26/1/11

Ara fa 25 anys...

El SAC (Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració) fa 25 anys.

Aquests dies es cumpleixen els 25 anys de la gran nevada que va paralitzar el país i el va deixar sense electricitat. Aquells dies, els voluntaris de la nova entitat Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració (SAC), l'ens precursor del voluntariat de Protecció Civil a Ripoll i comarca, varen realitzar els seus primers serveis ajudant a normalitzar la situació després de la nevada.

El servei més reconegut fou l'arribada a Vallfogona de Ripollès al migdia del dia 31 després de romandre 3 dies incomunicada, amb gent atrapada i persones amb necessitats de medicaments i atenció mèdica. Es va realitzar l'evacuació des d'una casa propera al nucli d'una persona malalta, primer portant-la a peu en llitera, i després en el Land Rover del destacament de Trànsit de la Guardia Civil de Ripoll.
La imatge mostra la recta d'entrada a Vallfogona amb els vehicles fletats per a l'ocasió, un Land Rover de l'empresa Àrids Franquesa, conduït per Pere Orri, un Land Rover del Sr. Ramon Berbel, i el Seat 600 dels membres del SAC amb Joan Vilardell i Jordi Munell, en comunicació via ràdio amb la base de Ripoll. Davant hi anava un camió amb turbina llevaneus del MOP i el Land Rover de la Guardia Civil de Trànsit amb el Caporal Narciso Guerrero.

La segona imatge mostra una de les primeres col.laboracions en tasques de seguretat i comunicacions dels populars trials que organitzava el Ripoll Motor Club.

23/1/11

Un Ripoll Millor (i 3)

No pretenia elaborar cap tercera part de les reflexions públiques sobre el convenciment que un Ripoll Millor és possible.

Però aquests darrers dies m'han arribar encara més situacions d'aquelles que "clamen al cel" i per a les quals l'actual equip de govern municipal no sembla estar prou amatent o sensibilitzat.

Una ens tornar a tocar la pela, la feina... allò que els ripollesos i ripolleses considerem una de les prioritats segons les primeres enquestes que ja estem rebent a CiU Ripoll des de la setmana passada. És el cas d'un petit empresari ripollès, innovador, que exporta productes ripollesos i volia ampliar recentment les seves instal.lacions, va sol.licitar permís municipal i la resposta -després de varis mesos del ja tradicional i cansí com una cançó enfadosa sísí i nono-, li arriba en forma de Decret al Plenari d'aquest mes de gener :

DESESTIMAR la sol•licitud de llicència d’obres per a l’ampliació de l’edificació existent del XXX, en tractar-se d’un sector de sòl urbanitzable delimitat, pendent del desenvolupament del sector, que està subjecte a un Pla Parcial Urbanístic segons el POUM aprovat el 2008; i suspendre provisionalment, com a mesura cautelar les obres que es realitzen a XXX, consistents en la construcció d’una estructura metàl•lica, atès que s’estan executant
sense llicència...

Us sóna aquest argument ? (vegeu l'article Un Ripoll Millor (2)) més avall, el mateix que afectava al petit emprenedor que pretenia dinamtzar i revulsionar l'oferta turística local amb un establiment hoteler de 3 *** !!!.

L'altre cas, fa referència a unes famílies que volien acollir-se al programa subvencionat d'instal.lació d'ascensors al seu bloc de pisos, i amb l'agravant que algún dels veïns presenta un grau de mobilitat reduït. En aquest cas la resposta municipal, una vegada més després del corresponent sísí, els arriba el nono perquè -oh sorpresa- el seu bloc de pisos està dins un parcel.la de sòl urbà consolidat i tipificat de sòl industrial !!! però que caram hi pinta un bloc de pisos dins un sector industrial urbà "consolidat" ? no serveix o hauria d'haver servit un Pla General d'Ordenació Urbana nou, recent estrenat per a ordenar i arreglar l'urbanisme històric que s'ha consolidat ?

Tot plegat, ens fa pensar que el POUM aprovat el 2008 -amb el vot en contra de CiU- no solucionava problemes urbanístics històrics ni regularitzava situacions que al llarg dels anys s'havien pogut fer. Tal i com ja denunciava en aquells moments el grup de CiU.

Per tant, davant de situacions com aquestes, el govern municipal ha de ser prou ampla de mires i prou conscient i sensible per a solucionar aquells problemes que es plantejen; i si cal sol.licitar modificacions puntuals de l'urbanisme. equivocar-se és de savis, però no saber corregir o rectificar és de rucs.


L'equip de govern "toreja" la prohibició de major endeutament pels municipis...

Reprodueixo les paraules del Sr. Creixans en el Plenari municipal de Ripoll de desembre de 2010, per la seva transcendència i importància.

Per sorpresa de tots, i del grup municipal de CiU, l'equip de govern va organitzar de nou una astúcia per "torejar" la prohibició dels ajuntaments a sol.licitar nou endeutament per al 2011, per part del govern central.

En el cas de Ripoll, per entendre la situació ens hem de remuntar al 2007 i 2008. La història comença quan l’actual equip de govern (ERC i PSC), amb els imports previstos d'ingressar fruit de les primeres adjudicacions de les vendes de les parcel·les del Polígon Industrial “La Barricona”, varen decidir portar a terme diferents actuacions d’inversió durant els exercicis 2007-2008 a compte d'aquells potencials futurs ingressos :

  • una part de la Passera peatonal de La Lira: 176.000€,
  • sufragar el desviament en el cost de les obres de la Plaça Gran i Sant Eudald de 312.000€,
  • l'expropiació del solar pavelló-Centre Tecnificació Esportiva : 254.985€,
  • la rehabilitació del Fortí de l’Estrella: 135.951€
  • ...

Com que aquestes vendes de les parcel·les no es varen acabar realitzant, i davant dels problemes de tresoreria existents en haver fet ja les inversions sense tenir els diners, i havent exhaurit totes les possibilitats de resoldre el problema, en el plenari del mes de Juliol de 2.009, l’actual equip de govern (ERC i PSC) al·legant que “en el benentès que hi ha uns béns propis que ho avalen (les mateixes parcel·les)” varen aprovar un crèdit pont, per import de 1.181.064.-€, amb el compromís davant plenari, que una vegada venudes aquestes parcel·les es liquidaria la totalitat del crèdit pont. El grup municipal de CiU hi varen votar en contra. Aquest crèdit s'afegia -per sorpresa- a l'endeutament ja existent i a l'endeutament previst per a les inversions del 2009 dins el pressupost 2009. Per justificar-ho tant l'informe de tresoreria com la intervenció del regidor d'hisenda sempre parlaven del concepte "crèdit pont" o temporal fins a materialitzar els ingressos de la venda de les parcel.les de La Barricona.

El passat mes de desembre de 2010 es varen vendre la totalitat de les parcel·les del polígon de la Barricona a l'empresa Sodeca.

En el planari del mateix mes de desembre de 2010, davant la indignació i sorpresa del nostre grup municipal de CiU, l’actual equip de govern (ERC i PSC) va aprovar destinar aquests diners a d'altres inversions, en lloc de mantenir el compromís fet en el plenari municipal de 2009 de la liquidació d'un crèdit pont.

Ara el poble de Ripoll s'ha quedat sense les parcel·les, sense els diners ingressats i amb un nou crèdit de 1.181.064€ a pagar en 20 anys. Més endeutament afegit per sorpresa i saltant-se a la torera la prohibició de major endeutament per al 2011 fixada pel govern central com una de les mesures per reduir el dèficit públic de l'estat imposada per la Unió Europea.

Un motiu més per a haver votat en contra del Pressupost municipal de Ripoll 2011.

21/1/11

Un Ripoll Millor (i 2)

Acabava la primera part d'aquestes reflexions públiques preguntant-me com a ripollès si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) havien canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà de les actuacions i inversions afrontades per l'ajuntament governat primer pel tripartit i seguidament pel bipartit.

Independentment de les valoracions partidistes, el que sí que m'encen la sang com a ripollès i com a polític local són els cassos com aquests que il.lustren la pregunta anterior :
1.- aquesta mateixa setmana una persona de Ripoll m'aturava pel carrer i em demanava quan l'ajuntament promouria o facilitaria terreny públic per a la construcció d'habitatge de protecció oficial... la mateixa persona ja m'ho havia demanat l'any 2004 o 2005 !!!
Em deia que té la seva filla i el gendre convivint a casa seva, amb els pares i els avis, doncs amb els sous que tenen no poden accedir als preus de les vivendes lliures i farà set anys que esperen !
quina política d'habitatge s'ha fet aquests darrers anys ? per què no s'ha facilitat terreny públic a l'Incasòl per a promoure habitatge de protecció oficial i per a joves ? Què ho fa que l'ajuntament mantingui des del 2002 una parcel.la buida a Castelladral o un edifici d'habitatges buit al Carrer del Prat ?... és el que deia abans, moltes grans obres i inversions, però sovint allunyades d'allò que els ripollesos i ripolleses necessiten més.

