Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya

El passat 26 de març de 2025, el Parlament va aprovar en un acte de justícia la tramitació de la Llei d'erradicació de l'amiant a Catalunya.  Una llei impulsada per la iniciativa popular principalment  del col·lectiu de Jubilats de Macosa, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona.

No es podia iniciar el tràmit sense un record sentit per a les persones i famílies que han patit les conseqüències d’aquest mineral, d’aquest material que es va incloure durant molts anys en la construcció, i també a tots aquelles comissions veïnals de molts altres municipis –de Badia del Vallès, de Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès i moltíssims més– que al llarg de molts anys han emprès aquesta lluita per erradicar aquest material de la nostra societat, del nostre entorn. 

Això venia de lluny. Hem pogut trobar una mica d’hemeroteca també, i en aquest cas també fer esment de la feina que ha fet el doctor Tarrés explicant arreu les con seqüències en salut d’aquest material, i hi hem trobat ja referents des de l’any 2007, 2008, 2009,  2014, amb l’inici del moviment a Badia del Vallès dels veïns... Més endavant, el 2017, l’associació de Jubilats de Macosa i la federació van iniciar la recollida de signatures; van aconseguir deu mil signatures, les quals van fer entrega a aquest Parlament l’any 2018, al president Torrent i més tard al president Torra. I, per tant, doncs, gràcies a aquesta perseverança i aquesta paciència, avui finalment, 2025, arribem aquí. 

Una llei que pel camí ha patit també paralitzacions, com la suspensió de govern de l’any 2021 i de l’any 2024, i per tant, en aquest sentit, també com a polítics hem de demanar perdó, perquè a vegades els tràmits legislatius parlamentaris són més lents del que voldríem tots plegats i moltes vegades queden suspesos o prorrogats quan hi ha activitat electoral. I això la ciutadania no hauria de patir-ho i, per tant, també demanem perdó, en la mesura que ens toca. 

 També expressar el compromís ferm del nostre grup parlamentari, de Junts per Catalunya, com ja va fer en el seu moment, com dèiem, l’any 2018 el president Torra o el conseller Calvet en aquells moments. El nostre compromís total per ajudar que aquesta llei, un cop arribada aquí, es tramiti amb la màxima brevetat possible i, per tant, des del nostre grup també si tots plegats ho acordem, com vam dir a la comissió, estaríem d’acord a que es pogués tramitar per urgència per tal que pugui ser posada en marxa al més aviat possible, que pugui desplegar el seu reglament normatiu al més aviat possible. 

 Com dèiem, això ve de lluny: la prohibició, al nostre Estat es va produir l’any 2002, d’utilitzar aquest material. El 2013 va ser la Unió Europea qui va estendre la recomanació a nivell de tots els estats de la Unió i també en aquests moments també la llei que regula... Hi ha moltes normatives que ho recullen. La llei que ho regula, en tot cas, és la disposició addicional 14 de la Llei 7/2022, de l’Estat, i, per tant, com a país i com a estat que ens reivindiquem hem de tenir una llei pròpia. 

Aquesta serà la nostra llei pròpia de retirada, d’erradicació de l’amiant; serà una llei que intentarà unificar, com dèiem, tota la normativa existent al nostre país i, per tant, en definitiva, el que pretén i que ha d’aconseguir és accelerar el desamiantatge, l’eliminació de l’amiant de les nostres ciutats, dels nostres pobles, del nostre país. 

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 800.000 tones encara d’amiant en cobertes i gairebé uns tres milions més d’amiant en edificis o construccions, i el ritme que portem aquests darrers anys ha estat d’unes vint mil tones a l’any. Per tant, faria falta literalment un segle, cent anys, per acabar d’erradicar-ho; evidentment, això incompleix la normativa o recomanacions europees i incompleix també els compromisos a què el propi Govern, amb la comissió d’erradicació de l’amiant, es va comprometre, i, per tant, hauríem de ser capaços, amb la posada en marxa d’aquesta llei, d’això, accelerar-ho al màxim.

