Què vol ser Ripoll ?
Entre els anys 1997 i 2002, el sector industrial de Ripoll va créixer un 6 per cent. La xifra no és gens menyspreable, tenint en compte que el Ripollès és una de les comarques de Catalunya amb un índex més baix de creixement (1). I això va ser possible -per cert, sota govern de CiU- gràcies al treball conjunt que van dur a terme l’Ajuntament de Ripoll i altres institucions, des del consorci Ripollès Desenvolupament a la Fundació Soler o la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès.
La creació de sòl industrial explica també aquesta evolució positiva. Els polígons de Mas d’en Bosch, els Pintors i l’inici de la Barricona, promoguts en aquells anys, han fet possible la modernització de les empreses de Ripoll i n’han atret de fora. La pregunta és si serà possible continuar això en el futur. Les previsions que està fent l’equip de govern tripartit en el futur Pla General ho fan dubtar. Aquestes són algunes:
La reducció de sòl industrial a la Casa Nova de Dalt, al sector del Pla (La Preparación Textil) i a l’antiga nau de Filpur (can Serra i Balet). En total, s’”esborren” més de 75.000 metres quadrats.
La supressió de 12.000 metres quadrats més de sòl industrial al carrer Progrés, que es convertirien en sòl residencial en cas que pleguin les empreses que actualment hi treballen (Colorfil, per exemple).
Cap proposta de nou polígon industrial. Les empreses hauran d’anar, en tot cas, al polígon comarcal de la Colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses), a 14 quilòmetres de Ripoll, del ferrocarril i de la C-17 desdoblada.
Cap proposta –al menys fins que responguin les al.legacions presentades per CiU en aquest sentit- perquè pugui haver-hi més densitat d’ocupació en els polígons que ja estan fets; per tal d’aprofitar més el poc sòl industrial romanent.
Explícitament, en els Objectius i Criteris Generals de Planejament es diu que es proposa aturar l’expansió empresarial i limitar el sòl per a activitats econòmiques i que les futures necessitats s’hauran de desviar cap als municipis de l’entorn (St. Joan, St. Quirze, Torelló, Manlleu…)
El grup de CiU es pregunta si aquesta és la política que convé a Ripoll, quan tots els estudis aconsellen de continuar amb la política que s’havia seguit fins ara? S’està en camí de crear i consolidar un “cluster” (concentració d’empreses del mateix ram) al voltant del metall-mecànic i la metrònica. Una bona part del creixement dels últims anys és degut a les empreses d’aquest sector, en el que s’han produït iniciatives importants per fomentar la investigació, la formació i el suport a nous emprenedors. El grup de CiU ha demanat a l’equip de govern que revisi aquestes previsions, i que les replantegi.
(1) Informació extreta de l’estudi sòcioeconòmic del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Ripoll.
El cas de la Barricona
L’exemple de l’única zona industrial que s’està desenvolupant en aquests moments, el polígon de la Barricona, no convida a l’optimisme sobre l’actitud de l’equip de govern en relació a la indústria. Una part del projecte, el sanejament (col·lectors d’aigües residuals) es va adjudicar el passat mes de febrer, i tindrà un cost final de 380.000 euros. Inicialment, s’havia calculat que en valdria uns 600.000. També es va rebre, al principi, un ajut important del Ministeri d’Indústria (1,5 milions d’euros).
CiU va proposar que tot aquest estalvi s’utilitzés per rebaixar el preu per metre quadrat de les parcel·les d’aquest polígon, tenint en compte la important subvenció del Ministeri i en lloc de destinar els beneficis dels ingressos de venda a La Lira, entre d’altres projectes. Aquest preu resulta ara força elevat, i poc competitiu comparant altres pobles com Ripoll (Berga, Solsona, Mollerussa, St. Jaume de Llierca…) i la prova és que cap de les empreses que s’havien adjudicat les parcel·les no n’ha formalitzat la compra ni l’escriptura de propietat. Una rebaixa en el preu del terreny podria ajudar a acabar-les de decidir ?
Val a dir, que l’endarreriment experimentat en l’execució d’aquesta zona d’activitats empresarials -ja prevista pel govern municipal de CiU el 2003-, ha comportat que cap de les empreses que s’esperaven i les que han estat adjudicatàries podrà beneficiar-se dels importants ajuts del programa Leader II Plus que ha gestionat Ripollès Desenvolupament i que ja es va exhaurir a finals del 2005.
