18/9/12
12/9/12
Qüestionari Devesa del Pla
Transcripció del qüestionari sobre la Devesa del Pla que el periodista local Arnau Urgell ha elaborat com a complement a la informació sobre la modificació del POUM aprovada incialment el passat dia 5 de setembre pel Plenari municipal de Ripoll amb els vots a favor de CiU i del PSC.
Per quins motius li convé a Ripoll un desenvolupament urbanístic com el de la Devesa del Pla?
La Devesa del Pla, de fet és un desenvolupament previst
al POUM aprovat el 2008 i la proposta actual permetrà desencallar la seva viabilitat i solucionar la situació d'abandonament d'una part
central i estratègica de
Ripoll que pot acabar-se convertint en un niu de problemes i degradació si no
s'actua, i per que aquesta modificació converteix aquest
sector de la Devesa del Pla en el pol d'atracció de serveis
que farà revitalitzar tota la vila. Un altre motiu important és que no costarà
ni un euro a l'ajuntament i que aquesta inversió farà bullir l'olla a Ripoll
durant els propers anys.
Serà un pol triple : comercial i de serveis, de futura reserva d'habitatge i natural-paisatgístic amb l'ellongament del Passeig Ragull avall fins a la zona esportiva i la millora i accessibilitat i potenciació del parc botànic del Pirineu que actualment queda una mica tancat entre murs; li donarà una nova dimensió a tota la riba del Ter possibilitant un acostament al riu i un gran pulmó verd dins la trama urbana de Ripoll.
La propietat ha parlat d'una inversió de 8
milions d'euros en una primera fase (i 30 en el global del projecte). Quants
llocs de treball, directes i indirectes, estimeu que es poden crear?
Durant la fase d'obres podríem estar
parlant d'un mínim d'una trentena de persones. Un cop en explotació al 100%
podríem estar parlant d'un centenar de directes. Pensi que
només Mercadona que està negociant amb la propietat la seva
instal.lació ens parla de crear uns 40
contractes fixes de persones de Ripoll.
És molt difícil valorar els indirectes a partir de la pròpia activitat de
construcció i manteniment de tota la zona i dels establiments o equipaments que
s'hi instal.lin.
Quan CiU estava a l'oposició va reclamar
–i aconseguir- una consulta sobre el projecte de l'ARE. Ara no se n'hauria de
celebrar una altra perquè la ciutadania refrendrés la nova proposta?
La situació és molt diferent; el Tripartit no portava l'ARE al seu programa electoral del 2007 i a més es proposava ampliar fins a 520 habitatges la zona del Pla al cap de molts pocs mesos després de l'aprovació d'un Pla General que havia mantingut amb absolut secretisme un conveni amb la Preparación Textil signat el 2006. Aquell conveni permetia uns 420 habitatges a la zona, i la principal queixa de CiU i de molts ciutadans era que aquesta proposta de tants habitatges no s'havia debatut als tallers de participació per a la revisió del POUM, ni tampoc s'oferia com a informació pública a les persones que consultaven el POUM amb la possibilitat de fer al.legacions; tot d'amagatotis.
Nosaltres creiem que la
consulta ciutadana va servir per dir-li al conseller
Nadal i als que defensaven aquest model imposat de creixement urbà d'alta
densitat humana que no era el que volíem els ripollesos i ripolleses per al
barri de la Carretera de Barcelona ni per Ripoll. Per nosaltres, el
resultat d'aquella consulta demanava una alternativa engrescadora i una
reducció substancial del nombre d'habitatges al sector de la Devesa del
Pla i fou precisament el detonant de l'actual proposta. Varem
entendre el què sí que volíem els ripollesos i ripolleses i varem oferir
un nou projecte que va ser el puntal del nostre programa de les
eleccions del maig del 2011. Varem apostar fort amb aquell compromís electoral i
varem rebre un ampli suport electoral. No farem una consulta quan el que estem
fent és complir un compromís electoral que Ripoll ens va confiar amb una àmplia majoria. Som
gent de paraula que volem complir el que el poble ens ha encomanat que
tirem endavant.
Han anunciat uns terminis de sis mesos de
tràmits i 15 d'obres... Creu que a la tardor de 2014 la nova Devesa del Pla
serà una realitat?
Parlar de terminis en termes urbanístics
sempre és més aviat agossarat, però sí, treballem amb aquesta
previsió.
L'estrella de la nova proposta és el
firal. En què consistirà? No afectarà l'aposta per fires (grans i petits) al
centre?
