11/2/19

El comerç i l'efecte multiplicador de l'economia local

El comerç local
Comerç de proximitat i l’efecte multiplicador

Quan gastem diners en les petites botigues del nostre poble, el benefici no es volatilitza en gran mesura cap a mans llunyanes i impersonals. Aquest diner roman en el nostre entorn, la botiga paga impostos i taxes locals, aigua, electricitat i escombraries, compra serveis i subministres al seu entorn, paga salaris dels dependents..... és a dir que el diner torna i retorna vàries vegades i de nou de calaix en calaix dins el circuit de l’economia de km0 i genera més riquesa i més benestar per a nosaltres mateixos, és l’efecte multiplicador de l’economia.

El comerç de proximitat crea feina estable a Ripollesos i Ripolleses, és una aposta valenta pel nostre territori. Botiguers i botigueres que cada matí aixequen les persianes per oferir-nos uns serveis i uns productes s’esforcen per mantenir un teixit comercial dinàmic, perquè els nostres carrers estiguin il·luminats, nets i escombrats i així també més segurs, per col·laborar amb les festes i activitats, en els programes i premis d’activitats esportives i socials i generar així un vincle social, en definitiva per fer poble i crear un ambient o clímax de sana convivència local.

Un sector en canvi
S’estén i sembla encomanar-se la sensació que Ripoll està en hores baixes comercialment parlant i que el petit comerç va tancant, ja sigui a causa de jubilacions sense relleu, de recerca de noves oportunitats o de la por d’emprendre, ... i malauradament com passa també a molts pobles i ciutats mitjanes del país.

Nogensmenys, en tancar l’any 2018 no podem parlar d’uns “mals números” globals pel que fa l’obertura i tancament d’establiments; en els darrers 5 anys podem veure efectivament un descens del nombre de comerços, però per altra costat crec que és important, molt important, posar en valor les noves obertures i els traspassos de negocis, senyal inequívoc que la dinàmica no es redueix, tot i que es produeix transvassament de sector i de model. Creixen establiments d’hostaleria i establiments empresarials a Ripoll.

En l’informe comercial de la Direcció General de Comerç, amb dades a 31 desembre 2017, Ripoll amb 17 establiments comercials per cada mil habitants es situa per sobre la mitjana comarcal i de moltes capitals de comarca.

Punts febles :
Reconeixem que el petit comerç té força pressió a sobre :
està sotmès a la pressió contributiva estatal : IVA, mòduls, i de costos directes (lloguers, subministraments bàsics tan si vens molt com poc, i suporta el cost del règim especial de seguretat social de treballadors autònoms acompanyat d’unes minses prestacions socials de jubilació o en cas d’incapacitat transitòria laboral, i això comporta una crisi del model d’emprenedor-treballador autònom; suporta també un elevat cost de l’endeutament sovint previ i necessari per adquirir i mantenir estoc i magatzem de productes sobretot si cal recórrer a finançament bancari, i pateix de la reducció progressiva de la massa crítica de compradors al conjunt de la comarca i poblacions veïnes d’influència (uns 2500 habitants menys els darrers 10 anys des de La Pobla de Lillet, Bagà, Gombrèn, Les Llosses, Borredà, Vallfogona, El Bisaura, St Joan de les abadesses, Campdevanol, Ribes de Freser, Ogassa....), i addicionalment el problema de l’envelliment poblacional i la reducció de despesa per persona; pateix també l’auge de les compres per e-commerce dins la globalitat que permet situar productes d’arreu del món i de totes les tipologies en 24h a casa, ...

El barri vell o casc antic pateix també de la degradació progressiva dels edificis i locals quasi centenaris, que sovint no s’adapta a les noves exigències de normatives (instal.lació elèctrica, accessibilitat, dimensions, alçada sostres, ignifugació, ...) i això provoca un trasvassament cap a altres barris d’eixample amb edificis i locals més moderns... en cas de noves obertures o traspassos o ampliacions de negocis.

La decisió personal de compra
Tot plegat fa que la nostra -de cadascú- decisió de compra sigui clau per al manteniment del comerç. En triar on comprar nosaltres decidim quin tipus de model de comerç volem al costat de casa, al poble i per tant decidim si el petit comerç és imprescindible o prescindible.
  • Si comprem a la botiga propera propiciem l’efecte multiplicador del diner i gaudim dels beneficis locals d’aquesta despesa de calaix en calaix...
  • Si comprem e-commerce els nostres diners es buiden a l’univers global marxant de Ripoll, descapitalització monetària de Ripoll i comarca; el diner que cobrem i gastem a Ripoll marxa món enllà
HI ha hagut també un canvi de tendències de compra del consumidor
  • La compra diària periodica de carn, peix, pa, productes de conveniència o de necessitat s’ha reduït molt i s’ha substituït per una o dos compres setmanals de cistella multiproducte. Els diumenges al matí s’ha canviat el sortir de missa i passejar pel carrer Sant Pere i anar fer el vermut, per trobar-se centenars de famílies a la cua o al parking del “super” o els dissabtes tarda... o a diari a les 20h30 del vespre en sortir de la feina i abans de sopar... quan moltes botigues ja estan tancades.
  • Envelliment de la població del casc antic, i reducció del nombre d’habitants o de despesa per càpita, amb capacitat de compra propera i amb disposició a efectuar compres per impuls.
  • Arriben consumidors del nord d’osona recercant obertura dels diumenges, l’oferta de les grans superficies, també productes d’artesania alimentària (xarcuteria, carnisseria...), que el petit comerç local d’altres sectors aprofita poc.
  • La compra per internet : e-commerce, reducció de despeses de transacció bancària, facilitat d’ús de les plataformes de pagament on-line (tarja de crèdit, paypal, ...), gratuïtat d’enviaments (amazon Premium, Black Friday...), rapidesa d’enviament i a casa... contraposat a un increment exponencial de les estafes i denúncies.
  • Campanyes de Tv i massmedia allunyen compradors cap a les cadenes de moda, cap a les grans àrees multicomercials i d’oci (cinemes, fastfood, jocs infantils...) com ara la maquinista, espai gironès, illa diagonal, decathlon, mediamarket i el dia sin iva, ...
  • Reducció en uns 2500 habitants l’entorn d’influència comercial de Ripoll en els darrers 10 anys, i envelliment de la població (la població gran efectua menys despesa en compres de moda, d’impuls, ...)
  • Arriben nous comerços amb inversors o promotors que són de fora de Ripoll però hi veuen un nínxol de mercat i de negoci (forn Capdevila, forn sant Eudald, cocuan, la sabateria, ski & mountain., botiga conveniència del Carrer st pere, hostaleria en mans de promotors xinesos, peixateria mercat cobert...)
Als regidors i regidores de l’Ajuntament de Ripoll ens preocupa el comerç de proximitat. Volem que mantingui la salut i tenim un pla de dinamització comercial que prioritza accions adreçades als mateixos botiguers i a la ciutadania, promovem :
  • accions de formació per als professionals,
  • reunions d’interrelació amb els sectors de l’hostaleria i turisme, i
  • accions de promoció de la nostra marca Ripoll i Ripollès,
  • apostem per l’organització de fires, mercats i esdeveniments tot l’any i
  • la captació de visitants i turistes,...
  • Dinamització de locals tancats : aprofitar els aparadors, lloguers a emprenedors
  • Subvencions municipals : bonificació llicència obertura, impost d’obres, ibi ... a noves altes de comerç, subvencions a la contractació i a nous treballadors règim autònoms
  • Facilitar traspassos : reimpresa
  • Aparcaments propers al centre històric i comercial : zona de rotació taronja i blava amb prop de 250 places de les quals 107 són taronges.
  • Aparcaments propers gratuïts per estades llargues : can guetes, passeig del ferro, avgda Comte Guifré, Avigda Ripollès, C Progrés, ordina, ... més de 500 places
  • LES CAMPANYES :
    • Campanya Aparca i Compra : 1h gratis per 10 cèntims, vals descompte
    • Aparca Facil : sistema d’aparcament per APP que permet pagar remotament, retorn de l’excés de pagament, ampliar temps d’estada
    • Casc antic amable per als vianants, Bada i compra : restringir horaris accés motoritzat per mitjà de sistema de càmeres de control
Però no n’hi ha prou.

Per tenir èxit ens cal el compromís de cada un i cada una, de tothom per comprendre el valor afegit que representa el nostre comerç.

Amb les nostres compres no només estem influint en la fisonomia del nostre entorn més proper sinó també en el tipus de societat que es va configurant a la nostra vila, a la nostra comarca, al nostre país.

SI som conscients del tipus de món que volem, la nostra elecció de compra hauria de ser compromesa, corporativa amb el nostre propi poble i el nostre propi comerç. Un esforç, una convicció, un compromís vers les botigues de prop de casa les mantindran de ben segur imprescindibles per sempre.

9/1/19

Comparativa padró a 1 gener 2018 pels principals municipis del Ripollès






Dades de població a 1 gener de 2018, Ripoll torna a crèixer


Aquest 2019 no deixis de visitar-nos.... coneixes la pedania de Llaés a Ripoll ?

 




Desitjos de final d'any 2018

Finalitzat el 2018. Un any certament “atípic”, marcat pels fets polítics del nostre país que no ens deixen indiferents. Un any en que hem lluitat per recuperar moltes coses, la llibertat dels que l’han perdut, per defensar els drets individuals i sobretot un any en que hem mostrat un cop més, que els catalans i catalanes hem estat, som i serem gent de pau, i que un poble unit ho pot tot.

Les passades Festes Nadalenques, i malgrat les injustícies que ens envolten, han estat  dies per viure amb alegria els millors moments amb familiars i amics, per gaudir en colla, per desconnectar de les rutines, per tornar a reviure la innocència de la infantesa amb el Tió i els Reis, per visitar aquell destí tan anhelat o per fer el “ronso” fora de l’habitual. Dates on els sentiments s’intensifiquen, on som més sensibles a allò que ens envolta, on estem més predisposats a ser solidaris, i fins i tot dies en que valorem més el que tenim i els afectes de les persones que ens envolten cap a nosaltres. En finalitzar l’any també són dies per fer una reflexió interna i fer un anàlisi dels 356 dies viscuts i valorar quines coses hem fet bé i quins errors hem comès per poder rectificar i millorar tant a nivell personal com a professional. En definitiva l’aprenentatge constant forma part de la vida i per tant aprendre i desaprendre és un exercici vital per avançar. 

Fer una valoració de tot l’any transcorregut a Ripoll, és difícil en poques línies, però si que hi ha accions remarcables que faran d’aquest 2018 un any per recordar. Recordarem el 2018 per la primera edició dels Pressupostos Participatius, un exercici de democràcia perquè la ciutadania prengui la paraula de com es destinen els seus diners, i tingui un paper determinant en el rumb de l’acció del govern. Recordarem el 2018 per ser una vila compromesa amb l’educació entenent que es present a tots els àmbits i al llarg de la vida. Enguany hem estat al capdavant de la xarxa de ciutats educadores de les comarques Gironines i hem realitzat una jornada a la vila que ha acollit professionals i electes de tota la vegueria. També estem desplegant un Pla Educatiu d’Entorn, pioner a tot Catalunya, que posarà l’incís a l’infant i jove i la seva família des del moment de néixer fins els 20 anys.

Recordarem el 2018 pel treball intens, constant i discret, compromès i a vegades gens fàcil, dels professionals del Consorci de Benestar Social i del propi Ajuntament –i sobretot després del que va succeïr el 17A del 2017-. El treball coordinat i en xarxa que realitzen amb entitats socials i educatives permet atendre persones i famílies de Ripoll en les seves necessitats bàsiques; però també permet avançar en el nou model de convivència que ja s’ha convertit en exemple per a moltes altres ciutats del país, i que demostra un cop més que el treball en xarxa entre diferents serveis, entitats sempre suma.

El 2018 també m’agradaria que es recordés pel gran nombre d’activitats i propostes esperonades per la participació de la ciutadania a través d’entitats i associacions de Ripoll. Enguany hem participat i gaudit dels actes del 125è aniversari de la Coral Capella Santa Maria, el 50è aniversari de la Fundació MAP, els actes de 101 anys de cinema a Ripoll, els 125 anys de la Societat de Caça i Pesca, els 50 anys del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll que rebé la Creu de Sant Jordi, el primer mercat-trobada Geganter, moltes presentacions de llibres, inauguracions d’exposicions, conferències, mercats, fires, festes i activitats per a totes les edats, festivals de música i dansa, etc. Sí que voldria ressaltar que, més enllà de la voluntat d’organitzar activitats i accions, també és fonamental la voluntat d’assistir-hi i el goig de sentir-nos un poble molt actiu.

Al final d’any també haurem arribat a la modificació puntual núm. 25 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Ripoll, buscant adequar-lo a la realitat i necessitats socials i econòmiques del moment actual. Fet que tant beneficia a nivell social com empresarial permetent que les empreses Ripolleses puguin créixer i d’altres com Sodeca, Proinplas, Eclisse,... puguin establir les seves seus al nostre territori. Fets com el desplegament progressiu de la fibra òptica i la xarxa wifi també ens posicionen com un territori que es modernitza i que permet evolucionar per adaptar-se a les realitats del S. XXI.

Recordarem el 2018 també per que Ripoll recupera i supera xifres d’afiliació a la seguretat social dels anys anteriors a la crisi, en aquests moments a Ripoll hi ha unes 5460 persones treballant. Des de l’Ajuntament hem impulsat noves mesures (subvencions) per afavorir la contractació de persones de Ripoll o per fomentar l’emprenedoria, com a mesura per a reduir l’atur. Treballem en el projecte “Ripoll 11mil” i al tancar el padró de 2017 serà el segon any consecutiu que Ripoll torna a pujar d’habitants, encara que poquet, però invertint una tendència que afecta malauradament al conjunt de la comarca i els territoris pirinencs.

Hi ha molts més temes que s’estan acabant de “cuinar”, i que molt aviat presentarem als veïns, com el pla de millora de les instal·lacions esportives de Ripoll, cercant un compromís de tothom i de consens amb el “Pacte per l’Esport”; la renovació de l’enllumenat més eficient, renovar asfaltat de carrers, senyalització dels polígons, la renovació de contenidors, campanyes cíviques, o propostes culturals i juvenils per la ciutadania. Seran alguns dels objectius que volem compartir pel proper 2019.

Reitero la voluntat de treball, el compromís per la nostra vila i els seus veïns i veïnes. I remarcar que tota aquesta feina és possible per la vostra confiança i per la implicació i treball conjunt entre els representants polítics i les persones treballadores del consistori, als quals vull agrair la seva feina, implicació i dedicació perquè totes les veïnes i veïns tinguem els millors serveis al nostre abast. 

