Ripollès Líders 2011

ELS PREMIS LÍDERS I LA COHESIÓ COMARCAL

fa un any, Corisa Media grup va crear els premis Líders amb la voluntat de premiar i reconèixer a persones o a col·lectius que d’una manera o altra haguessin contribuït a potenciar la nostra comarca. La iniciativa va tenir un gran èxit, amb la presentació de 120 candidatures i una gran participació per part dels votants. Enguany, en la seva segona edició, les 45 candidatures presentades han sumat prop de 30.000 vots, una xifra gens menyspreable en una comarca que té poc més de 26.000 habitants.
I és aquí on voldria anar a parar, a parlar de l’esperit de comarca. Sembla que quan es parla de potenciar les comarques es fa tan sols una llista de millora d’infraestructures –que evidentment també s’ha de fer-, però jo voldria anar més enllà. En un món cada vegada més individualista, estic convençut que ens cal urgentment buscar espais de col·laboració, és important crear un projecte comarcal comú, hem de sumar esforços entre pobles per promoure activitats i augmentar la cooperació. I això també s'aconsegueix amb iniciatives com la dels premis Liders del Ripollès.

Les comarques no són només un seguit de pobles més o menys propers geogràficament, sinó que hi ha quelcom intangible que ens hauria d’unir. La comarca som les persones; les milers de persones de tots i cadascún dels pobles; persones anònimes i persones que transcendeixen, voluntària o involuntàriament. Algunes d'aquestes persones avui són candidats/tes i finalistes d'aquests premis Lider 2012. Enhorabona a totes aquestes persones, empreses i entitats per la tasca que fan dia a dia.

Sota aquest esperit, tots junts hauríem de voler i hauríem de ser capaços de trobar continguts i plantejaments comuns que ens puguin satisfer i potenciar com a ripollesos/es del Ripollès. I ho demano conscient que no és fàcil ajustar els interessos de tots plegats, només ens cal fer una petita reflexió: des de Madrid es lamenten dels dictats imposats per Europa, des de Catalunya ens queixem del centralisme de Madrid, des de les capitals de comarca protestem pel centralisme de Barcelona, i des dels pobles de les comarques sovint es queixen del centralisme de la seva capital comarcal...

Des d’aquest punt de vista, Corisa media grup i els seus mitjans de difusió han fet des dels seus inicis una gran contribució a “la causa” comarcalista del Ripolles, el seu projecte empresarial és i ha estat d’àmbit comarcal. Mai s’ha plantejat si la notícia era menys important perquè sorgís del poble més petit del Ripollès. Tots els esdeveniments tenen un espai informatiu en els seus mitjans i són tractats amb seriositat i consideració.

La creació dels premis Líders va en la mateixa direcció, al reconèixer les 11 iniciatives, tan se val d’on siguin les persones, les empreses o les institucions. Tothom pot proposar-les i igualment tothom pot votar-les.

Així doncs vull agrair i felicitar públicament a Corisa media grup la seva idea i la seva iniciativa, desitjo que tingui èxit any rere any i que un cop més contribueixi a què conjuntament sapiguem valorar i estimar totes les iniciatives personals, empresarials, associatives o institucionals que representen la riquesa i la diversitat dels nostres pobles i del nostre Ripollès a través dels nostres “líders”.

Carta als Reis

Benvolguts reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar,

Tots els ripollesos i ripolleses estem molt contents de rebre-us un cop més a la nostra vila, és un gran honor tenir-vos aquí. Sabem que esteu molt enfeinats, i tot i així heu vingut per rebre les cartes i les peticions dels nens i nenes de Ripoll, i els que estan aquests dies a Ripoll. També suposo i espero que també ens portareu alguna cosa als més grans, pares, mares, avis, àvies, besaris i besàvies...

Us haig de dir estimats reis Mags que gairebé tots els nens i nenes de Ripoll s’han portat força bé aquest any, si més no aquests últims dies... per tant us demano tots ells rebin algun regal de part vostra.

Com a alcalde de Ripoll també haig de fer-vos algunes peticions en nom de tota la ciutadania. Hem tingut un any una mica difícil, i tot i que sou reis mags, ja sé que no podeu resoldre tots els problemes del món i del nostre poble, però de tota manera per demanar que no quedi:

Us demanem per sobre de tot feina a Ripoll. Un lloc de treball digne per a tothom.

Ens agradaria també poder tenir la doble via de ferrocarril... i si això no és possible... que almenys els trens siguin una mica més puntuals i que ens posin els vagons nous que ens van prometre per aquest any.

Us demanem també que ens arreglin l’entrada a Ripoll per la C-17, us agraïm que aquest any ens hagueu portat els 4 carrils fins a Ripoll, ens han anat molt bé... però si poguéssiu fer-nos de mitjancers aniria bé que ens acabessin de fer les obres fins a l’entrada del poble per fer-la més digna però sobretot més segura.

Us demanem que ens concediu a tots perseverança, pau, paciència i solidaritat... i que en aquests temps difícils siguem capaços d’ajudar-nos els uns als altres amb generositat.

Per la nostra part ens comprometem a treballar plegats amb honestedat i rectitud. Volem servir al nostre poble i ens mena una gran il·lusió per complir els somnis dels ripollesos i ripolleses.

Estimats reis, un cop més us donem la benvinguda a Ripoll, porteu regals i joguines als nostres nens i nenes durant aquesta nit, que tingueu molt bon viatge de tornada cap a Orient, i no us oblideu de tornar l’any vinent, moltes gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar!!!

Bon Nadal

Benvolgudes ripolleses i benvolguts ripollesos,

Ha passat mig any d’ençà que tinc l’honor de ser el vostre alcalde, i us puc assegurar que aquest temps ha passat molt ràpid. És cert que aquesta sensació de rapidesa va molt lligada al gran volum de feina feta per tot l’equip de govern i el personal de l’ajuntament durant aquest període de temps.

El mateix dia 11 de juny, dia en que vaig prendre possessió del càrrec, vaig demanar als meus regidors que fessin un esforç molt gran, primer perquè Ripoll no notés cap aturada durant el traspàs de govern, i segon, perquè érem conscients de la situació que trobaríem a l’ajuntament. Calia fer una tasca extraordinària molt important per tal de poder-nos situar en una bona posició de sortida de cara a l’arribada de l’any 2012.

Avui tothom coneix quin és el context econòmic, polític i social actual. Ara tothom és conscient que durant aquests darrers vuit anys hem participat d’una festa que s’ha acabat, però que no s’ha pagat. L’haurem de pagar. Necessitarem, per fer front a aquesta situació, tota la unitat i la complicitat que la societat ripollesa sigui capaç de generar i el vostre ajuntament estarà al vostre costat. Segur que en aquest camí passarem moments molt difícils, però els passarem junts.

És per això que m'agrada repetir un missatge : “encara que a casa no ens sobrin els diners, farem bullir l’olla”. Aquest és l’objectiu que trobareu darrere de tota tasca efectuada per tots els membres del meu equip de govern. Aquesta és la finalitat de cada campanya engegada per cada àrea del nostre ajuntament. Aquesta és la política que CiU farà aquests propers anys.

Estem treballant per tal que Ripoll sigui una vila per viure-hi bé i per a treballar-hi bé. En aquest sentit estem en tràmits per augmentar les activitats que es podran realitzar en els nostres sectors industrials per tal d’oferir noves possibilitats a la creació de llocs de treball; i s’ha rebaixat també el preu del lloguer de les naus de La Barricona en el que ja hi ha dues empreses més. S’estan preparant una sèrie de millores del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per tal d’adaptar-lo a la situació econòmica actual i d’incentivar l’economia.

Perquè tots puguem gaudir de la nostra vila, en aquests mesos Ripoll ha creat el mercadet setmanal al barri de la Carrtera Barcelona, i l’espai de productes ecològics i artesanals en el mercat del dissabte, el qual també s'ha volgut potenciar com un reclam comarcal comercial amb el mercat del vehicle d’ocasió, la Fira del Disc, la Ripineu, la fira del bolet (enguany sense gaires bolets), el Concurs del Cavall Pirinenc, i altres amb les que estem treballant de cara a l'any 2012. També s'han endegat les Tardes de Ball dels diumenges i estem preparant la Capital de la Cultura Catalana per l’any 2013.

Per convertir Ripoll en un punt de referència a Catalunya i al món, s’han acollit esdeveniments esportius com la Copa d'Europa de Seleccions Nacionals de Futbol SalaSub-21, el Campionat de Catalunya de Cotxes Teledirigits, el mes de gener serem punt de control del Rallye Monte-Carlo Historique, els equips d’hoquei CE Vendrell i la selecció de Moçambic així com el Club de Bàsquet Sabadell entre d'altres han fet estades al nostre centre de tecnificació esportiva de l'Avellaneda.

Com veieu l’activitat que s’està generant a Ripoll aquests darrers mesos només té una raó de ser: fer bullir l’olla i fer-ho d’una forma austera conscients de les dificultats econòmiques. I fer-ho cuidant el més petit dels detalls, com posant flors als balcons o traient els “ferros” de la plaça Gran per evitar caigudes, i també amb la mirada posada en un futur prometedor ple de grans i nous projectes. Perquè Ripoll sempre ha aprofitat aquests moments per esdevenir quelcom millor. Però sobretot perquè creiem en Ripoll i en tots vosaltres, i perquè estem convençuts que cal mirar el futur amb l’esperança i amb la convicció que només treballant i esforçant-nos a ser més imaginatius, més creatius, més eficaços assolirem la fita d’esdevenir referents i podrem estar-ne veritablement orgullosos.

Bones festes i feliç any 2012 ! Visca Catalunya i el seu Bressol !

Diada Nacional 11 de setembre 2011

Intervenció durant els actes de celebració de la Diada al Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll

Regidors i regidores del consistori municipal, portaveus i representants de partits polítics, forces de seguretat públiques, institucions, entitats i associacions, ripollesos i ripolleses,

Si bé he tingut oportunitat de ser partícip de la Diada Nacional de Catalunya en diverses ocasions, fos a nivell polític o bé en representació d’algun col•lectiu, enguany la festa té un caràcter especial per ser la primera vegada que m’adreço a la societat ripollesa com a alcalde de la nostra vila mil•lenària.

En una data tan assenyalada com aquesta, no hi ha paraules per expressar les emocions que em transmet el monestir de Santa Maria, símbol de la nació catalana, que acull les restes de personatges que han traçat la història, no només ripollesa sinó també de Catalunya.

Resulta curiós recordar la desfeta militar que va patir el nostre país l’11 de setembre de 1714, en un edifici regentat per una comunitat religiosa, els benedictins, que van decantar-se pel rei absolutista Felip V, que va imposar un model centralista i contrari a les llibertats de que gaudíem els catalans. En el cantó oposat –el perdedor- els ripollesos, gent com tots els que hem aplegat en aquesta basílica, que es decantaren per l’aspirant al tron, l’arxiduc Carles. Ni fet expressament!, la història sempre ens sorprèn amb un nexe d’unió entre el passat i el present.

De fet, m’aventuro a apuntar que tot i que gairebé han passat 300 anys des de la derrota militar, política, cultural i d’identitat, anem camí de sentir en la pròpia pell el que van patir els nostres avantpassats. Aquests dies la llengua catalana, un element bàsic i irrenunciable del nostre país, està en boca de tots i ha esdevingut, un cop més, motiu de polèmica i de tot tipus de controvèrsia. Si retrocedim, o més ben dit, ens obliguen a fer un pas enrere, l’any 1714 i el Decret de Nova Planta no ens quedaran tan lluny. Des del Bressol de Catalunya, panteó comtal, hem de donar exemple i estar al costat d’aquells que lluiten, en el bon sentit de la paraula, des del diàleg i el sentit comú pel bé del nostre país.

Lluny de partidismes polítics, avui és la festa de tots aquells que ens sentim catalans. Sigui quin sigui la nostra procedència, el color de la pell, les creences religioses, hi ha un element que ens uneix, la llengua.

Actes com el que celebrem aquí a Ripoll, o bé en d’altres poblacions i viles catalanes, han de servir per recordar d’on venim, on som i pensar cap on volem anar com a poble. Que aquells que no ens entenen vegin la força d’un poble unit, que tot i els inconvenients, mai, mai serà doblegat.
Com ja vaig dir en aquest mateix marc i amb motiu de l'arribada d'un altre dels símbols de la catalanitat com és la Flama del Canigó; ens podran ofegar fiscalment, ens podran escatimar els recursos dels fons de cooperació local, ens poden amenaçar la llengua... però mai podran oprimir l'esperit i l'ànima d'un poble creat i que ha crescut al recer d'aquestes pedres, d'aquest Monestir i del Comte Guifré, fundador de la dinastia nacional de Catalunya a qui avui hem fet ofrena.

Visca Catalunya !! i visca Ripoll!!

Discurs d'investidura, Ripoll 11 de juny de 2011

Discurs pronunciat durant el Plenari Extraordinari del dia 11 de juny a l'Ajuntament de Ripoll

Foto : Arnau Urgell. Elripolles.info

Bon dia

Regidores i regidors, Sr. Secretari, funcionaris i personal de la corporació municipal, senyores i senyors, amigues i amics, família -la meva i les dels companys regidors- que avui ens acompanyeu, Sr. Eudald Casadesús Delegat del Govern a Girona. (Permeteu-me un record especial també per una part de la meva familia que per motius de salut avui no ha pogut estar aquí, i per la família i amics que ja ens han deixat).

1- En primer lloc vull agrair la confiança depositada pels electors de Ripoll el passat 22 de maig en la candidatura de CiU que tinc l'honor d'encapçalar.

2.- En segon lloc, un agraïment pels que m'heu votat avui com a alcalde i que m'acompanyareu de costat i compartirem responsabilitats en aquesta legislatura, recollint el mandat democràtic majoritari dels ripollesos i de les ripolleses expressat el passat 22 de maig.

3.- En tercer lloc donar la benvinguda i desitjar molta feina i molt d'encert als nous regidors i regidores que s'incorporen en aquesta legislatura, igualment pels que continuen i un especial agraïment per la tasca feta i un record per aquells regidors i regidores que han estat aquests darrers 4 anys a l'ajuntament i que ara no repeteixen.

4.- I en quart lloc -malgrat les nostres diferències polítiques- vull agrair i reconèixer públicament la feina, la dedicació, l'esforç diari, amb els seus encerts i els seus errors que com tothom qui decideix pot cometre... de la Sra. Teresa Jordà durant tots aquests anys com a alcaldessa, com a companya i com a amiga amb qui he compartit reunions, projectes, discussions, acords i desacords; sempre dins la cordialitat.

També em cal agrair públicament les aportacions, il.lusions, inquietuds, crítiques... que molts ripollesos i ripolleses a nivell personal o en nom d'entitats han compartit amb nosaltres -aquests darrers mesos de forma més intensa-, però també al llarg de la legislatura. També un agraïment personal per a tots els companys i companyes que han treballat en el nostre projecte per la candidatura de CiU Un Ripoll millor des de la llista com a titulars o com a suplents i des de la militància i els amics i amigues, amb molta implicació i il.lusió compartida.

Aquests darrers anys el nostre equip ha treballat molt, des de l’oposició amb honestedat, responsabilitat i rigor, fent allò que en tot moment hem cregut que era millor per a Ripoll i amb fidelitat al nostre programa electoral; hem estat al costat de l'equip de govern en allò que compartiem, sense rancúnia i sense sectarisme polític, però també ens hem oposat fermament en tot allò que no consideràvem primordial o idoni per a la nostra vila.

No entraré ara a fer cap resum ni valoració política de si s'ha fet molt o s'ha fet allò que era prioritari aquests darrers anys, de si s'ha acomplert el pacte programàtic d'esquerres, o tampoc dels vint projectes que deien aquesta setmana a la premsa que ens deixen de deures, ni tampoc parlaré de l'endeutament... avui com a alcalde de tots els ripollesos i ripolleses em toca ser el primer a mirar endavant, en positiu i demanar-vos a tots, als regidors i regidores primer, i a les entitats, als vilatans i les vilatanes de sumar tots per un Ripoll millor.

És des d'aquesta nova responsabilitat i compromís que avui assumeixo amb molta il.lusió, amb la responsabilitat que comporta i amb el bagatge de l'experiència enriquidora de 20 anys de regidor, tant a l'equip de govern com a l'oposició, que m'atreveixo a demanar en veu alta, a demanar des d'avui mateix, amb mà estesa als companys regidors d'ERC. del PSC i també al Sr. Xavier Hernandez, de sumar el treball i l'esforç de tots per aconseguir que la comtal vila de Ripoll "Bressol de Catalunya" recuperi i potenciï el fet de ser un referent del nostre país, de ser una capital de comarca on les persones hi puguem treballar i viure bé, una vila on acollim als visitants de prop i de lluny i els oferim els nostres serveis, el nostre comerç, el nostre patrimoni, la nostra història i els nostres nous equipaments, la nostra cultura, el nostre dia a dia i el nostre esdevenir...

I sé, ho sabem bé tots els regidors, que com passa a la major part del nostre país, avui també a Ripoll la principal preocupació de la ciutadania és poder guanyar-se la vida, tenir feina, i que la generació i recuperació d'activitat econòmica permeti compensar i reduir les mesures d'estalvi i contenció que totes les administracions públiques es veuen en la necessitat d'aplicar -començant per l'administració estatal i la seva aportació al finançament des municipis-, mesures d'altra banda gens populars.

Com també reconeixen tots els experts econòmics, ara no és el moment de carregar més pressió fiscal sobre els ciutadans, per això reitero avui el nostre compromís -del grup que encapçalo- i per endavant de no pujar els impostos més enllà de l'increment del cost de la vida i intentar rebaixar alguna taxa durant aquesta legislatura que des d'un punt de vista econòmic se'ns entreveu dificil.

Tots els programes electorals dels diferents grups compartiem fent servir diferents paraules la nostra preocupació i el nostre compromís per aquests quatre propers anys pels temes econòmics i de feina. Nosaltres dèiem que des de l'ajuntament hem de prioritzar i ajudar a fer bullir l'olla en tots els sectors, i aquest serà un dels objectius prioritaris del nostre equip i el meu principal compromís : un suport decidit a les empreses petites i grans, al comerç, al turisme... per ajudar a mantenir i crear llocs de treball : més feina, més vida per Ripoll.

I conseqüentment una de les primeres decisions serà la creació d'una nova àrea dins l'organització municipal, una quarta àrea, que -sense incrementar costos-, aglutini sota el concepte de Projecció Econòmica tots els esforços municipals de promoció de sòl i sostre empresarial, formació, ajuts a emprenedors, fires, mercats, comerç, turisme i promoció exterior de Ripoll,... una àrea que es coordinarà i sumarà sense duplicitats amb les institucions privades i públiques que treballen per aquests objectius compartits. Companys regidors d'aquesta legislatura que comencem us torno a oferir la mà estesa per treballar plegats, per sumar per un tema que supera les barreres polítiques, un tema de poble.

Tenim reptes importants davant, com deia la Sra Jordà en el seu discurs, a tocar.

Un primer repte serà l'any 2013; que com sabeu, Ripoll serà la Capìtal de la Cultura Catalana; una nova i estratègica oportunitat per resituar Ripoll, bressol de Catalunya al món des de la vessant cultural i en el sentit més ampli de la paraula. Una altra oportunitat per sumar tots plegats, corporació municipal, entitats i ripollesos i ripolleses, fins i tot ripollesos i ripolleses que resideixen fora però que porten la seva vila al cor; en un projecte que ha de superar totes les possibles discrepàncies polítiques. Us demano també d'implicar-vos i treballar plegats per passar amb nota molt alta aquesta prova de foc; i n'estic segur que ho farem com ja ho varem fer tots en celebracions com els 1100 anys del Comte Guifré, el mil.lenari del Papa Gerbert, el pubillatge de la Sardana 2003 o l'Any Oliba 2008.

I un segon repte el tenim davant. Ho esmentava també el Sr. Enric Perez en la seva intervenció. Aquestes properes setmanes s'obrirà el desdoblament de l'arteria rodada que ens connecta amb l'àrea de Barcelona. El desdoblament de la C17 culmina una llarga reinvindicació històrica del territori i un munt de compromisos d'inversió dels successius governs de Catalunya dels darrers 30 anys, de tram en tram, de pont en pont i de tunel en tunel arribarà finalment a Ripoll i el Ripollès. Aquesta fita trencarà de ben segur una barrera possiblement més psicològica que física de reduir la distància que ens separa, més ben dit que ens uneix, a una de les regions metropolitanes i econòmiques més importants d'Europa, de l'arc Mediterrani i de gran projecció internacional. Necessitem NECESSITEM en majúscula que aquest fet esdevingui un revulsiu per a la nostra vila, un revulsiu per captar activitat econòmica, habitants, turisme... en definitiva + feina i + vida per Ripoll.

I sense renunciar -malgrat ser conscients que el país no té en aquests moments capacitat d'inversió en moltes noves infrastructures- en cap cas a continuar reivindicant el projecte i l'execució de la millor solució de variant que permeti evitar el trànsit rodat i molest per Ripoll, i exigint l'enllaç ferroviari àgil, ràpid i freqüent, de doble via fins a Ripoll, com a mitjà de transport més sostenible i segur que ens connecti amb Barcelona, el Vallés i Osona; i ens interconnecti amb el tren de gran velocitat europeu, el port i l'aeroport, ... tot l'anell d'activitat econòmica metropolità.

I per descomptat encara tenim molts més reptes :

• arreglar temes puntuals de l'actual Planejament que limiten la generació d'activitat econòmica, és altament preocupant que la premsa escrita reculli que empreses ripolleses per manca d'espai traslladin fora de Ripoll i el Ripollès la seva producció.



• Reordenar espais que com a la Crta. de Les Llosses han acollit des de fa molts anys i acullen encara i esperem que per molts anys activitats empresarials,



• I reconsiderar temes que l'actual perspectiva de creixement inmobiliari converteixen en inviables respecte el que s'havia planificat aquells anys 2005-2007 en plena efervescència econòmica i creditícia, com el sector del Pla de Santa Magdalena o de la Preparación Textil. Aquí per aquest espai és on situem una proposta agosarada, un projecte a mtjà i llarg termini, que combini l'habitatge amb l'activitat econòmica, l'emprenedoria amb la promoció firal de la nostra vila, l'aparcament i l'aprofitament de l'entorn natural del Parc Temàtic Botànic de la Devesa del Pla. Diu la dita -com també deia el Sr. Enric Perez- que aquell que no té somnis ni ambicions mai s'atreveix a fer res de diferent ni de nou. Pensem que la nostra vila necessita ambició, com aquesta.

I sense pretendre fer cap repàs exhaustiu dels nostres compromisos de programa, sí que faré referència als barris. Seran la nineta dels nostres ulls, volem uns barris nets i per viure bé, estem convençuts que si volem que els ripollesos i les ripolleses ens sentim bé a la nostra vila això comença pel propi carrer i el propi barri. Segurament serà una legislatura de poques grans noves obres però volem que sigui la legislatura de moltes petites actuacions i de detall, de fer un Ripoll més amable i més sensible en allò que primer preocupa a les persones.

Estarem més al costat del comerç, buscarem noves solucions a l'aparcament de proximitat. I apostarem per l'excel.lència en l'educació, pel futur del jovent, per l'oci juvenil i infantil, per l'oferta d'activitats culturals i esportives, oferirem el màxim suport a les entitats i clubs amb la seva participació a través d'ens com la Comissió de Cultura i el Consell Municipal de l'Esport, i procurarem que cada mes s'organitzi una activitat cultural, firal o festiva de referència que atregui visitants, que portin vida a Ripoll...

Tenim quatre anys per endavant, un programa replet de moltes idees -moltes de les quals no costen diners-, aportem molta il.lusió -començar sempre il.lusiona-, una ferma voluntat de mirar endavant i no endarrera, de fer treballar al màxim tots els nous equipaments que aquests anys anteriors s'han obert sota el mandat de l'anterior equip de govern, fent els deures, com ens deien, però també aportant canvis, innovació, creativitat, esforç, compromís i treball per un Ripoll millor, un Ripoll amb més feina i més vida.

I per anar endavant Compto, comptem, amb tots vosaltres, regidors i regidores, entitats, vilatans i vilatanes; hi compto amb la mà ben oberta, sense rancúnies, pensant únicament en un millor Ripoll per nosaltres i pels nostres fills.

Gràcies. Visca Ripoll. Visca Catalunya.

Jordi Munell
Ripoll, 11 de juny de 2011

Qui pujarà els impostos ?

TOT I EL FORT ENDEUTAMENT CONEGUT DE L’AJUNTAMENT DE RIPOLL, NO APUJAREM ELS IMPOSTOS ALS VILATANS “PER QUE ARA NO ES EL MILLOR MOMENT”

Jordi Munell, l'alcaldable de Ripoll per CiU ha volgut tranquilitzar així als ripollesos davant la por i la preocupació manifestades per molts vilatans durant les reunions mantingudes per CiU al llarg de la campanya i la precampanya electoral amb associacions, comerços, empreses....., per la possible puja de Impostos (IBI, IAE,...) desprès de les properes eleccions municipals del dia 22 de maig, degut al fort endeutament generat per l’actual equip de govern (ERC i PSC).

