28/1/13

Inauguració Exposició Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danés, el boig de l'Hispano

Em fa una especial il.lusió inaugurar aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”. El nom de boig podria encobrir una ofensa: boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau, però boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.

Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors... 

Inaugurem avui un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé diu el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella, sovint rememorem i homenatgem la nostra història mil.lenària i ens oblidem de la centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural. 

Sovint, la conducta una mica excèntrica d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.

L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic, gairebé tots tenim un familiar o amic que treballa o ha treballat a la “la farga”; fins i tot jo mateix vaig poder treballar un temps al 1988 amb Damià Casanova, fill de Ramon, un altre inventor i innovador, en un projecte empresarial endegat els anys 70 fruit d’una innovació seva i que encara avui perdura a la comarca del Vallès, el motor de rotor pla de baixa inèrcia...

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Com ja esmento en el pròleg de l'opuscle que s'ha publicat, crec que val la pena seguir l'exemple de Ramon Casanova i Danés, potser ens pot ajudar a oblidar-nos d'alguns dels inconvenients que ens porta el present. Mirar com encarar el futur i fer-ho amb desig de millorar les circumstàncies actuals. Tot això només ho podem fer amb molt d'esforç, però també amb molta gosadia i amb una gran dosi d'esperança.

Espero i desitjo que tothom pugui gaudir d'aquesta exposició tan ben planejada, vull agrair la tasca que han desenvolupat tots els integrants de la comissió organitzadora amb el seu comisari Pere J Piella al front, més d'una vintena de persones i col.laboradors, gràcies públicament a tots i totes.

Per acabar, esmentar que durant el 2013 i el 2014 aquesta exposició serà l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès en diferents llocs del nostre país que l’acolliran, serà embaixadora de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de Sant Eudald” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

Moltes gràcies i enhorabona!


1 comentari:

Josep ha dit...

Jordi, arribo fins aquí després d'anar d'un bloc a un altre. I estic content d'haver-ho aconseguit. Un amic meu del bloc
Tot Barcelona.blogspot.com.es, ha posat un post sobre l'exposició de Ramon Casanovas. No m'ho podia creure. He buscat informació el més tècnica que es pugui donar i no l'he trobat, --és molt normal-- però seguiré buscant. Penso que en aquest cas és clarament una patent d'invenció i el que van fer els alemanys: una de dues: "o van passar olímpicament d'aquest invent i es van limitar a copiar-lo, o bé van sol•licitar una patent com a modificació o millora d'un invent (Que no crec que això ho fessin en la situació que estaven en plena guerra, apart que una patent d’invent dura vint anys)
Molt bon article el teu. Felicitats. Moltes gràcies.
Salutacions.