Cal imaginar aquest "firal"
com un porxo diàfan, semiobert, com un espai
multifuncional, de gran capacitat, com a exemple pensem en el porxo del
pati dels Salesians en més gran i més alt, que ens permeti ofertar i
incorporar actes de més gran format a l'activisme social,
cultural, comercial, festiu i esportiu de Ripoll.
En cap moment no pensem en canviar ni
reduir -ans al contrari- les fires i
mercadets o actes que ja tenim i es fan al
centre de la vila. De fet ens imaginem un nou
gran espai d'aixopluc que eviti haver de suspendre per
culpa de la meteorologia cap activitat gran de les que es fan a Ripoll i
que l'espai de La Lira no pot encabir i a la vegada poder-ne oferir de
noves; pensem en activitats com la fira de la vaca bruna, el concurs de
cavall pirinenc, el concurs de doma vaquera o l'Esplaiada 2012,... que han
requerit despesa important en llogar carpes i envelats per evitar la
pluja. La nova Devesa del
Pla no és una competència al centre comercial i històric - qui ho pensi així s'equivoca - ; serà un bon complement per fer
creixer les activitats que es fan a Ripoll
durant tot l'any i que totes aporten públic, visitants i per tant persones que
faran despesa al nostre poble en benefici directe del comerç, l'hosteleria, els
serveis, ....
L'altre element clau és la instal·lació
d'un Mercadona. Serà el sisè hipermercat de Ripoll –el tercer a l'interior del
nucli urbà-. No pot acabar sent el cop definitiu al petit comerç?
Pot acabar efectivament essent una competència
però especialment dels hipermercats existents. No podem oblidar que des de la
instal.lació del primer supermercat a Ripoll als anys vuitanta i fins
l'actual oferta de súpers i hipermercats hem perdut molts
establiments comercials de botigues d'ultramarins, alimentació i
petits autoserveis (recordem amb enyorança Ca la Rumalda, Can
Selva, Can Sorinas, Can Sidru Vila, Can Castells, Ca l'Estrada, Can Torres, Can
Nabà, Ca la Teresa, Ca la Mimí, l'autoservei Teresa, la Bodega, Ca la Flora, Ca
la Laieta, Can Segú, Can Pous, Ca l'antic, Can Salomó, Can Conill, Ca la Pepi,
Ca la Vda. Bou, Ca la Guillermina,... i segur que m'en deixo
molts d'altres) però també se n'han especialitzat molts i se n'han obert
molts de nous. A CiU sempre hem defensat el comerç de proximitat com a un dels
pals de paller de l'economia del poble, i entenem que el petit comerç
pugui estar espantat, però no els deixarem de banda. Des de l'ajuntament
treballarem conjuntament amb ells per convertir les pors en oportunitats.
D'altra banda, Mercadona és una primera
marca que no oblidem el per què vol venir a Ripoll: per que els
ripollesos de la
comarca
ja compren habitualment als
seus establiments de Vic i Manlleu, i molt
properament ens temem que ho facin als nous Mercadona de Torelló i Olot;
es tracta per tant d'evitar i reduir la fuga comercial i de despesa
fora de Ripoll i al contrari ser atractius per a que tot
l'entorn comarcal i del Bisaura vegin a Ripoll una oferta comercial i un
petit comerç variat, especialitzat, competitiu i potent conjuntament amb
una oferta continua d'activitats (firals, esportives, culturals,
socials...) i serveis de tot tipus que els motivin i els encisin a venir a
Ripoll cada setmana a comprar, passejar, mirar i sobretot gastar al nostre
poble.
Hem d'entendre que l'urbanisme treballa en
tres etapes temporals, planifiquem sempre a curt, mitjà i llarg termini.
Segurament de pis al sector de la Devesa del Pla no en veurem cap en els propers anys,
però ningú entendria que no ho tinguéssim a punt pel dia que acabi la crisi i a mitjà termini quan els joves i
adolescents d'avui desitgin emancipar-se o formar una família el dia de demà.
Passa el mateix amb el sòl per a activitats econòmiques, quan comencem a sortir
del pou, el poble que no hagi fet els deures quedarà l'últim de la fila per no poder oferir emplaçaments. Pensem també que d'aquests habitatges un
10% formarà part de l'oferta municipal d'habitatge de protecció pensant en
aquest futur a mitjà termini.