Per acabar, desitjar-vos molta salut, molta força, il·lusió i treball per començar i seguir tot el proper 2019.

18/2/17

Els canvis poblacionals del Ripollès

Les xifres publicades amb l’aprovació dels darrers padrons municipals d’habitants ens mostren una nova reducció de població a la nostra comarca –situació que en general afecta a totes les comarques de muntanya, i sense que això sigui cap consol-. Les xifres però, mostren que en el cas del Ripollès aquesta situació es presenta de forma desigual en els principals pobles de la comarca. Així mentre als municipis de les valls la situación regressiva supera el 10%, -Camprodon perd gairebé un -14% de població i Ribes de Freser un -11%-, els municipis del baix Ripollès, on es concentra bona part de l’activitat del sector secundari industrial, es refrena el descens, amb un -6,9% a Sant Joan de les Abadesses i un -5,3% a Campdevànol. Ripoll atura encara més aquesta sagnia d’habitants amb un descens més reduït, d’un -3,9%.

Amb les noves xifres Ripoll, la capital del Ripollès concentra en aquests moments prop del 45% de la població de la comarca.

Per altra costat, en quant a macromagnituds, el conjunt del Ripollès ofereix unes dades mitjanes calculades per IDESCAT el 2014:
 

Taxa bruta de natalitat 7,17

Taxa bruta de mortalitat 12,46

Creixement natural -5,30

Creixement migratori -3,38

Creixement total -8,68

Aquestes xifres de població en descens ens han de convidar a reflexionar sobre el model a seguir; si analitzem les dades, veiem que els pobles on l’economia és més diversificada perden menys població, en canvi on l’economia està molt concentrada en un únic sector -com pot ser el turístic- les xifres són més negatives. La reflexió cal contextualitzar-la: les reduccions es produeixen malgrat les potencialitats de les estacions de muntanya de Vallter 2000 i la Vall de Núria, malgrat tenir un potent sector de restauració i allotjament ben consolidat i diversificat en tipologies i categories, i una creixent oferta d’experiències complementàries de natura, cultura, lleure...

I és davant d’aquestes reflexions que cal insistir en la necessitat que tots plegats prenguem mesures correctores a mitjà i llarg termini; a hores d’ara no s’hi val anar cadascú per la seva banda, sinó que tots plegats hem d’unir esforços i iniciatives per poder sumar tot el que és positiu i deixar de banda o corregir els punts febles o negatius que siguin esculls per a retenir la nostra població jove i de mitjana edat. Aquest problema no és únicament nostre, moltes altres comarques del nostre país i regions de països amb un entorn orogràfic semblant passen i han passat abans per situacions similars. Conèixer quins models de reequilibri territorial disposen, quines mesures incentivadores per corregir els desequilibris han pres, quins resultats han obtingut, quin és el seu índex d’emprenedoria, d’especialització, quines singularitats..., pot ser un exercici ben interessant. Fixem-nos i repassem des de la resta de comarques catalanes del Pirineu, fins a Navarra i el País Basc amb un model diferent i millor de finançament públic, o el Pirineu francès, els Alps, el nord d’Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia... o fins i tot la regió japonesa de Hokkaido uns representants de la qual visitaven fa pocs dies la comarca del Ripollès per conèixer la nostra experiència i les nostres problemàtiques similars.

El reequilibri territorial del país és bàsic per invertir aquesta tendència; la nova Llei de Muntanya de Catalunya i la perspectiva d’un nou país ha de corregir Sí o Sí aquesta situació. Un país no pot concentrar únicament l’activitat econòmica, la població jove, el talent, la capacitat d’innovació en les seves àrees metropolitanes Però per evitar-ho calen mesures correctores: comunicacions àgils, segures i ràpides (FFCC, carreteres, tunels...), autopistes de la informació (connectivitat d’alta velocitat), recursos per a la población (assistencials, escolars i educatius, sanitaris, de lleure, oportunitats professionals...) que garanteixin que no hi hagi desequilibris ni diferències d’oportunitats entre qui visqui a les ciutats i qui visqui al mal anomenat fins ara “rerepaís
 
Proposo doncs que intentem analitzar –i si cal, imitar- models d’èxit de reequilibri territorial; que tot el Ripollès sumi les diferents capacitats de creixement i les posi en valor per corregir la situació que patim, i que participem activament en la definició del futur model de país. Definim-lo nosaltres i no esperem que ens vingui “modelat”.
 
 
 
 
 
 

 
 

La reducció de la població i els nous reptes del segle XXI

 
 
En el darrer ple del mes de desembre, com cada any l’ajuntament va aprovar el padró d’habitants a 1 de gener de 2016, en aquesta data el nombre d’habitants va ser de 10.583, això vol dir que en el període que va de l’1 de gener de 2015 a l’1 de gener de 2016, el padró es va reduir en 49 habitants. Si analitzem les dades veiem que l’any 2009 Ripoll comptava amb 11.057 persones empadronades, moment en que la crisi económica va fer que moltes famílies haguessin de marxar. Des d’aleshores la disminució del padró és de 474 persones.

Com ja vaig dir al plenari, hem de prendre mesures per frenar la sagnia d’habitants no sols de Ripoll, sinó del Ripollès en general. Aquest problema el sofreixen en major o menor grau una gran part de pobles de la Catalunya interior. A tot plegat hi hem d’afegir un alt índex d’envelliment, en aquest moment Ripoll ratlla l’índex 160, això vol dir que per cada 100 habitants d’entre 0-14 anys n’hi ha 160 que sobrepassen els 65.

Aquests dies he fet una proposta de celebració d’una cimera comarcal per analitzar i debatre sobre aquesta greu problemàtica. Un tema que ja vaig exposar com un dels més preocupants de les poblacions del Pirineu durant les sessions preparatòries de la nova Llei de Muntanya i en el marc del nostre desig de tenir un territori català reequilibrat socioeconòmicament en el futur. Hi ha coses sobre les quals hi podem incidir des de la política i des de les administracions, en d’altres malauradament no hi podem fer res, el segle XXI porta canvis globals imparables que afecten l’economia i fan variar els fluxos migratoris d’una manera a vegades traumàtica.

La pregunta és: què hi podem fer? Amb quins mecanismes comptem per retenir i atraure joves? Aquestes són les preguntes que ens fem i que poden tenir diferent resposta depenent de múltiples factors. Però en tot cas una de les respostes reiteratives seria que els joves es fixen en un territori si hi ha feina. Penso que en un país com el nostre sempre hi ha hagut moltes idees i molta gent treballadora disposada a explorar diferents camps que permetin generar activitat. Catalunya ha estat històricament un país d’emprenedors i d’autònoms.

Fa pocs dies, al Parlament de Catalunya vaig defensar constituir una comissió d’estudi de l’emprenedoria i de les persones autònomes, un col·lectiu dels més desafavorits per les diverses normatives existents. A partir d’aquí caldrà analitzar en profunditat la situació, per poder impulsar el foment d’una llarga tradició de la vocació emprenedora a Catalunya i complementar i millorar les polítiques actuals.

