QUAN LA JUSTÍCIA ESTÀ AL SERVEI D'UN PARTIT

La justícia hauria de ser el valor més sagrat en qualsevol estat democràtic, si aquesta premissa no es dóna, serà que, o bé la justícia s'ha corromput o que aquest estat no és autènticament democràtic. Perquè la institució jurídica funcioni com cal hauria de ser lògicament imparcial, però quan la política s'hi barreja i acaba nomenant a dit els seus representants, i aquells que haurien de fer valer el bé comú per sobre de tot passen a guiar-se per criteris partidistes, llavors aquesta institució perd el seu valor.

Malauradament al nostre país pateix d'aquesta xacra, els que es troben al damunt de la piràmide sovint no hi són pels mèrits assolits en la seva carrera professional, sinó que se'ls ha triat en funció d'uns interessos partidistes que només busquen la forma de manipular les lleis i posar-les al seu servei.

En els darrers anys hem constatat això una vegada i una altra, els tribunals sotmesos a la política han anat retallant drets que havia costat molt d'adquirir, han trepitjat sense miraments tot allò que no els hi era favorable. L'Estatut de Catalunya n'ha estat un exemple flagrant.

Quan l'any passat van impedir que el poble català exercís el seu dret de vot, el govern català va acatar la sentència i allò que havia de ser una contesa electoral, va passar a ser una protesta ciutadana en forma de votació, els ciutadans van decidir que anirien a les urnes ni que fos de manera simbòlica. Tot això va ser escarnit des de molts fronts, -una votació de per riure, una costellada... etc.-.

Aquest acte simbòlic va ser possible perquè milers de voluntaris van posar-se a treballar per tal que el 9N tot funcionés com si es tractés d'unes eleccions normals. Si la crida no hagués estat tan massivament seguida, simplement haurien continuat amb les seves burles, però quan es va constatar que més de dos milions de ciutadans havien acudit a les urnes, aquell riure es va convertir en ràbia.

Des d'aquell moment, el partit al govern no ha parat fins portar als tribunals a diferents membres del govern de la Generalitat. Això sí que fa riure de debò en un estat pretesament democràtic. La setmana passada dues conselleres i el mateix president van haver de respondre davant aquests tribunals per haver facilitat a la ciutadania exercir un dret que hauria de ser inalienable.

Com a alcalde de Ripoll, vaig tenir l'honor de formar part d'un nombrós grup d'alcaldes que varem voler acompanyar el nostre president fins a la porta del tribunal per donar-li el nostre suport. No varem estar sols, milers de persones van escortar al president Mas, i es van esperar a les portes a què sortís per mostrar la seva solidaritat envers la democràcia i fer notar el rebuig envers una justícia que té molt poc de justa i imparcial.

Aquest passat 15 d'octubre va tenir un regust amarg i dolç alhora. Amarg perquè no tan sols van fer coincidir aquesta compareixença amb el 75^è aniversari de l'assassinat d'un president de la Generalitat sinó perquè hem de constatar que 75 anys després encara patim les conseqüències de la llarga dictadura que encara no ha fet net. Dolç perquè sabem que tenim raó, ens sentim acompanyats per una ciutadania que sap copsar molt bé les veritables intencions d'una institució venuda a un govern.

Només espero que ben aviat i seguint el mandat del passat 27S, puguem portar endavant un referèndum que esvaeixi d'una vegada per totes els dubtes. Nosaltres no tenim por de les urnes, nosaltres volem que siguin els votants qui decideixin el futur : si volen ser ciutadans d'un nou estat català o continuar dins l'estat espanyol. Nosaltres només acatarem aquesta voluntat. Les urnes són les úniques que han de decidir, cap partit, jutge ni magistrat per sobre del valor dels vots!