Siguem seriosos, nosaltres no podem
prioritzar res entre privats. Des del primer dia
treballem amb la mateixa intensitat per a desencallar qualsevol activitat que
generi un sol lloc de treball en qualsevol lloc de Ripoll que ho
prevegi el planejament vigent; i fins i tot ens avenim a estudiar i
aprovar modificacions puntuals si permeten desencallar qualsevol
iniciativa. Repeteixo, qualsevol activitat i a qualsevol lloc, aquí el que
compta és que l'adminstració sigui més eficient i eficaç que mai i que sapiguem encisar, engrescar la
iniciativa privada a invertir a Ripoll.
El conveni aposta per les empreses i
professionals locals per executar el projecte. Tindran capacitat per competir
–especialment les de construcció- per competir amb les foranes?
M'insinua que no la tenen? Nosaltres
creiem fermament que sí. A Ripoll tenim empreses constructores i industrials
que treballen des de fa molts anys al primer nivell i arreu del país i
fora, que són capaces de competir tècnicament i econòmica amb qualsevol altra
empresa que vingui de fora. Si volen aquests contractes
seran seus, surten amb l'avantatge que els dóna el conveni impulsat des de
l'ajuntament i la propietat pel fet de ser de Ripoll.
Volem que les empreses locals es puguin guanyar la vida i mantenir o crear
llocs de treball; aquest és també un dels ànims principals d'aquest
projecte i una de les nostres il.lusions com a ajuntament.
El nou conveni descarta construir el pont
que havia de finançar la propietat. S'és menys exigent que en l'anterior acord?
No. Hem estat exigents amb el fet de no
construir un pont que no va enlloc i que a més, una part l'hauria hagut
de pagar l'ajuntament per completar el seu elevat cost. També
hem estat exigents a no rebaixar l'aportació de la propietat
d'1.750.000€, recordem que el conveni de l'any 2006 deia
que aquesta quantitat s'actualitzaria en base a l'índex de preus de la
construcció! Podríem estar parlant de la meitat o menys.
Per tant fixi's si hem estat exigents en aquest sentit, sempre convençuts
que el nou destí d'aquesta aportació ajudi a fer bullir l'olla a
Ripoll amb el porxo firal i les millores en equipaments previstes a la nova
proposta. Un nou pont de ben segur ajudaria poc a crear llocs de treball una
vegada construït.
Etiquetas:
devesa del pla,
el pla,
mercadona,
preparacion textil,
ripoll
10/9/12
El "secret" del Pla
En el darrer Plenari de 5 de setembre es va aprovar inicialment la modificació puntual nº 8 del Planejament de Ripoll, una modificació que hauria de permetre desencallar la inversió privada important al sector del Pla, l'antic recinte de la filatura La Preparación Textil tancada el 2005 i solucionar un dels reptes que té Ripoll abans que aquest sector del barri de la Carretera de Barcelona entri en una fase de degradació important.
La modificació comporta la signatura d'una addenda que canvia alguns paràmetres d'un conveni existent signat entre la propietat i l'anterior alcaldia de Ripoll el 2006. Precisament aquesta addenda i la seva negociació ha estat qualificada de feta amb nocturnitat, secretisme, .... per part d'un grup a l'oposició municipal.
La veritat és que a l'any 2006 en
la revisió del planejament general hi va haver uns tallers de participació ciutadana i
caldria recordar a tots els participants que en cap d'aquests tallers es va fer esment al conveni que s'estava preparant
amb la Preparación Textil SA per part de l'ajuntament de Ripoll, i just quan es va aprovar el POUM de forma
inicial va ser la primera vegada, concretament el 18 de setembre de 2006, que
es va tenir l'opció de veure aquest document que anava annexa a la documentació
del POUM. Per tant quan ara es parla de nocturnitat, alevosia i de secretisme és com a mínim
el mateix que el que hi va haver a l'any 2006 amb un agreujant ja que en aquell
moment s'estava revisant el planejament general i hi havia un conjunt de
persones que participaven en diferents tallers per a la preparació de la
documentació del POUM i la recolllida d'opinions i discussions sobre el futur de la nostra vila i el model de poble que es demanava planificar.
Fins i tot, aquell secretisme i mutisme va motivar en el seu dia una pregunta del grup
municipal de Convergència i Unió en la que es demanava informació sobre el
conveni, concretament el mes de setembre de 2006 que mai va ser contestada per
part de l'equip de govern. De la mateixa forma es va presentar una al·legació
en l'aprovació inicial del POUM posant de manifest que a les persones que consultaven el Pla General no se'ls facilitava el
conveni ni tampoc estava penjat a la web per a consulta dels ciutadans.
Continuant amb el secretisme, ara s'ha descobert que a l'any 2010 hi va haver una negociació i consta un
esborrany de nou conveni entre l'anterior alcaldia i el representant de la propietat que
fins i tot alguns regidors de l'anterior equip de govern també desconeixien. L'existència d'un esborrany de nou conveni implicava la
necessitat de variar els paràmetres que hi havien el
planejament, fruit del canvi de la situació econòmica i de les expectatives de creixement immobiliari; i no consta que es donés
informació als altres grups municipals i per tant el secretisme continuava
essent-hi a l'any 2010.
Al Juliol del 2012 als portaveus municipals es va anunciar i explicar que hi havia una proposta de modificació o addenda del conveni en negociació
avançada i que entre el juliol i setembre es proposaria al Plenari, des d'aquelles moments algun regidor de
l'oposició es va preocupar per conèixer els termes d'aquest conveni, i va
ser atès contestant-li totes i cada una de les preguntes que va formular,
juntament amb l'exhibició de la documentació que es disposava en aquell moment; per què de secrets cap, discreció i prudència tota; doncs la mà està estesa i la porta oberta per a tots els regidors que volen
treballar i es volen implicar en el dia a dia municipal.
Fruit del nou conveni la urbanització de tot el sector es realitzarà
amb una sola fase, a diferència del conveni negociat a l'any 2010 que preveia
la realització de la urbanització en dues fase sense posar un termini de
finalització de la segona fase; amb el perill conseqüent que es podés quedar relegada o sense acabar.
El sector del Pla també fou objecte d'una gran proposta de transformació que desvirtuava i passava per sobre del planejament aprovat i el conveni existent. Fou a finals del 2008 just quan s'havia
aprovat definitivament el POUM. La proposta de l'ARE -àrea residencial estratègica- ,modificava substancialment el sector per augmentar l'ús
residencial d'habitatge de 420 fins a 520 habitatges aproximadament amb una elevada densitat. Motiu pel qual i pel fet que no havia existit discussió dels usos del sector durant la revisió del POUM que es considerar sotmetre-ho a consulta ciutadana popular.
Modificar el POUM ha de ser habitual i possible, és una eina dinàmica sobre la base
d'unes directrius que permeten ser modificades, i caldria també recordar que tres de les
quatre modificacions recents que s'han realitzat en el planejament de Ripoll van destinades al foment
de l'activitat econòmica a Ripoll, com va ser l'ampliació dels usos i
activitats permesos en sòl industrial per tal de fomentar l'economia, o bé la
redefinició de sectors on les activitats i indústries existents no complien la
parcel·la mínima prevista en el POUM, permeten alhora que altres activitats i
indústries petites es poguessin instal·lar.
El nou conveni no preveu la construcció d'un nou pont de connexió
entre la carretera de Barcelona i el passeig del Ter i en canvi es fa l'aposta per un recinte
firal en el sector de “El Pla”, el recinte firal vol ser un
porxo firal, un aixopluc de tota l'activitat associativa, firal, cultural, econòmica... que
genera Ripoll -com poden ser l'esplaiada 2012 que van venir més de dos mil nens
a Ripoll, o bé el concurs de Cavall Pirinenc, o el concurs de la vaca raça
bruna...- actes en que s'ha hagut de llogar envelats i espais per tal de poder donar
cobertura atès que no hi ha prou aixopluc per a dur a terme aquestes
activitats. Segur que la construcció d'aquest aixopluc
firal portarà més activitat econòmica, més rotació d'euros que no pas un pont
en aquests moments.
Etiquetas:
el pla,
pla,
preparacion textil,
ripoll
6/9/12
11 de setembre 2012
un
moment històric
Aquesta situació fa que ja no sigui possible seguir intentant aconseguir l'encaix amb Espanya. Catalunya ha de dir prou, prou a l’espoli fiscal, prou a la dependència forçada i interessada per part de l’altra part. El dia 11 toca sortir al carrer i demanar de ser el nou estat d’Europa. Hem de demostrar-nos nosaltres mateixos com a país que podem i que hem d'aconseguir la independència de Catalunya. Una independència inclusiva, a diferents ritmes potser, assegurant -igual que hem fet i fem amb les polítiques socials- que ningú quedi enrera.
Cal que fugim de caure en el parany espanyolista de dividir-nos als catalans amb partidismes i colors polítics, aquesta vega
da va de debò i hem de ser prou hàbils com per a saber respectar que podem
tenir camins diferents, però el mateix destí; que independència en l’Europa
sense fronteres no significarà barreres ni murs ni exèrcits, que el mercat i
els bescanvis comercials, culturals, ... han de continuar. Cal cercar la unitat en el destí de la
llibertat entenent que tothom pot tenir la seva forma d'arribar-hi. Un país que
no neixi sota la mirada del respecte no funcionarà. Aquesta idea no és una
excusa, el camins de la independència poden ser variats i hem d'assegurar que
tots arribem fins el final, evitant que algú s'aturi per veure's obligat a
fer-ho de forma imposada.
Per tant, i davant de les incerteses que pogueu tenir, us demano que sapigueu reconèixer els patriotes d'entre aquells que intentaran falsejar o difamar per que aquesta travessia no arribi a bon port. Us demano que sapigueu respectar-los a tots i que entre tots els donem un cop de mà. De la mateixa forma que us demano que sapigueu respectar a tothom qui no pensi com nosaltres o com vosaltres. Al cap i a la fi, tampoc els convencerem en base a imposicions (com tantes vegades ha fet Espanya amb nosaltres) sinó explicant-los que un horitzó nou és possible, que una Catalunya lliure és viable i cada vegada més a prop i que en bona part el nostre propi benestar, la capacitat de millorar com a societat i i la possiblitat de competir contra la crisi global passa necessàriament per aquest nou camí que volem explorar com a nou estat de l’Europa. N’estic fermament convençut i ho vull compartir amb els que em llegiu aquesta article..
Visca Ripoll i visca Catalunya lliure.
Permeteu-me que
reflexioni públicament mitjançant un breu article d'opinió, just uns dies abans de la Diada
Nacional de Catalunya del 2012, que serà
històrica en mig del context en que ens trobem com a país.
Us ho escric com a
alcalde del Bressol de Catalunya, des de Ripoll, la terra que va veure forjar la
dinastia nacional catalana a l'esguard del Comte Guifré el Pilós. La mateixa terra que ha vist i veu que, tot i ser
un país perfectament capaç
de generar prou riquesa i de competir en productivitat dins un món
global, es veu limitat i gairebé aniquilat
financerament pel fet de dependre d’un
estat centralista que ens escanya, que ens retalla i ens condemna a la
precarietat social i del benestar; que ens condemna a la precarietat d’infrastructures
i que no ens retorna ni en quantitat ni en puntualitat la distribució
de la renda, de la riquesa i de les inversions que ens pertoquen, o fins i tot
ens escatima en serveis bàsics com l’educació
o el benestar social o la sanitat.
Aquesta situació fa que ja no sigui possible seguir intentant aconseguir l'encaix amb Espanya. Catalunya ha de dir prou, prou a l’espoli fiscal, prou a la dependència forçada i interessada per part de l’altra part. El dia 11 toca sortir al carrer i demanar de ser el nou estat d’Europa. Hem de demostrar-nos nosaltres mateixos com a país que podem i que hem d'aconseguir la independència de Catalunya. Una independència inclusiva, a diferents ritmes potser, assegurant -igual que hem fet i fem amb les polítiques socials- que ningú quedi enrera.
Cal que fugim de caure en el parany espanyolista de dividir-nos als catalans amb partidismes i colors polítics, aquesta vega
Per tant, i davant de les incerteses que pogueu tenir, us demano que sapigueu reconèixer els patriotes d'entre aquells que intentaran falsejar o difamar per que aquesta travessia no arribi a bon port. Us demano que sapigueu respectar-los a tots i que entre tots els donem un cop de mà. De la mateixa forma que us demano que sapigueu respectar a tothom qui no pensi com nosaltres o com vosaltres. Al cap i a la fi, tampoc els convencerem en base a imposicions (com tantes vegades ha fet Espanya amb nosaltres) sinó explicant-los que un horitzó nou és possible, que una Catalunya lliure és viable i cada vegada més a prop i que en bona part el nostre propi benestar, la capacitat de millorar com a societat i i la possiblitat de competir contra la crisi global passa necessàriament per aquest nou camí que volem explorar com a nou estat de l’Europa. N’estic fermament convençut i ho vull compartir amb els que em llegiu aquesta article..
Visca Ripoll i visca Catalunya lliure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)