Per part nostra el nostre poble té moltes coses a oferir, un entorn immillorable, una vila tranquil·la però amb molts serveis, un preu d’habitatge competitiu i no massa distancia fins a les grans ciutats i el seu entorn metropolità. Estic segur que si es reformessin les condicions dels Treballadors Autònoms, moltes persones s’animarien a desenvolupar iniciatives que els permetessin guanyar-se la vida sense necessitat d’anar a parar a les ja superpoblades capitals i les seves àrees metropolitanes. Aquest segle XXI té molts desavantatges, però alhora ofereix oportunitats mai imaginades. Actualment es poden desenvolupar moltes feines des de la pròpia llar, hi ha infinitats d’oportunitats que fan factible el fet de desenvolupar empreses competitives des de casa o oficines compartides.

Ara bé, cal millorar el règim d’aquestes persones, potser n’hi ha moltes que decidirien crear al seva pròpia empresa si les condicions no fossin tan draconianes com ara. Si reeixim en la reforma del Règim de treballadors autònoms podem incentivar la creació de noves petites empreses que potser s’instal·larien en els pobles tot creant una xarxa potent de treballadors en actiu arreu del territori.

Sigui com sigui, ens cal buscar i trobar mecanismes per tal de reequilibrar el territori de Catalunya per tal que tothom -arreu de les comarques i dels pobles- tingui les mateixes oportunitats.


30/4/16

Naus per a emprenedors, de la SAREB a un servei social

En aquests moments i per millorar l'economia del nostre poble ens caldria
poder disposar de naus industrials amb un preu de lloguer assequible. Si això
fos possible podríem crear un entorn favorable de cara a què nous emprenedors poguessin desenvolupar els seus projectes.

Si es facilités l'accés a naus industrials sense que això suposés una despesa
impossible, de retruc s'estarien creant noves oportunitats i llocs de treball. A
casa nostra ens és urgent poder retenir talent i crear ocupació, hem
d'aconseguir que els nostres joves no hagin de marxar fora de Ripoll per poder
aconseguir un lloc de treball digne.

Molts joves s'han anat formant amb l'ajut dels seus i base de molt de treball, si
s'aconseguís capitalitzar aquest esforç, de ben segur aconseguírem retenir
molt capital humà que per la seva formació seria capaç de multiplicar el
creixement de petites empreses o cooperatives tot impulsant l'economia de
Ripoll.

I per aconseguir aquest objectiu, en el darrer plenari l'ajuntament va fer una
moció demanant a la Sareb la gestió de les naus industrials i locals comercials
al terme municipal. Com molts sabeu, la Sareb és una societat de liquidació que gestiona i comercialitza els actius procedents de les entitats que en el seu dia va rebre

ajut públic. A aquest model de gestió l'anomenem banc dolent o “bad bank”, jaque ha de gestionar els actius més problemàtics procedents de la banca. En
eoria la Sareb té com a funció desinvertir els béns transferits i contribuir a la
recuperació de l'economia.
 
El mes de juliol passat la Generalitat ja va aprovar un Decret de mesures
urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa
energètica, aquest decret dóna competències a l'administració per resoldre la
cessió obligatòria d'habitatges en mans del Sareb per un període de tres anys.
En el mateix sentit creiem que la Sareb hauria de cedir naus i locals que
estiguin a les seves mans, caldria que les adjudiqués a un preu de lloguer
assequible. D'aquesta manera es podria desenvolupar una estratègia per
fomentar la creació i consolidació d'un teixit de petites i mitjanes empreses
capaces d'impulsar i crear llocs de treball.
 
Creiem que el Sareb té la obligació moral de retornar a la societat part dels
diners (uns 60.000 milions d'euros) que tots plegats varem haver d'aportar a
fons perdut per eixugar els deutes d'una banca que va estar regida per uns uns
directius que no van estar a l'altura dels valors que haurien haver primat per
sobre de tot.

22/4/16

El sòl empresarial, un dels imprescindibles....


El sòl empresarial, un dels imprescindibles en les polítiques de desenvolupament econòmic


Les darreres setmanes s'han succeït noticies positives per al desenvolupament econòmic del Ripollès. Els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses primer i de Campdevànol tot seguit, han anunciat el desenvolupament i recepció dels sectors industrials de la Colònia Llaudet i de Niubó respectivament. Dues situacions encallades des de feia alguns anys.

Des de Ripoll no podem deixar de felicitar els consistoris veïns per aquesta alineació en un tema tan estratègic i al nostre parer tan important com és la disponibilitat de sòl empresarial d'ocupació immediata, no subjecte a futures modificacions urbanístiques que solen durar anys i anys, com l'experiència ens ha demostrat. És sabut com els darrers anys des de l'Ajuntament de Ripoll hem posat esforços per poder incrementar el nombre de parcel·les destinades a crear nou sòl per a empreses, tant de nova creació com dinamitzant el poc romanent que es disposa a la capital de comarca. També per completar la implantació empresarial tant en les naus públiques de transició per a emprenedors del sector La Barricona, com fins i tot les del polígon d'iniciativa privada de Rocafiguera; o recolzant modificacions puntuals del planejament per obtenir la transitorietat del pla director de les colònies del riu Ter que limitava les activitats a la colònia Santa Maria. Disposar de noves empreses o empreses que es consoliden i amplien és sinònim de més vida pel nostre municipi.

Al llarg d'aquests anys de crisi aquesta tasca no ha estat senzilla i ha calgut  desencallar alguns projectes a mig fer; executant l'aval i completant la urbanització de Rocafiguera superior o com deia abans seduint emprenedors per omplir del tot les naus de transició de la Barricona i convencent empresaris per començar ben aviat nous projectes a Ripoll.

Tots sabem que la indústria -i en general les empreses- funcionen com a motor de l'economia i del benestar social. Per això ens sembla que molts representants municipals, entitats patronals i econòmiques i fins i tot sindicals estaríem d'acord en que cal intensificar les mesures i els estímuls destinats a la generació, implantació i consolidació de projectes empresarials a Ripoll i el Ripollès dins uns paràmetres de valor afegit, ocupació de qualitat, garantia juvenil, i salaris dignes. Des de les administracions també ens toca fer polítiques industrials i empresarials que ens permetin ser un territorio competitiu i generador d'espais engrescadors per a la instal·lació de noves iniciatives o l'ampliació de les ja existents.

Les darreres notícies que abans esmentava per part dels ajuntaments de Sant Joan i de Campdevànol han anat acompanyades d'anuncis de properes implantacions empresarials o d'empreses interessades que sembla que ja están una mica embastades.

Potser alguns recordareu com fa uns mesos enrere jo mateix em feia ressò públicament de les peticions que l'Ajuntament de Ripoll havia tingut des de finals del 2014 i al llarg dels primers mesos del 2015; peticions de superficies de sòl empresarial d'entre 1500 i 3500 m2 que Ripoll no podia oferir i la preocupació conseqüent i en veu ALTA que algunes d'aquestes iniciatives acabessin trobant un ecosistema més òptim fora o lluny del Ripollès i la conseqüent pèrdua laboral, social i econòmica que suposaria.
Des de Ripoll vull ara demanar al Consell Comarcal del Ripollès i a l'Agència Ripollès Desenvolupament que posin les dues naus respectives que varen adquirir fa uns anys al polígon recentment recepcionat de Niubó a Campdevànol, al servei del seu objecte inicial. Al servei de l'emprenedoria i/o la consolidació empresarial (transició) amb uns lloguers tous o suaus, tot seguint el camí de les primeres naus públiques de la Colònia Jordana (Cal Gat), i de la segona promoció pública de 6 naus de transició al polígon de La Barricona; i que actualment ja estan totes ocupades i han estat generadores d'activitat i ocupació.



