Presentació Assemblea Nacional Catalana a Ripoll

Intervenció de Jordi Munell amb motiu de la presentació al Teatre Comtal de Ripoll, el dia 2 de juny, de l'Assemblea Nacional Catalana al Ripollès.

Benvinguts i benvingudes a Ripoll "bressol de Catalunya", especialment aquelles persones que veniu d'arreu de les comarques catalanes i dels diferents pobles del Ripollès. Gràcies per estar aquí. Gràcies també a totes les persones del Ripollès per la Indenpendència i de l'Assemblea Nacional Catalana per haver organitzar aquest acte a Ripoll.


Permeteu-me que en el meu cas us faci referència a l'Associació de Municipis per la Independència, de la qual formo part de la seva Junta. L'Associació es va constituir a Vic, en un acte solemne el passat 14 de desembre de 2012, amb 137 ajuntaments presents. Fou un acte molt emotiu, alguns alcaldes i alcaldesses i regidors avui presents, també hi ereu, i varem poder comprovar l'emotivitat d'aquella assemblea, talment com si assistissim a una Declaració d'Independència del nostre país. L'objectiu, de l'AMI, obrir un nou front per treballar per la independència de Catalunya des d'una associació institucional.

Abans d'aquella assemblea constituent, l'ajuntament de Vic fou el primer en aprovar al seu Plenari de 12 de setembre l'adhesió, el 27 de setembre ho feia el Plenari de Ripoll per majoria dels seus regidors, i en compliment del mandat popular recollit en els resultats de la consulta popular del 13 de desembre de 2009, a l'organització de la qual també hi participaveu bona part dels organitzadors de l'acte d'avui. Pel mig l'ajuntament de Pardines fou el primer ajuntament del Ripollès a aprovar l'adhesió a l'AMI. Avui dia ja som 14 dels 19 ajuntaments ripollesos adherits, un 74% de la comarca. Assumint el mandat del Plenari de Ripoll, vaig comprometre'm a formar part de la Junta de l'AMI, conjuntament amb els alcaldes de Berga, Olot i Vic, amb el simbolisme de representar les quatre capitals de comarca de la Catalunya vella amb el pes de la història més que mil.lenària que representem per al nostre país.

En total, a data d'ahir, l'Associació de Municipis per la Independència aglutina a gairebé 460 ajuntaments, 23 consells comarcals i 1 Diputació; el que representa prop del 38% de la població del nostre país. Un èxit si tenim a més en compte la irregular distribució de la població majoritàriament concetrada en una gran àrea metropolitana.

Des d'aquella data, les principals fites del calendari de l'Associació de Municipis per la Indenpendència han estat :

• el 3 de febrer de 2012, queda inscrita al registre d'ens locals de Catalunya
• el 15 de febrer, es presenta l'AMI en reunió al Parlament de Catalunya, davant l'Aliança Europea per la Independència que aglutina nacions com la nostra que clamen per un estat propi.
• el 23 de març, la Junta de l'AMI presentem la nostra entitat i els nostres objectius a la Presidenta del Parlament de Catalunya.
• el 16 de maig, el president de l'AMI acompanayat dels presidents de la FMC i l'ACM es reuneixen amb la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament per a tractar dels tràmits del projecte de llei de consultes populars.
• el 31 de maig, abans d'ahir, es produeix el primer encontre formal entre el president de l'AMI Sr. Josep Ma. Vila d'Abadal i la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Sra. Carme Forcadell, a l'Ateneu de Barcelona, per a posar en comú els nostres fulls de ruta i sumar sinèrgies de cara als propers passos a fer.
• el proper 7 de juliol celebrarem la segona assemblea general de l'AMI al Palau de Congressos de Girona, a la qual esperem arribar a la xifra de 500 ajuntaments adherits. Sobrepassant de llarg el 50% dels municipis de Catalunya.

Per acabar, permeteu-me que us citi a dues persones, polítiques d'actualitat, que han expressat recentment missatges relatius al nostre objectiu de la indenpendència :

En primer lloc, l'alcalde, amic i president de l'AMI, Sr. Josep Ma Vila d'Abadal, deia fa pocs dies :

"volem un estat independent des de la democràcia i la pu; ser independents no significa aixecar cap mur. Catalunya serà independent quan ho vulguin la majoria dels seus ciutadans"

I en segon lloc l'expresident i reconegut estadista, Sr. Jordi Pujol i Soley :

"l'única alternativa és la independència; la majoria social es pot aconseguir amb temps i molta mobilització. Que ningú no es rendeixi, no deixem que s'apagui mai ni la nostra fe ni la nostra esperança"

Gràcies una vegada més per l'organització d'aquest acte a Ripoll i ara sí, endavant amb aquesta Assemblea Nacional Catalana que celebrem a Ripoll.

