3/7/13

Ripoll, equador de legislatura

Han passat els dos primers anys de la legislatura municipal.

No cal explicar que són moments difícils per a tothom i també per a les administracions locals, amb una reducció forçada de la despesa i una minva de les subvencions. A Ripoll tenim una situació afegida : els nous equipaments oberts o que ha calgut posar en marxa i fer funcionar. Com : el Centre d’Interpretació del Monestir (Terra de Comtes), el nou Casal de Joves, el Pavelló de l’Avellaneda, el nou Museu, el Centre de Tecnificació Esportiva, la Biblioteca, el Centre d’Acollida Turística CAT, tots inaugurats a partir del 2010. I tots comporten més despesa corrent (aigua, llum, electricitat, personal, neteja, manteniment, activitats...).
Cal afegir també la despesa necessària en manteniment d’altres equipaments i barris i carrers que els darrers anys no havia estat la suficient. Malgrat aquesta situació, hem pogut contenir la despesa, elaborar un pla d’austeritat i reduir el deute de l’ajuntament sense haver de renunciar a :

  • potenciar l’activitat del dia a dia que ajuda a dinamitzar la vila i l’economia local o fer bullir l’olla com m’agrada dir (fires, mercats, promoció turística, activitats de la capital de la cultura catalana, exposicions...) i
  • l’activitat que considerem bàsica de neteja i manteniment de carrers, places i barris. Com deiem volem tenir els millors barris, nets i per a viure bé. Sentir-se bé a casa teva és la base del propi orgull i autoestima de poble. La campanya Posa una flor al balcó.
Al llarg d’aquests anys cal també explicar que m’he sentit moltes vegades impotent com alcalde davant les persones que es queden sense feina i les famílies que ho passen malament per fer front a la despesa d’habitatge o la despesa corrent; sort en tenim d’entitats públiques i privades  com el Consorci de Benestar Social, la Creu Roja, Càritas diocesana, el Rebost d’aliments, el Club de la feina de la UIER o el dispositiu d’inserció laboral i els programes de qualificació professional de Ripollès Desenvolupament i la seva Aula d'hostaleria. Vull reconèixer i agrair públicament la seva tasca difícil i compromesa en aquests moments i el suport que reben aquests organismes del conjunt de la població.

Si en legislatures passades es podien plantejar inversions i es vivia amb una certa alegria de projectes i despeses, ara ha estat i és tot el contrari, ara es tracta de ser austers, limitar la despesa pública, administrar al màxim els recursos sense exercir més pressió fiscal sobre els ciutadans i a la vegada, intentar prendre mesures d’estalvi i d’estímul de l’economia local, que es generin iniciatives emprenedores, mesures de suport a les empreses... que tinguem plenes i generant ocupació les naus i locals per a emprenedors, que es generin moltes petites i barates iniciatives que ajudin a fer anar ni que sigui mínimament la roda de l’economia local, que no s’acabi de paralitzar tot. I aquest ha estat l’objectiu de les firetes i del mercadet endegats aquests anys, fer que voltin els euros de calaix en calaix i que no es quedin guardats, que facin venir persones de fora, que els de casa sortim al carrer… tot plegat ajuda com deia a “fer-la bullir”. Exemples com la promoció del centre de tecnificació esportiva que aquest curs ha tingut més alumnes que mai i al llarg de l’estiu de 2012 ha acollit fins a 11 clubs o entitats esportives que han vingut a fer-hi l’estada de pretemporada, la qual cosa ha ajudat a difondre Ripoll i a fer rodar l’economia local, o l’espai d’aparcament d’autocaravanes, o la reobertura del CAT, o la campanya Aparca i Compra, la càmera del temps de TV3...
Des d’un punt de vista d’activació econòmica també s’ha rebaixat el preu del lloguer de les naus de la Barricona per situar-lo a preu de mercat, s’ha ampliat la tipologia d’usos dels polígons a activitats no estrictament industrials manufactureres, rebaixat la dimensió de la parcel·la mínima per poder donar llicència d’activitats a naus que s’han traspassat o negocis que han canviat de propietari i per tant, mantenir i crear llocs de treball.  

També estem treballant conjuntament amb la UIER, la Cambra de Comerç i la Direcció General d’Urbanisme per dinamitzar antigues colònies industrials com El Roig; i hem finalitzat subsidiàriament la urbanització del sector Rocafiguera superior per poder donar sortida a les naus ubicades allà i que es puguin crear llocs de treball. La iniciativa de desenvolupament del sector de la Preparació Textil també ha de ser un bon motor per a l’economia local.
Pel que fa al balanç del programa electoral, el compromís amb què els vilatans de Ripoll ens varen donar la seva confiança a les eleccions del 2011; podem veure que dels 13 apartats que compreníen fins a 87 punts, assolim un compliment promig del 65%.

Però no tot ens fa sentir satisfets, al programa electoral presentavem un punt nº 88 com a central, un gran repte engrescador i dinamitzador de Ripoll i de l’economia local, el desenvolupament urbanístic del Sector La Preparació Tèxtil. Era el centre del nostre programa electoral. El punt de compromís nº 14 però de ben segur el més ambiciós. Varem aconseguir seduïr als propietaris a invertir a Ripoll, es va tramitar la modificació puntual del POUM, s’ha aconseguit l’informe favorable de Cultura, l’informe favorable de Comerç, finalment ens falta només l’informe favorable de l’ACA després d’elaborar el Pla Especial de Rius que no es va incloure en el moment d’aprovar el POUM al 2008; i això ens ha portat 2 anys de reunions, tràmits i algunes emprenyades. Ara després del Plenari de Juny de 2013 l’Ajuntament ha aprovat el Pla Especial de Rius i l’ha enviat a l’ACA i a Urbanisme. Des de l’Ajuntament estem complint el nostre compromís però per tal que es pugui materialitzar no n’hi ha prou, cal també l’agilitat de l’administració superior i que la comissió provincial d’urbanisme ho acabi aprovant. Sap greu que en aquests moments dificils econòmicament i socialment l’administració no sigui una eina àgil, al contrari sembla un escull, davant dels problemes de la ciutadania. Desenvolupar aquest projecte suposa un moviment de diners proper als 8 milions d’euros i un centenar de llocs de treball;  portem gairebé dos anys i encara no hem vist que cap euro pugui arribar a Ripoll ni cap lloc de treball. Evidentment som conscients que si l’administració superior ens encalla o ens impossibilita desenvolupar aquest projecte, o si l’allarga tant que pel camí els inversors es desencisen no podrem cumplir el punt principal i central del nostre compromís electoral.
Malgrat aquesta darrera reflexió, la perspectiva de tot plegat fa que la balança dels dos anys de mandat sigui optimista, com equip de treball amb la responsabilitat de governar Ripoll estem convençuts que ens en sortirem i afrontem amb bones perspectives de tirar endavant Ripoll aquests propers anys.

Agraeixo també la cooperació i treball incansable de tots els regidors, en primer lloc els que conformem l’equip de govern en el dia a dia, a vegades no absent de discussió construciiva i de suma d'opinions. Agrair-los la implicació positiva que ha permés crear un equip de treball efectiu i complementari. Gràcies.
També agrair la tasca dels regidors dels grups municipals de l’oposició, estic content que s’hagin implicat de forma constructiva en les diferents comissions de treball creades : comissió Ripoll 2013, consell municipal de l’esport, comissió per a l’elaboració del pressupost municipal, comissió candidatura Portada de Ripoll a la Unesco, ... i als ens de participació municipal : fundació Guifré, patronat del Museu. Hem respirat un climax polític correcte i cooperatiu, que fins i tot pot sorprendre i que ha portat a l’aprovació per unanimitat de les ordenances fiscals 2013 i el pressupost municipal 2013 o varis plenaris consecutius amb tots els punts aprovats per unanimitat; poc habitual. Celebro haver aconseguit una dinàmica de no votar que no per sistemàtica o per color polític i permetre expressar l'acord o desacord amb els temes que es proposen.

Agraïr a totes les persones de la nostra candidatura electoral, militants i a totes i tots els ripollesos/es de totes les creences polítiques que ens han manifestat, criticat obertament i/o donat el seu suport al llarg d’aquests dos anys; reconeguent també que hi ha hagut moments dificils davant les situacions d’atur o la impotència davant situacions familiars greus causades per la crisi. Especialment vull agraïr també públicament a totes les persones i entitats que s’han implicat amb il.lusió compartida a tenir una gran Capital Cultural Ripoll 2013, un projecte i un repte per a la nostra vila que com ha de ser no té ni ha de tenir color polític.
Finalment demanar també disculpes a aquelles persones a les quals no hem pogut complaure al llarg d’aquests dos anys, moltes vegades no per manca de voluntat sinó per què no tenim els recursos o per les limitacions legals.

Desitjo que aquest optimisme, esperança i il.lusió amb el que treballem també s’encomenanin a tots els ripollesos i ripolleses en aquest equador.