Entre els anys 1997 i 2002, el sector industrial de Ripoll va créixer un 6 per cent. La xifra no és gens menyspreable, tenint en compte que el Ripollès és una de les comarques de Catalunya amb un índex més baix de creixement (1). I això va ser possible -per cert, sota govern de CiU- gràcies al treball conjunt que van dur a terme l’Ajuntament de Ripoll i altres institucions, des del consorci Ripollès Desenvolupament a la Fundació Soler o la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès.
La creació de sòl industrial explica també aquesta evolució positiva. Els polígons de Mas d’en Bosch, els Pintors i l’inici de la Barricona, promoguts en aquells anys, han fet possible la modernització de les empreses de Ripoll i n’han atret de fora. La pregunta és si serà possible continuar això en el futur. Les previsions que està fent l’equip de govern tripartit en el futur Pla General ho fan dubtar. Aquestes són algunes:
La reducció de sòl industrial a la Casa Nova de Dalt, al sector del Pla (La Preparación Textil) i a l’antiga nau de Filpur (can Serra i Balet). En total, s’”esborren” més de 75.000 metres quadrats.
La supressió de 12.000 metres quadrats més de sòl industrial al carrer Progrés, que es convertirien en sòl residencial en cas que pleguin les empreses que actualment hi treballen (Colorfil, per exemple).
Cap proposta de nou polígon industrial. Les empreses hauran d’anar, en tot cas, al polígon comarcal de la Colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses), a 14 quilòmetres de Ripoll, del ferrocarril i de la C-17 desdoblada.
Cap proposta –al menys fins que responguin les al.legacions presentades per CiU en aquest sentit- perquè pugui haver-hi més densitat d’ocupació en els polígons que ja estan fets; per tal d’aprofitar més el poc sòl industrial romanent.
Explícitament, en els Objectius i Criteris Generals de Planejament es diu que es proposa aturar l’expansió empresarial i limitar el sòl per a activitats econòmiques i que les futures necessitats s’hauran de desviar cap als municipis de l’entorn (St. Joan, St. Quirze, Torelló, Manlleu…)
El grup de CiU es pregunta si aquesta és la política que convé a Ripoll, quan tots els estudis aconsellen de continuar amb la política que s’havia seguit fins ara? S’està en camí de crear i consolidar un “cluster” (concentració d’empreses del mateix ram) al voltant del metall-mecànic i la metrònica. Una bona part del creixement dels últims anys és degut a les empreses d’aquest sector, en el que s’han produït iniciatives importants per fomentar la investigació, la formació i el suport a nous emprenedors. El grup de CiU ha demanat a l’equip de govern que revisi aquestes previsions, i que les replantegi.
(1) Informació extreta de l’estudi sòcioeconòmic del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Ripoll.
El cas de la Barricona
L’exemple de l’única zona industrial que s’està desenvolupant en aquests moments, el polígon de la Barricona, no convida a l’optimisme sobre l’actitud de l’equip de govern en relació a la indústria. Una part del projecte, el sanejament (col·lectors d’aigües residuals) es va adjudicar el passat mes de febrer, i tindrà un cost final de 380.000 euros. Inicialment, s’havia calculat que en valdria uns 600.000. També es va rebre, al principi, un ajut important del Ministeri d’Indústria (1,5 milions d’euros).
CiU va proposar que tot aquest estalvi s’utilitzés per rebaixar el preu per metre quadrat de les parcel·les d’aquest polígon, tenint en compte la important subvenció del Ministeri i en lloc de destinar els beneficis dels ingressos de venda a La Lira, entre d’altres projectes. Aquest preu resulta ara força elevat, i poc competitiu comparant altres pobles com Ripoll (Berga, Solsona, Mollerussa, St. Jaume de Llierca…) i la prova és que cap de les empreses que s’havien adjudicat les parcel·les no n’ha formalitzat la compra ni l’escriptura de propietat. Una rebaixa en el preu del terreny podria ajudar a acabar-les de decidir ?
Val a dir, que l’endarreriment experimentat en l’execució d’aquesta zona d’activitats empresarials -ja prevista pel govern municipal de CiU el 2003-, ha comportat que cap de les empreses que s’esperaven i les que han estat adjudicatàries podrà beneficiar-se dels importants ajuts del programa Leader II Plus que ha gestionat Ripollès Desenvolupament i que ja es va exhaurir a finals del 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada