11 de setembre 2012

un moment històric

Permeteu-me que reflexioni públicament mitjançant un breu article d'opinió, just uns dies abans de la Diada Nacional de Catalunya del 2012, que serà històrica en mig del context en que ens trobem com a país.

Us ho escric com a alcalde del Bressol de Catalunya, des de Ripoll, la terra que va veure forjar la dinastia nacional catalana a l'esguard del Comte Guifré el Pilós. La mateixa terra que ha vist i veu que, tot i ser un país perfectament capaç de generar prou riquesa i de competir en productivitat dins un món global, es veu limitat i gairebé aniquilat financerament pel fet de dependre d’un estat centralista que ens escanya, que ens retalla i ens condemna a la precarietat social i del benestar; que ens condemna a la precarietat d’infrastructures i que no ens retorna ni en quantitat ni en puntualitat la distribució de la renda, de la riquesa i de les inversions que ens pertoquen, o fins i tot ens escatima en serveis bàsics com l’educació o el benestar social o la sanitat.

Aquesta situació fa que ja no sigui possible seguir intentant aconseguir l'encaix amb Espanya. Catalunya ha de dir prou, prou a l’espoli fiscal, prou a la dependència forçada i interessada per part de l’altra part. El dia 11 toca sortir al carrer i demanar de ser el nou estat d’Europa. Hem de demostrar-nos nosaltres mateixos com a país que podem i que hem d'aconseguir la independència de Catalunya. Una independència inclusiva, a diferents ritmes potser, assegurant -igual que hem fet i fem amb les polítiques socials- que ningú quedi enrera.

Cal que fugim de caure en el parany espanyolista de dividir-nos als catalans amb partidismes i colors polítics, aquesta vega da va de debò i hem de ser prou hàbils com per a saber respectar que podem tenir camins diferents, però el mateix destí; que independència en l’Europa sense fronteres no significarà barreres ni murs ni exèrcits, que el mercat i els bescanvis comercials, culturals, ... han de continuar.  Cal cercar la unitat en el destí de la llibertat entenent que tothom pot tenir la seva forma d'arribar-hi. Un país que no neixi sota la mirada del respecte no funcionarà. Aquesta idea no és una excusa, el camins de la independència poden ser variats i hem d'assegurar que tots arribem fins el final, evitant que algú s'aturi per veure's obligat a fer-ho de forma imposada.
 
Per tant, i davant de les incerteses que pogueu tenir, us demano que sapigueu reconèixer els patriotes d'entre aquells que intentaran falsejar o difamar per que aquesta travessia no arribi a bon port. Us demano que sapigueu respectar-los a tots i que entre tots els donem un cop de mà. De la mateixa forma que us demano que sapigueu respectar a tothom qui no pensi com nosaltres o com vosaltres. Al cap i a la fi, tampoc els convencerem en base a imposicions (com tantes vegades ha fet Espanya amb nosaltres) sinó explicant-los que un horitzó nou és possible, que una Catalunya lliure és viable i cada vegada més a prop i que en bona part el nostre propi benestar, la capacitat de millorar com a societat i i la possiblitat de competir contra la crisi global passa necessàriament per aquest nou camí que volem explorar com a nou estat de l’Europa. N’estic fermament convençut i ho vull compartir amb els que em llegiu aquesta article..

Visca Ripoll i visca Catalunya lliure.