença al propi carrer. Tot pensant per a ajudar a FER BULLIR L'OLLA i crear un climax comercial, turístic i econòmic positiu i engrescador.


Resum de les propostes debatudes dins la Comissió de Reactivació Econòmica : L’ajuntament de Ripoll des de la seva àrea de Projecció Econòmica ha impulsat i ha vingut participant a les reunions de l’assemblea per a la reactivació econòmica del Ripollès, que es va constituir el 7 d'octubre del 2011.

La darrera reunió de la Comissió permanent per a la reactivació econòmica del Ripollès es va celebrar el passat dia 1 de març de 2.013 a la seu de la UIER. Aquesta comissió és l'encarregada de fer el seguiment dels acords de l'assemblea, i està formada per representants de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Fundació Eduard Soler (FES), Consorci Ripollès Desenvolupament (CRD), Cercle EURAM del Ripollès, Cambra de comerç de Girona, Ajuntament de Ripoll i Consell Comarcal del Ripollès.

En aquesta reunió es va fer un seguiment de l’evolució dels diferents 21 objectius prioritaris proposats i acordats per l’assemblea de 4 de maig de 2012.  Es va donar compte i es va acordar celebrar de manera explícita les accions desenvolupades amb èxit pel que fa a :

· la comercialització dels productes agraris amb el nou catàleg editat des de Ripollès Desenvolupament.

· la comercialització dels productes turístics (en especial l’acord de gestió del projecte “Terra de comptes i abats”).

· les actuacions dutes a terme amb la Conselleria d’Urbanisme i Territori en favor de l’aprofitament de les colònies industrials, millorant i diversificant els usos potencials.

· S’ha constatat l’èxit del treball conjunt que estan portant a terme l’associació de carnissers i xarcuters de Ripoll, en el que s’ha considerat una experiència d’èxit que la mesa voldria aprofitar per a exemplificar com a model per a altres propostes comercials.

També es va acordar reforçar les actuacions en :

· La millora de la capacitat de comercialització de les petites empreses industrials, reforçant la seva “orientació a la venda”. La UIER ja ha iniciat una formació específica comercial i ha ampliat el seu camp d’idiomes en formació privada, també ha posat en funcionament un servei de cerca de distribuïdors a diferents països i en diferents nivells

· Actuació front les administracions (locals i autonòmiques) per afavorir l’activitat d’instal·ladors i contractistes, proposant una comissió de treball de la mesa amb els gremis per aquesta tasca.

· Des d’una perspectiva turística i en especial per l’elevada afluència de trànsit els caps de setmana, reclamar una actuació decidida a la rotonda de la C-17 (davant l’IES de Ripoll), pel perill d’accident que representa i el col·lapse de trànsit que s’hi genera en determinats moments.

3/7/13

Ripoll, equador de legislatura

Han passat els dos primers anys de la legislatura municipal.

No cal explicar que són moments difícils per a tothom i també per a les administracions locals, amb una reducció forçada de la despesa i una minva de les subvencions. A Ripoll tenim una situació afegida : els nous equipaments oberts o que ha calgut posar en marxa i fer funcionar. Com : el Centre d’Interpretació del Monestir (Terra de Comtes), el nou Casal de Joves, el Pavelló de l’Avellaneda, el nou Museu, el Centre de Tecnificació Esportiva, la Biblioteca, el Centre d’Acollida Turística CAT, tots inaugurats a partir del 2010. I tots comporten més despesa corrent (aigua, llum, electricitat, personal, neteja, manteniment, activitats...).
Cal afegir també la despesa necessària en manteniment d’altres equipaments i barris i carrers que els darrers anys no havia estat la suficient. Malgrat aquesta situació, hem pogut contenir la despesa, elaborar un pla d’austeritat i reduir el deute de l’ajuntament sense haver de renunciar a :

  • potenciar l’activitat del dia a dia que ajuda a dinamitzar la vila i l’economia local o fer bullir l’olla com m’agrada dir (fires, mercats, promoció turística, activitats de la capital de la cultura catalana, exposicions...) i
  • l’activitat que considerem bàsica de neteja i manteniment de carrers, places i barris. Com deiem volem tenir els millors barris, nets i per a viure bé. Sentir-se bé a casa teva és la base del propi orgull i autoestima de poble. La campanya Posa una flor al balcó.
Al llarg d’aquests anys cal també explicar que m’he sentit moltes vegades impotent com alcalde davant les persones que es queden sense feina i les famílies que ho passen malament per fer front a la despesa d’habitatge o la despesa corrent; sort en tenim d’entitats públiques i privades  com el Consorci de Benestar Social, la Creu Roja, Càritas diocesana, el Rebost d’aliments, el Club de la feina de la UIER o el dispositiu d’inserció laboral i els programes de qualificació professional de Ripollès Desenvolupament i la seva Aula d'hostaleria. Vull reconèixer i agrair públicament la seva tasca difícil i compromesa en aquests moments i el suport que reben aquests organismes del conjunt de la població.

Si en legislatures passades es podien plantejar inversions i es vivia amb una certa alegria de projectes i despeses, ara ha estat i és tot el contrari, ara es tracta de ser austers, limitar la despesa pública, administrar al màxim els recursos sense exercir més pressió fiscal sobre els ciutadans i a la vegada, intentar prendre mesures d’estalvi i d’estímul de l’economia local, que es generin iniciatives emprenedores, mesures de suport a les empreses... que tinguem plenes i generant ocupació les naus i locals per a emprenedors, que es generin moltes petites i barates iniciatives que ajudin a fer anar ni que sigui mínimament la roda de l’economia local, que no s’acabi de paralitzar tot. I aquest ha estat l’objectiu de les firetes i del mercadet endegats aquests anys, fer que voltin els euros de calaix en calaix i que no es quedin guardats, que facin venir persones de fora, que els de casa sortim al carrer… tot plegat ajuda com deia a “fer-la bullir”. Exemples com la promoció del centre de tecnificació esportiva que aquest curs ha tingut més alumnes que mai i al llarg de l’estiu de 2012 ha acollit fins a 11 clubs o entitats esportives que han vingut a fer-hi l’estada de pretemporada, la qual cosa ha ajudat a difondre Ripoll i a fer rodar l’economia local, o l’espai d’aparcament d’autocaravanes, o la reobertura del CAT, o la campanya Aparca i Compra, la càmera del temps de TV3...
Des d’un punt de vista d’activació econòmica també s’ha rebaixat el preu del lloguer de les naus de la Barricona per situar-lo a preu de mercat, s’ha ampliat la tipologia d’usos dels polígons a activitats no estrictament industrials manufactureres, rebaixat la dimensió de la parcel·la mínima per poder donar llicència d’activitats a naus que s’han traspassat o negocis que han canviat de propietari i per tant, mantenir i crear llocs de treball.  

També estem treballant conjuntament amb la UIER, la Cambra de Comerç i la Direcció General d’Urbanisme per dinamitzar antigues colònies industrials com El Roig; i hem finalitzat subsidiàriament la urbanització del sector Rocafiguera superior per poder donar sortida a les naus ubicades allà i que es puguin crear llocs de treball. La iniciativa de desenvolupament del sector de la Preparació Textil també ha de ser un bon motor per a l’economia local.
Pel que fa al balanç del programa electoral, el compromís amb què els vilatans de Ripoll ens varen donar la seva confiança a les eleccions del 2011; podem veure que dels 13 apartats que compreníen fins a 87 punts, assolim un compliment promig del 65%.

Però no tot ens fa sentir satisfets, al programa electoral presentavem un punt nº 88 com a central, un gran repte engrescador i dinamitzador de Ripoll i de l’economia local, el desenvolupament urbanístic del Sector La Preparació Tèxtil. Era el centre del nostre programa electoral. El punt de compromís nº 14 però de ben segur el més ambiciós. Varem aconseguir seduïr als propietaris a invertir a Ripoll, es va tramitar la modificació puntual del POUM, s’ha aconseguit l’informe favorable de Cultura, l’informe favorable de Comerç, finalment ens falta només l’informe favorable de l’ACA després d’elaborar el Pla Especial de Rius que no es va incloure en el moment d’aprovar el POUM al 2008; i això ens ha portat 2 anys de reunions, tràmits i algunes emprenyades. Ara després del Plenari de Juny de 2013 l’Ajuntament ha aprovat el Pla Especial de Rius i l’ha enviat a l’ACA i a Urbanisme. Des de l’Ajuntament estem complint el nostre compromís però per tal que es pugui materialitzar no n’hi ha prou, cal també l’agilitat de l’administració superior i que la comissió provincial d’urbanisme ho acabi aprovant. Sap greu que en aquests moments dificils econòmicament i socialment l’administració no sigui una eina àgil, al contrari sembla un escull, davant dels problemes de la ciutadania. Desenvolupar aquest projecte suposa un moviment de diners proper als 8 milions d’euros i un centenar de llocs de treball;  portem gairebé dos anys i encara no hem vist que cap euro pugui arribar a Ripoll ni cap lloc de treball. Evidentment som conscients que si l’administració superior ens encalla o ens impossibilita desenvolupar aquest projecte, o si l’allarga tant que pel camí els inversors es desencisen no podrem cumplir el punt principal i central del nostre compromís electoral.
Malgrat aquesta darrera reflexió, la perspectiva de tot plegat fa que la balança dels dos anys de mandat sigui optimista, com equip de treball amb la responsabilitat de governar Ripoll estem convençuts que ens en sortirem i afrontem amb bones perspectives de tirar endavant Ripoll aquests propers anys.

Agraeixo també la cooperació i treball incansable de tots els regidors, en primer lloc els que conformem l’equip de govern en el dia a dia, a vegades no absent de discussió construciiva i de suma d'opinions. Agrair-los la implicació positiva que ha permés crear un equip de treball efectiu i complementari. Gràcies.
També agrair la tasca dels regidors dels grups municipals de l’oposició, estic content que s’hagin implicat de forma constructiva en les diferents comissions de treball creades : comissió Ripoll 2013, consell municipal de l’esport, comissió per a l’elaboració del pressupost municipal, comissió candidatura Portada de Ripoll a la Unesco, ... i als ens de participació municipal : fundació Guifré, patronat del Museu. Hem respirat un climax polític correcte i cooperatiu, que fins i tot pot sorprendre i que ha portat a l’aprovació per unanimitat de les ordenances fiscals 2013 i el pressupost municipal 2013 o varis plenaris consecutius amb tots els punts aprovats per unanimitat; poc habitual. Celebro haver aconseguit una dinàmica de no votar que no per sistemàtica o per color polític i permetre expressar l'acord o desacord amb els temes que es proposen.

Agraïr a totes les persones de la nostra candidatura electoral, militants i a totes i tots els ripollesos/es de totes les creences polítiques que ens han manifestat, criticat obertament i/o donat el seu suport al llarg d’aquests dos anys; reconeguent també que hi ha hagut moments dificils davant les situacions d’atur o la impotència davant situacions familiars greus causades per la crisi. Especialment vull agraïr també públicament a totes les persones i entitats que s’han implicat amb il.lusió compartida a tenir una gran Capital Cultural Ripoll 2013, un projecte i un repte per a la nostra vila que com ha de ser no té ni ha de tenir color polític.
Finalment demanar també disculpes a aquelles persones a les quals no hem pogut complaure al llarg d’aquests dos anys, moltes vegades no per manca de voluntat sinó per què no tenim els recursos o per les limitacions legals.

Desitjo que aquest optimisme, esperança i il.lusió amb el que treballem també s’encomenanin a tots els ripollesos i ripolleses en aquest equador.

22/6/13

El Comte Guifré adreça una invitació al MH President Artur Mas

En el marc de la inauguració de l'Exposició filàtèlica i Numismàtica de Ripoll el passat 18 de maig, el Comte Guifré I de Barcelona i la Comtessa Guinedell varen adreçar una carta manuscrita convidant el MH president de la Generalitat de Catalunya a presidir els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Ripoll bressol de Catalunya i Capital Catalana de la Cultura 2013, el proper 11 de setembre.


Premi Jove Empresari de 2012

Sergi Corbatera Jorge, de Campdevànol, va ser un dels tres finalistes al Premi Jove Empresari de Catalunya en la categoria Millor Iniciativa Empresarial 2012. L'acte de proclamació va tenir lloc el passat 11 de juny de 2013 en el marc del Camp Nou del FC Barcelona.
Sergi Corbatera no va ser finalment el premiat, però el fet que arribés a finalista, i el fet d'enfocar una iniciativa empresarial des del Ripollès, valorada i escollida com a tercet finalista  entre més d'una cinquantena de candidats fa sentir un orgull especial a la gent que estimem i som del Ripollès; això vol dir que al Ripollès hi tenim talent, al Ripollès hi ha trempera emprenedora... hi ha gent en potència; i actituds i projectes com el que lidera el Sergi ho avalen. Una desena de persones del Ripollès i representants de la Junta de Joves Empresaris del Ripollès AIJER  (htttp://jovesempresarisripolles.blogspot.com) el varem acompanyar en aquest acte.
Sergi Corbatera és el soci fundador de la firma Fahrenheit Risk International, una companyia dedicada a les reassegurances del risc climàtc i meterològic en un entorn de negoci internacional.
Més info a :
.


20/5/13

Inauguració al Palau Robert de Barcelona

És un goig avui trobar-nos i retrobar-nos per inaugurar a Barcelona, dins l'oficina de turisme de Catalunya aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”.
Foto : Elripolles.info

Un projecte que pretèn també re-escriure els llibres i els textos de la història de la industrialització, de la ciència i la tecnologia, la tècnica, la història de l'aviònica o de la missilística al nostre país i a Europa i el món a partir de fer-hi constar la tasca fins ara no prou coneguda i reconeguda de Ramon Casanova i el seu entorn social, cultural i de país.

Cal tornar a explicar que tot i que el nom de boig podria encobrir una ofensa: atès que boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau...  cal considerar les altres accepcions de la paraula boig; boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.  Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

Foto: Elripolles.info
En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, un geni:  intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig genial també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors...   Sovint, la conducta una mica excèntrica, diferent, innovadora... d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

Inaugurem avui a Barcelona un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé reivindica el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella i els membres de la comissió organitzadora, sovint rememorem i homenatgem la nostra història ripollesa mil.lenària de monestirs, comtes i fargues i ens oblidem de la important història centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca i al nostre país. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.  L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic del Ripollès i del país.

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i reivindicar, recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Aquesta exposició és també l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de la cofraria de Sant Eloi” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura en majúscula de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

10/5/13

Presentant l'Arnau Puig, premi nacional de cultura 2012 a Ripoll

El Sr. Arnau Puig, sociòleg i filòsof, teòric del grup Dau al Set, premi nacional de cultura 2012 atorgat pel Conca, Creu de Sant Jordi 1992,  entre d'altres distincions, va protagonitzar el Pregó de festa major de Sant Eudald 2013 en el marc de Ripoll Capital Catalana de la Cultura 2013.

Arnau Puig, nascut a Barcelona l'any 1926, va ser un dels fundador del grup Dau al Set i, després de la mort d'Antoni Tàpies, és l'únic integrant viu d'aquest important moviment artístic (curiosament, l'únic que no pintava). Al llarg de la seva trajectòrica com a crític d'art i teòric ha col·laborat en publicacions tant especialitzades com generalistes com Algol, Dau al Set, Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, El País, Revista Europ, Gazeta del Arte, Batik, Avui, BonArt i Artes Plásticas, entre d'altres.


Del 1964 al 1975 Arnau Puig fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a les facultats de Filosofia i Lletres a la UB i a la UAB i també catedràtic d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. També va ser director de l'Institut d'Història i Arqueologia de Roma. Entre els reconeixements destaquen la Creu de Sant Jordi, (1992), el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2003) i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2004). El 2012 el CoNCA li va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de Trajectòria Professional i Artística.

Arnau Puig fa més de  quinze anys que té relació amb Ripoll. El 1997 va presidir el jurat del projecte de colorejar les façanes de les cases del riu Ter, el 1999 va presidir el jurat seleccionador del projecte artístic Open Art que en el marc de la celebració de l'Any Gerbert va seleccionar vint artistes per representar la comarca arreu del país. També va comisariar l'any 2000 l'exposició La mà del poeta i el fons de 21 caplletres d’artistes catalans contemporanis que formen part de l’Scriptorium de Ripoll. Tot plegat, segons va expliocar en el seu pregó, Arnau Puig a partir de la coneixença i intermediació del reconegut artista ripollès Francesc Espigolé.


foto : Arnau urgell

15/3/13

Divendres 8 de març 2013 - Inauguració Centre Interpretació Monestir Ripoll

Inauguració del Centre d'Interpretació del Monestir de Sta. Maria de Ripoll 
Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Felip Puig, Conseller d'empresa i competitivitat; Al Reverendíssim Mons. Romà Casanovas Bisbe de Vic, a tota i' executiva del Patronat del Monestir, Vicari General de la diòcesi de Vic, al Delegat del Govern, Sra. Carme Rubió Subdirectora gral de Turisme, cap SSTT Cultura a Girona, president del CCR, Diputada i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats; resta d'autoritats; membres de la Comissió Ripoll 2013, representants d'entitats i institucions, senyores i senyors, amigues i amics,... saludar també als alcaldes i regidors dels municipis que compartim aquest projecte : St. Joan, Campdevànol i Gombrèn.
Una salutació especial avui al Consorci Ripollès Desenvolupament per ser l'alma matter, impulsora d'aquest projecte transversal i aglutinador, ens acompanyen els presidents precedents i l'actual president, i tot el personal que s'hi ha implicat, amb una menció especial i un agraïment públic a la Sra Maria Soy, i a la Sra Raquel Molina. Segurament només elles saben el que han patit. També ens acompanyen expresidents, l'exacaldessa i l'exregidor de cultura, per que com passa en els projectes importants, es comencen en una legislatura i s'acaben en una altra encara que sigui de diferents colors per que són projectes de poble, de comarca, de país.