Jordi Munell ha assegurat que si surt elegit alcalde, complirà el seu programa electoral i no apujarà els impostos, si no que es buscarà altres formules per fer front al deute actual, sense tocar la butxaca dels vilatans. Ha apuntat mesures d'estalvi des de l'administració municipal com reintegrar serveis municipals ara dispersos, reduir les retribucions dels càrrecs electes, reduir algunes aportacions a administracions o ens externs de l'ajuntament o fer un seguiment i control exhaustiu de les obres públiques per reduir al màxim les desviacions a l'alça.

L'alarma de la possible puja de la pressió fiscal també ha saltat a l'opinió pública davant les noticies com la publicada al diari econòmic EXPANSION del passat dia 9 de maig, allà afirmen que els ajuntaments endeutats es veuran abocats a pujar els impostos per recaptar més i que molts assessors d’alcaldes consultats per aquell diari varen assegurar que molts consistoris ja preparen la puja del IBI si guanyen l’alcaldia de cara al proper any, ja que els mesos posteriors a les eleccions són els més apropiats per portar a terme les mesures més impopulars, doncs causen menys impacte sobre el futur vot, que si es realitzen abans de les eleccions. En molts ajuntaments la despesa facil, la inversió subvencionada i l'esperit de la bonança econòmica han suposat un endeutament agreujat per un desajust entre els ingressos i les despeses, i en molts municipis s’haurà de suplir amb una pujada de impostos i actualitzant els valors cadastrals dels IBI per recaptar molt més.

A Ripoll, l’elevat endeutament conegut i els comentaris apareguts en diferents mitjans de comunicació, estan generant por als vilatans, per una probable pujada dels impostos, per part dels partits que governin desprès de les eleccions municipals. Jordi Munell com a alcaldable per CiU, ha volgut reafirmar que es compromet a no apujar els impostos “PER QUE ARA NO ES EL MILLOR MOMENT”.

Acte final, divendres 20 de maig

Acte Diàlegs amb ciutadans, 6 de maig a la Sala Graells

Una setantena de persones varen seguir l'acte celebrat aquest divendres dia 6 a la Sala Graells de Ripoll, amb la participació de Santi Llagostera, arquitecte i urbanista, Montsina Llimós, professora, Ivana Carrión, administrativa i Miquel Vivas, metge, exposant públicament i a Jordi Munell la seva resposta a la qüestió : què li demanaries al proper ajuntament de Ripoll ?

Divendres 8 d'abril, presentació al Teatre Comtal

Discurs amb motiu de l'acte de presentació dels caps de llista per CiU per a les eleccions municipals del 22 de maig, al Teatre Comtal de Ripoll.

Benvingudes, benvinguts

Gràcies per acompanyar-nos, en nom de tots els candidats del Ripollès, alcaldables, regidors i regidores, famílies, gràcies també a elles, a les nostres famílies pel temps que ens permeten manllevar d'estar amb elles i pel seu suport. Gràcies per la feina feta al llarg d'aquests anys a tots els regidors i regidores que no repetireu però que estareu al nostre costat, fent-nos escalf, suport i consell...

I gràcies finalment Eudald, Gràcies Oriol per estar al costat del món municipal de CiU al Ripollès.

Benvinguts a Ripoll, amics i amigues d'arreu de la comarca, com des de fa segles que es fa i es feia per la Fira de les 40 hores, a les 40 hores que culminàven aquest cicle de quaresma i que al llarg dels anys varen despertar les inquietuds comercials, del bescanvi i de la venda... aprofitant la primera sortida després dels llargs mesos de l'hivern...

Per cert, una FIRA DE LES 40 HORES que mereix un nou impuls, com el que varem donar-li l'any 1999 amb la professionalització de la seva gestió comercial... i que fins avui ha continuat però li cal ja un cop d'idea nova, una aposta amb ambició... per què no somniar amb un recinte firal permanent... diuen que el que no somnia mai farà res de diferent... i que el perill dels somnis és que es compleixin i jo somnio en un Ripoll millor, com tots nosaltres en un Ripollès en positiu, millor. Perquè no somniar amb una promoció conjunta de tota l'oferta firal i comercial del Ripollès, unes i altres es complementen de ben segur i la persona que fa cap a la nostra comarca, la visita de cap a cap...

Tots els que estem aquí, i molts dels que esteu aquí afrontarem un repte difícil de tirar endavant els nostres pobles i la nostra comarca en una situació complexa econòmicament i social, però ho fem amb il.lusió, amb ganes, amb idees, amb empenta... com ha estat sempre des de la gent de CiU. Amb actitud oberta i dialogant, propers a les persones... i fins al final ! no com alguns regidors i regidores que segur tots coneixeu d'altres formacions que fa temps que han tirat la tovallola... i a més mirant lluny, no només per a les eleccions del 2016... mirant el futur millor per cadascún dels nostres pobles i de la nostra comarca.

Tenim davant nostre noves oportunitats, potser la principal és l'arribada del desdoblament de la C17 fins al Ripollès, però també ho és un ferrocarril àgil cap a l'àrea metropolitana,... dues infrastructures que ens situen a 1 hora d'una de les àrees metropolitanes més importants del mediterrani, d'Europa i del món. Hem d'aprofitar-nos-en ! Des d'un punt de vista empresarial i de generació de riquesa per l'onada de centrifugació cap a l'interior que afavoreixen les comunicacions, però també per les nostres potencialitats, la qualitat de vida, l'entorn i el paisatge d'aquest nostre territori excepcional, ... i des d'un punt de vista comercial i turístic per la nostra situació pirinenca i per la nostra riquesa cultural, esportiva, de lleure...

A Ripoll ho tenim clar, i a la comarca també; per això des de Ripoll treballarem per Ripoll i per al conjunt de la comarca per posar en solfa tots els nous equipaments i aprofitar el seu potencial d'atracció de turisme, però també per a tenir a punt la capacitat d'atreure i de generar activitat econòmica. Que no es torni a repetir que l'ajuntament o el poum vigent posen impediments constantment a l'ampliació d'empreses o a la ubicació de noves empreses a casa nostra !

O que passin 8 anys sense parlar del polígon comarcal ! Com es diu popularment, posarem a fer bullir l'olla,... el comerç i els serveis només tenen sentit i potencial si les persones ens podem guanyar la vida al territori. Menys persones al territori són menys nens i nenes a les escoles, i això vol dir menys mestres i menys professores i professors.... i l'olla no es fa bullir malbaratant milions d'euros en projectes com la lira, o una palanca damunt el riu Ter, ni fent urbanisme que dificulti el treball de les empreses... ni amb la única filosofia d'aprofitar aquesta i aquella subvenció, ni amb l'estratègia de qui dia passa any empeny...

Una parada menys a la plaça, una merceria menys al carrer, no és només menys riquesa: és menys vida, menys ànima, menys llum -com diu la Magda-. No ens ho podem permetre. Com no ens podem permetre que pleguin molts d’autònoms i que són la veritable xarxa de seguretat de la nostra economia, i que molts cops només demanen més liquiditat o simplement més diligència ens els pagaments de les administracions, amb menys traves administratives. - i que sovint pateixen injustament la dilatació del pagament per part dels ajuntaments com el de Ripoll, que a 31 de desembre devia uns 6 milions d'euros de la partida d'inversions i despesa corrent-

Tot això és possible, s’ha de fer i ho farem. Gairebé sense dir-nos-ho tots els candidats i candidates de CiU al Ripollès ens prenem com a mesura primordial tenir una administració local “amiga”, propera, “amable” el que l'Artur Mas deia "business friendly" amb els qui generen llocs de treball, els qui generen riquesa social i econòmica a casa nostra... També des de Ripoll volem liderar una aposta clara per l’educació, sota la idea de la Vila del Coneixement: Economia, empresa, comerç....

i L’educació és un dels pilars del projecte per a Ripoll. Veiem l’educació com a fet de vida comunitària i com a columna vertebral de la nova proposta de vila. Ripoll ha de recuperar el rumb apostant pels àmbits de l’activitat humana que sortiran reforçats quan el món superi la crisi econòmica actual. Ha d’estar preparada. Quan parlo d’educació parlo de la persona vista integralment. Educació són llars d’infants i són màsters. Educació és universitat, però també és lluita contra l’abandonament de l’ensenyament no obligatori. Educació és reforçar i assegurar la qualitat de les nostres escoles. Educació també són les llengües: que els nostres alumnes esdevinguin multilingües. Educació és fer que els nostres mestres i professors vulguin continuar oferint el millor d’ells mateixos als nostres fills. Perquè el millor que tenen els nostres mestres és el millor que tenim tots nosaltres. Educació és universitat, és recerca i és la transferència tecnològica entre centres d’ensenyament i empresa, convertint-la en una eina bàsica de política econòmica. És també innovació en tots els sectors, també els tradicionals.

En aquesta direcció fa poques setmanes anunciava la proposta ferma de crear una taula permanent sobre l'economia de Ripoll i del Ripollès, assentant a la mateixa els educadors i els empresaris, els autònoms, els comerciants... buscant sinergies i complicitats, pensant en el futur, en la innovació, en els cicles formatius, en l'excel.lència i el reconeixement als estudis, en beques als millors estudiants, en programes comunitaris comènius per a estudiants de secundària...

I avui he triat de parlar d'economia i d'educació, dos temes fonamentals, i per tant avui no us parlaré ni entraré en detalls de les nostres propostes i idees en cultura, en fires, en turisme -el 12x12-, en serveis a les persones, en esports, en barris, en aparcaments, en policia... que volem que facin de Ripoll una vila AMABLE, acollidora, atractiva i que torni a ser per voluntat però també per reconeixement i complicitat, la capital del Ripollès,

Però sí que us parlaré que volem tornar a ser el bressol de Catalunya i de la cultura catalana. Fa segles, Ripoll havia estat el principal focus de creació i pensament a Catalunya i havia fet de la cultura un dels trets definidors de la seva identitat com a vila. L'any 2013, precisament a proposta de CiU Ripoll, Ripoll serà la capital de la cultura catalana.

Proposo una capitalitat conformada en base a moltes influències i orígens, però que ha de perseguir i construir un imaginari col·lectiu i identitari que tingui en el ripollès, en la catalanitat, l'europeisme, l'eix vertebrador de la seva ànima; i per això us hi convido a participar a tots els futurs alcaldes i regidors de la comarca, a tots els vostres pobles !!! La imatge de marca de Ripoll i del Ripollès ha d’esdevenir molt més potent i com a tal l’haurem d’aprofitar, no únicament per organitzar esdeveniments, sinó també per establir relacions comercials, turístiques i empresarials.

Ripoll necessita un canvi de rumb. Més ben dit: necessita recuperar el rumb. Ripoll necessita que un equip nou de persones, agafin el timó i dirigeixin Ripoll amb l’ajut de tota la societat civil, de tots els vilatans i vilatanes, però també amb l'ajuda dels municipis veïns i del conjunt de la comarca. Com deia ahir per televisió el nostre President adreçant-se als catalans és una necessitat urgent demanar una inversió en estalvi per al futur. A Ripoll i al Ripollès també us volem demanar a tots els ripollesos i ripolleses, que deixeu de ser espectadors de la situació i passeu a l’acció per a un Ripoll i un Ripollès MILLOR. Ha arribat l’hora que els ripollesos i ripolleses renovin o recuperin la confiança en la seva política municipal i l'orgull identitari d'un territori bressol de Catalunya. Nosaltres ja hem fet el pas, i tots i cadascún i cadascuna de vosaltres hi esteu convidats a sumar-vos-hi i acompanyar-nos.

Gràcies, bon vespre

El video spot de Campanya Un Ripoll Millor

De nyap a nyap... i tiro per que em toca

Estem visquent uns mesos d'inauguracions i recordatoris d'inauguracions de nous equipaments promoguts per l'Ajuntament al llarg dels darrers 4 anys o més : primer fou la Plaça La Lira, els annexes a la biblioteca, el CAT o centre d'acollida turística, el carrer Pirineus, el nou Pavelló i el seu Centre de Tecnificació Esportiva annexionat, ... aviat tocarà el torn del Museu de Ripoll, l'Escala d'emergència que permetrà evacuar l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola Comarcal de Música, el casal de joves a l'antic edifici de Lambert Mata, la Capella de la Congregació seu d'acollida del projecte Terra de Comtes, o la Sala d'Art Polivalent soterrada de la Lira...

El mur de la ruta del ferro, un altre nyap que atempta contra un element protegit pel Pla General d'Ordenació Urbana de Ripoll

Els contenidors de la Pl. Sant Eudald, situats al fons del sector peatonal, amb la incongruència de l'accés diari de camions de gran tonatge que malmeten i embruten el paviment, i a més sense garantir la imatge dels dies festius; municipi turístic ? o un altre nyap ?

La solució adoptada als guals de la Crta. Sant Joan i Carrer Doctor Raguer, un altre nyap especialment perillós per a les "rodes"

La inauguració recent del nou Pavelló i del Centre de Tecnificació Esportiva l'Avellaneda que acaba essent un gimnàs amb unes màquines de musculació i una sala amb sauna i 2 banyeres que a més no tenen accés per a persones discapacitades.

Ja deia al meu anterior article "Un Ripoll Millor (1)" que ningú negarà que s'han fet coses al llarg dels darrers anys; tampoc ningú negarà la gran arribada de subvencions i prèstecs dels darrers exercicis... i que tots els ripollesos hem de tenir clar que s'ha acabat aquesta pluja de milions que haurà deixat l'ajuntament de Ripoll en un dels seus punts de màxim endeutament de la seva història, i afegir finalment que tots hem d'esperar que no pugi l'Euribor en els propers mesos i anys, cosa que situaria la quantitat a pagar anualment per l'ajuntament en concepte d'interessos als bancs o caixes en una despesa dificilment assumible cada any... doncs actualment ja estan pel voltant dels 700.000 euros.

Entre tanta macro-obra -alguna fins i tot de rang faraònic com la Plaça La Lira- destaca l'aparent manca d'interès -o deixadesa- i de delicadesa per detalls tan importants com aquests que es recullen a les fotografies i que a totes totes cal considerar com a veritables "nyaps" que s'han escapat de les milionàries inversions i del control dels regidors governants... espero i desitjo que abans de finalitzar la legislatura i el mandat de l'actual equip de govern estiguin subsanats, i el que és més important ¡pagats!

Crec que és possible un Ripoll millor !

Els acabats de la Plaça Gran han comportat un greu perill de caigudes als vianants


La il.luminació de la Lira, un projecte de varis milions d'euros llençant llum al cel ...

El Centre d'Acollida Turística CAT va rebutjar una opció de recuperació patrimonial i històrica...


La recollida d'escombraries, la seva puja del 147% en els darrers anys no
es veu justificada en cap millora del servei, degradant la imatge cmercial
i turística de la vila els caps de setmana.


La preservació del llegat Lambert Mata, un tema altament preocupant !

La plaça Gran presenta greus deterioraments abans de la seva inauguració...

Des de la finalització de les obres totes les places del centre comercial de Ripoll presenten
un estat de provisionalitat en els detalls d'acabat i d'imatge.

http://www.ripollmillor.cat/

lectura poètica al Cafè de Lletres, La Taverneta

Lectura del poema "el poble" de Miquel Martí i Pol al Cafè de Lletres, genial iniciativa cultural de La Taverneta de Ripoll.Foto : Fran Barroso

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secretsi els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

Ara fa 25 anys...

El SAC (Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració) fa 25 anys.

Aquests dies es cumpleixen els 25 anys de la gran nevada que va paralitzar el país i el va deixar sense electricitat. Aquells dies, els voluntaris de la nova entitat Servei Altruïsta d'Auxili i Col.laboració (SAC), l'ens precursor del voluntariat de Protecció Civil a Ripoll i comarca, varen realitzar els seus primers serveis ajudant a normalitzar la situació després de la nevada.

El servei més reconegut fou l'arribada a Vallfogona de Ripollès al migdia del dia 31 després de romandre 3 dies incomunicada, amb gent atrapada i persones amb necessitats de medicaments i atenció mèdica. Es va realitzar l'evacuació des d'una casa propera al nucli d'una persona malalta, primer portant-la a peu en llitera, i després en el Land Rover del destacament de Trànsit de la Guardia Civil de Ripoll.

La imatge mostra la recta d'entrada a Vallfogona amb els vehicles fletats per a l'ocasió, un Land Rover de l'empresa Àrids Franquesa, conduït per Pere Orri, un Land Rover del Sr. Ramon Berbel, i el Seat 600 dels membres del SAC amb Joan Vilardell i Jordi Munell, en comunicació via ràdio amb la base de Ripoll. Davant hi anava un camió amb turbina llevaneus del MOP i el Land Rover de la Guardia Civil de Trànsit amb el Caporal Narciso Guerrero.

La segona imatge mostra una de les primeres col.laboracions en tasques de seguretat i comunicacions dels populars trials que organitzava el Ripoll Motor Club.

Un Ripoll Millor (i 3)

No pretenia elaborar cap tercera part de les reflexions públiques sobre el convenciment que un Ripoll Millor és possible.

Però aquests darrers dies m'han arribar encara més situacions d'aquelles que "clamen al cel" i per a les quals l'actual equip de govern municipal no sembla estar prou amatent o sensibilitzat.

Una ens tornar a tocar la pela, la feina... allò que els ripollesos i ripolleses considerem una de les prioritats segons les primeres enquestes que ja estem rebent a CiU Ripoll des de la setmana passada. És el cas d'un petit empresari ripollès, innovador, que exporta productes ripollesos i volia ampliar recentment les seves instal.lacions, va sol.licitar permís municipal i la resposta -després de varis mesos del ja tradicional i cansí com una cançó enfadosa sísí i nono-, li arriba en forma de Decret al Plenari d'aquest mes de gener :

DESESTIMAR la sol•licitud de llicència d’obres per a l’ampliació de l’edificació existent del XXX, en tractar-se d’un sector de sòl urbanitzable delimitat, pendent del desenvolupament del sector, que està subjecte a un Pla Parcial Urbanístic segons el POUM aprovat el 2008; i suspendre provisionalment, com a mesura cautelar les obres que es realitzen a XXX, consistents en la construcció d’una estructura metàl•lica, atès que s’estan executant
sense llicència...

Us sóna aquest argument ? (vegeu l'article Un Ripoll Millor (2)) més avall, el mateix que afectava al petit emprenedor que pretenia dinamtzar i revulsionar l'oferta turística local amb un establiment hoteler de 3 *** !!!.

L'altre cas, fa referència a unes famílies que volien acollir-se al programa subvencionat d'instal.lació d'ascensors al seu bloc de pisos, i amb l'agravant que algún dels veïns presenta un grau de mobilitat reduït. En aquest cas la resposta municipal, una vegada més després del corresponent sísí, els arriba el nono perquè -oh sorpresa- el seu bloc de pisos està dins un parcel.la de sòl urbà consolidat i tipificat de sòl industrial !!! però que caram hi pinta un bloc de pisos dins un sector industrial urbà "consolidat" ? no serveix o hauria d'haver servit un Pla General d'Ordenació Urbana nou, recent estrenat per a ordenar i arreglar l'urbanisme històric que s'ha consolidat ?

