Sovint ens critiquen als de CiU de Ripoll, per una injusta etiqueta de devastadors o especuladors del sòl, en un territori com Ripoll i el Ripollès on el sòl útil és escàs.
De fet el nostre únic afany -i parlo en primera persona, vinculat a la política local- ha estat el de substituir cap als nous polígons la tradicional activitat empresarial industrial de Ripoll, que sovint ha quedat encaixonada pel propi creixement urbà i per unes normatives -completament justes per altra banda- de nous requeriments de seguretat i higiene laboral, ergonomia dels llocs de treball, redimensionat de les instal.lacions, accessibilitat dels transports pesats... i unes normes urbanístiques que impedien -per exemple- que en les antigues colonies industrials que van quedant desocupades s'hi encabeixin noves o diverses activitats empresarials...
La finalitat : preservar o incrementar el nombre de llocs de treball i -per tant- preservar la riquesa social que en el territori generen les activitats empresarials. Això és el que jo entenc per sostenibilitat d'un territori, que la gent hi pugui viure i guanyar-s'hi la vida treballant.
Ningú racionalment imaginaria hores d'ara continuar activitats industrials semipesants que comporten càrrega i descàrrega a zones del centre, amb sorolls i molesties veïnals o del mateix barri de l'estació (C/ Indústria, C/ Progrés) que fou una reeixida zona industrial amb l'arribada del ferrocarril; recordem els sectors de Matrix, el sector de la tèxtil Filpur, la tèxtil Colorfil, la Preparación Textil, i moltes altres empreses del sector alimentació, fusteria, electricitat, metall... que han pogut ocupar naus i millorar la seva activitat als sectors de Pintors i Mas d'en Bosch.
En tenim força exemples d'aquest efecte al sector de Mas de'n Bosch i Pintors, o fins i tot a les planes de La Rodona; només us demano l'esforç de recomptar el nombre de treballadors i el nombre de llocs de treball indirectes que estan vinculats a cadascuna de les activitats que s'hi han establert. Quedareu sorpresos, com jo mateix.
Una altra cosa, ben certa, és que aquesta actuació urbanística cal fer-la ben feta, sovint amb inversions més grans i més amables amb el territori que les que requeriria un polígon al Vallès o a Osona o al Bages, però a la vegada oferint-la a un preu més competitiu que aquelles comarques per compensar la llunyania -a vegades més psicològica que física- als centres consumidors i de logística metropolitans.
Però, qui és més devastador ? quan veig els projectes en curs de variant territorial supernord per darrera la muntanya de Sant Roc, travessant la -encara verge- Vall de Maiols i Baups, o la variant de la riera de Caganell cap a la C-26 de Vallfogona o la variant est de Ripoll de Can Villaura i fins La Marinyosa se'm posen els pèls de punta ! o la mateixa proposta de resituar la futura estació de ferrocarril de doble via i intermodalitat Berguedà-Garrotxa a la Plana d'Ordina.
Projectes d'altra banda signats i defensats des de les posicions polítiques de persones que fins fa uns anys enrera encara signaven informes, mocions i al.legacions contra les propostes d'ocupar territoris -altrament ja ocupats històricament per activitats empresarials- com el sector de la Crta. de Les Llosses... quins interessos els mouen ? la preservació del territori que deien abans ? com és que ara ja no el volen preservar i permeten aquestes aberracions ?
Aquesta imatge, idíl.lica certament, de la Vall de Maiols presa des de prop del cim de Sant Amand, em fa corprendre i agafar un calfred només de pensar que es permeti que sigui travessada -i destrossada materialment- per una futura supervariant que justifica no sé quina elevada intensitat de trànsit que enllaça a diari des de Sant Joan cap a Campdevànol i la N-260; els heu comptat mai ? us ho proposo també. Quedareu segur sorpresos i -com jo- tindreu seriosos dubtes de la racionalitat d'una proposta com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada