14/10/15

EL PAÍS ON LA CABRA ÉS L'ESTRELLA

Ahir en ser declarat festiu d'àmbit estatal gairebé ens varem sentit obligats a celebrar des de Catalunya i els nostres pobles l'anomenat Dia de la Hispanidad, una data que en teoria hauria de fer sentir orgullosos als ciutadans de l'Estat espanyol. Ben vist i mirat i coneguda la història real (no la que ens explicaven als llibres d'EGB sotmesos al vist-i-plau del Ministerio) no se sap molt bé què és el que se celebra, la “hispanidad” deu tenir a veure probablement amb l'orgull d'haver esclavitzat i fer desaparèixer gairebé tots els pobles autòctons d'aquell continent que anomenen hispanoamerica. I no vodlria ferir cap sensibilitat.

Ahir, celebrant aquest dia festiu imposat, la televisió nacional va oferir de tort i de través les imatges dels exèrcits patris desfilant. La veritat és que personalment mirar-ho em fa venir una mica de gratera, això de les desfilades sembla propi d'èpoques ancestrals o bé de països que volen mostrar poder a força de treure pit i em venen al cap les desfilades -també vistes per televisió- de la Xina, Corea, Rússia... i sense menystenir la tasca que desenvolupen els professionals. Avui dia, desaparegut el servei militar obligatori, no deixa de ser una sortida professional tan digna com les demés. També en aquesta data tan assenyalada tenim cada any l'oportunitat de veure altres manifestacions paral·leles, que per sort cada vegada tenen menys poder de convocatòria, i on onegen banderes espanyoles pre-constitucionals, alguns hi acudeixen amb la bandera que porta el “toro”, d'altres amb la de la falange, i fins i tot hi ha algunes esvàstiques. Allà s'hi recrea el que abans sortia al NODO, el país de les ulleres fosques i els bigotis retallats a la moda dels cinquanta i alguns crits -com a la coneguda cançó de Manolo Escobar- de “viva ejpaña”.

Tot i així en una data tan significada sempre m'agrada recordar el darrer llibre de Sala Martín, on s'esmenta que dels 150 països que arreu del món han aconseguit la independència i el reconeixement internacional de les Nacions Unides durant els darrers dos segles, 22 han procedit del desmembrament aquest imperi colonial espanyol; i que -per cert- cap dels 22 ha demanat mai per retornar-hi. Això deu ser bona senyal, que se n'han sortit, i al menys a mí m'anima tot pensant que després del passat 27S tenim a prop poder ser el 23è país d'aquest llistat.

La guinda divertida del pastís de la desfilada militar d'aquest dia de la Hispanidad la va posar la legió, que va aparèixer amb la seva mascota, enguany va ser la cabra (o cabrit?) Pablo. Els comentaris d'algunes cadenes nacionals eren gairebé hilarants! Semblava com si la cabra fos el centre de l'orgull patri; d'altra banda simbolisme ben respectable com el ruc català, el gall ripollès o el lluert de Vallfogona. Sort que la cabra Pablo ha tingut la xamba d'anar a parar a la legió, en altres indrets les cabres ho passaven força pitjor; recordo que temps enrere al poble de Manganeses de la Polvorosa (Zamora), durant les festes tiraven una cabra des del campanar. En canvi la cabra Pablo va desfilar tota espavilada al costat dels “novios de la muerte”, i ha estat la figura per excel·lència del dia, ha tingut el seu minut de glòria i no tan sols ha escapat de la caiguda lliure des d'un campanar, sinó que sembla que tampoc se la menjaran a la brasa.

En dates semblants, es reitera que en aquest país tota excusa és bona per no parlar de temes que són importants i candents per al conjunt de la ciutadania. Mentre Brussel·les avisa que Espanya incompleix els compromisos i l'amenaça de futures retallades s'albira ja a l'horitzó, el que compta és la bonica desfilada i la simpàtica cabra Pablo. O mentrestant es continua sense afrontar ni buscar solució al dret a dicidir dels catalans fins i tot després del resultat de les eleccions del 27S. Es podria ben aplicar la dita del simpàtic Asterix “estan bojos aquests romans”.

Nosaltres però mentrestant fem via!