Només dos esments finals. Un és recordar també a tots els ajuntaments de Catalunya d'elaborar el preceptiu cens de l'amiant, recordar que molts encara no ho han fet, segons l’informe que va emetre i va publicar l’any passat el Síndic de Greuges. Hi ha pocs ajuntaments que hagin complert amb l’elaboració del cens i encara menys que hagin complert un pla d’erradicació; evidentment, això va condicionat al finançament. 

Aquesta llei ha de garantir també aquest finançament; sense finançament per als municipis o sense finançament agregat, això no ens en sortirem. Per tant, aquesta llei ha de comprometre. I també uns punts que crec que en el tràmit de la llei haurem de posar sobre la taula. Com dèiem, aquest finançament plurianual, el compromís amb les administracions públiques locals. Què passarà amb l’amiant soterrat, el que no és visible, que costa de localitzar-lo i costa de treure’l i també té unes afectacions diferents a la salut? Què passa també amb l’amiant importat? En aquests moments encara hi ha alguns països que per sota del cinc per cent diuen que és un compost lliure d’amiant, però en té un cinc per cent. Pot haver-hi encara entrada d’elements amb amiant. Què passarà també amb aquells edificis la titularitat dels quals és de l’Estado español, no és de la Generalitat ni dels ajuntaments ni de privats? I, per tant, també una altra oportunitat, que és la substitució de cobertes i posar plantes fotovoltaiques. Tot això són reptes que el tràmit d’aquesta llei ha de permetre posar sobre la taula.

El col·lectiu de jubilats de Macosa-Alstom afectats per l’amiant i la Favb amb els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya

La candidatura a Patrimoni de la Humanitat de la Portalada del Monestir de Ripoll

El 2025 haurà fet 10 anys que la Portalada de Ripoll fou inclosa a la Lista Indicativa del Patrimonio Mundial (Tentative List) amb el núm 5979 com a futura candidata a Patrimoni material de la Humanitat de la #UNESCO a proposta de l'Estat espanyol, dins del procés necessari i imprescindible a seguir. (Catalunya en no ser encara un estat propi no pot ser proposant directe de candidatures a la Unesco).

Es pot consultar la fitxa a :

Le Portail du Monastère de Ripoll - UNESCO World Heritage Centre

L'Estat espanyol manté "vives" 35 futures candidatures en aquesta Lista Indicativa, algunes de les quals des del 1996, 2002, 2007, ... segons la darrera actualització publicada el 17 de març de 2025; en un procés que és llarg i laboriós atès que cada estat membre de la Unesco pot elevar només una candidatura cada any en la categoria de bé cultural material. Caldrà per tant el consens o bé la majoria per aprovar la candidatura que el Ministeri de Cultura de l'Estat proposarà cada any a la Comissió del Patrimoni Mundial de la Unesco a proposta de la Comunitat autònoma impulsora i prèvia aprovació del Consejo del Patrimonio Histórico de l'Estat espanyol seguint uns terminis concrets. 

Es pot consultar a :

UNESCO World Heritage Centre - Tentative Lists

 

Actualment a l'Estat espanyol hi ha 44 elements històrics, 4 elements naturals i 2 elements mixtes declarats Patrimoni material mundial de la humanitat, dels quals 5 són a Catalunya (Obres de Gaudí, el Palau de la Música Catalana y l'Hospital de Sant Pau, les esglesies Romàniques de la Vall de Boí, el Monestir de Poblet i el Conjunt Arqueològic de Tarraco).

Es pot consultar a :

Listado de bienes por tipología. Patrimonio Mundial - patrimoniomundial | Ministerio de Cultura

 

El procediment per arribar a la declaració de Patrimoni mundial (World Heritage List) per part de la UNESCO és llarg i no deixa de ser complex i requereix normalment d'un comité local impulsor, tècnic i expert per a liderar i coordinar el procediment.  També es fa imprescindible,  atenent al temps de maduració llarg,  que l'impuls de la candidatura no decaigui i es mantingui l'activitat promocional i divulgativa, així com les negociacions a diferents nivells (tècnics i polítics) per arribar al consens i  la seva aprovació per part del Consejo del Patrimonio Histórico de l'Estat compost per representants de les 17 comunitats autònomes i el Ministeri de Cultura. 