23/3/16

Entrevista Fira de les 40 hores 2016

A finals de l’any passat l’atur a Ripoll es va reduir, encara de manera molt minsa. És un indicador d’una tendència positiva per Ripoll o una dada puntual i poc significativa?
M'agradaria molt poder dir que la tendència continuarà i que l'atur anirà a la baixa, i tot i que no tinc el do de l'endevinació, tinc força esperança que així serà. Per la nostra part hem treballat molt per aconseguir que s'implantin o que no marxin negocis i empreses tant a Ripoll com al seu entorn proper de la comarca. La tendència sembla que va a que les coses millorin.

L’any passat en aquestes dates, el polígon de la Barricona tenia disponible una sola nau de lloguer per a possibles emprenedors. Ha canviat aquesta situació?
Doncs m'alegra molt poder dir que en aquest moment tenim ocupades al 100% les naus de lloguer per a emprenedors; de fet la última nau la va llogar una empresa que volia ampliar el seu negoci i això encara és més bona notícia.

Ja han començat les obres de la rotonda de l’entrada a Ripoll sud. Quina previsió hi ha per tenir-les enllestides?
En principi aquestes obres tenen prevista una durada de 4 mesos, i resoldran un punt negre d'accidentalitat de la vila. Era molt necessària.

I el futur polígon industrial que s’ha de situar a la carretera de Les Llosses i les obres del qual van ser aturades per Urbanisme, en quin punt es troba?
S'està refent la proposta amb nous paràmetres però amb el mateix objectiu d'ampliar el sòl urbanitzable per a empreses i crear un parc urbà. Actualment hi ha una comissió de seguiment per part dels partits polítics presents al consistori. La nova proposta es fa des dels serveis tècnics municipals seguint les indicacions de la comissió.

Ara que el nou supermercat Mercadona ja està en funcionament a Ripoll, i que s’ha avançat en la urbanització de la zona de la Preparación Textil, quina valoració fa d’aquesta actuació?
És evident que l'espai del Pla està experimentant una millora urbanística molt notable. ara s'està completant al conjunt del sector fins enllaçar amb el Passeig Ragull; només pel fet d'aturar i revertir el deteriorament d'aquest antic espai industrial, és un motiu i una molt bona raó per estar satisfets per la millora que suposarà pel barri de la Crta de Barcelona i el nou espai verd i per activitats econòmiques que guanyarà Ripoll.

D'altra banda la implantació d'aquest supermercat demostra que consideren estratègica l'atractivitat comercial de la nostra vila respecte el seu entorn comarcal i de poblacions de comarques veïnes; atès que tenien constatada una important fuga comercial cap a Osona i la Garrotxa. Si a banda d'això la cosa es tradueix en nous llocs de treball, a augmentar l'oferta per als vilatans i l'atractiu cap a Ripoll des dels pobles del voltant, per força ho hem de veure tots plegats com una notícia positiva.

L’any passat Ripoll es va sumar a la Ruta Europea del Formatge. A l’octubre es va celebrar la primera Fira Europea del Formatge a Ripoll. Quina és la seva valoració d’aquella Fira? Què pot aportar a Ripoll i el Ripollès? Es repetirà anualment aquest esdeveniment?
La Fira va ser un veritable èxit de públic i es preveu repetir-la anualment. Aquest ha estat un dels grans reptes d'aquest passat any 2015, tots sabem que la gastronomia avui dia té molta importància i fa moure moltes persones arreu del món. I un aliment que ha pres molta volada ha estat justament el formatge.
De formatges n'hi ha milers de varietats i qualitats, i hem volgut entrat a formar part d'aquest projecte de Ruta Europea del Formatge per “vendre” Ripoll i els bons formatges artesanals que es produeixen a l'entorn comarcal. Hem situat el nostre destí gastronòmic al costat de marques i destins ja consolidats i reconeguts mundialment com són Casar, Idiazabal, Maó, Cabrales, Peñallemera, ... I això ens obre noves oportunitats de donar a conèixer Ripoll.

Enguany Ripoll acollirà una Trobada Nacional de Puntaires, en què s’espera que hi assisteixin unes 2.000 o més persones. On i quan es farà?
Aquesta és una cita que tindrà lloc el 5 de juny i ens fa molta il·lusió, el projecte neix durant la celebració de Santa Úrsula dins Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013 i ens arriba de la mà de l'Associació Catalana de Puntaires. Esperem superar aquesta xifra de les 2.000 persones participants. Treballem amb la idea que l'esdeveniment tingui lloc al llarg de la carretera de Barcelona i el Passeig Ragull. Serà una gran diada festiva i de promoció de Ripoll.

En quin moment es troba la nominació de la Portalada del Monestir de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO?
Estem ja inclosos a la Lista indicativa del Patrimonio Mundial per acord de la Comisión Nacional de Patrimonio de l'Estat Espanyol; a partir d'aquí ja és possible que el 2017 o següents siguem la candidatura anual que l'Estat eleva a la Unesco. Tenim una exposició itinerant per a donar a conèixer la nostra candidatura arreu, (ara mateix es troba al Palau Robert de Barcelona, oficina de Turisme de Catalunya); acabem de presentar un matasegells amb la Portalada i hem engegat una campanya d'invitació a visitar Ripoll i la Portalada al cos consular acreditat a Catalunya per anar internacionalitzant les simpaties i el coneixement envers Ripoll i la candidatura.

Quines altres iniciatives porta a terme el consistori per tal d’incentivar el comerç i el turisme a Ripoll i a la comarca? N’hi ha alguna de nova prevista per aquest any? Com funcionen les fires temàtiques pels caps de setmana?
Des de les regidories de projecció, de comerç i de turisme s'està treballant conjuntament per crear sinergies entre els sectors econòmics locals.
Després de dues jornades de reflexió i conscienciació, aquest 2016 s'ha creat una taula de treball formada per un total de 13 persones, comerciants, restauradors i hotelers, professionals del medi ambient, representats de l'UBR i representants municipals. L'objectiu és planificar una estratègia per dinamitzar el sector amb la col·laboració de les parts implicades.
Per aquest any una de les novetats que cal destacar és el projecte de dinamització comercial del centre de Ripoll a través de la recuperació dels locals buits com aparadors del comerç de la vila i la promoció de locals per a nous emprenedors comercials. La campanya s'iniciarà en breu sota el nom “Ripoll : BOTIGA OBERTA”
També estan previstes l'organització de noves fires i mercats, com el mercat artesanal del pagès, la mostra d'oficis artesanals, una fira de l'esport i la muntanya, la ruta de la tapa, la festa de la Carlinada amb els trabucaires,...

