16/1/10

La Lira, un projecte ferragós...

La Lira una gàbia de Faraday ?
Cada vegada més, i a mida que va prenent forma, el projecte-mausoleu (o faraònic pel seu descomunal cost) de la plaça coberta de La Lira em fa pensar en el que en física d'anomena una gàbia o caixa de Faraday.
Segons l'enciclòpèdia una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. De manera que la presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte estigui en equilibri i sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs.
El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Aquest fenomen té una important aplicació pràctica en la protecció d'equips electrònics delicats contra descàrregues electrostàtiques com per exemple el disc dur de l'ordinador, repetidors remots de televisió i ràdio, ...

El fenomen es posa de manifest en diverses situacions, per exemple el mal funcionament d'aparells electrònics en l'interior d'un ascensor o un edifici amb estructura de reixeta metàl·lica. Una manera de comprovar aquest efecte és amb una ràdio sintonitzada en una emissora d'ona mitjana. Si la cobrim amb un diari, funciona amb normalitat però, si és recobreix amb paper d'alumini o una caixa o malla metàl.lica no funcionarà correctament.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics.

El 1836 Michael Faraday va observar que a un conductor la càrrega només és present a la part exterior i no afecta al que pugui haver al seu interior. Per demostrar-ho va construir una cambra folrada amb paper metàl·lic i un generador electrostàtic per provocar descàrregues d'alt voltatge a l'exterior de la cambra. A l'interior de la cambra va posar un electroscopi per comprovar que no havia cap càrrega elèctrica a dins.
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps.


Ara la pregunta que ens podem fer serà si els ripollesos estarem dins de La Lira preservats de la gran quantitat d'ones electromagnétiques que ens afecten a diari per les places i els carrers i fins i tot a casa, començant per les de la telefonia mòbil i acabant per les de la TDT o les dels microones domèstics...

Proposo que preveient el mal funcionament dels aparells electrònics dins La Lira, es proposi que sigui declarat un espai lliure -el primer- d'ones electromagnètiques i de telèfons mòbils...