23/3/16

Entrevista Fira de les 40 hores 2016

A finals de l’any passat l’atur a Ripoll es va reduir, encara de manera molt minsa. És un indicador d’una tendència positiva per Ripoll o una dada puntual i poc significativa?
M'agradaria molt poder dir que la tendència continuarà i que l'atur anirà a la baixa, i tot i que no tinc el do de l'endevinació, tinc força esperança que així serà. Per la nostra part hem treballat molt per aconseguir que s'implantin o que no marxin negocis i empreses tant a Ripoll com al seu entorn proper de la comarca. La tendència sembla que va a que les coses millorin.

L’any passat en aquestes dates, el polígon de la Barricona tenia disponible una sola nau de lloguer per a possibles emprenedors. Ha canviat aquesta situació?
Doncs m'alegra molt poder dir que en aquest moment tenim ocupades al 100% les naus de lloguer per a emprenedors; de fet la última nau la va llogar una empresa que volia ampliar el seu negoci i això encara és més bona notícia.

Ja han començat les obres de la rotonda de l’entrada a Ripoll sud. Quina previsió hi ha per tenir-les enllestides?
En principi aquestes obres tenen prevista una durada de 4 mesos, i resoldran un punt negre d'accidentalitat de la vila. Era molt necessària.

I el futur polígon industrial que s’ha de situar a la carretera de Les Llosses i les obres del qual van ser aturades per Urbanisme, en quin punt es troba?
S'està refent la proposta amb nous paràmetres però amb el mateix objectiu d'ampliar el sòl urbanitzable per a empreses i crear un parc urbà. Actualment hi ha una comissió de seguiment per part dels partits polítics presents al consistori. La nova proposta es fa des dels serveis tècnics municipals seguint les indicacions de la comissió.

Ara que el nou supermercat Mercadona ja està en funcionament a Ripoll, i que s’ha avançat en la urbanització de la zona de la Preparación Textil, quina valoració fa d’aquesta actuació?
És evident que l'espai del Pla està experimentant una millora urbanística molt notable. ara s'està completant al conjunt del sector fins enllaçar amb el Passeig Ragull; només pel fet d'aturar i revertir el deteriorament d'aquest antic espai industrial, és un motiu i una molt bona raó per estar satisfets per la millora que suposarà pel barri de la Crta de Barcelona i el nou espai verd i per activitats econòmiques que guanyarà Ripoll.

D'altra banda la implantació d'aquest supermercat demostra que consideren estratègica l'atractivitat comercial de la nostra vila respecte el seu entorn comarcal i de poblacions de comarques veïnes; atès que tenien constatada una important fuga comercial cap a Osona i la Garrotxa. Si a banda d'això la cosa es tradueix en nous llocs de treball, a augmentar l'oferta per als vilatans i l'atractiu cap a Ripoll des dels pobles del voltant, per força ho hem de veure tots plegats com una notícia positiva.

L’any passat Ripoll es va sumar a la Ruta Europea del Formatge. A l’octubre es va celebrar la primera Fira Europea del Formatge a Ripoll. Quina és la seva valoració d’aquella Fira? Què pot aportar a Ripoll i el Ripollès? Es repetirà anualment aquest esdeveniment?
La Fira va ser un veritable èxit de públic i es preveu repetir-la anualment. Aquest ha estat un dels grans reptes d'aquest passat any 2015, tots sabem que la gastronomia avui dia té molta importància i fa moure moltes persones arreu del món. I un aliment que ha pres molta volada ha estat justament el formatge.
De formatges n'hi ha milers de varietats i qualitats, i hem volgut entrat a formar part d'aquest projecte de Ruta Europea del Formatge per “vendre” Ripoll i els bons formatges artesanals que es produeixen a l'entorn comarcal. Hem situat el nostre destí gastronòmic al costat de marques i destins ja consolidats i reconeguts mundialment com són Casar, Idiazabal, Maó, Cabrales, Peñallemera, ... I això ens obre noves oportunitats de donar a conèixer Ripoll.

Enguany Ripoll acollirà una Trobada Nacional de Puntaires, en què s’espera que hi assisteixin unes 2.000 o més persones. On i quan es farà?
Aquesta és una cita que tindrà lloc el 5 de juny i ens fa molta il·lusió, el projecte neix durant la celebració de Santa Úrsula dins Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013 i ens arriba de la mà de l'Associació Catalana de Puntaires. Esperem superar aquesta xifra de les 2.000 persones participants. Treballem amb la idea que l'esdeveniment tingui lloc al llarg de la carretera de Barcelona i el Passeig Ragull. Serà una gran diada festiva i de promoció de Ripoll.

En quin moment es troba la nominació de la Portalada del Monestir de Ripoll com a Patrimoni Mundial de la UNESCO?
Estem ja inclosos a la Lista indicativa del Patrimonio Mundial per acord de la Comisión Nacional de Patrimonio de l'Estat Espanyol; a partir d'aquí ja és possible que el 2017 o següents siguem la candidatura anual que l'Estat eleva a la Unesco. Tenim una exposició itinerant per a donar a conèixer la nostra candidatura arreu, (ara mateix es troba al Palau Robert de Barcelona, oficina de Turisme de Catalunya); acabem de presentar un matasegells amb la Portalada i hem engegat una campanya d'invitació a visitar Ripoll i la Portalada al cos consular acreditat a Catalunya per anar internacionalitzant les simpaties i el coneixement envers Ripoll i la candidatura.

Quines altres iniciatives porta a terme el consistori per tal d’incentivar el comerç i el turisme a Ripoll i a la comarca? N’hi ha alguna de nova prevista per aquest any? Com funcionen les fires temàtiques pels caps de setmana?
Des de les regidories de projecció, de comerç i de turisme s'està treballant conjuntament per crear sinergies entre els sectors econòmics locals.
Després de dues jornades de reflexió i conscienciació, aquest 2016 s'ha creat una taula de treball formada per un total de 13 persones, comerciants, restauradors i hotelers, professionals del medi ambient, representats de l'UBR i representants municipals. L'objectiu és planificar una estratègia per dinamitzar el sector amb la col·laboració de les parts implicades.
Per aquest any una de les novetats que cal destacar és el projecte de dinamització comercial del centre de Ripoll a través de la recuperació dels locals buits com aparadors del comerç de la vila i la promoció de locals per a nous emprenedors comercials. La campanya s'iniciarà en breu sota el nom “Ripoll : BOTIGA OBERTA”
També estan previstes l'organització de noves fires i mercats, com el mercat artesanal del pagès, la mostra d'oficis artesanals, una fira de l'esport i la muntanya, la ruta de la tapa, la festa de la Carlinada amb els trabucaires,...

Creu que el projecte turístic estrella del Ripollès continua essent el de Terra de Comtes i Abats? Disposa de xifres sobre l’evolució de les diferents iniciatives que engloba aquest ambiciós projecte, al llarg del temps?
El projecte Terra de Comtes i Abats ens ha permès avançar en el posicionament de Ripoll com a destí turístic, i el que es més important, establir una metodologia de treball, que ens està aportant un coneixement important del sector, i ens permet treballar de forma conjunta i transversal a la comarca.
La posta en marxa de l'entrada única per visitar el Conjunt Monàstic de SantA Maria de Ripoll, ha representat un gran avanç en l'estratègia de comercialització del producte. Durant l'any 2015 s'han rebut un total de 51.663 visites, mentre que al 2014 es van comptabilitzar un total de 26.096.
Un 82% de les visites són lliures, un 64% del públic són públic individual. Un 36% són visites de grups de més de 20 persones.
A través de la comercialització dels paquets turístics han participat en els paquets combinats d'àpats i allotjaments un total de 16 establiments de Ripoll; aquesta suma de col.laboracions no s'havia produït mai abans.
Per l'any 2016 s'estan dissenyant nous paquets que vincularan el projecte Terra de Comtes i Abats amb activitats de natura, i també Ripoll ha entrat en el programa del Catalunya Bus Turístic a partir de l'abril.

Sembla que el gruix de les iniciatives turístiques del Ripollès es va desplaçant més cap al nord, impulsat per les inversions de la Generalitat a través de Ferrocarrils Catalans a Vallter i a Vall de Núria. Com valora aquestes inversions?
Les inversions de la Generalitat a la Vall de Núria i Vallter són un motor d'atracció turística per a la resta de comarca, i en aquest sentit s'està treballant conjuntament amb ells per oferir paquets conjunts de comercialització de l'oferta de Ripoll. A Ripoll estem en el punt conjuntiu d'accés cap aquestes valls i cap al nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser, i no oblidem que és un parc que neix amb vocació transfronterera.

Enguany la Fira de les 40 hores vol donar més protagonisme al turisme i els seus actius a la comarca. El futur del Ripollès passa per acollir més visitants? Quin tipus de visitants atraurà la comarca? Què se’ls pot oferir?
Es molt important aconseguir un posicionament de marca Ripoll i evidentment el turisme ha de ser un motor per a l'activitat econòmica de Ripoll i de la comarca, aprofitant els innumerables i variats recursos que tenim, natura, patrimoni, gastronomia...
Es treballa per aconseguir un visitant molt variat, i per això l'oferta ha de ser variada buscant els diferents interessos : turisme cultural, turisme familiar, turisme industrial, turisme esportiu, gastronòmic, comercial, agroalimentari, d'experiències,....

Un any més la Fira també acollirà un espai destinat als emprenedors i empreses del Ripollès. És una manera de cuidar les empreses del territori? Què pot oferir Ripoll i el Ripollès als nous emprenedors? La comarca està al dia pel que fa a les infraestructures i serveis necessaris per poder treballar des d’aquí per a tot el món?
Des de Ripoll i comarca es treballa per facilitar un entorn òptim per a les empreses, treballar i viure a la comarca del Ripollès s'ha de convertir en un fet diferencial de qualitat de vida envers moltes altres zones de Catalunya.
Per facilitar i potenciar la implantació d'empreses, s'ha realitzar una plataforma virtual de sòl i sostre industrial, que es pot consultar a la web de l'ajuntament i de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès.
A Ripoll es mantenen els ajuts i subvencions per a joves emprenedors i implantació d'activitats, per contribuir a endegar els projectes amb uns costos més assumibles, i disposem d'una finestra única d'atenció a les empreses per a tots els tràmits municipals..
A Ripoll disposem de centres formatius de gran qualitat, pioners en la formació professional dual, i això permet a les empreses disposar de ma d'obra qualificada. A la vegada es fa formació continuada i ocupacional adaptada per part de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès, la Unió d'Empresaris del Ripollès i la Fundació Eduard Soler.
En relació a les infraestructures, es treballa intensament per aconseguir que durant el 2016 es pugui disposar de fibra òptica al nostre municipi, un dels objectius prioritaris que ens permetran ser competitius territorialment.
I com a referent en matèria de comunicacions podem destacar la nostra implicació activa en l'Associació de la Xarxa C17, que pretén convertir l'eix de la C17/R3 en un projecte territorial estratègic de desenvolupament econòmic que combini els interessos comuns dels actors públics i privats, i que aposti per la indústria com a valor imprescindible, desenvolupant projectes claus per tal que el corredor de la C17 sigui un eix de promoció socioeconòmica, vertebrador del país i reconegut com un dels principals generadors de PIB de Catalunya.

Quan va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya, va assegurar que procuraria, des de la seva nova posició, que pobles i comarques tinguessin tot allò que mereixen i necessiten per a viure i treballar-hi millor. I que no deixaria de banda la seva tasca com a alcalde. Com compagina aquestes dues funcions públiques?
Com altres alcaldes que formem part del Parlament de Catalunya compagino les tasques de diputat amb l'alcaldia i amb el suport dels regidors i regidores de l'equip de govern municipal. Això sí, em recorro les 80 milles de la C17 amunt i avall força vegades a la setmana; no sóc diferent de molts altres ripollesos i ripolleses que treballen a l'entorn metropolità i que també van i venen a diari.
Al Parlament formo part de diferents comissions de treball (Joventut, Seguretat Vial, Economia) i sóc el portaveu de Junts pel Sí a la Comissió d'Empresa i Coneixement. Com a diputat de comarca de muntanya treballo i treballaré per a millorar l'equilibri territorial i igualar positivament cap aquests territoris les oportunitat socials, de formació, de vida i de treball en el nou país que estem construint.

Quin paper tindran Ripoll i el Ripollès en el desenvolupament del nou Estat català que s’està gestant des del Parlament de Catalunya?
Ripoll com a bressol de Catalunya, i el Reial Monestir de Santa Maria com a primer panteó comtal de la Casa de Barcelona, és un referent, un símbol de la història mil.lenària del nostre petit país. Ho volem continuar sent en el nou Estat, el referent fundacional històric.
Aquest valor afegit de "marca" ha de situar Ripoll en l'imaginari col.lectiu com un destí necessari i potent tant en l'àmbit polític, històric i patrimonial, però també com a referent gastronòmic, empresarial, turístic, natural, formatiu, esportiu, museístic, ... del nostre nou país.


RIPOLL, CAP A UN MODEL DE CIUTAT EDUCADORA

És sabut per tothom que un dels factors que més influeixen en el progrés de les persones i per tant de les seves societats és l'educació, que no només passa per la idea de proveir de coneixements, sinó que a més hauria d'enriquir la cultura, els valors i l'esperit dels éssers humans.

Jean Piaget, un gran pedagog suís, va dir “l'objectiu principal de l'educació a les escoles hauria de ser la creació d'homes i dones que siguin capaços de fer coses noves, no simplement repetir allò que altres generacions han fet; homes i dones que siguin creatius, inventius i descobridors, que puguin ser crítics, verificar i no acceptar tot allò que se'ls ofereix”. 

Les anomenades ciutats educadores representen un gran repte en aquesta primera part del segle XXI, un crític cultural nord-americà, Henry Giroux ho ha definit també molt bé: “una educació divorciada del seu context no té valor”, així doncs cal que anem insistint en la introducció de valors com la democràcia, l'emprenedoria, la conscienciació de deixar un món millor, la pau.... en els nostres infants i joves. Podriem parlar d'una pedagogia de molts nivells, de tal manera que permeti que tothom pugui utilitzar la informació que rep, participar en ella i avaluar-la de forma crítica. Això no s'aconsegueix només amb l'aportació que fan les escoles i la comunitat escolar sinó que cal trobar formes transversals que permetin construir ciutadans que siguin capaços de créixer amb llibertat però també amb criteri dins un clímax propici.

A Ripoll ja fa uns anys que varem introduir una experiència que considero molt important en aquest sentit: l'ajuntament infantil. Aquesta ha estat una aposta decidida en aquest camí, cada any hem donat més valor i més pes a aquesta figura democràtica, que permet que els nostres nens i nenes aprenguin des de ben joves com funciona la institució més propera als ciutadans.

L'ajuntament infantil funciona de forma seriosa i eficaç, totes les escoles hi tenen representació, d'aquesta manera d'aquí a pocs anys tots una colla de joves ripollesos hauran pogut viure de forma directa els uns i indirecta els seus companys de classe i amistats aquesta experiència enriquidora que té una gran repercussió en l'assoliment dels valors d'una ciutadania responsable. Des de l'ajuntament hem pres un compromís molt seriós per aconseguir que aquesta eina esdevingui autènticament útil, tot allò que avui sembrem en els nostres joves repercutirà en una vila millor en un futur pròxim.

Per aconseguir que una ciutat es pugui considerar com educadora hem de posar en joc la participació i col·laboració de tothom, pares, mestres i tota la comunitat educativa i societat en general. La realitat és que tothom hi té un deure i una responsabilitat, tothom pot aprendre i ensenyar alhora i així tots plegats créixer en valors i solidaritat.

En tot cas aquesta és la línia que des de l'ajuntament ens hem marcat, treballar a diferents nivells per aconseguir una major cohesió social, però si volem que aquest projecte esdevingui un èxit tots hi hem de participar, cadascú des del seu àmbit, només si els ciutadans adults actuem amb els mateixos valors de civisme, respecte democràtic, cultura de la pau, consciencació mediambiental, participació..... aconseguirem que les properes generacions ho facin també. Fites com l'elaboració d'un reglament de funcionament del consistori infantil, d'un reglament de participació ciutadana i d'un projecte global de ciutat educadora formen part del nostre compromís.

 

Les dones del tèxtil de Ripoll


LES DONES DEL TÈXTIL” DE RIPOLL

Cada 8 de març se celebra a nivell mundial el Dia Internacional de les Dones, i l'ajuntament cada any commemora aquesta diada amb algun acte. Aquest any es va fer un homenatge a les dones a través d'un col·lectiu molt significatiu, les dones del sector tèxtil de Ripoll.

Va resultar un acte molt emotiu, ja que dues ex treballadores de la Saphil -la Vevi Fraile i la Inés Arrondo- va recordar públicament les seves vivències, quan van arribar a Ripoll a principis dels anys 70 amb poc més de 15 anys.

Prèviament l'historiador Adrià Brull va oferir una interessant xerrada sobre la importància de la força laboral de la indústria tèxtil i el perquè les dones van ser a nivell mundial les treballadores d'aquest sector que sempre va ser -i actualment al tercer món ho continua essent- dels més explotats i mal pagats del mercat.



Però tot i així va destacar que la prosperitat econòmica de la nostra comarca va venir justament d'aquest sector d'indústria; moltes fàbriques amb moltes dones molt mal pagades, que sumant molts sous baixos van aconseguir, a través de l'estalvi i l'esforç fer progressar econòmicament tota una comarca, família a família.

L'Adrià Brull ens va exposar algunes dades molt interessants, com que el 80% de l'economia del Ripollès es basava durant gran part del segle XX en aquest sector, i que el 85%-90% dels treballadors del tèxtil eren dones, i encara cap a finals dels anys 60, quan la indústria tèxtil al nostre país ja anava de de mal borràs, més de 7.000 dones hi treballaven a la comarca del Ripollès.

La celebració del Dia Internacional de les Dones només ret un petit homenatge un dia a l'any a un col·lectiu que representa més de la meitat de la població mundial, aquella més que meitat que treballa més hores per menys diners, que treballa més hores d'una jornada laboral, i que generalment assumeix la major part de la feina no remunerada de la llar i la familia, aquella meitat sense la qual no hi hauria la renovació generacional ni el progrés social.

Només vull acabar dient que si finalment podem aconseguir un nou país, una de les prioritats haurà de ser, sens dubte, aconseguir que aquesta meitat de la població obtingui la igualtat de condicions que històricament li ha estat negada i menystinguda.
 
 

Llaés, un gran atractiu naturalístic de Ripoll


LLAÉS, UN ESPAI NATURAL DE GRAN ATRACTIU TURÍSTIC

La primavera ja ha arribat, s'allarguen els dies i de ben segur que ve molt de gust sortir a passejar o fer alguna excursió. Us proposo de fer una sortida per Ripoll mateix i sense haver d'anar massa lluny.

Un dels indrets més bonics de la nostra vila és la zona del veïnat de Llaés. Des de la vila s'hi pot arribar fàcilment des de diferents punts, el més habitual és anar-hi des del veïnat de Sant Bernabé de les Tenes, o des de la central de La Corba o fins i tot passant pel municipi veí de Santa Maria de Besora, tant li fa, el paisatge és espectacular per qualsevol de les rutes escollides.


Arribats a Llaés segur que us vindrà de gust anar fins a l'hostal de La Serra, on podreu fer beguda, un mos, o un esmorzar de pagès abans de començar l'excursió, fins i tot allò que els cosmopolites anomenen un brunch. Allà el menjar és casolà però suculent i sovint ve de gust quedar-s'hi també a dinar o a berenar-sopar segons l'horari. Si no l'heu pres abans a l'oficina de turisme de Ripoll, demaneu a l'hostal que us proporcionin un mapa on tot està molt ben indicat.

Aquesta excursió es pot fer tota a peu, però també és molt adequada si es vol fer en bicicleta o fins i tot caminar poquet, en aquest darrer cas podeu anar i deixar el cotxe sempre a prop dels llocs més interessants. Per començar us podeu aturar a l'estacionament on hi ha l'alzina bifurcada, allà hi ha un meravellós alzinar on segur que vindrà de gust fer una bona passejada.


Tot seguit de camí cap a la Masia del Teixidor hi trobareu el castell de Llaés, amb l'esglèsia romànica de Sant Bartomeu, situat dalt d'un turó, i reformada després del terratrèmol del S. XV. Actualment funciona com a allotjament turístic rural. Des d'aquest indret gaudireu d'una increïble vista de la comarca. Prop d'aquí també podeu visitar el conegut panteó de Llaés, que commemora l'afusellament de 72 carrabiners el 1875, episodi que va tenir lloc en el decurs de la tercera guerra carlina.


Després us proposo que deixeu el cotxe camí del Teixidor, i des d'allà camineu fins les balmes del mateix nom, testimoni d'un passat no gaire llunyà atés que fins l'any 1952 van estar habitades, i encara s'hi poden veure les divisions que hi havia, fetes amb murs de pedra seca. Aquest és un indret extremadament frondós per on hi passa un torrent, a més, com és temps de pluja, veureu caure les aigües per sobre de la balma, un veritable espectacle per a la vista.

Finalment, si decidiu fer aquesta sortida, us recomano que aneu i torneu per diferent camí o carretera, us asseguro que el paisatge s'ho val per ell mateix; i fins i tot des de la Serra o des de Tabèrnoles podeu endinsar-vos a la serra de Babi, al municipi veí de Montesquiu, sobre la Farga d'en Bebié, on l'espai dels “bufadors” és un sempre sensacional espectacle de la frondositat de la natura.