Es pot consultar a :

Proceso de Candidaturas - patrimoniomundial | Ministerio de Cultura

 

A la darrera sessió, la 46a del Comité del Patrimoni mundial, celebrada a Delhi el juliol de 2024 es pot veure la Tentative List de cada país, amb la Portalada del Monestir de Ripoll present.

Es pot consultar a :

UNESCO Centre du patrimoine mondial - 46e session du Comité du patrimoine mondial

Crec que cal lamentar, que després de l'esforç impulsor d'aquest projecte des de 2013 (Ripoll Capital Catalana de la Cultura), i el gran nombre d'accions dutes a terme, ara de forma tan gratuïta s'hagi paralitzat i es rebutgi la seva continuïtat. 

El camí per a esdevenir element del Patrimoni Mundial és feixuc, però el mateix camí és engrescador i genera dinàmiques positives socio-econòmicament parlant  en un món del turisme mundial altament competitiu i  que es mou cada vegada més per interessos culturals (de tot tipus : gastronòmics, paisatgístics, monumentals i històrics, naturals...) i les seves singularitats. 

L'art romànic escultòric de la Portalada de Ripoll és sense cap mena de dubte una de les millors expressions mundials d'aquest art al voltant del segle XII. Però cal que n'estigui convençut el propi impulsor, altrament el desencís, la ignorància i la incompetència desfan tota il.lusió col.lectiva en un projecte que va néixer com a potenciador de la nostra autoestima ripollesa. 

Atiar l'odi des de #Ripoll ?

Quan viatges pel món, fins i tot més a prop, per les comarques, no és gens agradable que associïn un dels conceptes que tu estimes, el teu poble Ripoll, amb els discursos recurrents islamòfobs, d’odi al diferent, d’inseguretat, depuració del padró ... per part de qui et representa democràticament encara que sigui en minoria i amb el més minsu suport des que hi ha eleccions democràtiques post-dictadura. El que em passa a mi suposo que li passarà a força ripollesos i ripolleses, que veuen com a cop de tuit i de tiktok la imatge de la nostra vila sembla deteriorar-se dia a dia vinculada a conceptes negatius i extremistes. 

El branding és un concepte clau del marketing i clau en l'anomenat neuromarquèting, i es vincula no només  a serveis o productes, si no també a ciutats i pobles, marques de destinacions, països, persones, entitats, clubs,  empreses...  El branding de ciutat, o marca de ciutat, es refereix al procés de crear una identitat al més única i identificativa, singular, atractiva...  per a una ciutat, amb l'objectiu de millorar la seva imatge i atraure visitants, inversors i residents.         Aquest concepte és cada vegada més important en un món on les ciutats competeixen    entre si per aconseguir recursos, turisme, retenir talent, atraure inversions, tenir millor qualitat de vida, millors      serveis ... Logos, colors, música, olors, claims, titulars de medis, .... esdevenen claus en aquest neuromarqueting.

La "contaminació de marca" és un concepte que es refereix a la manera en què la reputació d'una marca pot veure's afectada negativament -i a vegades de forma sobtada i inesperada- a causa de l'associació amb fenòmens adversos, sentiments negatius, o fins i tot ideologies o grups controvertits.  Aquesta associació pot sorgir per diverses raons, com ara esdeveniments accidentals,  la mala comunicació en una situació de crisi, o fins i tot la postura política dels seus gestors, les opinions expressades en plataformes públiques o les accions de persones vinculades a la marca. La conseqüència d'aquesta contaminació de marca pot ser que els consumidors que no comparteixen aquestes sensacions vinculades a la marca o no comparteixen les ideologies decideixin rescindir la confiança o prescindir dels seus productes o serveis, o allunyar-se del seu sentiment comú... afectant així la seva viabilitat econòmica, turística, cultural, social...    Ho estem veient en aquests darrers mesos amb la marca Tesla i la vinculació del seu líder amb el fenòmen "trumpista".

