29/9/15

El pregó setmanal

GRÀCIES PER LA CONFIANÇA

Avui enceto la proposta de publicar un pregó, en forma de reflexió o resum personal des de l'alcaldia de Ripoll de forma setmanal. Una manera de compartir els sentiments, experiències, problemes... que visc al servei de la població.

Les reflexions que us voldria fer aquesta setmana són entorn del passat diumenge. Diumenge 27 es van celebrar unes eleccions al Parlament de Catalunya que poden tenir molt més valor històric que qualsevol de les anteriors. Des de la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, el moviment independentista ha agafat una força mai vista anteriorment fins arribar a les eleccions del 27S, que hem considerat com a plebiscitàries i han donat la victòria majoritària a les forces polítiques que defensen el sí.

Com a alcalde de Ripoll vull agrair que el poble al qual represento, bressol de Catalunya, hagi confiat al Sí gairebé el 66% dels vots emesos. Intentaré des de la meva posició com a nou parlamentari fer honor a aquesta confiança i treballar amb constància, honestedat i il·lusió per aconseguir que Ripoll, els nostres pobles i les nostres comarques tinguin tot allò que es mereixen i necessiten per a viure-hi i treballar-hi millor. Però també us puc assegurar que no deixaré de banda la meva tasca com a alcalde, no oblidaré en cap cas que en primer lloc em dec al meu poble.

Després de les eleccions continuem veient com a Espanya manquen arguments, ara volen fer veure que no n'hi ha prou amb una victòria en escons i que calia sumar més d'un 51% dels vots Certament si visquéssim en un Estat autènticament democràtic, ja fa temps que hauríem respost a la única pregunta que ens traurà de dubtes i que és ben simple: esteu a favor de la independència? I la resposta només pot ser SI o NO. Només així es podria saber què en pensen els ciutadans. Nosaltres no tenim por dels resultats, si ens són favorables estarem encantats, però si no ho són acceptarem allò que hagi votat la majoria.

El que és autènticament dramàtic al nostre país, - i que està representat pel partit que governa actualment amb majoria absoluta a l'Estat-, és que al darrera d'una façana suposadament democràtica s'hi amaga fanatisme, l'imperialisme, la falta d'honestedat, la parcialitat, la manca de diàleg i un llarg etcètera, però sobretot s'hi amaga la por, la por a perdre les prebendes que una minoria ha tingut sempre i que la transició no va saber o no va voler escombrar. Talment com si una llarga llista de personatges situats en tota mena d'àmbits de poder són els que realment mouen els fils de les decisons estatals i s'intercanvien favors. Promouen la incultura política i la manca de criteri a través de la manipulació de tota mena de mitjans de comunicació, ho han fet d'una manera barroera per aconseguir mantenir i crear un bipartidisme de dos grups enfrontats.

Permeteu-me dir un cop més que des de Ripoll i Catalunya no tenim por. Continuarem treballant sense pausa fins aconseguir votar la pregunta clau del sí o el no. Hem respectat, respectem i respectarem totes les idees i sensibilitats polítiques, però reclamarem el dret inalienable i democràtic de poder decidir. Això ho continuaré defensant com a alcalde de Ripoll i com a representant del Parlament de Catalunya.

Ripoll diada nacional de Catalunya 2015


Benvolgut Sr. Josep Maria Vila d'Abadal, impulsor i expresident de l'AMI

Benvolguts regidores, regidors i autoritats, diputat, da, delegat del Govern

Representants d'entitats i associacions

Senyores i senyors sigueu molt benvinguts a aquest acte

Un any més des del Bressol de Catalunya commemorem la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i malauradament altra vegada i un any més hem de recordar que avui ja són 301 els anys que portem subjugats a l'Estat Espanyol.

Des d'aquell 1714 en que els borbons van entrar a Barcelona i van escampar la taca d'oli imperialista arreu del nostre país, mai més hem pogut decidir lliurement el nostre futur.

Aquests últims quatre anys han estat especials... el 2012 es va obrir la caixa de Pandora..., la ciutadania, farta de tanta injustícia i incomprensió es va aplegar en una manifestació que va resultar sorprenent fins i tots per als organitzadors. Un any més tard, el 2013, va ser la cadena humana de la via catalana la que va reivindicar el dret a la independència recorrent Catalunya de nord a sud; l'any passat, gairebé dos milions de persones vam formar la gran V a Barcelona. Enguany serà la Via Lliure d'aquesta tarda la que aplegarà els ciutadans, en aquesta ocasió a l'avinguda més llarga de Barcelona, la Meridiana.

Aquestes reivindicacions han estat sempre pacífiques i de caire festiu. Cada any els catalans demostrem la nostra ponderació acudint com a ciutadans d'ordre a reclamar allò tan bàsic com el dret a decidir. I cada any hem estat més decebuts de la resposta del govern estatal. No tan sols no ens han escoltat, sinó que s'han mofat de nosaltres; i ens neguen un dret que cap estat democràtic hauria de rebutjar.

Tot i que fa uns anys molts catalans veien el seu futur lligat a Espanya, sigui amb un model federal o amb un model autonòmic, el desdeny envers la nostra llengua, la nostra cultura, el model educatiu, el nostre tarannà i el continu dèficit fiscal que posa en risc poder fer front fins i tot els serveis bàsics... tot això ha fet que de mica en mica s'hagi anat descobrint que ben mirat res ha canviat al llarg d'aquests 301 anys. No és tan sols l'espoli que hem sofert, sinó que com a contrapartida només hem rebut sempre retrets, amenaces i menyspreu.

Fets molt dolorosos s'han anat acumulant... la retallada de l'estatut, les lleis en contra de la nostra llengua i els nostres drets, la prohibició de votar el passat 9 de novembre... el replegament centralitzador, l'RSAL, la LOMCE, ... tot plegat ens va portant fins a un carreró sense sortida. A partir d'aquí només ens queda un camí, si el carrer no té sortida simplement hem d'obrir una via i travessar qualsevol mur que tinguem al davant.

Vist en perspectiva potser caldria haver parlat menys i fer més al llarg dels darrers 30 o 35 anys, però des de Catalunya ho hem provat tot, mai ens hem negat a dialogar, però ja se sap, per arribar a acords o per acostar posicions cal que hi hagi dos bàndols disposats a parlar, i aquest no ha estat el cas per part de l'estat central, centralista i centralitzador.

Venen temps difícils, però potser a força de dificultats hem après que no cal tenir por d'encarar el nou futur i volem ser un nou país d'Europa. Els darrers dies hem sentit fins i tot el ministre de defensa teixint una amenaça d'una forma vetllada. Ahir el ministre Margallo ironitzava sobre el suport dels congressistes nord-americans a l'independentisme català; ens caldria no oblidar que des del ministeri d'assumptes exteriors s'esgrimeix l'opinió d'altres polítics estrangers quan els hi van a favor; d'altra banda sabem de les pressions que exerceixen des del món diplomàtic per tal de buscar aliats contra el dret a decidir. Això només vol dir una cosa... tenen por del què pot passar.

Com he dit abans venen temps difícils... però com diu el nostre himne QUAN CONVÉ SEGUEM CADENES. Espanya torna a “bramar” tal i com ho va fer a partir de principis del segle XIX quan se li van anar “escapant” les colònies i els virregnats, va perdre el poder sobre gairebé tot un continent, al final d'aquell segle ja només els hi quedava Cuba, Puerto Rico i Filipines, territoris que també van dir adéu el 1898. D'aquell imperialisme espanyol encara compta amb Ceuta i Melilla i alguna illa com El Perejil, territoris el domini dels quals defensa aferrissadament mentre reclama Gibraltar però s'oblida sistemàticament i intencionada de la Catalunya del nord !

Avui en aquesta commemoració de la Diada Nacional de Catalunya 2015, el clam que toca fer és esperar que d'aquí a un any ja no tinguem la necessitat d'organitzar cap més manifestació, cadena o acte multitudinari reivindicant els nostre drets fonamentals democràtics de poder votar i decidir. En tot cas tocaria ja una celebració de la sobirania plena

Visca Ripoll i Visca Catalunya!!!!
11 de setembre de 2015