31/12/12

El Ripollès en miniatura

Excepcional el treball artístic del ripollès Toni Colomer i el seu pessebre monumental que aquests dies podem visitar a Ripoll a la mateixa Plaça de l'Ajuntament als baixos de Ca l'Uñó.

Una mostra del romànic, arquitectura tradicional i rural, oficis, la farga... de tot el Ripollès començant per la magnificiència del Reial Monestir de Santa Maria. Molt recomenable per a visitar i la gran afluència de públic durant les festes nadalenques mostra l'apreci que l'obra de Toni Colomer té a Ripoll mateix i entre els nombrosos visitants de fora.

14/12/12

Cloenda Tarragona 2012

Cloenda de la Capital de la Cultura Catalana 2012, Tarragona, 11 de desembre de 2012

Alcalde Josep Felix, regidora de cultura Carme, regidores, regidors, autoritats, ripollesos i ripolleses, tarragonins i tarragonines, senyores i senyors, gràcies en primer lloc per convidar-nos a acompanyar-vos en aquest acte de cloenda de la vostra capitalitat, és un goig i un honor estar aquí.

Al febrer, quan també em vareu convidar a la inauguració us deia que Tarragona, Ripoll, les viles i ciutats nomenades Capital de la Cultura Catalana, sentim que tenim la missió i fins i tot el deure de fer-nos sentir com a país, un país amb una sensibilitat i forma de ser especials i particulars, com és la nostra Cultura pròpia. Cultura és un terme simbòlic de gran importància, que inclou també les experiències i la manera de representar dun poble. I daixò Tarragona n’ha dónat fè al llarg de tot aquest any, i a Ripoll ho volem fer l’any vinent.

Avui ens enduem el vostre testimoni i el relleu cap a Ripoll, bressol de Catalunya, cap al Pirineu, terra freda –avui a -4ºC-, terra de visigots i vàndals, terra de reconquesta, terra de comtes i abats on el Comte Guifrè va sentar les bases de la dinastia nacional catalana, en un primer acte d’independència respecte l’imperi del rei franc.

A Ripoll per conmemorar aquesta capitalitat, una Comissió formada per persones tant a títol individual com en representació del teixit associatiu local de Ripoll han programat tota l’oferta cultural de l’any 2013 a partir de tres grans eixos :

El Patrimoni i la historia serà un dels eixos que vertebraran la Capital de la Cultura Catalana d’aquest 2013.  El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva historia, i la tasca del seu Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’Abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme i Rubió…

La industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, Claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua.  D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la industria textil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.
Finalment tindrem un tercer eix que incideix en l’etnografia i la cultura popular.  A Ripoll tenim un dels museus etnogràfics més antics del país -recent Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les nostres tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.
  
Segur que com  vosaltres, el principal objectiu de la capitalitat serà la MOBILITZACIÓ DE MILERS DE PERSONES CAP A RIPOLL AL LLARG D’AQUEST ANY I ELS PROPERS; EL SEU PRINCIPAL EFECTE ÉS POTENCIAR LA MARCA “RIPOLL” ASSOCIADA A LA CULTURA I AL TURISME D’INQUIETUTS CULTURALS.
 
Mentrestant i avui aquí felicito Tarragona per l’èxit d’aquest any de capitalitat, i per la inauguració d’aquest impressionant nou teatre que desitjo que gaudiu molts anys. I aprofito per a convidar-vos a venir a Ripoll, a conèixer Ripoll, -a menys de 200km i de dues hores d’aquí- al llarg i través de totes les activitats que oferirem al llarg del proper 2013.



 

1/12/12

Consorci del Ter

L’agrupació de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:
L’exemple del Consorci del Ter

Mancomunar serveis, treballar en xarxa i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57 Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies -a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-, el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no hagués pogut mai assolir.
 
La visió inicial, molt encaminada a un projecte d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.

Tota aquesta feina al llarg de més d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant europeu premiat.

Aquests esforços, amb recursos diversos procedents de fons europeus (com  els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu, fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva, tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però, per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.
 
Un bon exemple d’aquestes iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i els nostres paisatges.

És en moments com els actuals quan cal apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica, de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat, implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit les nostres comarques i el nostre país.

 

11/11/12

La web de Protecció Civil Ripoll

S'ha actualitzat el web del voluntariat de Protecció Civil Ripoll.

El nou banner vol representar la importància i el protagonisme invisible de les persones voluntàries en la tasca que presta aquesta organització al servei del municipi tant en cassos d''emergència i catàstrofe com en col.laboracions en tot tipus d'activitats que organitzen les entitats de casa nostra. Col.laboraciò que es fa per tal de garantir la seguretat i el bon ordre en el seu desenvolupament, la prevenció d'accidents i sinistres i sempre en coordinació amb la resta de forces de l'ordre, sanitàries i d'emergència.

19/10/12

Global

Que el món és global i que nosaltres i Ripoll formem part d'aquesta globalitat és quelcom que tinguem tots assumit ?

Una anècdota simpàtica ens ho corrobora : el protagonisme de Ripoll el passat 12 d'octubre per mitjà de la portalada del Reial Monestir de Santa Maria en l'estrena del nou programa de TV3 Odisees, és una notícia que va passar desapercebuda pràcticament a la nostra vila. Ha estat una ripollesa resident a Londres, la Montserrat, qui ens ha fet descobrir aquest programa i ho ha fet saber a través de sa germana -regidora d'ERC a l'ajuntament de Ripoll-. Un programa magnífic de l'Enric Calpena d'acompanyant-nos a desllorigar els secrets de la nostra Portalada joia del romànic.


Un reportatge que de ben segur afegeix interés a la iniciativa que s'està impulsant per aconseguir que la portalada de Ripoll sigui declarada Joia patrimoni de la humanitat per part de la Unesco, una proposta presentada al Plenari municipal de Ripoll pel grup d'ERC i aprovada i impulsada per unanimitat de tot l'ajuntament, i que compta amb el suport plenari del Congrés de Diputats i el suport necessari del Govern de Catalunya a través de l'Hble Conseller de cultura Sr. Ferran Mascarell.

La notícia també afegeix interés al Simposi internacional sobre la portalada de Ripoll que s'està impulsant de cara a la tardor del 2013 emmarcat dins la Capital de la Cultura Catalana de Ripoll. Una idea original del president del Centre d'Estudis Comarcal del Ripollès i impulsada des del Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll i el propi Centre d'Estudis.

18/9/12

11 de setembre 2012

Dia 11 de setembre, a les 20h al Palau del Parlament de Catalunya, conjuntament amb l'ANC i la seva presidenta Sra. Carme Forcadell i els alcaldes de l'executiva de l'AMI (de Vic, de Girona, de Montblanc, de Balaguer...) demanant a la Presidenta, membres de la Mesa del Parlament i representants de formacions polítiques parlamentàries que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol per part del Parlament.

12/9/12

Qüestionari Devesa del Pla

Transcripció del qüestionari sobre la Devesa del Pla que el periodista local Arnau Urgell ha elaborat com a complement a la informació sobre la modificació del POUM aprovada incialment el passat dia 5 de setembre pel Plenari municipal de Ripoll amb els vots a favor de CiU i del PSC.


Per quins motius li convé a Ripoll un desenvolupament urbanístic com el de la Devesa del Pla?

La Devesa del Pla, de fet és un desenvolupament  previst al POUM aprovat el 2008 i la proposta actual permetrà desencallar la seva viabilitat i solucionar la situació d'abandonament d'una part central i estratègica de Ripoll que pot acabar-se convertint en un niu de problemes i degradació si no s'actua, i per que aquesta modificació converteix aquest sector de la Devesa del Pla en el pol d'atracció de serveis que farà revitalitzar tota la vila. Un altre motiu important és que no costarà ni un euro a l'ajuntament i que aquesta inversió farà bullir l'olla a Ripoll durant els propers anys.
Serà un pol triple : comercial i de serveis, de futura reserva d'habitatge i natural-paisatgístic amb l'ellongament del Passeig Ragull avall fins a la zona esportiva i la millora i accessibilitat i potenciació del parc botànic del Pirineu que actualment queda una mica tancat entre murs; li donarà una nova dimensió a tota la riba del Ter possibilitant un acostament al riu i un gran pulmó verd dins la trama urbana de Ripoll.

La propietat ha parlat d'una inversió de 8 milions d'euros en una primera fase (i 30 en el global del projecte). Quants llocs de treball, directes i indirectes, estimeu que es poden crear?

Durant la fase d'obres podríem estar parlant d'un mínim d'una trentena de persones. Un cop en explotació al 100% podríem estar parlant d'un centenar de directes. Pensi que només Mercadona que està negociant amb la propietat la seva instal.lació ens parla de crear uns 40 contractes fixes de persones de Ripoll.

És molt difícil valorar els indirectes a  partir de la pròpia activitat de construcció i manteniment de tota la zona i dels establiments o equipaments que s'hi instal.lin.


Quan CiU estava a l'oposició va reclamar –i aconseguir- una consulta sobre el projecte de l'ARE. Ara no se n'hauria de celebrar una altra perquè la ciutadania refrendrés la nova proposta?

La situació és molt diferent; el Tripartit no portava l'ARE al seu programa electoral del 2007 i a més es proposava ampliar fins a 520 habitatges la zona del Pla al cap de molts pocs mesos després de l'aprovació d'un Pla General que havia mantingut amb absolut secretisme un conveni amb la Preparación Textil signat el 2006. Aquell conveni permetia uns 420 habitatges a la zona, i la principal queixa de CiU i de molts ciutadans era que aquesta proposta de tants habitatges no s'havia debatut als tallers de participació per a la revisió del POUM, ni tampoc s'oferia com a informació pública a les persones que consultaven el POUM amb la possibilitat de fer al.legacions; tot d'amagatotis.

Nosaltres creiem que la consulta  ciutadana va servir per dir-li al conseller Nadal i als que defensaven aquest model imposat de creixement urbà d'alta densitat humana que no era el que volíem els ripollesos i ripolleses per al barri de la Carretera de Barcelona ni per Ripoll. Per nosaltres, el resultat d'aquella consulta demanava una alternativa engrescadora i una reducció substancial del nombre d'habitatges al sector de la Devesa del Pla i fou precisament el detonant de l'actual proposta. Varem entendre el què sí que volíem els ripollesos i ripolleses i varem oferir un nou projecte que va ser el puntal del nostre programa de les eleccions del maig del 2011. Varem apostar fort  amb aquell compromís electoral i varem rebre un ampli suport electoral. No farem una consulta quan el que estem fent és complir un compromís electoral que Ripoll ens va  confiar amb una àmplia majoria. Som gent de paraula que volem complir el que el poble ens ha encomanat que tirem endavant.

 

Han anunciat uns terminis de sis mesos de tràmits i 15 d'obres... Creu que a la tardor de 2014 la nova Devesa del Pla serà una realitat?

Parlar de terminis en termes urbanístics sempre és més aviat agossarat, però sí, treballem amb aquesta previsió.


L'estrella de la nova proposta és el firal. En què consistirà? No afectarà l'aposta per fires (grans i petits) al centre?

Cal imaginar aquest "firal" com un porxo diàfan, semiobert, com un espai multifuncional, de gran capacitat,  com a exemple pensem en el porxo del pati dels Salesians en més gran i més alt, que ens permeti ofertar i incorporar actes de  més gran format a l'activisme social, cultural, comercial, festiu i esportiu de Ripoll.

En cap moment no pensem en canviar ni reduir -ans al contrari- les fires i mercadets o actes que ja tenim i es fan al centre de la vila.  De fet ens imaginem un  nou gran espai d'aixopluc  que eviti haver de suspendre per culpa de la meteorologia cap activitat gran de les que es fan a Ripoll i que l'espai de La Lira no pot encabir i a la vegada poder-ne oferir de noves; pensem en activitats com la fira de la vaca bruna, el concurs de cavall pirinenc, el concurs de doma vaquera o l'Esplaiada 2012,... que han requerit despesa important en llogar carpes i envelats per evitar la pluja.  La nova Devesa  del Pla no és una competència al centre comercial i històric - qui ho pensi així s'equivoca - ; serà un bon complement  per  fer creixer les activitats que es fan a Ripoll  durant tot l'any i que totes aporten públic, visitants i per tant persones que faran despesa al nostre poble en benefici directe del comerç, l'hosteleria, els serveis, ....


L'altre element clau és la instal·lació d'un Mercadona. Serà el sisè hipermercat de Ripoll –el tercer a l'interior del nucli urbà-. No pot acabar sent el cop definitiu al petit comerç?

Pot acabar efectivament essent una competència però especialment dels hipermercats existents.  No podem oblidar que des de la instal.lació del primer supermercat a Ripoll als anys vuitanta i fins l'actual oferta de súpers i hipermercats hem perdut molts establiments comercials de botigues d'ultramarins, alimentació i petits autoserveis (recordem amb enyorança Ca la Rumalda, Can Selva, Can Sorinas, Can Sidru Vila, Can Castells, Ca l'Estrada, Can Torres, Can Nabà, Ca la Teresa, Ca la Mimí, l'autoservei Teresa, la Bodega, Ca la Flora, Ca la Laieta, Can Segú, Can Pous, Ca l'antic, Can Salomó, Can Conill, Ca la Pepi, Ca la Vda. Bou, Ca la Guillermina,...  i segur que m'en deixo molts d'altres) però també se n'han especialitzat molts i se n'han obert molts de nous.  A CiU sempre hem defensat el comerç de proximitat com a un dels pals de paller de l'economia del poble, i entenem que el petit comerç pugui estar espantat, però no els deixarem de banda. Des de l'ajuntament treballarem conjuntament amb ells per convertir les pors en oportunitats.  

D'altra banda, Mercadona és una primera marca que no oblidem el per què vol venir a Ripoll:  per que els ripollesos de la comarca  ja  compren habitualment als seus establiments de Vic i Manlleu, i molt  properament ens temem que ho facin als nous Mercadona de Torelló i Olot; es tracta per tant d'evitar i reduir la fuga comercial i de despesa fora de Ripoll i al contrari ser atractius per a que tot l'entorn comarcal i del Bisaura vegin a Ripoll una oferta comercial i un petit comerç variat, especialitzat, competitiu i potent conjuntament amb una oferta continua d'activitats (firals, esportives, culturals, socials...) i serveis de tot tipus que els motivin i els encisin a venir a Ripoll cada setmana a comprar, passejar, mirar i sobretot gastar al nostre poble.

 
La proposta de modificació del POUM també preveu 189 habitatges. Malgrat que són més de la meitat dels previstos inicialment no és molt difícil que tirin endavant en l'actual context?

Hem d'entendre que l'urbanisme treballa en tres etapes temporals, planifiquem sempre a curt, mitjà i llarg termini. Segurament de pis al  sector de la Devesa del Pla no en veurem cap en els propers anys, però ningú entendria que no ho tinguéssim a punt pel dia que acabi la crisi i a mitjà termini quan els joves i adolescents d'avui desitgin emancipar-se o formar una família el dia de demà. Passa el mateix amb el sòl per a activitats econòmiques, quan comencem a sortir del pou, el poble que no hagi fet els deures quedarà l'últim de la fila  per no poder oferir emplaçaments.  Pensem també que d'aquests habitatges un 10% formarà part de l'oferta municipal d'habitatge de protecció pensant en aquest futur a mitjà termini. 

 
El POUM preveu creixements residencials en diversos punts de la vila. Des de l'equip de govern es prefereix o es prioritzarà el sector de la Devesa del Pla respecte els altres?

Siguem seriosos, nosaltres no podem prioritzar res entre privats. Des del primer dia treballem amb la mateixa intensitat per a desencallar qualsevol activitat que generi un sol lloc de treball  en qualsevol lloc de Ripoll que ho prevegi el planejament vigent; i fins i tot ens avenim a estudiar i aprovar modificacions puntuals si permeten desencallar qualsevol iniciativa. Repeteixo, qualsevol activitat i a qualsevol lloc, aquí el que compta és que l'adminstració sigui més eficient i eficaç que mai  i que sapiguem encisar, engrescar la iniciativa privada a invertir a Ripoll. 


El conveni aposta per les empreses i professionals locals per executar el projecte. Tindran capacitat per competir –especialment les de construcció- per competir amb les foranes?

M'insinua que no la tenen?  Nosaltres creiem fermament que sí. A Ripoll tenim empreses constructores i industrials que treballen des de fa molts anys al primer nivell i arreu del país i fora, que són capaces de competir tècnicament i econòmica amb qualsevol altra empresa que vingui de fora. Si volen aquests contractes seran seus, surten amb l'avantatge que els dóna el conveni impulsat des de l'ajuntament i la propietat pel fet de ser de Ripoll.  Volem que les empreses locals es puguin guanyar la vida i mantenir o crear llocs de treball; aquest és també un dels ànims principals d'aquest projecte i una de les nostres il.lusions com a ajuntament. 

 
El nou conveni descarta construir el pont que havia de finançar la propietat. S'és menys exigent que en l'anterior acord?

No. Hem estat exigents amb el fet de no construir un pont que no va enlloc i que a més, una part l'hauria hagut de pagar l'ajuntament  per completar el seu elevat cost. També hem estat exigents a no rebaixar l'aportació de la propietat d'1.750.000€,  recordem que el conveni de l'any 2006 deia que aquesta quantitat s'actualitzaria en base a l'índex de preus de la construcció! Podríem estar parlant de la meitat o menys.  Per tant fixi's si hem estat exigents en aquest sentit, sempre convençuts que el nou destí d'aquesta aportació ajudi a fer bullir l'olla a Ripoll amb el porxo firal i les millores en equipaments previstes a la nova proposta. Un nou pont de ben segur ajudaria poc a crear llocs de treball una vegada construït.

10/9/12

El "secret" del Pla

En el darrer Plenari de 5 de setembre es va aprovar inicialment la modificació puntual nº 8 del Planejament de Ripoll, una modificació que hauria de permetre desencallar la inversió privada important al sector del Pla, l'antic recinte de la filatura La Preparación Textil tancada el 2005 i solucionar un dels reptes que té Ripoll abans que aquest sector del barri de la Carretera de Barcelona entri en una fase de degradació important.

La modificació comporta la signatura d'una addenda que canvia alguns paràmetres d'un conveni existent signat entre la propietat i l'anterior alcaldia de Ripoll el 2006. Precisament aquesta addenda i la seva negociació ha estat qualificada de feta amb nocturnitat, secretisme, .... per part d'un grup a l'oposició municipal.
 
La veritat és que a l'any 2006 en la revisió del planejament general hi va haver uns tallers de participació ciutadana i caldria recordar a tots els participants que en cap d'aquests tallers es va fer esment al conveni que s'estava preparant amb la Preparación Textil SA per part de l'ajuntament de Ripoll, i just quan es va aprovar el POUM de forma inicial va ser la primera vegada, concretament el 18 de setembre de 2006, que es va tenir l'opció de veure aquest document que anava annexa a la documentació del POUM. Per tant quan ara es parla de nocturnitat, alevosia i de secretisme és com a mínim el mateix que el que hi va haver a l'any 2006 amb un agreujant ja que en aquell moment s'estava revisant el planejament general i hi havia un conjunt de persones que participaven en diferents tallers per a la preparació de la documentació del POUM i la recolllida d'opinions i discussions sobre el futur de la nostra vila i el model de poble que es demanava planificar.
 
Fins i tot, aquell secretisme i mutisme va motivar en el seu dia una pregunta del grup municipal de Convergència i Unió en la que es demanava informació sobre el conveni, concretament el mes de setembre de 2006 que mai va ser contestada per part de l'equip de govern. De la mateixa forma es va presentar una al·legació en l'aprovació inicial del POUM posant de manifest que a les persones que consultaven el Pla General no se'ls facilitava el conveni ni tampoc estava penjat a la web per a consulta dels ciutadans.
 
Continuant amb el secretisme, ara s'ha descobert que a l'any 2010 hi va haver una negociació i consta un esborrany de nou conveni  entre l'anterior alcaldia i el representant de la propietat que fins i tot alguns regidors de l'anterior equip de govern també desconeixien. L'existència d'un esborrany de nou conveni  implicava la necessitat de variar els paràmetres que hi havien el planejament, fruit del canvi de la situació econòmica i de les expectatives de creixement immobiliari; i no consta que es donés informació als altres grups municipals i per tant el secretisme continuava essent-hi a l'any 2010.
 
Al Juliol del 2012 als portaveus municipals es va anunciar i explicar que hi havia una proposta de modificació o addenda del conveni en negociació avançada i que entre el juliol i setembre es proposaria al Plenari, des d'aquelles moments algun regidor de l'oposició es va preocupar per conèixer els termes d'aquest conveni, i va ser atès contestant-li totes i cada una de les preguntes que va formular, juntament amb l'exhibició de la documentació que es disposava en aquell moment; per què de secrets cap, discreció i prudència tota; doncs la mà està estesa i la porta oberta per a tots els regidors que volen treballar i es volen implicar en el dia a dia municipal.

Fruit del nou conveni la urbanització de tot el sector es realitzarà amb una sola fase, a diferència del conveni negociat a l'any 2010 que preveia la realització de la urbanització en dues fase sense posar un termini de finalització de la segona fase; amb el perill conseqüent que es podés quedar relegada o sense acabar.

El sector del Pla també fou  objecte d'una gran proposta de transformació que desvirtuava i passava per sobre del planejament aprovat i el conveni existent. Fou a finals del 2008 just quan s'havia aprovat definitivament el POUM.  La proposta de l'ARE -àrea residencial estratègica- ,modificava substancialment el sector per augmentar l'ús residencial d'habitatge de 420  fins a 520 habitatges aproximadament amb una elevada densitat. Motiu pel qual i pel fet que no havia existit discussió dels usos del sector durant la revisió del POUM que es considerar sotmetre-ho a consulta ciutadana popular.
 
Modificar el POUM ha de ser habitual i possible, és una eina dinàmica sobre la base d'unes directrius que permeten ser modificades, i caldria també recordar que tres de les quatre modificacions recents que s'han realitzat en el planejament de Ripoll van destinades al foment de l'activitat econòmica a Ripoll, com va ser l'ampliació dels usos i activitats permesos en sòl industrial per tal de fomentar l'economia, o bé la redefinició de sectors on les activitats i indústries existents no complien la parcel·la mínima prevista en el POUM, permeten alhora que altres activitats i indústries petites es poguessin instal·lar.

El nou conveni no preveu la construcció d'un nou pont de connexió entre la carretera de Barcelona i el passeig del Ter  i en canvi es fa l'aposta per un recinte firal en el sector de “El Pla”, el recinte firal vol ser un porxo firal, un aixopluc de tota l'activitat associativa, firal, cultural, econòmica...  que genera Ripoll -com poden ser l'esplaiada 2012 que van venir més de dos mil nens a Ripoll, o bé el concurs de Cavall Pirinenc, o el concurs de la vaca raça bruna...- actes en que s'ha hagut de llogar envelats i espais per tal de poder donar cobertura atès que no hi ha prou aixopluc per a dur a terme aquestes activitats. Segur que la construcció d'aquest aixopluc firal portarà més activitat econòmica, més rotació d'euros que no pas un pont en aquests moments.

 

6/9/12

11 de setembre 2012

un moment històric

Permeteu-me que reflexioni públicament mitjançant un breu article d'opinió, just uns dies abans de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, que serà històrica en mig del context en que ens trobem com a país.

Us ho escric com a alcalde del Bressol de Catalunya, des de Ripoll, la terra que va veure forjar la dinastia nacional catalana a l'esguard del Comte Guifré el Pilós. La mateixa terra que ha vist i veu que, tot i ser un país perfectament capaç de generar prou riquesa i de competir en productivitat dins un món global, es veu limitat i gairebé aniquilat financerament pel fet de dependre dun estat centralista que ens escanya, que ens retalla i ens condemna a la precarietat social i del benestar; que ens condemna a la precarietat dinfrastructures i que no ens retorna ni en quantitat ni en puntualitat la distribució de la renda, de la riquesa i de les inversions que ens pertoquen, o fins i tot ens escatima en serveis bàsics com leducació o el benestar social o la sanitat.

Aquesta situació fa que ja no sigui possible seguir intentant aconseguir l'encaix amb Espanya. Catalunya ha de dir prou, prou a lespoli fiscal, prou a la dependència forçada i interessada per part de laltra part. El dia 11 toca sortir al carrer i demanar de ser el nou estat dEuropa. Hem de demostrar-nos nosaltres mateixos com a país que podem i que hem d'aconseguir la independència de Catalunya. Una independència inclusiva, a diferents ritmes potser, assegurant -igual que hem fet i fem amb les polítiques socials- que ningú quedi enrera.

Cal que fugim de caure en el parany espanyolista de dividir-nos als catalans amb partidismes i colors polítics, aquesta vega da va de debò i hem de ser prou hàbils com per a saber respectar que podem tenir camins diferents, però el mateix destí; que independència en lEuropa sense fronteres no significarà barreres ni murs ni exèrcits, que el mercat i els bescanvis comercials, culturals, ... han de continuar.  Cal cercar la unitat en el destí de la llibertat entenent que tothom pot tenir la seva forma d'arribar-hi. Un país que no neixi sota la mirada del respecte no funcionarà. Aquesta idea no és una excusa, el camins de la independència poden ser variats i hem d'assegurar que tots arribem fins el final, evitant que algú s'aturi per veure's obligat a fer-ho de forma imposada.
 
Per tant, i davant de les incerteses que pogueu tenir, us demano que sapigueu reconèixer els patriotes d'entre aquells que intentaran falsejar o difamar per que aquesta travessia no arribi a bon port. Us demano que sapigueu respectar-los a tots i que entre tots els donem un cop de mà. De la mateixa forma que us demano que sapigueu respectar a tothom qui no pensi com nosaltres o com vosaltres. Al cap i a la fi, tampoc els convencerem en base a imposicions (com tantes vegades ha fet Espanya amb nosaltres) sinó explicant-los que un horitzó nou és possible, que una Catalunya lliure és viable i cada vegada més a prop i que en bona part el nostre propi benestar, la capacitat de millorar com a societat i i la possiblitat de competir contra la crisi global passa necessàriament per aquest nou camí que volem explorar com a nou estat de lEuropa. Nestic fermament convençut i ho vull compartir amb els que em llegiu aquesta article..

Visca Ripoll i visca Catalunya lliure.