Als anys 80-90, la marca Ripoll fou sovint associada a la crisi social, mobilitzacions i lluites sindicals -ben lícites- contra els tancaments d''empreses afectades per les successives crisis econòmiques (recordem La Farga Casanova, Tallers Casals, Textil Bellvé, Tèxtil Cotolla, Textil Noguera, TerPapel, Paperera Riera, ...), tot afegit a la real  manca de bones comunicacions, i permanent amenaça de tancament de la línia ferroviària, la reivindicació permanent de més serveis i recursos...   Tot plegat transmeté durant un parell de dècades una sensació de ciutat en crisi permanent, en despoblament, amb poca iniciativa emprenedora, allunyada de la urb i dels serveis...  una sensació imaginativa de vila fosca i trista.

Ja a finals del S XX i principis del S XXI la millora de les comunicacions (especialment per carretera C17 desdoblada primer fins a Vic (1992) i finalment fins Ripoll (2011)) i l'arribada d'algunes inversions empresarials després de la creació aquells anys de nou sòl industrial (sector La Barricona, sector Mas de'n Bosch, sector Pintors Sud i Pintors Nord), el llegat del Sr Eduard Soler amb la Fundació que porta el seu nom, o les grans inversions públiques (Museu de Ripoll, Biblioteca, Pavelló l'Avellaneda, teulat i reforma Església de Sant Pere, Plaça La Lira, ...), o iniciatives com la candidatura Unesco de la Portalada de Ripoll permeteren reinventar la marca "Ripoll" i posicionar-la positivament en l'imaginari col.lectiu contribuint a un creixement social, promoció turística, aturada del despoblament, a ser un referent en formació professional i de tecnificació esportiva, reforçar l'efecte capitalitat ...

Malauradament en el darrer deseni Ripoll, com a ciutat, i com a "marca" ha viscut moments difícils que han influït negativament en la seva imatge pública.

Especialment negatiu haurà estat la seva associació amb la cèl·lula terrorista que va cometre els atemptats del 17 d'agost de 2017 i la reiterada menció en mitjans de premsa i xarxes del concepte "l'imam de Ripoll". Aquest fet ha marcat un abans i un després en la percepció que se'n té. Aquesta relació ha generat un estigma que pot haver afectat el turisme, l'economia local i la vida quotidiana dels seus habitants.

Si abans del 2017  Ripoll podia ser associada a conceptes culturals com el romànic català, candidatura Unesco de la portalada del Monestir, modernisme... o personatges històrics cabdals com Gerbert (Papa Silvestre II), l'Abat Oliba (fundador de Montserrat 1025), el Comte Guifrè "qui a Ripoll fundà la nació catalana", la Capital de la Cultura Catalana 2013... o altres conceptes com la protoindustrialització de Catalunya amb la Farga Catalana i la indústria metal.lúrgica, les reconegudes armes de foc "ripolleses", el referent etnogràfic del Pirineu, el paisatge, els rius, les muntanyes, la proximitat a estacions de muntanya i el parc natural de les capçaleres del Ter i Freser, la via verda, la ruta del Ter, ... a partir de l'agost del 2017 va ser associada recurrentment i perversa a l'imam i a l'origen de la cèl.lula responsable del pitjor atac terrorista de la història recent del nostre país, a una ciutat sense cohesió social, elevada taxa d'immigració... i altres banalitats sovint sense fonamentació. 

A partir del mateix 2017 es va fer un esforç des de l'administració local i des de la pròpìa ciutadania (econòmic, social, promocional) per restituir la marca i la imatge de Ripoll amb l'organització i captació d'esdeveniments que permetessin reforçar la imatge positiva de la nostra vila. Des d'acollir una espectacular sortida d' etapa de la Volta a Catalunya, a esdevenir la seu del 50 anniversari de la Federació Internacional de Motociclisme i Campionat del món de Trial, acollir recurrentment el Rally de la Llana campionat estatal, el 75 anniversari de la Montesa Impala, la sortida de la Ruta 500 en motocicletes, el Festival de Música antiga del Pirineu, acollir el  festival inclusiu INSPIRA, varis campionats d'esport base i tornejos esportius de diferents disciplines, generar noves manifestacions comercials i firals, presentar i endegar un Pla de dinamització del Comerç, la captació de viatges grupals (escolars, tercera edat, creueristes...) professionalitzant la gestió i visita a l'espai momumental de Ripoll, intensificar la promoció de la candidatura Unesco amb els instruments adormits de la portalada i un programa Creative Europe, una potent programació cultural estable i seduir noves inversions empresarials...