Creu que el projecte turístic estrella del Ripollès continua essent el de Terra de Comtes i Abats? Disposa de xifres sobre l’evolució de les diferents iniciatives que engloba aquest ambiciós projecte, al llarg del temps?
El projecte Terra de Comtes i Abats ens ha permès avançar en el posicionament de Ripoll com a destí turístic, i el que es més important, establir una metodologia de treball, que ens està aportant un coneixement important del sector, i ens permet treballar de forma conjunta i transversal a la comarca.
La posta en marxa de l'entrada única per visitar el Conjunt Monàstic de SantA Maria de Ripoll, ha representat un gran avanç en l'estratègia de comercialització del producte. Durant l'any 2015 s'han rebut un total de 51.663 visites, mentre que al 2014 es van comptabilitzar un total de 26.096.
Un 82% de les visites són lliures, un 64% del públic són públic individual. Un 36% són visites de grups de més de 20 persones.
A través de la comercialització dels paquets turístics han participat en els paquets combinats d'àpats i allotjaments un total de 16 establiments de Ripoll; aquesta suma de col.laboracions no s'havia produït mai abans.
Per l'any 2016 s'estan dissenyant nous paquets que vincularan el projecte Terra de Comtes i Abats amb activitats de natura, i també Ripoll ha entrat en el programa del Catalunya Bus Turístic a partir de l'abril.

Sembla que el gruix de les iniciatives turístiques del Ripollès es va desplaçant més cap al nord, impulsat per les inversions de la Generalitat a través de Ferrocarrils Catalans a Vallter i a Vall de Núria. Com valora aquestes inversions?
Les inversions de la Generalitat a la Vall de Núria i Vallter són un motor d'atracció turística per a la resta de comarca, i en aquest sentit s'està treballant conjuntament amb ells per oferir paquets conjunts de comercialització de l'oferta de Ripoll. A Ripoll estem en el punt conjuntiu d'accés cap aquestes valls i cap al nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser, i no oblidem que és un parc que neix amb vocació transfronterera.

Enguany la Fira de les 40 hores vol donar més protagonisme al turisme i els seus actius a la comarca. El futur del Ripollès passa per acollir més visitants? Quin tipus de visitants atraurà la comarca? Què se’ls pot oferir?
Es molt important aconseguir un posicionament de marca Ripoll i evidentment el turisme ha de ser un motor per a l'activitat econòmica de Ripoll i de la comarca, aprofitant els innumerables i variats recursos que tenim, natura, patrimoni, gastronomia...
Es treballa per aconseguir un visitant molt variat, i per això l'oferta ha de ser variada buscant els diferents interessos : turisme cultural, turisme familiar, turisme industrial, turisme esportiu, gastronòmic, comercial, agroalimentari, d'experiències,....

Un any més la Fira també acollirà un espai destinat als emprenedors i empreses del Ripollès. És una manera de cuidar les empreses del territori? Què pot oferir Ripoll i el Ripollès als nous emprenedors? La comarca està al dia pel que fa a les infraestructures i serveis necessaris per poder treballar des d’aquí per a tot el món?
Des de Ripoll i comarca es treballa per facilitar un entorn òptim per a les empreses, treballar i viure a la comarca del Ripollès s'ha de convertir en un fet diferencial de qualitat de vida envers moltes altres zones de Catalunya.
Per facilitar i potenciar la implantació d'empreses, s'ha realitzar una plataforma virtual de sòl i sostre industrial, que es pot consultar a la web de l'ajuntament i de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès.
A Ripoll es mantenen els ajuts i subvencions per a joves emprenedors i implantació d'activitats, per contribuir a endegar els projectes amb uns costos més assumibles, i disposem d'una finestra única d'atenció a les empreses per a tots els tràmits municipals..
A Ripoll disposem de centres formatius de gran qualitat, pioners en la formació professional dual, i això permet a les empreses disposar de ma d'obra qualificada. A la vegada es fa formació continuada i ocupacional adaptada per part de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès, la Unió d'Empresaris del Ripollès i la Fundació Eduard Soler.
En relació a les infraestructures, es treballa intensament per aconseguir que durant el 2016 es pugui disposar de fibra òptica al nostre municipi, un dels objectius prioritaris que ens permetran ser competitius territorialment.
I com a referent en matèria de comunicacions podem destacar la nostra implicació activa en l'Associació de la Xarxa C17, que pretén convertir l'eix de la C17/R3 en un projecte territorial estratègic de desenvolupament econòmic que combini els interessos comuns dels actors públics i privats, i que aposti per la indústria com a valor imprescindible, desenvolupant projectes claus per tal que el corredor de la C17 sigui un eix de promoció socioeconòmica, vertebrador del país i reconegut com un dels principals generadors de PIB de Catalunya.

Quan va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya, va assegurar que procuraria, des de la seva nova posició, que pobles i comarques tinguessin tot allò que mereixen i necessiten per a viure i treballar-hi millor. I que no deixaria de banda la seva tasca com a alcalde. Com compagina aquestes dues funcions públiques?
Com altres alcaldes que formem part del Parlament de Catalunya compagino les tasques de diputat amb l'alcaldia i amb el suport dels regidors i regidores de l'equip de govern municipal. Això sí, em recorro les 80 milles de la C17 amunt i avall força vegades a la setmana; no sóc diferent de molts altres ripollesos i ripolleses que treballen a l'entorn metropolità i que també van i venen a diari.
Al Parlament formo part de diferents comissions de treball (Joventut, Seguretat Vial, Economia) i sóc el portaveu de Junts pel Sí a la Comissió d'Empresa i Coneixement. Com a diputat de comarca de muntanya treballo i treballaré per a millorar l'equilibri territorial i igualar positivament cap aquests territoris les oportunitat socials, de formació, de vida i de treball en el nou país que estem construint.

Quin paper tindran Ripoll i el Ripollès en el desenvolupament del nou Estat català que s’està gestant des del Parlament de Catalunya?
Ripoll com a bressol de Catalunya, i el Reial Monestir de Santa Maria com a primer panteó comtal de la Casa de Barcelona, és un referent, un símbol de la història mil.lenària del nostre petit país. Ho volem continuar sent en el nou Estat, el referent fundacional històric.
Aquest valor afegit de "marca" ha de situar Ripoll en l'imaginari col.lectiu com un destí necessari i potent tant en l'àmbit polític, històric i patrimonial, però també com a referent gastronòmic, empresarial, turístic, natural, formatiu, esportiu, museístic, ... del nostre nou país.


RIPOLL, CAP A UN MODEL DE CIUTAT EDUCADORA

És sabut per tothom que un dels factors que més influeixen en el progrés de les persones i per tant de les seves societats és l'educació, que no només passa per la idea de proveir de coneixements, sinó que a més hauria d'enriquir la cultura, els valors i l'esperit dels éssers humans.

Jean Piaget, un gran pedagog suís, va dir “l'objectiu principal de l'educació a les escoles hauria de ser la creació d'homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir allò que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventius i descobridors, que puguin ser crítics, verificar i no acceptar tot allò que se'ls ofereix”. 

Les anomenades ciutats educadores representen un gran repte en aquesta primera part del segle XXI, un crític cultural nord-americà, Henry Giroux ho ha definit també molt bé: “una educació divorciada del seu context no té valor”, així doncs cal que anem insistint en la introducció de valors com la democràcia, l'emprenedoria, la conscienciació de deixar un món millor, la pau.... en els nostres infants i joves. Podriem parlar d'una pedagogia de molts nivells, de tal manera que permeti que tothom pugui utilitzar la informació que rep, participar en ella i avaluar-la de forma crítica. Això no s'aconsegueix només amb l'aportació que fan les escoles i la comunitat escolar sinó que cal trobar formes transversals que permetin construir ciutadans que siguin capaços de créixer amb llibertat però també amb criteri dins un clímax propici.

A Ripoll ja fa uns anys que varem introduir una experiència que considero molt important en aquest sentit: l'ajuntament infantil. Aquesta ha estat una aposta decidida en aquest camí, cada any hem donat més valor i més pes a aquesta figura democràtica, que permet que els nostres nens i nenes aprenguin des de ben joves com funciona la institució més propera als ciutadans.

L'ajuntament infantil funciona de forma seriosa i eficaç, totes les escoles hi tenen representació, d'aquesta manera d'aquí a pocs anys tots una colla de joves ripollesos hauran pogut viure de forma directa els uns i indirecta els seus companys de classe i amistats aquesta experiència enriquidora que té una gran repercussió en l'assoliment dels valors d'una ciutadania responsable. Des de l'ajuntament hem pres un compromís molt seriós per aconseguir que aquesta eina esdevingui autènticament útil, tot allò que avui sembrem en els nostres joves repercutirà en una vila millor en un futur pròxim.

Per aconseguir que una ciutat es pugui considerar com educadora hem de posar en joc la participació i col·laboració de tothom, pares, mestres i tota la comunitat educativa i societat en general. La realitat és que tothom hi té un deure i una responsabilitat, tothom pot aprendre i ensenyar alhora i així tots plegats créixer en valors i solidaritat.

En tot cas aquesta és la línia que des de l'ajuntament ens hem marcat, treballar a diferents nivells per aconseguir una major cohesió social, però si volem que aquest projecte esdevingui un èxit tots hi hem de participar, cadascú des del seu àmbit, només si els ciutadans adults actuem amb els mateixos valors de civisme, respecte democràtic, cultura de la pau, consciencació mediambiental, participació..... aconseguirem que les properes generacions ho facin també. Fites com l'elaboració d'un reglament de funcionament del consistori infantil, d'un reglament de participació ciutadana i d'un projecte global de ciutat educadora formen part del nostre compromís.

 

Les dones del tèxtil de Ripoll


LES DONES DEL TÈXTIL” DE RIPOLL

Cada 8 de març se celebra a nivell mundial el Dia Internacional de les Dones, i l'ajuntament cada any commemora aquesta diada amb algun acte. Aquest any es va fer un homenatge a les dones a través d'un col·lectiu molt significatiu, les dones del sector tèxtil de Ripoll.

Va resultar un acte molt emotiu, ja que dues ex treballadores de la Saphil -la Vevi Fraile i la Inés Arrondo- va recordar públicament les seves vivències, quan van arribar a Ripoll a principis dels anys 70 amb poc més de 15 anys.

Prèviament l'historiador Adrià Brull va oferir una interessant xerrada sobre la importància de la força laboral de la indústria tèxtil i el perquè les dones van ser a nivell mundial les treballadores d'aquest sector que sempre va ser -i actualment al tercer món ho continua essent- dels més explotats i mal pagats del mercat.



Però tot i així va destacar que la prosperitat econòmica de la nostra comarca va venir justament d'aquest sector d'indústria; moltes fàbriques amb moltes dones molt mal pagades, que sumant molts sous baixos van aconseguir, a través de l'estalvi i l'esforç fer progressar econòmicament tota una comarca, família a família.

L'Adrià Brull ens va exposar algunes dades molt interessants, com que el 80% de l'economia del Ripollès es basava durant gran part del segle XX en aquest sector, i que el 85%-90% dels treballadors del tèxtil eren dones, i encara cap a finals dels anys 60, quan la indústria tèxtil al nostre país ja anava de de mal borràs, més de 7.000 dones hi treballaven a la comarca del Ripollès.

La celebració del Dia Internacional de les Dones només ret un petit homenatge un dia a l'any a un col·lectiu que representa més de la meitat de la població mundial, aquella més que meitat que treballa més hores per menys diners, que treballa més hores d'una jornada laboral, i que generalment assumeix la major part de la feina no remunerada de la llar i la familia, aquella meitat sense la qual no hi hauria la renovació generacional ni el progrés social.

Només vull acabar dient que si finalment podem aconseguir un nou país, una de les prioritats haurà de ser, sens dubte, aconseguir que aquesta meitat de la població obtingui la igualtat de condicions que històricament li ha estat negada i menystinguda.
 
 

Llaés, un gran atractiu naturalístic de Ripoll


LLAÉS, UN ESPAI NATURAL DE GRAN ATRACTIU TURÍSTIC

La primavera ja ha arribat, s'allarguen els dies i de ben segur que ve molt de gust sortir a passejar o fer alguna excursió. Us proposo de fer una sortida per Ripoll mateix i sense haver d'anar massa lluny.

Un dels indrets més bonics de la nostra vila és la zona del veïnat de Llaés. Des de la vila s'hi pot arribar fàcilment des de diferents punts, el més habitual és anar-hi des del veïnat de Sant Bernabé de les Tenes, o des de la central de La Corba o fins i tot passant pel municipi veí de Santa Maria de Besora, tant li fa, el paisatge és espectacular per qualsevol de les rutes escollides.


Arribats a Llaés segur que us vindrà de gust anar fins a l'hostal de La Serra, on podreu fer beguda, un mos, o un esmorzar de pagès abans de començar l'excursió, fins i tot allò que els cosmopolites anomenen un brunch. Allà el menjar és casolà però suculent i sovint ve de gust quedar-s'hi també a dinar o a berenar-sopar segons l'horari. Si no l'heu pres abans a l'oficina de turisme de Ripoll, demaneu a l'hostal que us proporcionin un mapa on tot està molt ben indicat.

Aquesta excursió es pot fer tota a peu, però també és molt adequada si es vol fer en bicicleta o fins i tot caminar poquet, en aquest darrer cas podeu anar i deixar el cotxe sempre a prop dels llocs més interessants. Per començar us podeu aturar a l'estacionament on hi ha l'alzina bifurcada, allà hi ha un meravellós alzinar on segur que vindrà de gust fer una bona passejada.


Tot seguit de camí cap a la Masia del Teixidor hi trobareu el castell de Llaés, amb l'esglèsia romànica de Sant Bartomeu, situat dalt d'un turó, i reformada després del terratrèmol del S. XV. Actualment funciona com a allotjament turístic rural. Des d'aquest indret gaudireu d'una increïble vista de la comarca. Prop d'aquí també podeu visitar el conegut panteó de Llaés, que commemora l'afusellament de 72 carrabiners el 1875, episodi que va tenir lloc en el decurs de la tercera guerra carlina.


Després us proposo que deixeu el cotxe camí del Teixidor, i des d'allà camineu fins les balmes del mateix nom, testimoni d'un passat no gaire llunyà atés que fins l'any 1952 van estar habitades, i encara s'hi poden veure les divisions que hi havia, fetes amb murs de pedra seca. Aquest és un indret extremadament frondós per on hi passa un torrent, a més, com és temps de pluja, veureu caure les aigües per sobre de la balma, un veritable espectacle per a la vista.

Finalment, si decidiu fer aquesta sortida, us recomano que aneu i torneu per diferent camí o carretera, us asseguro que el paisatge s'ho val per ell mateix; i fins i tot des de la Serra o des de Tabèrnoles podeu endinsar-vos a la serra de Babi, al municipi veí de Montesquiu, sobre la Farga d'en Bebié, on l'espai dels “bufadors” és un sempre sensacional espectacle de la frondositat de la natura.




 

20/2/16

Un record in memoriam

En memoria i emotiu record de la Muriel, el somriure de la revolta. Descansa en pau. Sempre ens acompanyaràs en el camí que hem emprès amb tu i ara per tu.

