El transvassament del Ter, una realitat incòmoda

Dijous dia 31 de maig a la sala de Plens de l'Ajuntament de Girona es va fer l'acte de presentació del  llibre “El transvament del Ter: Passat, present i futur d’una realitat incòmoda”, editat amb el suport del Consorci Alba Ter

En primer lloc felicitar des del Consorci als autors, redactors i coordinadors del llibre. Agrair al meu predecessor Sr. Francesc Camps com a president del Consorci i actualment com a president de la Plataforma del Ter la seva implicació en el projecte d'aquest llibre. Destacar l'encert del subtítol del llibre que avui presentem "UNA REALITAT INCÒMODA", efectivament és incòmoda si tenim en compte que prop de dos terços de l’aigua del Ter al llarg de les darreres dècades no ha desembocat a l’Empordà sinó a les comarques barcelonines, ens adonem que el riu Ter ha contribuït decididament al desenvolupament territorial, econòmic i social de les comarques gironines i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tant, el riu Ter i la seva aigua han estat una peça clau per al creixement i progrés de Catalunya.

El territori de les comarques que hem cedit l’aigua encara que incòmodes o reticents també n’hem d’estar orgullosos i en certa forma satisfets, perquè formem part de Catalunya i ens hem beneficiat d’aquest progrés del conjunt del país. Però per una banda, aquest reconeixement públic al nostre territori és necessari i cal tenir-lo ara i sempre present (perquè ha estat amb sacrifici, hem passat de la generositat a l'abús, i en detriment natural i paisatgístic del tram baix del riu), i per altra banda, caldria que aquest mateix progrés a que ha contribuit la nostra aigua, pugui suposar també un replantejament i per tant un retorn dels cabals necessaris, gràcies una gestió diferent (optimitzant recursos hídrics, utilitzant l’esmentat progrés per a invertir en la nova tecnologia hidràulica, amb solidaritat territorial més equitativa i propocional gràcies a l’aigua d’altres conques, etc.). I millor plantejar ara sense la pressió de la sequera, i amb entitats com les aquí presents que més que aixecar el crit i el clam volem fer aportacions i treballar constructivament per a buscar solucions.

Són moments econòmicament complexos i, certament, l’aigua més barata (i de major qualitat) és la del Ter. Però caldria també comptabilitzar més enllà del cost mercantil de l'aigua transvassada, els costos ambientals i socials que suposa el fet de deixar el riu amb cabals tan escassos durant bona part de l’any: Problemes de propagació d’espècies al·lòctones invasores, problemes de manca d’aigua als aqüífers, alteració de les dinàmiques fluvials habituals, etc.

* Un exemple d’aquest darrer punt és que ara tenim el Ter ple d’arbres al bell mig del llit del riu, a causa de la manca de riuades periòdiques, ja que els embassaments en regulen el seu cabal. Abans, per si sols s’anaven “netejant”, però ara hi ha una acumulació de material vegetal que pot arribar a ser perillós. Molts ajuntaments reclamen justament les intervencions del Consorci en aquesta línea.

* Un altre exemple és que el riu porta més aigua durant els mesos d’estiu (quan cal abastir les zones turístiques i cal regar els conreus del Baix Ter), que no pas a la tardor i l’hivern (que és quan més plou però en canvi, quan s’acumula l’aigua als embassaments). Aquest fet ha alterat del tot l’ecosistema.

* també reflexionem que Ter amunt, a les comarques de muntanya, l’aigua no és trasvassada però és “segrestada” i retornada i tornada a “segrestar” i ho ha estat, per centenars d’aprofitaments hidràulics que deixen les lleres en molts punts aixutes i per sota dels cabals biològics amb un efecte similar al del baix Ter.

De totes maneres, més enllà d’aquestes problemàtiques, els municipis fluvials i el Consorci Alba-Ter en primer lloc, treballem per al desenvolupament territorial, i també per al diàleg reivindicatiu -sumant a les entitats que defensen el riu-, per al retorn pactat, entès i acordat entre els diferents territoris de Catalunya, per modificar i actualitzar la llei de 1959 que regula el transvassament del Ter, amb una realitat territorial, turística i de pluviometria de ben segur molt diferent de fa 50 anys; i  a fer possible que el nostre territori i els nostres pobles es vegin nodrits de l’aigua que necessitem i que es mereix el nostre riu, el qual és font de vida, font de riquesa i font de recursos i potencialitats. Posar-los en valor és la missió del Consorci Alba Ter..