La
recent Fira de les 40 hores, la Setmana Santa, la proximitat de la
Festa Major i uns mesos d’abril i de maig atapeïts d’actes i
activitats marquen que “ja és primavera a Ripoll”, com diu
aquell famós anunci de la tele…
I
aquesta primavera també ens porta eleccions municipals dins un any
que el completarem amb eleccions al Parlament i eleccions al Congrés
i Senat. Mirant enrera hauran estat quatre anys de legislatura
municipal intensos i difícils des de la meva perspectiva de
l’alcaldia. Amb anècdotes bones i altres no tan bones, en un
contexte socioeconòmic complexe i que haurà posat a prova tots els
recursos destinats als serveis a les persones i al benestar social.
Recordo
amb intensitat i amb alguna llàgrima d’impotència quan et venen a
veure families a qui se’ls talla la llum o l’aigua per
impagament; persones que venen a veure l’alcalde en demanda de
feina després de completar l’entrega infructuosa de curriculums a
totes les institucions que lluiten contra l’atur i a moltes moltes
empreses sense èxit. Recordo aquella mare que em va venir una nit a
casa a pregar que fes trampa en una oposició de selecció de
persones per fer entrar al seu fill a treballar a l’ajuntament, i
que davant la negativa em va dir plorant més o menys així
“malhaurat
el dia que et vaig votar, així Déu m’hagués tallat la mà abans
!”.
Certament impactant; i per cert, no li guardo cap rencor, entenc el
patiment dels pares i mares per la feina i el benestar dels fills.
L’alcalde no té malhauradament cap vareta màgica per a
solucionar-ho tot.
Recordo
i comparteixo també la il.lusió dels que em venen a explicar un nou
projecte empresarial a Ripoll, una nova botiga, una nova cafetería,
un apartament bed&breakfast, una empresa metal.lúrgica, una
granja de pollastres, un allotjament rural, un camping de cabanes als
arbres, un petit hotel, un centre Esportiu, … i recordo la tristesa
també compartida dels que venen a informar que tanquen després de
probar-ho, després de gastar diners sense retorn, per que l’empresa
s’ha tornat inviable o per jubilació sense relleu,…
Recordo
l’alegria i felicitació de moltes persones fins i tot de fora de
Ripoll, per posar flors al poble, per millorar la imatge de la vila.
Però també en recordó alguna crítica “com
podeu posar flors i gastar diners amb la situació que estem”.
O la il.lusió d’aquells membres d’una entitat que venen a
explicar el projecte de fer un concert, d’acollir un campionat o un
esdeveniment… per a recaptar fons o per difondre la seva tasca, el
seu esport…
En
qualsevol cas les decisions i les accions s’han fet amb
convenciment. Convençuts i il.lusionats des d’aquesta alcaldia i
des de l’equip de govern, amb el suport dels treballadors i
treballadores municipals, i amb la crítica constructiva o les
aportacions dels regidors i regidores a l’oposició. Ben convençut
que tot allò que s’ha tirat endavant s’ha fet per millorar
Ripoll, per millorar el dia a dia i el futur dels ripollesos i
ripolleses.
Certament
si es dubta, o si es vol acontentar a tothom, o si no decideixes…
no s’avança. Sense convenciment no s’hauria tirat endavant la
urbanització del nou sector de La Preparación Textil, o les 14
modificacions del Planejament urbanístic encaminades la majoria a
afavorir el teixit empresarial i la creació de llocs de treball, o
l’adquisició dels terrenys propers del cementiri per a
projectar-hi un accés digne i un nou espai d’aparcament al costat
dels centres escolars. Sense convenciment no tindriem nova màquina i
nova manera de gestionar la neteja municipal, o no tindriem porteries
de rugby ni la nova piscina terapéutica, ni tres noves
instal.lacions de calefacció per biomassa, ni ajudes per posar
ascensors als blocs del barri de Sant Pere, ni formariem part de la
Xarxa C17 ni seriem un dels ajuntaments impulsors de l’Associació
de Municipis per a la Independència. Sense convicció no haguessin
estat possibles uns pressupostos o unes ordenances fiscals sense
puja d’impostos que van merèixer l’aprovat per majoria absoluta.
Després
d’aquests quatre anys, estic convençut per tant d’haver fet el
que per Ripoll era, és i será millor. De ben segur amb detractors i
entusiastes, amb il.lusionats i també gent a qui potser he o hem
decebut. A totes i tots us vull fer arribar les gràcies per
acompanyar-me aquests quatre anys, gràcies per tenir en compte
l’alcalde en els bons i els mals moments; gràcies pel respecte a
la institució de l’alcaldia rebuda des de tots els colors
polítics, gràcies per sumar més que no pas restar.
.jpg)
