30/4/16

Naus per a emprenedors, de la SAREB a un servei social

En aquests moments i per millorar l'economia del nostre poble ens caldria
poder disposar de naus industrials amb un preu de lloguer assequible. Si això
fos possible podríem crear un entorn favorable de cara a què nous emprenedors poguessin desenvolupar els seus projectes.

Si es facilités l'accés a naus industrials sense que això suposés una despesa
impossible, de retruc s'estarien creant noves oportunitats i llocs de treball. A
casa nostra ens és urgent poder retenir talent i crear ocupació, hem
d'aconseguir que els nostres joves no hagin de marxar fora de Ripoll per poder
aconseguir un lloc de treball digne.

Molts joves s'han anat formant amb l'ajut dels seus i base de molt de treball, si
s'aconseguís capitalitzar aquest esforç, de ben segur aconseguírem retenir
molt capital humà que per la seva formació seria capaç de multiplicar el
creixement de petites empreses o cooperatives tot impulsant l'economia de
Ripoll.

I per aconseguir aquest objectiu, en el darrer plenari l'ajuntament va fer una
moció demanant a la Sareb la gestió de les naus industrials i locals comercials
al terme municipal. Com molts sabeu, la Sareb és una societat de liquidació que gestiona i comercialitza els actius procedents de les entitats que en el seu dia va rebre

ajut públic. A aquest model de gestió l'anomenem banc dolent o “bad bank”, jaque ha de gestionar els actius més problemàtics procedents de la banca. En
eoria la Sareb té com a funció desinvertir els béns transferits i contribuir a la
recuperació de l'economia.
 
El mes de juliol passat la Generalitat ja va aprovar un Decret de mesures
urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa
energètica, aquest decret dóna competències a l'administració per resoldre la
cessió obligatòria d'habitatges en mans del Sareb per un període de tres anys.
En el mateix sentit creiem que la Sareb hauria de cedir naus i locals que
estiguin a les seves mans, caldria que les adjudiqués a un preu de lloguer
assequible. D'aquesta manera es podria desenvolupar una estratègia per
fomentar la creació i consolidació d'un teixit de petites i mitjanes empreses
capaces d'impulsar i crear llocs de treball.
 
Creiem que el Sareb té la obligació moral de retornar a la societat part dels
diners (uns 60.000 milions d'euros) que tots plegats varem haver d'aportar a
fons perdut per eixugar els deutes d'una banca que va estar regida per uns uns
directius que no van estar a l'altura dels valors que haurien haver primat per
sobre de tot.