27/10/08

Nau de transició

Així volen promoure el creixement i creació d'empreses ?

CiU de Ripoll denuncia en aquesta al.legació que Ripollès Desenvolupament pretengui fer negoci a costa dels emprenedors i empresaris en un moment com aquest en què caldria estimular la creació i consolidació d'empreses a casa nostra.

En data 20 d’octubre de 2008 va sortir publicat al BOP núm. 202 l’anunci del Consorci Ripollès Desenvolupament sobre aprovació del plec de clàusules administratives i convocatòria per a la concertació d’arrendament de la nau de transició amb opció a compra; i en data 21 d’octubre de 2008 ha sortit publicat al DOGC núm. 5240 el mateix anunci.

Segons especifica el mencionat anunci, per mitjà d’aquell s’exposa al públic el plec de clàusules administratives particulars per un termini de 20 dies naturals per tal que les persones interessades formulin les al·legacions i reclamacions que estimin pertinents.

En aquest sentit, des del grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll ens plau exposar que davant la delicada situació econòmica i social que vivim a la comarca del Ripollès afectada per la crisi global però amb situacions locals com l’ARE i l’acomiadament de treballadors a la firma Casals, el recent tancament de la tèxtil Colorfil, la no renovació de contractes a la tèxtil Fil Genesis, la manca d’inversions productives a Comforsa denunciada pels sindicats, l’endarreriment de la implantació d’iniciatives empresarials al sector de La Barricona i les dificultats d’accedir a finançament actual amb què es troben les empreses i emprenedors, l’endarreriment sense previsió de l’arribada del doble carril de la C-17 a Ripoll, i altres incidències que afecten de ple a la socio-economia de Ripoll i de la comarca, considerem imprescindible que des del Consorci públic-privat Ripollès Desenvolupament es promogui l’accés a naus per a noves iniciatives empresarials i el creixement o transició d’iniciatives ja endegades.

Considerem que aquesta promoció s’ha d`efectuar –especialment en aquests moments de situació econòmica delicada- de la forma més accessible i facil possible per als empresaris; en aquest sentit i davant el Pressupost base de licitació estipulat per a la nau de transició situada al Poligon de Niubó per un Import total del preu de lloguer de 3,5€/m2 construïts més l’IVA i el preu d’adquisició de la Nau fixat en 580.000,00€ és sobredimensionat tenint en compte :

· el preu al que Ripollès Desenvolupament va comprar la nau (500.000 €) i que no es tracta d’obtenir beneficis a costa de les iniciatives empresarials.
· la funció social que podria efectuar el Consorci oferint aquesta nau a un preu altament competitiu respecte els preus de mercat d’altres comarques per tal de fomentar la implantació o ajudar a la consolidació i creixement (transició) d’iniciatves empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia.

En aquest sentit ens plau AL.LEGAR :

Que des del Consorci Ripollès Desenvolupament es reconsideri el preu de lloguer i de venda a la baixa de la nau de transició del Pla de Niubó estipulant unes condicions d’accés preferents a la licitació per a aquelles iniciatives empresarials generadores de llocs de treball qualificats, d’alt valor afegit i de sectors diversificadors de l’economia local i comarcal.

Ripoll, octubre de 2008

24/10/08

La Lira

La Lira, i encara 96.000 euros més !!!

Aquest octubre l'equip de govern per resolució de l'alcaldia de data 13 d'octubre va aprovar l'enèssima actualització de preus de la plaça coberta i espai públic La Lira, per uns 96.000 euros més.

L'històric d'inversions en aquest projecte, hores d'ara és el següent :


Detall Euros costos a LA LIRA

Compra 48.000
Expropiacions 252.000
Indemnitzacions 107.124
Enderroc 345.073
Projecte habitatges 1999 26.375
Despeses 10.169
Tractament lateral 91.900
ASMITEC 9.471
Projecte tractament lateral 5.247
Espai públic La Lira 842.588
Sala polivalent 1 320.450
Increment cost sala polivalent 1 65.130
Sala polivalent 2 332.500
Mobiliari Sala polival. 255.271
Passera peatonal 367.429
Projectes 70.782
Indemnitzacions veïnals 6.140

Aquí hi cal afegir :

l’obra que es va contractar d’urgència el novembre-desembre 2007 per a consolidar el formigó a La Lira per abandó de l'empresa constructora. Per import de aprox. 70.000 euros.

