8/7/08

Viatge al futur

Viatge al futur

La recent arribada del f e r r o c a r r i l d'alta velocitat a Catalunya i la mês tard o d’hora imminent connexió amb Europa són una bona i esperada notícia. L'alta velocitat en les comunicacions és sempre sinònim de prosperitat i benestar; en un món cada vegada més global es fa necessària la reducció dels temps emprats per salvar les distàncies: en un món. de telecomunicacions sense fronteres i sistemes telemàtics que transmeten imatges i sons a la velocitat de la llum (300.000 km per segon), se'ns fan encara imprescindibles els viatges físics a velocitats que no arriben als 100 metres per segon.

Els viatges en l'AVE suposaran una enorme contradicció entre dos móns físics reals i propers; mentre uns viatjaran a velocitats de 350 km/h, els altres encara ho fem a mitjanes de 40 i 50 km/h com el ferrocarril de Vic a Ripoll i Puigcerdà. Un dels efectes més coneguts de la teoria de la relativitat d'Einstein -la dilatació del temps i la contracció de longituds- pot arribar fins i tot a ser significatiu entre els viatgers d'ambdós sistemes, que conviuran en móns temporals diferents.

Efectivament, l'any 1971 es varen poder comprovar les prediccions de la dilatació temporal amb la velocitat formulades per Einstein, una veritable revolució científica de la seva època en considerar que el temps no és una constant universal, sinó que depèn de la velocitat del sistema en què es mesura.

Mitjançant l'ús de rellotges atòmics -que compten els cicles d'oscil·lació d'un àtom entre dos dels seus estats d'energia- els físics Hafele i Keatin varen enregistrar variacions en la marxa de dos rellotges, un viatjant a bord d'un avió a més de 900 km/h i l'altre en repòs a terra. El desfasament temporal acumulat fou d'uns 10 nanosegons; és a dir, que en tomar del viatge, el rellotge i els passatgers de l'avió s'havien endarrerit 0,00000001 segons respecte al temps de la Terra. Havien viatjat al futur respecte del seu temps.

Evidentment aquest efecte és només notori a velocitats properes a la de la llum, com és el cas dels experiments en acceleradors de partícules o amb les partículas elementals (neutrins, rajos còsmics, muons...) que viatgen pel cosmos. Mercès en aquest fenòmen, partícules de vida curta poden travessar regions molt llunyanes de l'univers i arribar fins a la Terra on són detectades.

A la velocitat de creuer de l'AVE (aprox. uns 350 km/h) l'efecte de dilatació del temps seria aproximadament de l'ordre de dècimes de picosegons (10-12 segons), mentre que a la velocitat de la línea de ferrocarril transpirinenca el desfasament temporal seria només de l'ordre de femtosegons (10-15 segons), uns cent ordres de magnitud de diferència.

Un viatger molt habitual i freqüent de l'alta velocitat -un auxiliar de bord, o el revisor- arribaria a acumular un desfasament d'un minut al cap d'uns 5.550.000.000 trajectes d'unes 4 hores de durada, cosa altrament impossible ja que li caldrien més de 3 milions d'anys de vida laboral incessant a raó de quatre trajectes diaris.

Bromes a part; la bona nova de l'arribada de l'AVE ha de significar una revolució de la mobilitat i de les comunicacions físiques -a velocitats no relativistes- per a tot el territori. Això vol dir un canvi de filosofia política per a les properes legislatures dels diferents governs, una veritable i definitiva aposta pel ferrocarril com a mitjà vertebrador del país, com a mitjà àgil, no contaminant, intermodal, segur i de ferma vocació transpirinenca.