La funció social de l’empresa ripollesa
Fa pocs dies, uns articles de Jordi Remolins en aquest setmanari reflectien la massiva participació de regidors i representants del grup municipal de CiU en la jornada i en els tallers participatius sobre la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ripoll i frivolitzava o ironitzava sobre els nostres interessos, la nostra insistència i els nostres arguments i demandes de necessitat de sòl industrial o empresarial d’ocupació immediata a Ripoll. Jordi Remolins afirmava intuïr interessos ocults en les nostres peticions ?
Des d’aquí volem afirmar que ocults no ho són, públics i ben clars sí. Des de Convergència i Unió sempre hem apostat per la iniciativa privada en tots els camps i el mínim intervencionisme per part de l’administració, però amb el màxim suport possible per part d’aquesta. Així sempre hem recolzat les iniciatives de tot caire que han sorgit de la societat civil, de les entitats, de les persones... per a tirar endavant projectes culturals, esportius, socials... i també empresarials a Ripoll.
Que estiguem preocupats per la manca actual de sòl empresarial és una preocupació pels interessos futurs de la nostra vila. Les empreses són la base de la nostra economia i són el fonament de la nostra societat; compleixen allò que en tots els llibres d’economia i socials –fins i tot en els temaris escolars d’ESO- s’anomena la funció social de l’empresa.
Les empreses creen llocs de treball i generen salaris, creen xarxes de subcontractació –paletes, llauners, fusters, neteja, pintura, transports, manteniment elèctric i electrònic, serveis financers i bancaris, assessors, paguen impostos locals, necessiten proveïdors... més llocs de treball- i per tant venen a generar riquesa social i econòmica en el territori; unes aportacions que a vegades no es poden mesurar només amb els llocs de treball directes creats, cal anar més lluny i valorar els llocs de treball indirectes i el valor afegit que aporten a la vila i a la comarca.
L’existència d’empreses i per tant de llocs de treball genera assentament a la zona, necessitat d’habitatge i construcció, necessitat d’oferta de serveis culturals, lúdics, escolars, esportius, familiars, de restauració, comerç, ... tot plegat més riquesa en forma de més llocs de treball i més rotació econòmica indirecta.
La preocupació dels representants de CiU és, doncs, ben lícita i producte d’un ferm convenciment en el futur de Ripoll. El mateix convenciment que ens va portar durant el nostre mandat a l’ajuntament de Ripoll a partir de l’any 1996 a promoure els sectors empresarials de Mas d’en Bosch (iniciativa pública) i de Pintors Nord (cooperació) on avui hi treballen més de 500 persones; a promoure la perllongació cap a la Barricona del sòl empresarial per a respondre a la demanda de creixement i consolidació d’empreses locals; a promoure un projecte mancomunat de sòl empresarial amb els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol conscients de les limitacions geogràfiques i orogràfiques del nostre territori i de la necessitat també de preservació del paisatge. Allò que s’anomena la sostenibilitat ben entesa, la preservació del territori però amb la possibilitat que els seus habitants hi puguem guanyar-nos la vida i viure-hi.
Amb aquest convenciment defensem durant l’actual procés de revisió del Pla General un model de poble, un projecte de futur que contempla la necessitat de disposar i programar sòl industrial i empresarial de disponibilitat immediata a Ripoll i a la vegada ens preocupem públicament per la paralització i endarreriment que estan sofrint els projectes de sòl a La Barricona i el polígon supramunicipal. Estem preocupats per que aquesta paralització repercuteix directament en la creació de llocs de treball nous o substitutius d’alguns sectors empresarials amb dificultats.
1 comentari:
Ep Jordi, no ho havia llegit fins avui, però et contesto una mica. La veritat és que desconec tot això dels fluxes que genera la indústria, però és que els comentaris sobre els interessos que pot haver-hi a l'entorn d'alguns individus vinculats a CiU a l'hora de demanar més polígons fa anys que ressonen pels carrers de Ripoll. Certs o no el que trobo preocupant la vostra fixació amb el sól industrial, sobretot pel fet de què n'hi ha molt que no té cap mena d'ús i que tampoc és que hi hagi un gruix d'empreses que pugnin per instal.lar-se a la nostra comarca. Ah, i que si t'en vas a comarques industrials de l'entorn de BCN, constates que hi ha moltes naus en lloguer o a la venda que no troben inquilins. Per això trobo poc encertat de demanar que se'n creï a la nostra terra, quan la indústria tal i com la coneixíem, és cada vegada més un record del passat i no una aposta de futur.
Sovint he recriminat als actuals dirigents de l'ajuntament de Ripoll que quan fa uns anys vam presentar amb el Col.lectiu RIP una sèrie de mesures d'agitació cultural, no se'ns fés el més mínim cas. La veritat és que l'oposició tampoc ens la va fer, i tenint en compte que en una altra etapa havies estat regidor de cultura, hagués estat bé com a mínim establir algun pont de diàleg (la majoria de propostes es podíen fer amb un cost 0 pel municipi). Amb això vull dir que vistes les perspectives fosques que té la indústria a la comarca, estaria bé de potenciar d'una vegada el valor turístic i de lleure que podem oferir, abans que les variants i els dobles carrils no ens converteixin en una taca d'asfalt sobre el mapa.
Un petit exemple: cada vegada hi ha més gent que ve a fer la ruta del ferro, tot i haver-se'n fet una promoció ben minça. Molts la fan a peu i alguns en bicicleta o en patins en línia, però els caps de setmana hi ha molta afluència de visitants. A tota aquesta gent si a més els fem creure a base de tenir una àmplia oferta restauradora que aquí es menja de pebrots (la cuina s'ha convertit en la moda absoluta de tots els mitjans de comunicació... no hi ha programa sense secció de cuina) segur que els faríem quedar unes hores més al nostre poble. I potser els diumenges no només tindríem cotxes que venen de la Cerdanya o la Vall de Ribes o la Vall de Camprodon col.lapsant les nostres carreteres, sinó que alguns també vindríen de Ripoll mateix (amb un bon agent turístic que ens potenciés segurament n'hi hauria prou).
Això de la Ruta del Ferro és un passatemps ben banal pels ripollesos de tota la vida. Sempre hem vist aquest paisatge, potser fins i tot més verge. L'opció de fer-hi més polígons, sens dubte la perjudica. Però si a més de Ruta del Ferro i restaurants, hi afegim a la proposta activitats culturals com les què esmentavem a les Propostes d'Agitació Cultural, zones de pícnic, rutes per fer a peu a cavall o amb els mitjans que siguin pel nostre entorn natural, un pla d'actuació per convertir el casc antic (via scriptorium) en una petita ruta per la història de Ripoll com a bressol de Catalunya, etc, etc... podem fer de Ripoll una atracció molt més turística que (per exemple) pobles com Besalú que cada cap de setmana s'omplen de visitants amb una proposta bastant més limitada. Si abans no ens passen la mà per la cara altrs municipis, és clar. Potser m'equivoco en pensar que el lleure és el futur econòmic, però de fet fa anys que vaig escoltant que aquest és realment el porvenir perquè la gent viu més anys, es jubila abans, etc, etc... No sé Jordi, de vegades a darrera de la frivolització i la ironia s'hi amaga la tristesa de veure com deixem passar els anys sense despertar. Si allò de Moral i Ordre no hagués estat només una anecdota i les lleis electorals ens haguèssin permés de presentar-nos a les eleccions, segurament hauríem pogut fer una mica de força en aquest sentit. Ens vam quedar a mig camí, però la intenció és de seguir tocant la fibra de la població (via articles d'opinió o d'entrevistes televisades) per si algun dia algú ens vol fer una mica de cas. En parlem quan vulguis.
Publica un comentari a l'entrada