Avui torna a ser dia molt important per a Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment i tanquem l'execució d'un projecte que es va engegar el 2008, un Pla de Dinamització turística de tot el territori de Ripoll i el Ripollès. Es tanca l'execució i comença el moment i el repte de gestionar-lo i fer-lo rendir. Gràcies també per endavant a les persones que en seran les responsables a partir d'avui mateix. Confiem en vosaltres.
Fem aquesta posta del llarg en el marc de 3 contextes que m'agradaria ressaltar :
    El primer que s'inaugura un projecte cultural en un temps de poques inauguracions i de poques inversions, i per tant aquí darrera hi ha un gran esforç de les institucions que hi han apostat, també de l'ajuntament. En uns moments d'austeritat, d'estalvi ... a Ripoll i el Ripollès ens atrevim a completar una inversió amb el convenciment de la seva rendabilitat socioeconòmica per aconseguir multiplicar per 2 o per 3 l'afluència de visitants cap al nostre poble i la nostra comarca. Una clara aposta de futur, pensant en atreure milers de visitants turístics d'inquietuts culturals, que podran complementar amb tota l'oferta d'oci, festiva, gastronòmica, esportiva, de natura... de la nostra comarca. La nostra intenció que no amaguem : és la dinamització del teixit socioeconòmic : el comerç, restaurants hotels, campings, turisme rural, serveis en general... però a darrera els professionals que donaran servei als establiments... i per tant una enorme roda econòmica imprescindible per fer Ripoll i la comarca sostenible, que hi hagi llocs de treball i per tant que hi hagi "vida".

    El segon, que l'inaugurem en el marc de l'any 2013 en que la nostra vila representa la cultura de tota una nació. un repte el de Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013 que hem assumit amb convicció i amb un gran orgull. L'orgull de ser a Ripoll, el bressol de Catalunya, una vila que ha tingut una importància històrica transcendental; i que no podem en cap cas separar del Monestir; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifré el Pelós, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciant la dinastia nacional catalana i el naixement més tard de Catalunya com a país; just el que ara anhelem en aquest moment de transició nacional. Però també Ripoll no pot entendre's sense altres personatges cabdals de la nostra història : Gerbert d'Orlahc, el Papa Silvestre II, l'Abat Oliba, abat de Ripoll, Cuixà, bisbe de Vic, fundador de Montserrat, impulsor de la Pau i Treva... o Berenguer el Vell, o el Bisbe Morgades, o Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història i la cultura identitàries.
    El marc de Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca "Ripoll", associada a la cultura i el turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intel·lectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura és el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat. Com va dir el conseller Mascarell fa unes setmanes dins el Monestir aquí prop, un país culte és un país més preparat per assolir els reptes de futur, entre ells el del seu dret a decidir esdevenir un nou estat d'Europa.
    El patrimoni i la història
    és una de les columnes sobre les que fem pivotar les manifestacions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana al llarg del 2013. El Centre d'intepretació del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll que ens acull vol potenciar, enriquir, difondre, la representació segurament més significativa i valuosa de la reconquesta catalana, de la repoblació del territori a través de la fe, del que va significar la protecció abacial per al sorgiment de tota una activitat empresarial incipient, del treball dels tallers monàstics de l'scriptorium o del treball de la pedra, amb la joia del romànic català, la portalada anomenada la "bíblia de pedra" propera candidata a Joia Patrimoni mundial de la Unesco.
    Des d'aquest centre monàstic la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. I això ho volem fer dins el respecte i el reconeixement del Monestir de Ripoll en la seva dimensiò de la fe cristiana i l'important tasca, encara actual d'evangelització del país.

    I el tercer contexte. Ressaltar que aquesta inauguració significa també una entesa entre el Bisbat i les administracions per aportar recursos públics que fan possible restaurar, preservar i donar ús cultural a uns equipaments i elements patrimonials que formem part de la nostra història i de la nostra realitat social com a poble. Dins el respecte a la fe, com he dit abans, però pensant també en la seva dimensió d'espai obert al culte, al transcendent i a l'enriquiment de les persones. Gràcies també a Mons. Romà, el Bisbat i el Patronat del Monestir de Sta Maria de Ripoll per participar i confiar en aquesta suma d'esforços en benefici de la nostra població, de la nostra cultura i del nostre país. Per a simbolitzar aquesta suma, demanaré a Mons. Romà Casanovas de prèmer la primera entrada conjunta CIM + RMSMRipoll; i de continuar la bona entesa amb la propera restauració i acords de gestió de l'església parroquial de Sant Pere com a nou equipament cultural i centre expositiu del ric lapidari romànic del conjunt monàstic, el que serà un nou potencial cultural i turístic que oferirà Ripoll.

Finalment demanar al H Conseller Felip Puig, ja veieu que els alcaldes sempre demanen, el suport institucional per a difondre des de la Direcció General de Turisme aquest producte de turisme cultural tan singular com és situar els origens, el bressol, de Catalunya al món i ajudar-nos a aconseguir les expectatives que hi tenim dispositades. Des de Ripoll i el Ripollès confiem també en el nostre Govern en aquest repte.
Visca Ripoll i visca Catalunya


10/2/13

10 de febrer, Cafè de Lletres a La Taverneta

TOTS ELS RENECS DEL CAPITÀ HADDOCK


Enguany es celebra el 50 anniversari de Tintin en català, també el 10è anniversari de 1001.cat l'associació catalana de tintinaires, que celebraren el 20 d'octubre la seva trobada anual a Ripoll, en el marc de la Capital Catalana de la Cultura 2013; per tots aquests motius la meva participació al Cafè de Lletres de La Taverneta d'aquest any, ha estat aquesta lectura dels renecs del Capità Archibald Haddock, ordenats alfabèticament.
Acaparador . aeròlit recauxutat . aixafaterrossos . aixafaterrossos caragirat . almirall de safareig, amfitrió . anacolut . analfabet . animal . animalot . antropòfag . antropopitec . antropopitec de pa sucat amb oli . apatxe . aprenent de dictador amb salsa de coco . aprofitat . arlequí . arpellut, arsenicòfeg, arvicòlid, asteca . astronauta de terra endins . atleta de pa sucat amb oli . atropellador . autòcrata . autodidacta . banda de babuins . banda de canacs . banda de caps quadrats . banda de marxants de guano . banda de vampirs . banda de zapoteques . banda de zapoteques d'estar per casa . banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó . bandarra . bandit . barbamec,  bàrbar . barretina . belitre caragirat . bergant . bèstia . bleda assolellada . boterut, botxí . brètol . brivall . brontosaure . bufaforats . bufacanyes, buidaampolles . buldòzer a reacció . cafre . caguetes . calçasses . caldereta reescalfada . canalla . caníbal . caníbal emplomallat del carall . caníbal impresentable . cap d'ase . cap de carbassa . capgròs . caragirat . carcamal, carn de patíbul . carquinyoli . carquinyoli remullat . carterista . catacresi . cataplasma . cataplasma de neula remullada . ceballot . cebollí . cercopitec . cianur . cicló ambulant . ciclotró . clatellut, climatèric, coleòpter . coleòpter caragirat . colla de bèsties . colla de sapastres . colominot, coloquinta . concentrat de neula remullada . contrabandista . corsari . cotorra del diable . cotorra llenguda . cotorra xerrapeta . covard . cowboy de l'asfalt . cretí . cretí escabetxat . cromanyó de nyigui-nyogui . croqueta de cuscús . cuc miserable . cuit amb sutge d'antracita, descamisat . desnerit, dinamiter . diplodocus . dromedari estrafet . ectoplasma . ectoplasma de bunyol estrafet . egoista . empastifós, ensofrat, equilibrista . escampafems . escanyabruixots . escanyabruixots amb all-i-oli . escanyapobres . esclavista . escurçó . escurçó maleït . esgarriacries . espantasogres . esparracat, esqueixat, extracte de cataplasma . extracte de ceballot . extracte de cretí momificat . extracte d'hidrocarbur . figureta de pessebre amb funda . fil·loxera . filibuster . filibuster de pa sucat amb oli . filibuster renegat . gallina . gamarús . ganàpia, gàngster . gàngster d'estar per casa . gardunya, gargarisme . giroscopi . godall, grandíssim covard . gratapalles, grumet desvergonyit . grumet del dimoni, heretge . hidrocarbur . home del sac farcit de crema de suro . hotentot . hotentot desvergonyit . iconoclasta . incendiari . incívic . invertebrat . judes . ku-klux-klan . lladre . lladregot . llagasta, llamp de llamps, llanut caragirat . lleganyòs, logaritme caragirat . macaco . macrocèfal . mal educat . malandrí . mameluc . mandril . mariner d'aigua dolça . mariner de terra endins . marxatons . mataparents, megacicle . megalòman . mercenari . mosca vironera . negrer . neuler rovellat . ninot de fira . oficleide . òliba mal dissecada . onicòrfor . oricterop . ornitorrinc .ostrogot . palíndrom . pallanga . papamosques, papú . paranoic . paràsit . pastanaga . patagó . piconadora . pillastre . pirata . pirata d'aigua dolça . pirata de l'asfalt . pirata del cel . pirofòric . piròman . pixallits . pixapins . pocapena . pocavergonya . podrit . polígraf . projecte d'analfabet caragirat . projecte de pillastre . protozous . quadrilàter . rapinyaire . rata . renegat . rizòpode . rostit d'ectoplasma amb all-i-oli . ruc . rufià . sabatot, sac de gemecs . sac de pus, sacabutxos . salpassers, saltabardisses . saltabarrancs . saltamarges, saltataulells . saltimbanqui . salvatge . sapastre . sàtrapa . sòmines, subproducte d'ectoplasma . suc de regalèsia . tanoca . tastacrestes, tecnòcrata . terrorista . tigressa . tinyosos, tombatruites . tornavís . trabucaire . trabucaire del carall . traïdor . transcolador d'aigua . trinxeraire . trinxeraire dels càrpats . troglodita . troglodita de carnaval . tros de babau . tros de catacresi . tros de mula . tros de quòniam, tros de tifa interplanetària amb ulleres . tros d'ectoplasma rebullit . tros d'iconoclasta . truà . vampir . vàndal . vatua el món, vegetarià . venedor de catifes . visigot . viviseccionista . ximpanzé . xuixo de crema . zapoteca d'estar per casa . zuau escabetxat . zulú

28/1/13

Inauguració Ripoll Capital Cultura Catalana 2013


Permeteu-me que més abans del protocol, saludi avui primer als membres de la Comissi organitzadora de Ripoll 2013 i a tots els que han col.laborat desinteressadament en l'espectacle inaugural, i que els agraeixi públicament la seva il.lusi ói implicació en aquest repte de Ripoll 2013;

Vull saludar també a les persones que ens estan seguint des de la Sala Abat Senjust degut al límit de capacitat d'aquest Reial Monestir, bona tarda.

Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat; representant del Bisbat, vicepresident i executiva del Patronat del Monestir, Delegat del Govern, Sra. Carme Crespo tinent d'alcalde de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sr. Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana; president en funcions de la Diputació de Girona, Director General de Patrimoni, president del CCR, Diputada al congrès i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats i viles del país; resta d'autoritats; representants d'entitats i institucions, pubilla, hereu, pubilleta....senyores i senyors, amigues i amics, Finalment també saludar a totes les persones i families que ens veuran en diferit demà i dies posteriors per la xarxa de televisions locals de Catalunya arreu dels pasos catalans.

Avui és un dia molt important per Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment tot un any en que la nostra vila representarà la cultura de tota una nació. Assumim el repte amb convicció i amb un gran orgull, varem prendre el relleu de Tarragona, i d'aquí menys d'un any el cedirem a Barcelona; la capitalitat ha recaigut en tres indrets que son de suma importància en el nostre país:

Tarragona, la Tarraco romana, amb una llarguíssima història al darrera, punt de referència de l'arribada i expansió de l'imperi cultural romà; deixador d'una empremta transcendental en la població i en la societat que marcaria el futur de la llavors encara inexistent Catalunya.

Ripoll, el bressol de Catalunya. Una vila possiblement modesta si la comparem amb Tarragona o Barcelona, per que en canvi ha tingut una importància històrica transcendental; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifrè el Pelòs, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciador de la dinastia catalana i precursor del naixement de la nostra nació.

Barcelona, cap i casal des de l'edat mitjana, assumit per la seva importància i la primacia sobre la resta de comtats catalans. Barcelona és alhora moltes coses, entre altres, una metròpoli mundialment coneguda, la ciutat de referència de la Mediterrània, la futura capital -així ho desitgem- del futur nou estat d'Europa.

Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca Ripoll, associada a la cultura i al turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic conceptualment molt important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intellectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura sé el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat.

Fa molt de temps que des de Ripoll ens preparem per assolir aquest repte, -com ha dit el Sr. Tudela, es va iniciar l'anterior legislatura amb altres persones, però continua ara per què és transversal- sabem que per a nosaltres representa una gran embranzida per als anys veniders i són moltes les persones i entitats que han participat per a programar al llarg de tot aquest any una intensa oferta cultural. A totes moltes gràcies una altra vegada.

Fem pivotar les manifestacions al llarg del 2013 sobre tres dimensions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana :
  • El patrimoni i la història. Justament ens trobem ara dins el Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, la representació més valuosa del romànic català, la portalada anomenada la bíblia de pedra propera candidata a Joia Patrimoni de la Unesco. Que per cert Hble Conseller us emplacem a que ens hi ajudeu. Des d'aquest monestir i el seu scriptorium la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. En aquest edifici ens han precedit personalitats preeminents com Guifrè el Pelós, l'abat Oliba, Gerbert d'Orlhac, Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades, Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història.
  • La industrialització. la vila de Ripoll ha estat al llarg de la seva història un poble industrial. A l'esguard de la protecció abacial i dels recursos hidràulics, molins i fargues eixiren i marcaren la nostra història i la cultura. Els nostres antecessors ja eren obrers (foguers, fargaires, picamenes, estiraires, escolans ......) a les fargues des del segle XV, l'original treball del ferro i més tard de l'aram a travs del mètode de la farga catalana possibilitaria la rellevància de Ripoll en la fabricació de tota mena d'eines, claus i armes de foc. Més endavant es consolidaria amb força la nova indústria del tèxtil, que s'aprofitaria de la força de l'aigua per expandir-se. Finalment, i ja a partir de finals del segle XIX arribaria la metal.lúrgia moderna que encara té un paper rellevant al nostre poble. Tot això ho donem a conèixer en l'exposició permanent de La Farga Palau -que per cert Hble Conseller ens agradaria acabar-la reconeixent com a bé cultural d'interés nacional- i en el Museu Etnogràfic de Ripoll, com també en l'exposició Ramon Casanova "el boig de l'hispano" que inaugurarem d'aquí una estona.

  • El tercer eix o dimensió és la cultura popular, altrament dit el folklore o l'etnografia. Ripoll és un poble no massa gran, però molt viu, cruïlla de camins i d'influències. Tenim un altíssim nombre d'associacions i entitats que promouen des de fa segles les tradicions, les viuen i les projecten de generació en generació, fins als nostres dies i cap al demà. Avui aquí mateix i seguidament a la plaça en veurem una petita mostra; al llarg de l'any gaudirem de la seva programació i desitjo que per molts anys més. Ripoll compta amb un dels més antics i millors museus etnogrfàics de Catalunya, que el 2012 ha obtingut el Premi Nacional de Cultura i que es va omplint d'aquest llegat popular, històric i científic amb les aportacions d'entitats i families i persones.

Per mitjà d'aquests tres eixos mostrarem al país el nostre potent i important bagatge cultural. Des de fa més de mil anys som reconeguts com el bressol de Catalunya, referència poltica obligada a Guifrè I el Pels, referent també de l'expansió del món cristià i del repoblament del país a partir d'aquest monestir que avui ens acull; també per la figura cabdal de l'Abat Oliba, bisbe de Vic, impulsor de la Pau i Treva; artfex de la fundació de Montserrat el 1025.

Com a Capital de la Cultura Catalana al llarg d'aquest 2013 tenim previstes desenes d'activitats. Tenim gaireb éun any per endavant i us demano ara i aquí la participació i ajut dels ens pblics, entitats i associacions, també de les empreses, de tots i cadascún dels ripollesos i ripolleses. Tots podem participar d'aquest gran esdeveniment en la mesura de les nostres possibilitats, aquest 2013 per Ripoll ha de significar la inflexió definitiva en el sentiment del nostre propi orgull colectiu de poble i la capacitat de mobilitzar cap a Ripoll el sentiment, la voluntat, la mirada, la presència de milers de persones.

Volem i podrem incrementar el prestigi de la nostra vila i afegir valor a la nostra CULTURA en majúscula. Compto, comptem, amb tothom per reeixir en aquesta missió i us en dono les gràcies per endavant.

Visca Ripoll i visca Catalunya