El transvassament del Ter, una realitat incòmoda

Dijous dia 31 de maig a la sala de Plens de l'Ajuntament de Girona es va fer l'acte de presentació del  llibre “El transvament del Ter: Passat, present i futur d’una realitat incòmoda”, editat amb el suport del Consorci Alba Ter

En primer lloc felicitar des del Consorci als autors, redactors i coordinadors del llibre. Agrair al meu predecessor Sr. Francesc Camps com a president del Consorci i actualment com a president de la Plataforma del Ter la seva implicació en el projecte d'aquest llibre. Destacar l'encert del subtítol del llibre que avui presentem "UNA REALITAT INCÒMODA", efectivament és incòmoda si tenim en compte que prop de dos terços de l’aigua del Ter al llarg de les darreres dècades no ha desembocat a l’Empordà sinó a les comarques barcelonines, ens adonem que el riu Ter ha contribuït decididament al desenvolupament territorial, econòmic i social de les comarques gironines i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tant, el riu Ter i la seva aigua han estat una peça clau per al creixement i progrés de Catalunya.

El territori de les comarques que hem cedit l’aigua encara que incòmodes o reticents també n’hem d’estar orgullosos i en certa forma satisfets, perquè formem part de Catalunya i ens hem beneficiat d’aquest progrés del conjunt del país. Però per una banda, aquest reconeixement públic al nostre territori és necessari i cal tenir-lo ara i sempre present (perquè ha estat amb sacrifici, hem passat de la generositat a l'abús, i en detriment natural i paisatgístic del tram baix del riu), i per altra banda, caldria que aquest mateix progrés a que ha contribuit la nostra aigua, pugui suposar també un replantejament i per tant un retorn dels cabals necessaris, gràcies una gestió diferent (optimitzant recursos hídrics, utilitzant l’esmentat progrés per a invertir en la nova tecnologia hidràulica, amb solidaritat territorial més equitativa i propocional gràcies a l’aigua d’altres conques, etc.). I millor plantejar ara sense la pressió de la sequera, i amb entitats com les aquí presents que més que aixecar el crit i el clam volem fer aportacions i treballar constructivament per a buscar solucions.

Són moments econòmicament complexos i, certament, l’aigua més barata (i de major qualitat) és la del Ter. Però caldria també comptabilitzar més enllà del cost mercantil de l'aigua transvassada, els costos ambientals i socials que suposa el fet de deixar el riu amb cabals tan escassos durant bona part de l’any: Problemes de propagació d’espècies al·lòctones invasores, problemes de manca d’aigua als aqüífers, alteració de les dinàmiques fluvials habituals, etc.

* Un exemple d’aquest darrer punt és que ara tenim el Ter ple d’arbres al bell mig del llit del riu, a causa de la manca de riuades periòdiques, ja que els embassaments en regulen el seu cabal. Abans, per si sols s’anaven “netejant”, però ara hi ha una acumulació de material vegetal que pot arribar a ser perillós. Molts ajuntaments reclamen justament les intervencions del Consorci en aquesta línea.

* Un altre exemple és que el riu porta més aigua durant els mesos d’estiu (quan cal abastir les zones turístiques i cal regar els conreus del Baix Ter), que no pas a la tardor i l’hivern (que és quan més plou però en canvi, quan s’acumula l’aigua als embassaments). Aquest fet ha alterat del tot l’ecosistema.

* també reflexionem que Ter amunt, a les comarques de muntanya, l’aigua no és trasvassada però és “segrestada” i retornada i tornada a “segrestar” i ho ha estat, per centenars d’aprofitaments hidràulics que deixen les lleres en molts punts aixutes i per sota dels cabals biològics amb un efecte similar al del baix Ter.

De totes maneres, més enllà d’aquestes problemàtiques, els municipis fluvials i el Consorci Alba-Ter en primer lloc, treballem per al desenvolupament territorial, i també per al diàleg reivindicatiu -sumant a les entitats que defensen el riu-, per al retorn pactat, entès i acordat entre els diferents territoris de Catalunya, per modificar i actualitzar la llei de 1959 que regula el transvassament del Ter, amb una realitat territorial, turística i de pluviometria de ben segur molt diferent de fa 50 anys; i  a fer possible que el nostre territori i els nostres pobles es vegin nodrits de l’aigua que necessitem i que es mereix el nostre riu, el qual és font de vida, font de riquesa i font de recursos i potencialitats. Posar-los en valor és la missió del Consorci Alba Ter..