PLENARI de Març de 2008 : actualitzacio dels preus del que falta per executar a La Lira :
Aprox. + 330.000 euros més.

Resolució d’alcaldia de 13 octubre 2008, actualització de preus de la PASSERA PEATONAL LA LIRA per + 96.117 euros més

17/10/08

La vida a Ripoll, nova tira còmica

La Vida a Ripoll, nova tira còmica del grup de CiU a l'ajuntament.




13/10/08

Ripoll, cost d'oportunitat

Ripoll, costos d’oportunitat

S’anomena en economia, ara que se’n parla a diari arrel de la crisi global i els seus efectes locals i familiars, el COST D’OPORTUNITAT el valor o cost monetari -o no- que té o tindria allò que no es tria quan es pren una determinada decisió econòmica.


A tall d’exemple proper, si tenim un euro per esmorzar i podem escollir entre un donut (0,75 eur) o un croissant (0,90 eur), a l’escollir el donut deixem de comprar i de menjar el croissant, és a dir que el fet de triar el donut ha tingut un cost d’oportunitat de 0,90; per que un cop hem triat el donut ja no podrem comprar el croissant.

Si aquest concepte simple però ple de significat l’apliquem a l’economia local de Ripoll podriem reflexionar sobre alguns dels costos d’oportunitat que han tingut decisions de la política local dels darrers 5 anys.

Per exemple, quan es va decidir l’any 2003 endarrerir el projecte d’urbanització del C/ 27 de maig (el Sr. Terradellas (aleshores regidor d’urbanisme) en un Plenari municipal va dir textualment, que ho tenia "parat" per que no ho veia clar...) té el cost d’oportunitat d’allò que ara no es podrà fer –ara mateix és un mal moment per a edificar pisos i vendre’ls- i per tant els qui han suportat les contribucions d’urbanització no les podran materialitzar d’immediat, o els que han fet el projecte de les cases no els podran materialitzar. També es deixaran d'ingressar durant aquest temps per part de l'ajuntament les contribucions (els IBI) de tot el conjunt de nous pisos de la zona que ara no s'han construit.

Continuant amb els exemples. Quan es va decidir el 2003 paralitzar el polígon del sector La Barricona (amb els arguments que calia refer el projecte dels accessos que ha acabat essent semblant al que hi havia, o per que l’Agència Catalana de l’Aigua encara no havia engegat les obres dels col.lectors en alta previstos en el Pla de Sanejament Urbà de Catalunya del 2002, o per que no es posaven d'acord amb la voluntat del grup de IC-Verds de preservar les planes agricoles i no "malmetre-les" amb més poligons generadors de llocs de treball) això ha tingut per Ripoll un cost d’oportunitat de les empreses que no hauran pogut instal.lar-s’hi en aquests anys que han passat i que per tant han deixat de crear llocs de treball, han deixat de pagar els impostos (IBI, IAE si facturen més d'un milió d'euros…), i han deixat de crear riquesa en el teixit socio-econòmic, o han deixat d'invertir en la construcció de les naus, diners que han "perdut" els hipotètics constructors d'aquelles... o també són cost d'oportunitat els diners de subvencions Leader Plus que haurien tingut les empreses que s'hi hauríen instal.lat (recordem que Ripollès Desenvolupament ha retornat recentment uns 150.000 euros per manca de justificació o de projectes a subvencionar).

Pensem ara, finalment en :

1.- el cost d’oportunitat d’escollir tirar endavant el projecte de plaça coberta a La Lira amb un cost superior als 4 milions d’euros. Quin cost d’oportunitat té ? tot allò que s’ha deixat de fer a Ripoll per haver invertit aquests milions a La Lira. Hi pensem una mica entre tots ?
2.- el cost d'oportunitat d'escollir tirar endavant el projecte d'Àrea Residencial Estratègica als terrenys de la Preparación Textil. Quines actuacions es deixen de fer ? el nou Centre d'Assistència Primària, un recinte firal permanent, naus per a emprenedors, serveis per a la gent gran i els infants del barri de la Crta. de Barcelona ?








CiU Ripoll i la fundació Eduard Soler

La Fundació Eduard Soler, la postura de CiU Ripoll

El grup municipal de Convergència i Unió a l’ajuntament de Ripoll varem sol.lcitar formalment per escrit a principis d’agost informació a l'alcaldessa de Ripoll en qualitat de videpresidenta, en relació a la darrera reunió del Consell Econòmic i Social de la Fundació, per a conèixer els projectes en curs i futurs que s’acometien.

A principis de setembre i davant el caire de "in crescendo" que estaven agafant les coses davant les declaracions reiterades a la premsa del dimissionari director general de la Fundació, la inclussió formal d’un punt a l’ordre del dia Plenari municipal de setembre, en el qual l’alcaldessa en quailitat de vicepresidenta de la fundació informés al Plenari sobre la situació actual i rebatés públicament les declaracions publicades en el sentit que s’estaven malversant els fons i la memòria del fundador.


De la mateixa manera, vàrem adreçar-nos per escrit al president de la Fundació, demanant-li una entrevista formal per a conèixer de primera mà el posicionament davant el que estava passant i a la vegada tenir informació sobre el funcionament, projectes en curs i futurs.

La reunió amb el president Sr. Solà la varem mantenir el dia 26 de setembre; en el Plenari del 30 de setembre es va incloure el punt en l’ordre del dia sol.licitat. En aquest punt, l’alcaldessa va llegir el manifest fet públic per la Fundació Eduard Soler i subscrit pels seus patrons actuals i fundadors, així com pels organismes i ents que formen el seu Consell Econòmic i Social, desmentint de forma pública i oficial (el Plenari municipal és el màxim òrgan de representació de l’ajuntament) les afirmacions i informacions publicades de boca del dimissionari director de l’Escola de Treball del Ripollès.


El grup municipal de Convergència i Unió va subscriure en el Plenari aquest manifest llegit per l’alcaldessa, després d’escoltar les explicacions i informacions facilitades pel president de la Fundació, i després d’un intens debat intern sobre la nostra posició. En aquesta decisió va primar més –una vegada més- el nostre sentit de la responsabilitat com a força política majoritària i que va rebre un major nombre de vots a les eleccions del 2007, que no l’erosió puntual i aquesta vegada facil –una vegada més- de l’equip de govern bipartit i la seva alcaldessa. Va primar més pensar en el futur de Ripoll i en el futur del llegat del Sr. Eduard Soler que els interessos merament polítics o partidistes. Va primar més un tarannà de corresponsabilitat política en el futur de Ripoll, en els projectes en curs, en els projectes que s’obren als nostres fills i nets, que no el sentiment de revenja o de resentiment que inspiraven moltes de les declaracions llegides a la premsa i que després es varen poder escoltar al Plenari.

També cal reconèixer que ens va saber greu que ens acusessin o titllessin des del públic assistent i de forma indiscrimida de polítics deshonestos per aquest nostre posicionament i malgrat la manca d'informació que hem patit com a representants municipals. Nogensmenys els nostres militants, simpatitzants i persones integrants de la candidatura de CiU a les eleccions municipals del 2007 que tenen facilitat el seu email al grup municipal varen rebre amb puntualitat una còpia del manifest fet públic per la Fundació Soler. Els demés militants de CDC i UDC interessats en el tema varen poder assistir a la reunió mensual del passat dia 9 d'octubre i encara podran tenir major informació de mà del patró fundador, cosignant del manifest i ex-alcalde de Ripoll, Eudald Casadesús en el transcurs de l'assemblea local de CDC que celebrarem el proper dia 30 d'octubre.


Des del grup de Convergència i Unió varem aprofitar, però, per a reclamar major informació en relació a la gestió de la Fundació Eduard Soler, que malgrat reconèixer el seu caràcter privat, té 3 patrons nomenats des de l’administració pública local; que malgrat acceptar el seu caràcter privat suscita i suscitarà reaccions populars entre els vilatans que sentim com a nostre aquell llegat; tal i com ho mostrava la sala de plens plena de gom a gom de ripollesos inquiets.
Varem també recordar que al Plenari de desembre de 2004 la pròpia alcaldessa va comprometre’s a crear una comissió de portaveus dels grups polítics municipals per a informar periòdicament sobre la gestió i projectes de la Fundació i que no s’ha acomplert.

Varem recordar que ja el passat mes de novembre de 2007, varem sol.licitar informació al Plenari sobre la reestructuració del Centre Tecnològic Eduard Soler rebent una minsa i pobre resposta. En definitiva varem reclamar un compromís a prendre en aquest mateix Plenari de setembre per a evitar que en el futur es puguin repetir situacions com la que ara estem visquent per la manca d’informació institucional.