18/2/17

Els canvis poblacionals del Ripollès

Les xifres publicades amb l’aprovació dels darrers padrons municipals d’habitants ens mostren una nova reducció de població a la nostra comarca –situació que en general afecta a totes les comarques de muntanya, i sense que això sigui cap consol-. Les xifres però, mostren que en el cas del Ripollès aquesta situació es presenta de forma desigual en els principals pobles de la comarca. Així mentre als municipis de les valls la situación regressiva supera el 10%, -Camprodon perd gairebé un -14% de població i Ribes de Freser un -11%-, els municipis del baix Ripollès, on es concentra bona part de l’activitat del sector secundari industrial, es refrena el descens, amb un -6,9% a Sant Joan de les Abadesses i un -5,3% a Campdevànol. Ripoll atura encara més aquesta sagnia d’habitants amb un descens més reduït, d’un -3,9%.

Amb les noves xifres Ripoll, la capital del Ripollès concentra en aquests moments prop del 45% de la població de la comarca.

Per altra costat, en quant a macromagnituds, el conjunt del Ripollès ofereix unes dades mitjanes calculades per IDESCAT el 2014:
 

Taxa bruta de natalitat 7,17

Taxa bruta de mortalitat 12,46

Creixement natural -5,30

Creixement migratori -3,38

Creixement total -8,68

Aquestes xifres de població en descens ens han de convidar a reflexionar sobre el model a seguir; si analitzem les dades, veiem que els pobles on l’economia és més diversificada perden menys població, en canvi on l’economia està molt concentrada en un únic sector -com pot ser el turístic- les xifres són més negatives. La reflexió cal contextualitzar-la: les reduccions es produeixen malgrat les potencialitats de les estacions de muntanya de Vallter 2000 i la Vall de Núria, malgrat tenir un potent sector de restauració i allotjament ben consolidat i diversificat en tipologies i categories, i una creixent oferta d’experiències complementàries de natura, cultura, lleure...

I és davant d’aquestes reflexions que cal insistir en la necessitat que tots plegats prenguem mesures correctores a mitjà i llarg termini; a hores d’ara no s’hi val anar cadascú per la seva banda, sinó que tots plegats hem d’unir esforços i iniciatives per poder sumar tot el que és positiu i deixar de banda o corregir els punts febles o negatius que siguin esculls per a retenir la nostra població jove i de mitjana edat. Aquest problema no és únicament nostre, moltes altres comarques del nostre país i regions de països amb un entorn orogràfic semblant passen i han passat abans per situacions similars. Conèixer quins models de reequilibri territorial disposen, quines mesures incentivadores per corregir els desequilibris han pres, quins resultats han obtingut, quin és el seu índex d’emprenedoria, d’especialització, quines singularitats..., pot ser un exercici ben interessant. Fixem-nos i repassem des de la resta de comarques catalanes del Pirineu, fins a Navarra i el País Basc amb un model diferent i millor de finançament públic, o el Pirineu francès, els Alps, el nord d’Itàlia, Suïssa, Àustria, Eslovènia... o fins i tot la regió japonesa de Hokkaido uns representants de la qual visitaven fa pocs dies la comarca del Ripollès per conèixer la nostra experiència i les nostres problemàtiques similars.

El reequilibri territorial del país és bàsic per invertir aquesta tendència; la nova Llei de Muntanya de Catalunya i la perspectiva d’un nou país ha de corregir Sí o Sí aquesta situació. Un país no pot concentrar únicament l’activitat econòmica, la població jove, el talent, la capacitat d’innovació en les seves àrees metropolitanes Però per evitar-ho calen mesures correctores: comunicacions àgils, segures i ràpides (FFCC, carreteres, tunels...), autopistes de la informació (connectivitat d’alta velocitat), recursos per a la población (assistencials, escolars i educatius, sanitaris, de lleure, oportunitats professionals...) que garanteixin que no hi hagi desequilibris ni diferències d’oportunitats entre qui visqui a les ciutats i qui visqui al mal anomenat fins ara “rerepaís
 
Proposo doncs que intentem analitzar –i si cal, imitar- models d’èxit de reequilibri territorial; que tot el Ripollès sumi les diferents capacitats de creixement i les posi en valor per corregir la situació que patim, i que participem activament en la definició del futur model de país. Definim-lo nosaltres i no esperem que ens vingui “modelat”.
 