Sabeu que en aquests moments hi ha vàries desenes de parelles i famílies que demanden un habitatge de preu assequible a Ripoll ? que el promig que poden pagar està al voltant del 150.000 euros de compra o un lloguer de 354 euros/mes ? i que l'oferta al mercat immobiliari promig és de pisos de valor 200.000 euros i els lloguers de mitjana 500 euros ? (dades del Pla Local d'habitatge, 2010). S'ha solucionat per tant la problemàtica ? NO


2.- fa poques setmanes que també arriben informacions sobre la iniciativa d'un emprenedor per a tirar endavant una nova oferta hotelera a Ripoll. I quin és el problema ? que el pla general (el famós POUM que va mantenir pràcticament paralitzat l'urbanisme de 2003 a 2008) no permet desenvolupar un sector per fases !
per què no rectifica l'equip de govern i permet que una iniciativa lloable que generaria de ben segur 5 o 6 llocs de treball directes més tots els indirectes i la inversió de construcció... tiri endavant ?
Les noves inversions turístiques, el nou planejament solucionen i faciliten doncs la millora de l'oferta hotelera i la creació de llocs de treball i feina ? NO


3.- El que des de CiU avisàvem ja el 2004 i anys següents que el nou Pla General havia reduït el sòl industrial de Ripoll, ... es va confirmar ara fa pocs dies a l'aparèixer a la premsa que una empresa local semblava haver comprat o estar interessada en unes naus a la veïna comarca d'Osona. La mateixa empresa local que havia presentat (any 2006) diferents propostes i recursos durant la tramitació del nou Pla General per a permetre el creixement i ampliació de la planta. Concretament l'empresa demanava que uns terrenys adquirits per a l'ampliació de les instal.lacions industrials mantinguessin la seva qualifícació com a sòl industrial obtinguda per una modificació puntual de l'anterior planejament. Demanava l'empresa que era la seva voluntat disposar de tot el sòl resultant a l'extrem de les seves instal.lacions i proposava cedir alternativament altre terreny per a espais lliures i vialitat, i mantenir la qualificació d'industrial d'un dels terrenys "per a futures expansions industrials de l'empresa"...

i la resposta de l'equip de govern (febrer de 2008) decebedora en un contexte del necessari creixement i consolidació del teixit empresarial ripollès :
"es desestima la seva proposta, doncs la desqualificacíó del terreny referit com a sòl urbanitzable industrial fou objecte d'aprovació per l'ajuntament en el marc de les solucions generals de planejament que feien referència a la previsió i racionalització de l'ocupació del sòl en funció dels criteris que consten en el mateix document i en els estudis previs del medi natural i de la diagnosi urbanística, en els volums I, II i IV del POUM"

Ha solventat el nou planejament urbanístic de Ripoll la demanda de creixement empresarial i la creació o manteniment de llocs de treball ? NO
Han estat amatents a les necessitats empresarials ? NO

4.- també fa pocs dies em comentava un il.lustre erudit ripollès la seva impressió que altres caps de comarca com Berga, Olot, i ciutats mitjanes com Torelló, Manlleu, Banyoles... ciutadejen mentres que Ripoll cueja !
i em donava suficients arguments : el creixement o menor reducció de població, el creixement o consolidació empresarial malgrat la crisi, la circulació de gent pel carrer passejant i comprant, els serveis, l'oferta cultural... em resumia dient que a Ripoll baixa el pes específic i la capacitat d'atracció que hauria de tenir com a cap de comarca i em demanava que despertessim del mal son a la vila per impedir fer realitat de nou les paraules del Comte d'Espanya "aquí fué Ripoll" al destruir la nostra vila.

Ha millorat la perceció de la vila, la capitalitat, la culturalitat... amb les inversions i la gesta d'aquests darrers 7-8 anys ? NO

Em reitero el dit a la primera part. Un Ripoll Millor és possible, hi crec i hi treballo per aconseguir-ho. Us hi apunteu ?

Possiblement no serà -com deia- el Ripoll de les grans inversions ni els grans projectes (per què no hi haurà més diners i caldrà tornar els prèstecs), però sí un Ripoll pensant en el dia a dia, i en el demà dels ripollesos i ripolleses. Un Ripoll pensant en els barris, en fer més agradable la vida, pensant en generar confiança i autoestima, ajudar als que emprenen en tots els sentits, amb iniciatives empresarials i culturals, comercials i socials, pensant en els joves i en els grans, en els petits i en els que treballen, en els que creen ocupació i en els que volen gaudir de serveis i oferta. I moltes vegades no és qüestió de més o menys diners, és qüestió de tenir clar en què gastar-los per tal que siguin generadors i productius, multiplicadors..., i en imaginació i creativitat, i en suma de complicitats, i ...






20/1/11

Un Ripoll millor (1)

No puc pas negar que l'actual equip de govern haurà fet aportacions a la vida ripollesa al llarg dels darrers set anys i escatx. En les properes setmanes i mesos assistirem encara a la inauguració dels nous espais per a entitats culturals a l'antic edifici de Matrix (el que en dèiem l'Illa Cultural de Ripoll), el nou pavelló triple esportiu de l'avellaneda, el Centre de Tecnificació Esportiva de l'avellaneda, l'espai per a joves i per a entitats juvenils a l'edifici de l'antiga biblioteca Lambert Mata, la sala d'art i espai polivalent inferior de la plaça de La Lira, el nou Museu de Ripoll a Can Budallers, el carrer Pirineus i la Plaça Gonçal Cotrina, el centre d'interpretació Terra de Comtes a la capella de La Congregació ... que es sumaran a la plaça coberta de La Lira, la passera de La Lira, la reforma de les places Sant Eudald i Gran i carrers adjacents del barri vell, els enderrocs d'edificis al sector del Carrer Trinitat, les naus per a emprenedors de La Barricona ... i a d'altres actuacions de les administracions superiors com el centre d'acollida turística CAT, la millora de les travesseres urbanes de la Crta. de Sant Joan, Carrer Doctor Raguer, Carretera de Ribes, Carrer Berenguer el Vell i Carretera de Barcelona, reformes al Reial Monestir de Santa Maria...

Tampoc es pot negar que el volum d'inversió pública a Ripoll els darrers anys haurà estat el més elevat de la història ripollesa, així com el volum de subvencions rebudes i de prèstecs demanats. El fet és que en aquests anys haurem passat de pagar a les entitats bancàries la quantitat anual de 737.230 € l’any 2.005, a 1.268.930 € l’any 2.011; un increment de 531.700 € per any que es perllongarà com a mínim en els propers quatre o cinc anys i que a més serà una quantitat sensible a futures previsibles puges de l'euribor. I finalment no puc negar que amb totes aquestes xifres és qüestionable i dubtós si Ripoll disposarà de suficients diners per al manteniment i funcionament de tots els nous equipaments i serveis que s'inauguren...

El que sí que crec que és opinable i discutible és el destí d'algunes de les inversions realitzades, principalment les relacionades amb La Lira que superen els quatre milions d'euros si comptem des de l'inici de la seva compra en època de l'alcalde Piella. I també considero discutible el seguiment realitzat de les diferents obres per part de l'equip de govern, doncs s'han produït importants desviacions pressupostàries a l'alça en la majoria d'aquestes (biblioteca, la Lira, Barricona, plaça Gran...).

En qualsevol cas, com a ripollès, la pregunta que toca fer-se és si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) ha canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà d'aquestes actuacions i inversions. Si -tenint en compte l'época de crisi que ens ha tocat passar- s'han realitzat les inversions i actuacions més assenyades i que persegueixin una millora social i econòmica, si s'han donat suficients facilitats a les iniciatives de creixement i implantació d'empreses, si s'ha prioritzat bé allò que els vilatans considerem primordial.

En aquest sentit jo sincerament penso que no, i que és possible un Ripoll Millor. Un Ripoll sensible a les necessitats reals dels ripollesos, que prioritzi la feina i l'habitatge, la millora i manteniment dels barris, la participació dels vilatans, l'esport, la cultura, la projecció externa de Ripoll, el comerç de proximitat, el jovent, el suport a les associacions i entitats, un ajuntament que respongui...

Jo crec en un futur millor per Ripoll. Un futur que no passarà per acometre noves grans inversions sinó per solucionar i millorar el dia a dia i el demà dels ripollesos, de les seves entitats i associacions, de les seves empreses... (continuarà).

8/1/11

Ajuntament "low cost" 2011

De forma gairebé miraculosa hem passat d'invertir milionades d'euros els darrers anys a quedar-nos en poc més de 0,4 milions per aquest 2011 i tot encara gràcies als ingressos de la venda de la parcel.la de La Barricona.

De la mateixa forma, el pressupost ordinari es manté miraculosament amb una variació mínima del 1%; i això malgrat la minva d'ingressos per transferencies de l'estat, per impostos de construcció, IAEs... la puja de més del 9% de la tarifa elèctrica i l'obertura dels nous "serveis" i equipaments gestada al llarg d'aquests 7-8 anys : La Lira i el seu espai d'art inferior, els edificis annexos a la Biblioteca Lambert Mata destinats a entitats culturals, l'escola de música i l'escola oficial d'idiomes a l'edifici dels Salesians, el nou espai per a joves a l'antiga biblioteca, el nou pavelló triple esportiu, el nou centre de tecnificació esportiva, el nou Museu de Can Budallés, el nou CAT (centre d'acollida turística)...

És a dir, que aquest 2011 es consolidaran tot un seguit de nous equipaments i serveis que suposaran despesa ordinària municipal, mentrestant el pressupost municipal no ho reflexa; tot i que han eliminat el contracte amb la càmera del temps de TV3, es rebaixen els ajuts a les famílies amb fills escolaritzats a la llar d'infants, s'ha sortit del consorci Localret (de noves tecnologies aplicades al món municipal) i del consorci Xatic (xarxa de turisme industrial), s'han reduït algunes places d'auxiliar administratiu, s'ha reduït el contracte de manteniment de jardineria i es mantindrà el cost del contracte de neteja (malgrat els nous edificis i equipaments en funcionament !)... entrant en un ajuntament de funcionament low cost.
I tot això malgrat l'espectacularitat del nou sistema d'il.luminació a la nova Plaça de La Lira. Un sistema altament "eficaç" doncs la plaça roman a la penombra mentres els lúmens es difonen cap al cel !!! incomplint en una nova construcció de forma ben aparent -i suposo que fehacent- la Llei 6/2001 de 31 de maig d'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i altres normatives posteriors que li són d'aplicació en un edifici públic.

I tot aquest malbaratament energètic -i lumínic- a desgrat de la puja de la tarifa elèctrica per aquest any 2011. De fet de forma inexplicable, la partida de despesa elèctrica del pressupost municipal en lloc d'augmentar, es redueix un 5%, tot i l'increment de tarifa i l'entrada en funcionament dels nous edificis i equipaments dalt esmentats. Potser no podrem encendre més els llums a partir del juny o potser haurem d'obrir l'enllumenat municipal dia sí i dia no com el funcionament previst pel nou pavelló triple esportiu que només obrirà 3 dies a la setmana i els dissabtes alterns que hi hagi competició.

Com deia l'amic Creixans, no es pot ser de baix cost i pretendre tenir el millor cotxe !!! és com aquell que es compra un Porsche i després només el pot treure un diumenge cada quinze dies perque no li queden més diners per posar la benzina, i per pagar l'assegurança i l'impost municipal, i el manteniment, i el desgast de pneumàtics i netejar-lo després de la sortida... gairebé sembla el que ha passat a Ripoll els darrers anys amb les inversions algunes de gran volum i dimensió, com La Lira: totes comporten manteniment i major despesa, no n'hi ha cap de "productiva", i amb els diners que cal retornar als bancs i caixes en forma de capital i interessos no en queden per fer funcionar l'ordinari del municipi.

L'excepció potser serà el flamant nou centre de Tecnificació Esportiva que annexe al nou pavelló triple esportiu de l'Avellaneda, ha reconvertit una mica la seva principal missió de formar l'èlit esportiva de joves de competició cap a l'obertura al públic ripollès d'un flamant nou gimnàs amb sala de màquines, sauna... i no sé quins serveis més, pels quals es contempla en el pressupost 2011 ingressar uns 90.000 euros. No sé si els gimnassos privats estaran gaire contents amb aquesta iniciativa; en tot cas continuo pensant que la gestió municipal i amb diners públics no ha de tenir per missió fer la competència d'aquella oferta existent a Ripoll fruit de la iniciativa privada.

Bon any ! Un Ripoll millor és possible.