Malhauradament la pandèmia soferta a partir de març de 2020 i fins finals del 2021 va interrompre o postposar gairebé un parell d'anys moltes d'aquestes iniciatives restitutives de la bona imatge de marca Ripoll.

Des de la meva opinió, actualment i des de 2023 es repeteix una nova situació de “brand contamination”. L'actual equip de govern amb un personatge -l'alcaldessa-, altament mediàtic que s'identifica recurrentment i amb vàries incursions a diari a les xarxes amb missatges d'inspiració ultradretana, ha acabat mediatitzant la marca de Ripoll vinculada a l'adveniment del fenòmen del populisme d'extrema dreta que també està creixent a Europa.

Les seves xarxes amb més de 82.000 seguidors a X, 33.700 a Instagram, 9.000 a Facebook... intensifiquen i multipliquen sense aturador i sense gairebé competència (les xarxes de l’administració local i de promoció turística no atrapen ni el nombre de seguidors ni la seva publicació tan prolífica) aquest "marketing negatiu" vinculat a la islamofòbia, la depuració del padró, l'estigmatització de ciutadans sense papers, l'admiració a Trump o les similituts semàntiques amb Vox i la FDA alemanya. Podriem dir que actualment el "clipping" de Ripoll esdevé negatiu malgrat aquella dita popular "encara que en parlin malament, millor que se'n parli". 

Les opinions controvertides i les postures radicals poden desviar fàcilment l'atenció dels aspectes positius que té la nostra ciutat i  poden crear una imatge polaritzada que afecta la comunitat i la seva reputació. Personalment m'entristeix veure a la premsa  nacional i a les xarxes socials, gairebé a diari i sovintejadament noticies negatives de Ripoll; i  suposo que  el mateix sentiment el patiu altres ripollesos i ripolleses que estimem la nostra vila...  Així la inseguretat, l'incivisme, la immigració, la reincidència, el tràfic i trapitxeo, els insults, la violència institucional... acaben esdevenint la nova normalitat del nostre Ripoll. 

Com deia abans, en un context cada vegada més competitiu (per captar talent, inversions, turisme...) entre ciutats, esdevé fonamental per a una marca de ciutat ser conscient de les possibles repercussions de les seves associacions ideològiques i les comunicacions institucionals. No sé si Ripoll -la seva ciutadania-  n'és prou conscient; o si ho són els professionals receptius turístics,...  i ho percep quan viatgen o es comuniquen fora de la ciutat. Quina és la imatge, la sensació, la percepció... que tenen de Ripoll ?  què els ve al cap quan senten a parlar de Ripoll ? quin és actualment l'imaginari col.lectiu de Ripoll ?  vindrien a viure o a invertir a Ripoll en la situació actual ?

Ripoll, crec que es mereix una altra imatge i que haurà de ser fonamental canviar d'etapa i començar de nou a treballar en la seva reinvenció de marca. Tant amb acció publicitària com de comunicació corporativa,  generant una percepció positiva, constructiva, destacant els seus valors culturals, la seva història i la seva comunitat, els seus projectes de futur, els seus reptes ... que n'hi ha molts i il.lusionadors.  Aquest sí seria el meu Ripoll. I el vostre ?

La superació d'aquests efectes negatius requereix un esforç col·lectiu per part dels seus habitants, les autoritats locals i altres actors socials, conxorxa dels actors polítics i socials d'àmbit comarcal i nacional. Caldria treballar amb convicció per gestionar la  imatge de Ripoll i assegurar-se que les  comunicacions i accions de l'administració i dels seus ens, però també dels administrats siguin coherents amb els valors que volem transmetre col.lectivament i que estimem.