Naus per a emprenedors, de la SAREB a un servei social

En aquests moments i per millorar l'economia del nostre poble ens caldria
poder disposar de naus industrials amb un preu de lloguer assequible. Si això

fos possible podríem crear un entorn favorable de cara a què nous emprenedors poguessin desenvolupar els seus projectes.

Si es facilités l'accés a naus industrials sense que això suposés una despesa
impossible, de retruc s'estarien creant noves oportunitats i llocs de treball. A
casa nostra ens és urgent poder retenir talent i crear ocupació, hem
d'aconseguir que els nostres joves no hagin de marxar fora de Ripoll per poder
aconseguir un lloc de treball digne.

Molts joves s'han anat formant amb l'ajut dels seus i base de molt de treball, si

s'aconseguís capitalitzar aquest esforç, de ben segur aconseguírem retenir

molt capital humà que per la seva formació seria capaç de multiplicar el

creixement de petites empreses o cooperatives tot impulsant l'economia de

Ripoll.

I per aconseguir aquest objectiu, en el darrer plenari l'ajuntament va fer una

moció demanant a la Sareb la gestió de les naus industrials i locals comercials
al terme municipal. Com molts sabeu, la Sareb és una societat de liquidació que gestiona i comercialitza els actius procedents de les entitats que en el seu dia va rebre

ajut públic. A aquest model de gestió l'anomenem banc dolent o “bad bank”, jaque ha de gestionar els actius més problemàtics procedents de la banca. En
eoria la Sareb té com a funció desinvertir els béns transferits i contribuir a la

recuperació de l'economia.
 

El mes de juliol passat la Generalitat ja va aprovar un Decret de mesures

urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa
energètica, aquest decret dóna competències a l'administració per resoldre la

cessió obligatòria d'habitatges en mans del Sareb per un període de tres anys.

En el mateix sentit creiem que la Sareb hauria de cedir naus i locals que

estiguin a les seves mans, caldria que les adjudiqués a un preu de lloguer

assequible. D'aquesta manera es podria desenvolupar una estratègia per

fomentar la creació i consolidació d'un teixit de petites i mitjanes empreses

capaces d'impulsar i crear llocs de treball.
 

Creiem que el Sareb té la obligació moral de retornar a la societat part dels

diners (uns 60.000 milions d'euros) que tots plegats varem haver d'aportar a

fons perdut per eixugar els deutes d'una banca que va estar regida per uns uns

directius que no van estar a l'altura dels valors que haurien haver primat per

sobre de tot.

El sòl empresarial, un dels imprescindibles....

El sòl empresarial, un dels imprescindibles en les polítiques de desenvolupament econòmic

Les darreres setmanes s'han succeït noticies positives per al desenvolupament econòmic del Ripollès. Els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses primer i de Campdevànol tot seguit, han anunciat el desenvolupament i recepció dels sectors industrials de la Colònia Llaudet i de Niubó respectivament. Dues situacions encallades des de feia alguns anys.

Des de Ripoll no podem deixar de felicitar els consistoris veïns per aquesta alineació en un tema tan estratègic i al nostre parer tan important com és la disponibilitat de sòl empresarial d'ocupació immediata, no subjecte a futures modificacions urbanístiques que solen durar anys i anys, com l'experiència ens ha demostrat. És sabut com els darrers anys des de l'Ajuntament de Ripoll hem posat esforços per poder incrementar el nombre de parcel·les destinades a crear nou sòl per a empreses, tant de nova creació com dinamitzant el poc romanent que es disposa a la capital de comarca. També per completar la implantació empresarial tant en les naus públiques de transició per a emprenedors del sector La Barricona, com fins i tot les del polígon d'iniciativa privada de Rocafiguera; o recolzant modificacions puntuals del planejament per obtenir la transitorietat del pla director de les colònies del riu Ter que limitava les activitats a la colònia Santa Maria. Disposar de noves empreses o empreses que es consoliden i amplien és sinònim de més vida pel nostre municipi.

Al llarg d'aquests anys de crisi aquesta tasca no ha estat senzilla i ha calgut  desencallar alguns projectes a mig fer; executant l'aval i completant la urbanització de Rocafiguera superior o com deia abans seduint emprenedors per omplir del tot les naus de transició de la Barricona i convencent empresaris per començar ben aviat nous projectes a Ripoll.

Tots sabem que la indústria -i en general les empreses- funcionen com a motor de l'economia i del benestar social. Per això ens sembla que molts representants municipals, entitats patronals i econòmiques i fins i tot sindicals estaríem d'acord en que cal intensificar les mesures i els estímuls destinats a la generació, implantació i consolidació de projectes empresarials a Ripoll i el Ripollès dins uns paràmetres de valor afegit, ocupació de qualitat, garantia juvenil, i salaris dignes. Des de les administracions també ens toca fer polítiques industrials i empresarials que ens permetin ser un territorio competitiu i generador d'espais engrescadors per a la instal·lació de noves iniciatives o l'ampliació de les ja existents.

Les darreres notícies que abans esmentava per part dels ajuntaments de Sant Joan i de Campdevànol han anat acompanyades d'anuncis de properes implantacions empresarials o d'empreses interessades que sembla que ja están una mica embastades.

Potser alguns recordareu com fa uns mesos enrere jo mateix em feia ressò públicament de les peticions que l'Ajuntament de Ripoll havia tingut des de finals del 2014 i al llarg dels primers mesos del 2015; peticions de superficies de sòl empresarial d'entre 1500 i 3500 m2 que Ripoll no podia oferir i la preocupació conseqüent i en veu ALTA que algunes d'aquestes iniciatives acabessin trobant un ecosistema més òptim fora o lluny del Ripollès i la conseqüent pèrdua laboral, social i econòmica que suposaria.

Des de Ripoll vull ara demanar al Consell Comarcal del Ripollès i a l'Agència Ripollès Desenvolupament que posin les dues naus respectives que varen adquirir fa uns anys al polígon recentment recepcionat de Niubó a Campdevànol, al servei del seu objecte inicial. Al servei de l'emprenedoria i/o la consolidació empresarial (transició) amb uns lloguers tous o suaus, tot seguint el camí de les primeres naus públiques de la Colònia Jordana (Cal Gat), i de la segona promoció pública de 6 naus de transició al polígon de La Barricona; i que actualment ja estan totes ocupades i han estat generadores d'activitat i ocupació.