19/12/08

No juguem amb les coses de menjar !!!

No juguem amb les coses de menjar !!!


29/11/08

Cap a l'Argentina


El Man 6x6 de l'empresa ripollesa RallyRaid Services va embarcar aquest dijous a la nit des del port francès de Le Havre en direcció cap a Argentina, després de superar satisfactòriament les verificacions tècniques i administratives com a vehicle d'assistència T5 de l'equip TRIORACING, de Nantes. El camió porta el dorsal 757.
El camió, que ha estat cedit per a aquesta prova a l'equip del conegut pilot Jean Noel Cournuaille (JNCO organisation) , serà pilotat per Pascal Patureau, qui va estar a Ripoll fa unes setmanes per familiaritzar-se amb el vehicle, amb el qual disputarà aquesta cursa que substitueix el tradicional Rally Dakar, organitzat per ASO.
Es pot seguir el dia a dia de l'equip a través de la web :
http://www.trioracing.com/






Entrevista a Jordi Munell

'Pagarem els projectes d'aquest consistori -com La Lira- durant les cinc properes legislatures'

El portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) de Ripoll, Jordi Munell, suspèn en una videoentrevista concedida a ElRipollès.info la gestió de l'equip de govern. En aquest sentit censura que 'caldran cinc legislatures per pagar els projectes de l'actual consistori', especialment el cas de la Lira. També reafirma la crítica a Teresa Jordà, una alcaldessa que segons Munell, es 'continua amagant i depèn totalment del PSC'. Respecte a la situació econòmica recorda que si la Barricona s'hagués impulsat el 2003 actualment hi hauria una cinquantena de llocs de treball més i que el lideratge de Jordà en el cas de les inversions de Comforsa va ser fruit d'una 'saccejada' per part de CiU.

http://www.naciodigital.cat/elripolles/?seccio=noticies&accio=veure&id=7187

9/11/08

L'ARE de Ripoll

L'Area Residencial Estratègica (ARE) de Ripoll; procés participatiu ?

Estem dins el període l’exposició al públic del projecte d’ARE que preveu la Generalitat a través de l'INCASOL als terrenys del Pla (antiga Preparación Textil) ; des del 20 d'octubre i durant 45 dies.

Des del grup municipal de CiU, ja varem alertar al llarg del llarg procés de l’aprovació del POUM que el conveni que aleshores es preveia no s’havia adjuntat en la documentació entregada als vilatans que sol.licitaven una còpia del POUM, ni tampoc era accessible des de la informació publicada a la web. Aquell conveni i la proposta del POUM no es varen discutir en cap fase de la participació ciutadana malgrat la importància que la reforma d’aquest sector de 5,5 Ha. suposa per al futur immediat de la nostra vila; havent-se perdut oportunitats per a altres propostes alternatives i de ben segur molt interessants per aprofitar aquesta zona.

Aquesta mateixa argumentació serveix en aquests moments de període d’exposició al púbic del projecte d’ARE.

La solució proposada en el POUM amb 420 nous habitatges suposava densificar i massificar la zona de l’eixample urbà de Ripoll de l’anomenat barri de la crta. de Barcelona sense preveure les necessàries solucions complementàries de serveis, equipaments i aparcaments. Es podria pensar en que es planteja crear una nova “ciutat” de 420 habitatges dins el barri. La proposta actual de l’ARE amb 489 habitatges incrementa encara aquestes sensacions.

El model del POUM recent aprovat i vigent - tant en l’anàlisi socioeconòmic com en la definició de criteris i objectius generals de planejament- no justifiquen la necessitat de creació d’aquest sector de creixement amb 489 nous habitatges en un curt termini de temps; ni el període de vigència del Planejament actual.
Extret del document 1, anàlisi socio-econòmic per al POUM 2006 de Ripoll

A més a més, la proposta de l’ARE pot comportar un perill de monopoli : La creació d’un poligon com el de la Preparació Tèxtil pot generar la concentració en unes soles mans del 80% del creixement futur de Ripoll i en uns dels terrenys de millor situació de la població; així com de la seva gènesi de construcció posant en perill la competitivitat de les empreses locals constructores i de serveis complementaris (enguixadors, llauners, fusters, instal.ladors...)

Si la proposta del POUM ja plantejava una sobre-elevada densitat : 85,5 Hab/Ha la proposta de l’ARE actual sobrepassa aquesta i la situa en 91 hab/Ha.

Davant de tot l’exposat des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll proposem que s’obri un procés participatiu obert a entitats, col.lectius i professionals de la vila per a debatre el model que es consideri millor pel sector del Pla, que s’obri una exposició al públic amb el projecte que ha presentat la Generalitat, i que s’obri una consulta popular sobre la conveniència d’aprovar o al.legar la proposta presentada d’actuació en aquesta ARE.
Ripoll, novembre de 2008
.

2/11/08

Tornasol Aventura

Tornasol Aventura en la llista per rebre turistes xinesos

L´empresa ripollesa Tornasol Aventura torna a aperèixer per tercer any a l´actualització de la llista d´agències de viatges de la Comunitat Europea per a la recepció de grups de turistes xinesos.
Recordem que s´ha acabat el procés d´actualització del llista i que aquest ja es a mans del Govern xinès, de la delegació de la Comissió Europea a Pekin, i dels consulats de l´Estat espanyol a Pekin i Shangai.





27/10/08

Nau de transició

Així volen promoure el creixement i creació d'empreses ?

CiU de Ripoll denuncia en aquesta al.legació que Ripollès Desenvolupament pretengui fer negoci a costa dels emprenedors i empresaris en un moment com aquest en què caldria estimular la creació i consolidació d'empreses a casa nostra.

En data 20 d’octubre de 2008 va sortir publicat al BOP núm. 202 l’anunci del Consorci Ripollès Desenvolupament sobre aprovació del plec de clàusules administratives i convocatòria per a la concertació d’arrendament de la nau de transició amb opció a compra; i en data 21 d’octubre de 2008 ha sortit publicat al DOGC núm. 5240 el mateix anunci.

Segons especifica el mencionat anunci, per mitjà d’aquell s’exposa al públic el plec de clàusules administratives particulars per un termini de 20 dies naturals per tal que les persones interessades formulin les al·legacions i reclamacions que estimin pertinents.

En aquest sentit, des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll ens plau exposar que davant la delicada situació econòmica i social que vivim a la comarca del Ripollès afectada per la crisi global però amb situacions locals com l’ARE i l’acomiadament de treballadors a la firma Casals, el recent tancament de la tèxtil Colorfil, la no renovació de contractes a la tèxtil Fil Genesis, la manca d’inversions productives a Comforsa denunciada pels sindicats, l’endarreriment de la implantació d’iniciatives empresarials al sector de La Barricona i les dificultats d’accedir a finançament actual amb què es troben les empreses i emprenedors, l’endarreriment sense previsió de l’arribada del doble carril de la C-17 a Ripoll, i altres incidències que afecten de ple a la socio-economia de Ripoll i de la comarca, considerem imprescindible que des del Consorci públic-privat Ripollès Desenvolupament es promogui l’accés a naus per a noves iniciatives empresarials i el creixement o transició d’iniciatives ja endegades.

Considerem que aquesta promoció s’ha d`efectuar –especialment en aquests moments de situació econòmica delicada- de la forma més accessible i facil possible per als empresaris; en aquest sentit i davant el Pressupost base de licitació estipulat per a la nau de transició situada al Poligon de Niubó per un Import total del preu de lloguer de 3,5€/m2 construïts més l’IVA i el preu d’adquisició de la Nau fixat en 580.000,00€ és sobredimensionat tenint en compte :

· el preu al que Ripollès Desenvolupament va comprar la nau (500.000 €) i que no es tracta d’obtenir beneficis a costa de les iniciatives empresarials.
· la funció social que podria efectuar el Consorci oferint aquesta nau a un preu altament competitiu respecte els preus de mercat d’altres comarques per tal de fomentar la implantació o ajudar a la consolidació i creixement (transició) d’iniciatves empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia.

En aquest sentit ens plau AL.LEGAR :

Que des del Consorci Ripollès Desenvolupament es reconsideri el preu de lloguer i de venda a la baixa de la nau de transició del Pla de Niubó estipulant unes condicions d’accés preferents a la licitació per a aquelles iniciatives empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia local i comarcal.

Ripoll, octubre de 2008

24/10/08

La Lira

La Lira, i encara 96.000 euros més !!!

Aquest octubre l'equip de govern per resolució de l'alcaldia de data 13 d'octubre va aprovar l'enèssima actualització de preus de la plaça coberta i espai públic La Lira, per uns 96.000 euros més.

L'històric d'inversions en aquest projecte, hores d'ara és el següent :


Detall Euros costos a LA LIRA

Compra 48.000
Expropiacions 252.000
Indemnitzacions 107.124
Enderroc 345.073
Projecte habitatges 1999 26.375
Despeses 10.169
Tractament lateral 91.900
ASMITEC 9.471
Projecte tractament lateral 5.247
Espai públic La Lira 842.588
Sala polivalent 1 320.450
Increment cost sala polivalent 1 65.130
Sala polivalent 2 332.500
Mobiliari Sala polival. 255.271
Passera peatonal 367.429
Projectes 70.782
Indemnitzacions veïnals 6.140

Aquí hi cal afegir :

l’obra que es va contractar d’urgència el novembre-desembre 2007 per a consolidar el formigó a La Lira per abandó de l'empresa constructora. Per import de aprox. 70.000 euros.

PLENARI de Març de 2008 : actualitzacio dels preus del que falta per executar a La Lira :
Aprox. + 330.000 euros més.

Resolució d’alcaldia de 13 octubre 2008, actualització de preus de la PASSERA PEATONAL LA LIRA per + 96.117 euros més

17/10/08

La vida a Ripoll, nova tira còmica

La Vida a Ripoll, nova tira còmica del grup de CiU a l'ajuntament.




13/10/08

Ripoll, cost d'oportunitat

Ripoll, costos d’oportunitat

S’anomena en economia, ara que se’n parla a diari arrel de la crisi global i els seus efectes locals i familiars, el COST D’OPORTUNITAT el valor o cost monetari -o no- que té o tindria allò que no es tria quan es pren una determinada decisió econòmica.


A tall d’exemple proper, si tenim un euro per esmorzar i podem escollir entre un donut (0,75 eur) o un croissant (0,90 eur), a l’escollir el donut deixem de comprar i de menjar el croissant, és a dir que el fet de triar el donut ha tingut un cost d’oportunitat de 0,90; per que un cop hem triat el donut ja no podrem comprar el croissant.

Si aquest concepte simple però ple de significat l’apliquem a l’economia local de Ripoll podriem reflexionar sobre alguns dels costos d’oportunitat que han tingut decisions de la política local dels darrers 5 anys.

Per exemple, quan es va decidir l’any 2003 endarrerir el projecte d’urbanització del C/ 27 de maig (el Sr. Terradellas (aleshores regidor d’urbanisme) en un Plenari municipal va dir textualment, que ho tenia "parat" per que no ho veia clar...) té el cost d’oportunitat d’allò que ara no es podrà fer –ara mateix és un mal moment per a edificar pisos i vendre’ls- i per tant els qui han suportat les contribucions d’urbanització no les podran materialitzar d’immediat, o els que han fet el projecte de les cases no els podran materialitzar. També es deixaran d'ingressar durant aquest temps per part de l'ajuntament les contribucions (els IBI) de tot el conjunt de nous pisos de la zona que ara no s'han construit.

Continuant amb els exemples. Quan es va decidir el 2003 paralitzar el polígon del sector La Barricona (amb els arguments que calia refer el projecte dels accessos que ha acabat essent semblant al que hi havia, o per que l’Agència Catalana de l’Aigua encara no havia engegat les obres dels col.lectors en alta previstos en el Pla de Sanejament Urbà de Catalunya del 2002, o per que no es posaven d'acord amb la voluntat del grup de IC-Verds de preservar les planes agricoles i no "malmetre-les" amb més poligons generadors de llocs de treball) això ha tingut per Ripoll un cost d’oportunitat de les empreses que no hauran pogut instal.lar-s’hi en aquests anys que han passat i que per tant han deixat de crear llocs de treball, han deixat de pagar els impostos (IBI, IAE si facturen més d'un milió d'euros…), i han deixat de crear riquesa en el teixit socio-econòmic, o han deixat d'invertir en la construcció de les naus, diners que han "perdut" els hipotètics constructors d'aquelles... o també són cost d'oportunitat els diners de subvencions Leader Plus que haurien tingut les empreses que s'hi hauríen instal.lat (recordem que Ripollès Desenvolupament ha retornat recentment uns 150.000 euros per manca de justificació o de projectes a subvencionar).

Pensem ara, finalment en :

1.- el cost d’oportunitat d’escollir tirar endavant el projecte de plaça coberta a La Lira amb un cost superior als 4 milions d’euros. Quin cost d’oportunitat té ? tot allò que s’ha deixat de fer a Ripoll per haver invertit aquests milions a La Lira. Hi pensem una mica entre tots ?
2.- el cost d'oportunitat d'escollir tirar endavant el projecte d'Àrea Residencial Estratègica als terrenys de la Preparación Textil. Quines actuacions es deixen de fer ? el nou Centre d'Assistència Primària, un recinte firal permanent, naus per a emprenedors, serveis per a la gent gran i els infants del barri de la Crta. de Barcelona ?








CiU Ripoll i la fundació Eduard Soler

La Fundació Eduard Soler, la postura de CiU Ripoll

El grup municipal de Convergència i Unió a l’ajuntament de Ripoll varem sol.lcitar formalment per escrit a principis d’agost informació a l'alcaldessa de Ripoll en qualitat de videpresidenta, en relació a la darrera reunió del Consell Econòmic i Social de la Fundació, per a conèixer els projectes en curs i futurs que s’acometien.

A principis de setembre i davant el caire de "in crescendo" que estaven agafant les coses davant les declaracions reiterades a la premsa del dimissionari director general de la Fundació, la inclussió formal d’un punt a l’ordre del dia Plenari municipal de setembre, en el qual l’alcaldessa en quailitat de vicepresidenta de la fundació informés al Plenari sobre la situació actual i rebatés públicament les declaracions publicades en el sentit que s’estaven malversant els fons i la memòria del fundador.


De la mateixa manera, vàrem adreçar-nos per escrit al president de la Fundació, demanant-li una entrevista formal per a conèixer de primera mà el posicionament davant el que estava passant i a la vegada tenir informació sobre el funcionament, projectes en curs i futurs.

La reunió amb el president Sr. Solà la varem mantenir el dia 26 de setembre; en el Plenari del 30 de setembre es va incloure el punt en l’ordre del dia sol.licitat. En aquest punt, l’alcaldessa va llegir el manifest fet públic per la Fundació Eduard Soler i subscrit pels seus patrons actuals i fundadors, així com pels organismes i ents que formen el seu Consell Econòmic i Social, desmentint de forma pública i oficial (el Plenari municipal és el màxim òrgan de representació de l’ajuntament) les afirmacions i informacions publicades de boca del dimissionari director de l’Escola de Treball del Ripollès.


El grup municipal de Convergència i Unió va subscriure en el Plenari aquest manifest llegit per l’alcaldessa, després d’escoltar les explicacions i informacions facilitades pel president de la Fundació, i després d’un intens debat intern sobre la nostra posició. En aquesta decisió va primar més –una vegada més- el nostre sentit de la responsabilitat com a força política majoritària i que va rebre un major nombre de vots a les eleccions del 2007, que no l’erosió puntual i aquesta vegada facil –una vegada més- de l’equip de govern bipartit i la seva alcaldessa. Va primar més pensar en el futur de Ripoll i en el futur del llegat del Sr. Eduard Soler que els interessos merament polítics o partidistes. Va primar més un tarannà de corresponsabilitat política en el futur de Ripoll, en els projectes en curs, en els projectes que s’obren als nostres fills i nets, que no el sentiment de revenja o de resentiment que inspiraven moltes de les declaracions llegides a la premsa i que després es varen poder escoltar al Plenari.

També cal reconèixer que ens va saber greu que ens acusessin o titllessin des del públic assistent i de forma indiscrimida de polítics deshonestos per aquest nostre posicionament i malgrat la manca d'informació que hem patit com a representants municipals. Nogensmenys els nostres militants, simpatitzants i persones integrants de la candidatura de CiU a les eleccions municipals del 2007 que tenen facilitat el seu email al grup municipal varen rebre amb puntualitat una còpia del manifest fet públic per la Fundació Soler. Els demés militants de CDC i UDC interessats en el tema varen poder assistir a la reunió mensual del passat dia 9 d'octubre i encara podran tenir major informació de mà del patró fundador, cosignant del manifest i ex-alcalde de Ripoll, Eudald Casadesús en el transcurs de l'assemblea local de CDC que celebrarem el proper dia 30 d'octubre.


Des del grup de Convergència i Unió varem aprofitar, però, per a reclamar major informació en relació a la gestió de la Fundació Eduard Soler, que malgrat reconèixer el seu caràcter privat, té 3 patrons nomenats des de l’administració pública local; que malgrat acceptar el seu caràcter privat suscita i suscitarà reaccions populars entre els vilatans que sentim com a nostre aquell llegat; tal i com ho mostrava la sala de plens plena de gom a gom de ripollesos inquiets.
Varem també recordar que al Plenari de desembre de 2004 la pròpia alcaldessa va comprometre’s a crear una comissió de portaveus dels grups polítics municipals per a informar periòdicament sobre la gestió i projectes de la Fundació i que no s’ha acomplert.

Varem recordar que ja el passat mes de novembre de 2007, varem sol.licitar informació al Plenari sobre la reestructuració del Centre Tecnològic Eduard Soler rebent una minsa i pobre resposta. En definitiva varem reclamar un compromís a prendre en aquest mateix Plenari de setembre per a evitar que en el futur es puguin repetir situacions com la que ara estem visquent per la manca d’informació institucional.

22/8/08

CiU de Ripoll demana prudència en la despesa

CiU de Ripoll demana prudència i contenció en la despesa pública de Ripoll
El grup municipal de CiU ha fet arribar a l'alcaldia de Ripoll la seva preocupació davant les noticies econòmiques locals i recordar-li el principi de prudencia en l’execució del que resta de pressupost municipal per als mesos que venen; intentant maximitzar l’estalvi en la despesa.

No és cap secret que el ritme de llicències de construcció i obra ha baixat considerablement respecte els anteriors exercicis i malgrat aquest fet que a principis d’any ja s’intuïa i era previsible, en el projecte de pressupost municipal per al 2008 es va continuar dotant amb el mateix nivell d’ingressos per aquest concepte.

Així mateix en el Capítol 1 del pressupost, el que correspon als ingressos per impostos directes es va incrementar respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals un puja del 8,5%. Ja varem alertar que semblava un increment poc racional o fiable dels ingressos, més pensat com una formula per senzillament ajustar els ingressos a les despeses previstes per l’acció de govern.

Com ja varem alertar també amb motiu de la discussió del pressupost 2008 la no contenció de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, que superava l’estabilitat pressupostaria pel 2008, establerta en 707.000 € ha provocat una forta carrega financera que fa que s’hagi de retallar considerablement les despeses ordinàries i que això es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble i del mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, … I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció (museu, biblioteca, La lira, nou pavelló, …) tindran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir.

CiU de Ripoll davant la situació de l'economia

Mesures davant la situació de l'economia a Ripoll

El grup municipal de CiU a fet arribar la seva preocupació a l'alcaldessa davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila en els mesos precedents; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

CiU ha recordat a l'alcaldessa que quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb l'acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002 i que hores d'ara encara no és operatiu ni sembla que ho sigui a curt termini. Serà massa tard ?

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer :

o quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil,
o en quina situació es troba el polígon industrial comarcal
o altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.
o precisar les necessitats d’inversió a Comforsa i garantir la seva viabilitat industrial futura.

El grup municipal de Convergència i Unió també ha volgut plantejar com sempre en positiu i amb ànim constructiu a alcaldessa algunes mesures excepcionals a nivell local com ara :

· oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; si cal amb cessió a termini, sense inversió inicial a canvi d’unes condicions de permanència o de creació de llocs de treball.

· valorar la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors al secor La Barricona, completant el 100% del projecte. Si cal es pot buscar finançament alienant la parcela de cessió municipal del sector de Castelladral o altres béns patrimonials per a invertir en les naus per a emprenedors.

· prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les 2+1 naus de transició que promou el Consell Comarcal i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als empresaris-emprenedors.

· Demanar a l’alcaldessa –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte fundacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

· A nivell turístic activar el projecte de connexió de la Ruta del ferro i la Ruta del Carrilet, redactat per la Diputació, i que es troba només pendent de la cessió dels terrenys per part dels ajuntaments de Sant Joan i de Sant Pau. Aquest fet permetria dinamitzar un element singular i d’alta potencialitat turística com la via verda mês llarga d’Europa, que connecta els Pirineus amb el Mar. Situar a l’interior de Ripoll el punt d’atenció i servei d’aquesta ruta (per exemple proposta presentada a les antigues cotxeres del ferrocarril).


· Contribuir a dinamitzar el sector comercial i de serveis turístics posant en marxa noves iniciatives que a similitud del Mercadal del Comte Guifré engegat el 1999, aportin de forma periòdica (per exemple cada 2 mesos) una gran afluencia de visitants : per exemple es podria parlar del mercat del rovelló i del bolet de tardor, la fira de vehicles d’ocasió (de la qual se’n va fer una primera ocasió), la fira-mercat d’ocasió de material d’esquí i muntanya, la fira d’embotits i productes artesanals del Ripollès i el Pirineu (mel, mató, formatges, embotits, patates…), …


25/7/08

Carta Montilla

Carta al President Josep Montilla


Hble. Sr.,

El grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila. Per un costat la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina. En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara s’ha presentat un ERO de Tallers Casals Herramientas; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

L’expedient presentat per part de Tallers Casals Herramientas afecta a 79 treballadors que ja estaven inclosos en un expedient anterior del passat mes d’abril i la deslocalització de la producció d’aquesta empresa comportarà l’afectació també d’una xarxa important de petits tallers auxiliars.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la seva recent visita presidencial a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses

En época del president Maragall quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va mantenir conjuntament amb l’alcaldia una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé demanant-li el compromís del Govern per oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.





Des del grup municipal de CiU pensem que una aposta únicament turística de la vila amb els projectes que s’estan gestant com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials i ens condemnen a la descapitalització humana i cultural d’aquesta vila i comarca bressol de Catalunya.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar el compromís del Govern que presidiu també amb els projectes “productius” com el polígon industrial comarcal i prendre altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila i comarca, tradicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard. Una bona mesura seria seguir l’exemple recent de la vostra entrevista amb els responsables de la firma Pirelli; doncs el màxim accionista de Tallers Casals Herramientas és l’empresari italià Sr. Pozzo.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar de prendre mesures excepcionals davant el recent ERO de Tallers Casals Herramientas, tant pel que fa al seu estudi acurat i la seva justificació per part del Departament de Treball, com també oferir a les noves iniciatives empresarials el sòl industrial o naus de Ripoll i el Ripollès (algunes promogudes per organismes públics locals com l’ajuntament de Ripoll o el consorci Ripollès Desenvolupament per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.



Jordi Munell

Ripoll, 23 de juliol de 2008
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Ajuntament de Ripoll

Carta a l'alcaldessa

Carta a l'alcaldessa de Ripoll

Il.ltre. Sra.,

El grup municipal de CiU us vol fer arribar la nostra preocupació davant les noticies econòmiques alarmants i del degoteig incessant de llocs de treball a la nostra vila; la situació del sector tèxtil ja es perllonga des de fa temps però ara la situació s’agreuja amb el sector de la màquina-eina . En les darreres setmanes s’ha conegut primer el tancament de la coneguda tèxtil de la “Cotolla”, han corregut rumors d’un expedient de regulació a Fil Génesis i ara Tallers Casals; totes són de les indústries més emblemàtiques de Ripoll.

També estan arribant veus d’alerta al grup municipal de CiU pel que fa a la reducció de vendes i negoci del comerç al detall i tradicional de la vila. I encara s’hi afegeixen les alertes llançades pels treballadors de Comforsa per la manca d’inversions productives a l’empresa i que ja es varen materialitzar amb la manifestació durant la visita del president Montilla a Sant Joan de les Abadesses o la imprecisió del govern davant l’anunci d’incorporació d’un soci .

Com bé recordareu quan va tancar la Preparación Textil, el 2005 ja es va acordar amb aquesta acaldia de mantenir una entrevista urgent amb l’aleshores conseller de treball i indústria Josep Ma. Rañé –a la qual us vaig acompanyar jo mateix- demanant el compromís del Govern a oferir Ripoll i el Ripollès com a destí d’alguna possible implantació empresarial per mitjà de l’oficina d’inversions i assessorament empresarial del CIDEM. També es va demanar la implicació de la Generalitat per accelerar el projecte de polígon comarcal que es gestava des de l’any 2002.

Des del grup municipal de CiU pensem que la visió de l’equip de govern sembla una aposta únicament turística de la vila amb projectes com la Xarxa de Turisme Industrial, el Centre d’Acollida Turística o el Projecte de Terra de Comtes i Abats, que encara no funcionen, però que pensem que tot i ser positius, no poden substituir els llocs de treball que es van perdent dels sectors industrials.

Com a portaveu del grup municipal de CiU us vull demanar de promoure una reunió urgent amb les conselleries de treball i innovació i empresa de la Generalitat per a conèixer quines accions s’han derivat des de la darrera visita efectuada amb motiu del tancament de la Preparación Textil, en quina situació es troba el polígon industrial comarcal i altres mesures concretes que permetin garantir la viabilitat de l’economia de la notra vila, tracicionalment basada en l’activitat industrial; abans que no sigui massa tard.

El grup municipal de Convergència i Unió també us volem plantejar com a alcaldessa mesures excepcionals a nivell local com ara : oferir a les noves iniciatives empresarials sòl industrial o naus en condicions preferents; fins i tot valorant la possiblitat de reiniciar l’oferta de les parceles de sòl del sector de La Barricona que no estan ocupades a preus altament competitius -com es va fer a Mas d’en Bosch en el seu moment-, per a promoure i primar la implantació de noves empreses que generin llocs de treball, que diversifiquin i que aportin valor afegit.

També us proposem de prendre les mesures necessàries per tal que s’acceleri la construcció i la posada en marxa de les naus per a emprenedors i de transició que promou l’ajuntament i Ripollès Desenvolupament; re-estudiant les condicions en què seran ofertes als emprenedors.

Finalment també –com a vicepresidenta de la Fundació Eduard Soler- us demanem de treballar per impulsar el viver d’empreses tecnológiques que estava previst en el projecte funcacional en els terrenys annexes a l’Escola del Treball i el Centre Tecnològic.

Jordi Munell
23 de juliol de 2008

21/7/08

Oportunitats perdudes ??

Més oportunitats perdudes per Ripoll ??

Ja farà alguns mesos, durant les reunions de discussió del POUM entre la seva aprovació provisional i la inicial, el regidor d’urbanisme Sr. Eudald Casas va comentar que hi havien alguns contactes amb una empresa del sector forestal possiblement interessada en adquirir terrenys a Ripoll o rodalies i que podria arribar a generar entre 30 i 40 llocs de treball. També s’ens va informar que per la seva activitat podria emplaçar-se en sòl rústic i que necessitava prop de 100.000 m2 de superfície.

Atès l’interès que aquest tema suposa per Ripoll i comarca en uns moments de recessió de l’activitat econòmica industrial més tradicional; atès que aquesta implantació d’una empresa en un sector que contribueix a diversificar l’economia suposaria la potenciació del sector primari comarcal, i vista la resposta que el Consorci Ripollès Desenvolupament va efectuar recentment en relació a que s’havia fet tot el possible en diferents municipis de la comarca però que no s’havia pogut trobar cap propietari interessat a vendre sòl per a la instal.lació d’aquesta empresa.

En aquest sentit, des del Grup Municipal de Convergència i Unió hem demanat a l'alcaldia com a responsable de l'àrea de promoció econòmica de l'ajuntament quines gestions, reunions, visites... i per part de qui i en quines dates; s’han efectuat des de l’Ajuntament de Ripoll amb la finalitat de poder col.laborar a localitzar terrenys i facilitar la implantació d’aquesta empresa forestal a Ripoll o en algún municipi de les rodalies.

En el mateix ordre de coses, hem demanat a través del grup comarcal de CiU al Consell Comarcal quines previsions hi ha pel que fa al famós polígon comarcal de la Colonia Llaudet, en quina situació urbanística es troba, quan es té previst de començar a urbanitzar, quan s'hi podran ublicar les primeres empreses i quin tipus de gestió comarcal tindrà.

8/7/08

Viatge al futur

Viatge al futur

La recent arribada del f e r r o c a r r i l d'alta velocitat a Catalunya i la mês tard o d’hora imminent connexió amb Europa són una bona i esperada notícia. L'alta velocitat en les comunicacions és sempre sinònim de prosperitat i benestar; en un món cada vegada més global es fa necessària la reducció dels temps emprats per salvar les distàncies: en un món. de telecomunicacions sense fronteres i sistemes telemàtics que transmeten imatges i sons a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), se'ns fan encara imprescindibles els viatges físics a velocitats que no arriben als 100 metres per segon.

Els viatges en l'AVE suposaran una enorme contradicció entre dos móns físics reals i propers; mentre uns viatjaran a velocitats de 350 km/h, els altres encara ho fem a mitjanes de 40 i 50 km/h com el ferrocarril de Vic a Ripoll i Puigcerdà. Un dels efectes més coneguts de la teoria de la relativitat d'Einstein -la dilatació del temps i la contracció de longituds- pot arribar fins i tot a ser significatiu entre els viatgers d'ambdós sistemes, que conviuran en móns temporals diferents.

Efectivament, l'any 1971 es varen poder comprovar les prediccions de la dilatació temporal amb la velocitat formulades per Einstein, una veritable revolució científica de la seva època en considerar que el temps no és una constant universal, sinó que depèn de la velocitat del sistema en què es mesura.

Mitjançant l'ús de rellotges atòmics -que compten els cicles d'oscil·lació d'un àtom entre dos dels seus estats d'energia- els físics Hafele i Keatin varen enregistrar variacions en la marxa de dos rellotges, un viatjant a bord d'un avió a més de 900 km/h i l'altre en repòs a terra. El desfasament temporal acumulat fou d'uns 10 nanosegons; és a dir, que en tomar del viatge, el rellotge i els passatgers de l'avió s'havien endarrerit 0,00000001 segons respecte al temps de la Terra. Havien viatjat al futur respecte del seu temps.

Evidentment aquest efecte és només notori a velocitats properes a la de la llum, com és el cas dels experiments en acceleradors de partícules o amb les partículas elementals (neutrins, rajos còsmics, muons...) que viatgen pel cosmos. Mercès en aquest fenòmen, partícules de vida curta poden travessar regions molt llunyanes de l'univers i arribar fins a la Terra on són detectades.

A la velocitat de creuer de l'AVE (aprox. uns 350 km/h) l'efecte de dilatació del temps seria aproximadament de l'ordre de dècimes de picosegons (10-12 segons), mentre que a la velocitat de la línea de ferrocarril transpirinenca el desfasament temporal seria només de l'ordre de femtosegons (10-15 segons), uns cent ordres de magnitud de diferència.

Un viatger molt habitual i freqüent de l'alta velocitat -un auxiliar de bord, o el revisor- arribaria a acumular un desfasament d'un minut al cap d'uns 5.550.000.000 trajectes d'unes 4 hores de durada, cosa altrament impossible ja que li caldrien més de 3 milions d'anys de vida laboral incessant a raó de quatre trajectes diaris.

Bromes a part; la bona nova de l'arribada de l'AVE ha de significar una revolució de la mobilitat i de les comunicacions físiques -a velocitats no relativistes- per a tot el territori. Això vol dir un canvi de filosofia política per a les properes legislatures dels diferents governs, una veritable i definitiva aposta pel ferrocarril com a mitjà vertebrador del país, com a mitjà àgil, no contaminant, intermodal, segur i de ferma vocació transpirinenca.

11/4/08

Aparcaments a Ripoll

Aparcaments al centre de Ripoll

Aquests darrers dies torna a estar al mig de l’actualitat municipal la necessitat i la demanda d’aparcaments en nombre suficient i propers al centre comercial i històric de Ripoll; un tema que es planteja just en el moment crític en què s’està executant el projecte de peatonalització de les places de Sant Eudald i Gran sense haver previst prèviament alternatives a la pèrdua de les places d’aparcaments existents.

De fet en els darrers 5 anys, la política d’aparcaments del govern municipal primer tripartit i ara bipartit ha estat més aviat nul.la; aquesta s’ha limitat a continuar les obres i els projectes de Can Guetes i del Passeig del Ferro en la seva 2a i 3a fases sense de generar noves previsions de cara al futur ni a curt ni a mitjà termini.

Així, el novembre del 2006 davant la proposta del projecte del nou POUM que plantejava el tripartit; des del grup municipal de CiU ja es va llençar un crit d’alerta en forma l’al.legació reclamant la previsió d’aparcaments.

L’al.legació de CIU esmentava que davant del projecte d’una anella de circumval·lació urbana que estava pensada per a descongestionar el trànsit del centre i millorar la comunicació entre barris, i es basa en un conjunt de nous vials i infrastructures de connexió viària. Textualment, el projecte de POUM analitzava i defineix aquesta proposta exposant :

Aquesta proposta del tripartit a l’entendre del grup municipal de CiU comporta un conjunt de problemes que no es resolen com ara el de l’aparcament. No es proposen solucions a l’aparcament per accedir al centre comercial i històric des de l’anella que es planteja; ni tampoc en nombre suficients per al barri de Sant Pere, el barri de la carretera de Barcelona, l’entorn turístic del Monestir o els centres escolars.

I la proposta de CiU –recordem al novembre del 2006- era que es plantegessin en el POUM propostes de dotar de zones noves d’aparcament gratuït en zones properes, internes o perimetrals del centre comercial i històric i s’analitzin les necessitats en aquest sentit dels diferents barris de Ripoll, per a efectuar propostes de solucions.

Mercés en aquesta pressió i argumentació política avui es tenen sobre la taula, com a mínim algunes propostes de futur : s’ha recuperat el projecte d’aprofitament del subsòl de l’espai de la rectoria, es torna a parlar de l’aparcament soterrani del pati dels Salesians plantejat durant la legislatura 1999-2003, s’han improvitzat les darreres setmanes propostes amb convenis al sector de fustes Carreres i l’antiga fàbrica de Plaster i al barri del carrer Progrés i Fuensanta al costat de la riera Caganell. Es parla també d’aprofitar temporalment els accessos a la zona de la Preparación Textil i ampliar el nombre d’aparcaments del sector Passeig Ragull. La veritat és que d’aquestes propostes cap ha estat operativa en el moment de començar les obres de les places Sant Eudald i en el moment de tancar al trànsit la Pl. Gran.

La lògica, i la demanda veïnal i dels sectors comercial i hostaler del centre fa que haguem de pensar en noves i millors alternatives als projectes esmentats. Cal insistir encara en possibles alternatives com reconduir el projecte de la desorbitada inversió a la plaça coberta de La Lira cap a un espai d’aparcaments en vertical ? cal plantejar una opció similar davant els projectes de rehabilitació d’algún edifici –privat- com l’antic hotel Monestir ? la tercera planta del soterrani de l’edifici Casino actualment en desús ? un aparcament soterrani en bateria al Passeig de Sant Joan ? i el futur aprofitament dels terrenys on s’ubica l’actual ambulatori un cop l’ICS hagi construït el nou CAP previ conveni amb la propietat (INSS) ?

18/3/08

Jordi Munell 65è a la VII Nocturna Clàssic Rally

Jordi Munell i Moisés Taboda, 65ens a la VII Nocturna Clàssic Rally

Els ripollesos Jordi Munell i Moisés Taboada varen acabar la setena edició del rally de regularitat Nocturna Classic que va tenir lloc a l’Esquirol, celebrada aquest passat dissabte dia 15 i sota l’organització del Classic Motor Club del Bages.
Munell i Taboada al volant d’un Lancia Beta 2000 de l’any 1979 varen aconseguir la 65ª posició dels 100 inscrits, en una prova considerara la més llarga i dura de les edicions realitzades. Varen comptar amb l’assistència de Xavier Esclusa dins l’estructura de rallyraidservices.com

Amb un recorregut d’uns 350 km, els pilots varen circular per trams mítics del món dels rallys com la Costa dels Gats, la pujada de la Trona, el Coll de Ravell, el Coll de Bracons o Fontfreda entre d’altres, plens de trams de corbes i on es feia molt difícil mantenir el promig de 50 km/h que s’imposava.

Munell i Taboada, varen mostrar-se molt satisfets del resultat, tenint en compte que competien en la categoria de sense instrumentació, comptant només amb el comptaquilòmetres del vehicle si un cronòmetre per als càlculs del promig i la velocitat mitjana.

12/2/08

El Pla General de Ripoll, a febrer de 2008

La situació del Pla General de Ripoll, a febrer de 2008



Jordi Munell en nom de CiU de Ripoll demana que es responguin les al.legacions i que s'obri un nou període d'exposició al públic davant els nous convenis urbanístics i els canvis incorporats en temes de mobilitat, medi ambient, mesures contra les inundabilitats; així com permetre la participació ciutadana en temes com l'ús dels terrenys de la Preparación Textil.

Ara farà 15 mesos, més de 450 dies, que va acabar el termini per a presentar al.legacions al nou POUM per part dels ripollesos, persones i entitats interessades. Hores d’ara prácticament ningú ha rebut encara resposta a les seves al.legacions des del 28 de novembre de 2006.

Des del grup municipal de CiU a Ripoll, li volem fer arribar la nostra preocupació i ens sentim legitimats a recollir i expressar la inquietud i la desinformació de tots els ripollesos, persones, entitats, associacions, empreses… que varen presentar al.legacions i que no han obtingut encara resposta.

Fa poques setmanes, fins i tot el grup municipal del PSC –que forma part de l’equip de govern municipal- expressava el seu desig de “Arribar a un consens pel que fa al nou pla urbanístic de Ripoll i fer un pas endavant en matèria d’habitatge protegit a la població” i presentava una nova proposta –fora del termini per a presentar i acceptar al.legacions- en el sentit d’incloure en el sector de la Preparación Textil una àrea residencial estratègica. Aquest fet és un senyal inequívoc d’insatisfacció respecte el POUM malgrat que el PSC hi va votar a favor en la seva aprovació inicial. Aquesta proposta deixaria probablement sense validesa -per que modifica els acords- el conveni signat entre l’alcaldessa de Ripoll i la propietat de La Preparación Textil l’agost de 2006.

Des del grup municipal de CiU ja hem denunciat repetidament que temes tan importants per al planejament futur de Ripoll com són :
· el conveni urbanístic amb la Preparación Textil de l’agost de 2006.
· el conveni urbanístic amb Filpur de gener de 2008.
· l’estudi de mobilitat publicat el juliol de 2007.
· la futura ubicació del nou centre de salud (CAP Centre d’Assistència Primària).
· futur ús dels terrenys de l’actual CAP, propietat de l’INSS.
· l’ampliació de l’estudi d’inundabilitat requerit per l’Agència Catalana de l’Aigua al llarg del 2007.
· l’ampliació de l’informe ambiental requerit pel Departament de Medi Ambient al llarg del 2007.
· la resposta d’ADIF-Renfe a la proposta de reserva de sòl del POUM.

no varen formar part del procés de PARTICIPACIÓ CIUTADANA, previ a l’elaboració del POUM ni tampoc han estat exposats al públic ni facilitats als interessats durant el període corresponent i dins el termini per a presentar al.legacions.

Per tot l’exposat, des del grup municipal de CiU demanem públicament a l'equip de govern :

· Que l’ajuntament respongui de forma inmediata i personalitzada totes i cadascuna de les al.legacions presentades al POUM.

· Que previament a l’aprovació provisional del POUM s’obri un nou període d’exposició pública per a donar a conèixer i permetre l’opinió veïnal i ciutadana en relació als documents i convenis esmentats així com els canvis produïts amb la incorporació de les al.legacions acceptades i respecte a la nova proposta d’incloure als terrenys del PLA una àrea residencial estratègica.


Ripoll, febrer de 2008

4/2/08

PRESSUPOST RIPOLL 2008

El pressupost municipal de Ripoll 2008 i la posició del grup de CiU

El Grup Municipal de CiU no estem d’acord amb el pressupost municipal que presenta l’equip de govern per al 2008, i votarem en contra pel següents motius que a continuació detallem :

1.- La nul·la participació del nostre Grup municipal, el majoritari a l’ajuntament i el que va rebre major suport popular a les eleccions del maig passat, en l’elaboració dels pressupostos municipals, sense possibilitat de poder fer-hi aportacions. Malgrat les paraules de l’alcaldessa a l’inici del nou mandat dient que volia ser l’alcaldessa de tots els Ripollesos. En aquest sentit, i davant d’un tema tan important com és el pressupost municipal ens sap molt greu haver de reconèixer que no ens sentim representats. El nostre Grup Municipal tenia l’esperança que aquests primers pressupostos d’aquesta nova legislatura trencarien amb el passat i tindrien per primera vegada la possibilitat de fer-hi aportacions des del govern a l’oposició i dins el nostre tarannà constructiu i de sumar per Ripoll.

2.- L’elevat i descontrolat endeutament, que obliga a fer veritables equilibris per ajustar el pressupost ordinari. Recordem que dintre del pressupost ordinari es paguen els interessos i les amortitzacions dels préstecs demanats.
Si analitzem dels pressupostos en el seu contingut comptable, sense tenir en compte ni la política, ni la demagògia; mirant els números i els tant per cents s’observa que l’endeutament consignat en els pressupostos es mol elevat i a la vegada descontrolat, pel fort increment produït en els últims dos anys.
Des de 2.006 i fins a 2.008 els interessos a pagar han passat de 196.500 €, a 457.100 €, un increment en dos anys del 132%, no degut a la puja dels tipus d’interès, si no al major endeutament dels últims tres anys.
El deute públic compost de la suma de interessos, més amortitzacions de préstecs ha passat de 679.300 € el 2.006 a 1.165.000 € el 2.008, un increment del 71,40%, l’any 2.010 serà de 1.260.000 €, arribant a un increment del 85%.

Estem rallant el màxim permès d’endeutament, el 2.008 es del 101,37 %. Això condiciona totalment el pressupost ordinari. En 4 anys s’han constituït nous préstecs per valor de 5.477.000 € (910 milions de les antigues pessetes), tots ells a 20 anys, amb dos anys de carència, pagant interessos, lo qual condiciona totalment les properes legislatures.
Falta una programació controlada i racional de les inversions i de les despeses, fa evident al nostre entendre, un reflex d’una mala gestió econòmica en els últims quatre anys.

3.- La no contenció en el present pressupost de l’endeutament, al formalitzar-se un nou crèdit de 832.000 €, import que supera l’estabilitat pressupostaria pel 2.008, establerta en 707.000 €.
Aquesta forta carrega financera fa que s’hagi de retallar considerablement les despeses ordinàries i que això es detectin mancances en el nostre poble, falta de neteja, que ja hem argumentat en moltes ocasions, manteniment general del poble, mobiliari urbà en mal estat, senyalitzacions doblades, trencades, manca de més policia municipal, problemes en la circulació, etc.
I conforme vagin passant els anys, aquest problema empitjorarà degut a que moltes de les inversions que actualment estan en construcció, tindran d’assumir unes despeses de manteniment i funcionament, que afectaran directament al pressupost ordinari, i farà molt difícil que aquest ho pugui assumir.

4.- L’increment considerable i poc racional o fiable dels ingressos, com una formula per senzillament ajustar-los a les despeses; ingressos per exemple per impostos de noves construccions que son difícilment assumibles durant l’any 2.008. En el Capítol 1, impostos directes s’incrementa respecte de l’any passat en 417.000 €, incrementant la partida de I.B.I. urbà en un 16,10%, havent-se aprovat en les ordenances fiscals un puja del 8,5%.

No s’ha fet servir el principi comptable de prudència, i en lloc de contenir l’endeutament, es formalitza un nou crèdit que supera l’estabilitat crediticia pressupostària, incrementant encara més el deute total.

El 61% d’aquest increment d’impostos directes va totalment a fer front al increment de la deute pública, lo que produeix un doble efecte negatiu, en primer lloc un increment d’impost a pagar cada vilatà, el 2005 cada Ripollès pagava 270,95 €, en el 2.008 haurà de pagar 357,59 €, un increment del 32,10%.

Observem que l’increment considerable dels ingressos, no segueix al nostre entendre cap criteri, consignant uns ingressos per sobre de la realitat. En segon lloc que aquest diferencia que el vilatà ha de pagar de més no pot ser destinada a millorar els serveis municipals, neteja, manteniment urbà, esports, cultura, si no que el 61% l’hem de destinar a interessos i amortització de crèdits, l’únic beneficiat son les Entitats Bancàries.

També trobem a faltar en el pressupostos, una partida destinada a provisió de despeses, que molt probablement es tindran de suportar, per tornar a iniciar les obres de La Lira i La Biblioteca, i que de produir-se segur que es tindran de finançar, ja que no es podran assumir en el pressupost ordinari.

El nostre Grup Municipal no vol assumir cap responsabilitat per les conseqüències que aquesta situació por comportar, ni per hipotecar futurs Ajuntaments.

5.- Els pressupostos no contemplen els compromisos adquirits en el programa electoral, pel nostre Grup Municipal. No compleixen els nostres 18 reptes, 18 compromisos que ens varen comprometre a portar a terme amb tots el Ripollesos, com són entre d’altres un Ripoll més net i endreçat, la Congelació fiscal, més seguretat amb més dotació de policia municipal, dotació de partides pressupostaries per solucionar punts d’inaccessibilitat, beques pels millors en estudis superiors, gratuïtat de la llar d’infants, ......

26/1/08

El Dakar 2008, suspés

Lisboa Dakar 2008; el darrer "dakar"

El dia 4 de gener rebiem amb incredulitat la notícia de la suspensió del Dakar 2008; darrera quedaven molts mesos de treball, recerca de finançament, il.lusió, temors, nervis.... i un projecte ambiciós truncat.

Efectivament per davant de tot hi ha la seguretat de les persones; però ens sap greu que la suspensió hagi estat per que l'amenaça terrorista dels integristes ha superat la força de l'esport i de la cultura, del turisme i de l'aventura, de la solidaritat i la descoberta... us imagineu l'efecte que tindrà en els poblets mauritans pels quals circulava la caravana del Dakar, amb la gran quantitat de turistes i seguidors que portàvem ? i al sud de Marroc les cancel.lacions hoteleres ? i al Senegal ? i l'ajuda humanitària que portàvem per a l'Associació Som-hi de l'est del Senegal ?

L'efecte és comparable en termes propers com si a la Costa Brava el proper estiu no vinguessin turistes...

Tornem a ser a Ripoll però des de Rally Raid Services continuem treballant per a ofertar l'aventura en el continent africà, en BTT, en Quad, en Buggy, en 4x4...

http://www.rallyraidservices.com/