 
 
 
 
 

 
 

La reducció de la població i els nous reptes del segle XXI

 
 
En el darrer ple del mes de desembre, com cada any l’ajuntament va aprovar el padró d’habitants a 1 de gener de 2016, en aquesta data el nombre d’habitants va ser de 10.583, això vol dir que en el període que va de l’1 de gener de 2015 a l’1 de gener de 2016, el padró es va reduir en 49 habitants. Si analitzem les dades veiem que l’any 2009 Ripoll comptava amb 11.057 persones empadronades, moment en que la crisi económica va fer que moltes famílies haguessin de marxar. Des d’aleshores la disminució del padró és de 474 persones.

Com ja vaig dir al plenari, hem de prendre mesures per frenar la sagnia d’habitants no sols de Ripoll, sinó del Ripollès en general. Aquest problema el sofreixen en major o menor grau una gran part de pobles de la Catalunya interior. A tot plegat hi hem d’afegir un alt índex d’envelliment, en aquest moment Ripoll ratlla l’índex 160, això vol dir que per cada 100 habitants d’entre 0-14 anys n’hi ha 160 que sobrepassen els 65.

Aquests dies he fet una proposta de celebració d’una cimera comarcal per analitzar i debatre sobre aquesta greu problemàtica. Un tema que ja vaig exposar com un dels més preocupants de les poblacions del Pirineu durant les sessions preparatòries de la nova Llei de Muntanya i en el marc del nostre desig de tenir un territori català reequilibrat socioeconòmicament en el futur. Hi ha coses sobre les quals hi podem incidir des de la política i des de les administracions, en d’altres malauradament no hi podem fer res, el segle XXI porta canvis globals imparables que afecten l’economia i fan variar els fluxos migratoris d’una manera a vegades traumàtica.

La pregunta és: què hi podem fer? Amb quins mecanismes comptem per retenir i atraure joves? Aquestes són les preguntes que ens fem i que poden tenir diferent resposta depenent de múltiples factors. Però en tot cas una de les respostes reiteratives seria que els joves es fixen en un territori si hi ha feina. Penso que en un país com el nostre sempre hi ha hagut moltes idees i molta gent treballadora disposada a explorar diferents camps que permetin generar activitat. Catalunya ha estat històricament un país d’emprenedors i d’autònoms.

Fa pocs dies, al Parlament de Catalunya vaig defensar constituir una comissió d’estudi de l’emprenedoria i de les persones autònomes, un col·lectiu dels més desafavorits per les diverses normatives existents. A partir d’aquí caldrà analitzar en profunditat la situació, per poder impulsar el foment d’una llarga tradició de la vocació emprenedora a Catalunya i complementar i millorar les polítiques actuals.

Per part nostra el nostre poble té moltes coses a oferir, un entorn immillorable, una vila tranquil·la però amb molts serveis, un preu d’habitatge competitiu i no massa distancia fins a les grans ciutats i el seu entorn metropolità. Estic segur que si es reformessin les condicions dels Treballadors Autònoms, moltes persones s’animarien a desenvolupar iniciatives que els permetessin guanyar-se la vida sense necessitat d’anar a parar a les ja superpoblades capitals i les seves àrees metropolitanes. Aquest segle XXI té molts desavantatges, però alhora ofereix oportunitats mai imaginades. Actualment es poden desenvolupar moltes feines des de la pròpia llar, hi ha infinitats d’oportunitats que fan factible el fet de desenvolupar empreses competitives des de casa o oficines compartides.

Ara bé, cal millorar el règim d’aquestes persones, potser n’hi ha moltes que decidirien crear al seva pròpia empresa si les condicions no fossin tan draconianes com ara. Si reeixim en la reforma del Règim de treballadors autònoms podem incentivar la creació de noves petites empreses que potser s’instal·larien en els pobles tot creant una xarxa potent de treballadors en actiu arreu del territori.

Sigui com sigui, ens cal buscar i trobar mecanismes per tal de reequilibrar el territori de Catalunya per tal que tothom -arreu de les comarques i dels pobles- tingui les mateixes oportunitats.