9/2/16

Ripollès Liders 2015, categoria Esports

Resum de la meva intervenció a la cerimònia d'entrega dels guardons Ripollès Liders 2015, celebrada al Teatre Comtal de Ripoll el passat dia 5 de febrer de 2016; corresponent a la categoria Esports 2015.

Petanca, tennis, paddel, running, marxa nórdica, esquí de fons, esquí de muntanya,  esquí alpí, escacs, tennis taula, cros, btt, trial bici, trial de motos, futbol, futbol sala, futset, hoquei patins, natació, básquet, gimnàstica, orientació, marxes de regularitat, atletisme, curses de muntanya, trails, duatló, ciclisme, automobilisme, raquetes de neu, patinatge, surf de neu, escalada, enduro, tir amb arc, piragüisme, parapent, descens d’engorjats, taekondo, judo, karate, hípica, horseball, pilates, dansa, fitness, ioga, tir al plat, caça i pesca, dards, golf, cicloturisme, senderisme, espeleologia, curses d'obstacles, aerobic, rugby, monopatí, …

Són algunes de les modalitats esportives que es practiquen al Ripollès i potser me’n deixo alguna… espero que al mencionar-les totes i tots us hagueu identificat amb el vostre esport o imaginat per un moment quan, com i on el practicàveu. Esports amb molts afeccionats i altres esports dits –o mal dits- minoritaris, però tots representatius de la diversitat de persones que vivim i gaudim de la nostra comarca. Alguns han generat grans campions o campiones, altres ja hi arribarem amb el temps … perque recordem que en l’esport l’important no és guanyar, sinó que sempre s’ha dit que l’important és la PARTICIPACIÓ.

I tants esportistes de ben segur no se’n sortirien sols, sense les aficions, sense els clubs i entitats esportives, sense les juntes i la seva tasca desinteressada, però també fins i tot sense els ajuntaments i el seu suport, el personal i les instal.lacions, o el Consell Esportiu del Ripollès i l’esport escolar, l’esport base, …. Amb persones al darrera que dia rera dia durant tot l’any treballen per a la promoció i millora de l’esport i per tant de la salut i la qualitat de vida a casa nostra.

Avui és també un dia, més enllà de qui sigui el Líder Ripollès del  món de l’esport, d’agrair tota la tasca d’aquest col.lectiu de persones, entitats i institucions –fins i tot recordar-ne moltes que ja no hi són, però que el seu llegat continua viu- que promouen l’esport al Ripollès.


26/1/16

16 anys de la mort del Sr. Eduard Soler

Gairebé tots els pobles i ciutats tenen la seva llista de personatges insignes, persones que s'han distingit en qualsevol tipus d'àmbit i que formen part del seu llegat immaterial. Aquest mes de gener hem commemorat el setzè aniversari de la mort d'un d'aquests personatges importants per a la nostra vila i la nostra història recent, l'Eduard Soler. Aquestes són part de les reflexions en veu alta adreçades als assistents a l'acte celebrat el passar dia 12 de gener a la Sala d'actes de la Fundació Soler.

Si féssim una llista de les persones que més han contribuït al benestar de la vila, de ben segur hi trobaríem l'Eduard Soler en algun dels primers llocs, ell és una de les persones que més valor afegit ha aportat a Ripoll. Una de les indústries que més han beneficiat el nostre poble ha estat Soler & Palau. Totes les famílies de Ripoll han tingut o tenen algú que ha treballat o treballa en aquesta empresa des que es fa fundar en la dècada dels anys cinquanta per part dels socis Eduard Soler i Josep Palau.

Però independentment de la faceta que va jugar com a industrial, visionari en temes de certificació de la qualitat, registre de patents, suport a la intra-emprenedoria, innovació de productes.... em sembla que hi ha encara altres àmbits en els quals es va distingir especialment el Sr. Soler. Es pot dir sense cap mena de dubte que tenia una ment preclara que el feia anticipar-se a la seva època.

Evidentment com a emprenedor que era, una de les seves fites era fer progressar l'empresa que havia creat, i altres empreses que també va fundar, cofundar o impulsar (Rodin, Matrix, TMI, Some); però a banda d'això si hi ha algun tret que distingeix l'Eduard Soler de molts emprenedors i empresaris de la seva època, és la clara visió de futur, ell ja tenia en compte la importància de la formació de les persones com a base essencial per al creixement econòmic i social del territori.

Eduard Soler va fer una cosa que no s'acostumava ni encara avui s'acostuma a fer als països del sud, el retenir talent. Podríem dir que tenia una ment anglosaxona, i per tant va veure clar que com més talents locals fos capaç de formar, més bé li aniria a l'empresa i de retruc també a la vila que tant estimava. Als anys 60, quan la formació professional al nostre país estava gairebé a les beceroles, ell va crear una escola fer formar bons professionals, els quals després si treballaven a la seva empresa tenien una altíssima productivitat. La seva generositat en aquest camp de l'educació va fer que molts joves es beneficiessin del seu ajut fins i tot si calia pagar estudis superiors. Evidentment això ho va impulsar al costat d'un grup de professors excel.lents i bons professionals.

Actualment ja són vàries les generacions que li devem agraïment; l'Eduard Soler era un visionari, però sobretot era una gran persona, de caràcter tímid i discret, va viure sempre amb seriositat i integritat. A la seva mort va deixar la seva herència a la Fundació que porta el seu nom, per assegurar que es pogués continuar amb l'autèntica i veritable obra de la seva vida, la formació professional d'excel.lència. Avui l'escola del Treball del Ripollès és un centre de referència pels seus resultats en la formació de professionals de qualitat i en la implantació al nostre país de la formació dual. Un centre també innovador en la creació del primer cicle superior en Mecatrònica, de tres anys, i que té continuïtat en un grau universitari que s'imparteix a la Universitat de Vic – Catalunya Central. Una vegada més un “visionari” : la mecànica i l'electrònica havien de ser disciplines inseparables en les tecnologies industrials del S.XXI.

En una època en que l'atur juvenil és un dels grans problemes de la nostra societat, els nois i noies formats a l'Escola del Treball del Ripollès, tenen pràcticament assegurat un lloc de treball en acabar els seus estudis. Han passat setze anys des de la mort de l'Eduard Soler, però no està de més recordar tot allò que ell ens va ensenyar, la importància de la formació per a l'assoliment d'una bona productivitat i per garantir un futur creixement econòmic i un millor nivell de vida.

Seguint els mandats del llegat del Sr. Soler, encara ens queden reptes. Un repte clau és encoratjar als joves per tal que també intentin encetar el camí de l'emprenedoria a la nostra vila i la nostra comarca, “retenir talent”. Des de la pròpia Fundació i les institucions ens hem compromès a facilitar la disposició d'espais adequats per a la instal·lació de noves empreses dels alumnes i ex-alumnes de l'Escola de Treball a casa nostra. La millora de les comunicacions i la globalització dels darrers anys ens apropen als mercats, i el fet d'estar implantats a Ripoll-El Ripollès a 80 milles d'una de les àrees metropolitanes més actives -i a la vegada seductores del món- no és cap greuge per emprendre i vendre món enllà.

Com deia el Sr. Eduard Soler si retenim el talent a casa nostra ens assegurarà un futur de progrés per al nostre poble, la nostra comarca i el nostre país.