Tot plegat, ens fa pensar que el POUM aprovat el 2008 -amb el vot en contra de CiU- no solucionava problemes urbanístics històrics ni regularitzava situacions que al llarg dels anys s'havien pogut fer. Tal i com ja denunciava en aquells moments el grup de CiU.

Per tant, davant de situacions com aquestes, el govern municipal ha de ser prou ampla de mires i prou conscient i sensible per a solucionar aquells problemes que es plantejen; i si cal sol.licitar modificacions puntuals de l'urbanisme. equivocar-se és de savis, però no saber corregir o rectificar és de rucs.

L'equip de govern "toreja" la prohibició de major endeutament pels municipis...

Reprodueixo les paraules del Sr. Creixans en el Plenari municipal de Ripoll de desembre de 2010, per la seva transcendència i importància.

Per sorpresa de tots, i del grup municipal de CiU, l'equip de govern va organitzar de nou una astúcia per "torejar" la prohibició dels ajuntaments a sol.licitar nou endeutament per al 2011, per part del govern central.

En el cas de Ripoll, per entendre la situació ens hem de remuntar al 2007 i 2008. La història comença quan l’actual equip de govern (ERC i PSC), amb els imports previstos d'ingressar fruit de les primeres adjudicacions de les vendes de les parcel·les del Polígon Industrial “La Barricona”, varen decidir portar a terme diferents actuacions d’inversió durant els exercicis 2007-2008 a compte d'aquells potencials futurs ingressos :

• una part de la Passera peatonal de La Lira: 176.000€,
• sufragar el desviament en el cost de les obres de la Plaça Gran i Sant Eudald de 312.000€,
• l'expropiació del solar pavelló-Centre Tecnificació Esportiva : 254.985€,
• la rehabilitació del Fortí de l’Estrella: 135.951€
• ...

Com que aquestes vendes de les parcel·les no es varen acabar realitzant, i davant dels problemes de tresoreria existents en haver fet ja les inversions sense tenir els diners, i havent exhaurit totes les possibilitats de resoldre el problema, en el plenari del mes de Juliol de 2.009, l’actual equip de govern (ERC i PSC) al·legant que “en el benentès que hi ha uns béns propis que ho avalen (les mateixes parcel·les)” varen aprovar un crèdit pont, per import de 1.181.064.-€, amb el compromís davant plenari, que una vegada venudes aquestes parcel·les es liquidaria la totalitat del crèdit pont. El grup municipal de CiU hi varen votar en contra. Aquest crèdit s'afegia -per sorpresa- a l'endeutament ja existent i a l'endeutament previst per a les inversions del 2009 dins el pressupost 2009. Per justificar-ho tant l'informe de tresoreria com la intervenció del regidor d'hisenda sempre parlaven del concepte "crèdit pont" o temporal fins a materialitzar els ingressos de la venda de les parcel.les de La Barricona.

El passat mes de desembre de 2010 es varen vendre la totalitat de les parcel·les del polígon de la Barricona a l'empresa Sodeca.

En el planari del mateix mes de desembre de 2010, davant la indignació i sorpresa del nostre grup municipal de CiU, l’actual equip de govern (ERC i PSC) va aprovar destinar aquests diners a d'altres inversions, en lloc de mantenir el compromís fet en el plenari municipal de 2009 de la liquidació d'un crèdit pont.

Ara el poble de Ripoll s'ha quedat sense les parcel·les, sense els diners ingressats i amb un nou crèdit de 1.181.064€ a pagar en 20 anys. Més endeutament afegit per sorpresa i saltant-se a la torera la prohibició de major endeutament per al 2011 fixada pel govern central com una de les mesures per reduir el dèficit públic de l'estat imposada per la Unió Europea.

Un motiu més per a haver votat en contra del Pressupost municipal de Ripoll 2011.

Un Ripoll Millor (i 2)

Acabava la primera part d'aquestes reflexions públiques preguntant-me com a ripollès si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) havien canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà de les actuacions i inversions afrontades per l'ajuntament governat primer pel tripartit i seguidament pel bipartit.

Independentment de les valoracions partidistes, el que sí que m'encen la sang com a ripollès i com a polític local són els cassos com aquests que il.lustren la pregunta anterior :
1.- aquesta mateixa setmana una persona de Ripoll m'aturava pel carrer i em demanava quan l'ajuntament promouria o facilitaria terreny públic per a la construcció d'habitatge de protecció oficial... la mateixa persona ja m'ho havia demanat l'any 2004 o 2005 !!!

Em deia que té la seva filla i el gendre convivint a casa seva, amb els pares i els avis, doncs amb els sous que tenen no poden accedir als preus de les vivendes lliures i farà set anys que esperen !

quina política d'habitatge s'ha fet aquests darrers anys ? per què no s'ha facilitat terreny públic a l'Incasòl per a promoure habitatge de protecció oficial i per a joves ? Què ho fa que l'ajuntament mantingui des del 2002 una parcel.la buida a Castelladral o un edifici d'habitatges buit al Carrer del Prat ?... és el que deia abans, moltes grans obres i inversions, però sovint allunyades d'allò que els ripollesos i ripolleses necessiten més.

Sabeu que en aquests moments hi ha vàries desenes de parelles i famílies que demanden un habitatge de preu assequible a Ripoll ? que el promig que poden pagar està al voltant del 150.000 euros de compra o un lloguer de 354 euros/mes ? i que l'oferta al mercat immobiliari promig és de pisos de valor 200.000 euros i els lloguers de mitjana 500 euros ? (dades del Pla Local d'habitatge, 2010). S'ha solucionat per tant la problemàtica ? NO

2.- fa poques setmanes que també arriben informacions sobre la iniciativa d'un emprenedor per a tirar endavant una nova oferta hotelera a Ripoll. I quin és el problema ? que el pla general (el famós POUM que va mantenir pràcticament paralitzat l'urbanisme de 2003 a 2008) no permet desenvolupar un sector per fases !

per què no rectifica l'equip de govern i permet que una iniciativa lloable que generaria de ben segur 5 o 6 llocs de treball directes més tots els indirectes i la inversió de construcció... tiri endavant ?

Les noves inversions turístiques, el nou planejament solucionen i faciliten doncs la millora de l'oferta hotelera i la creació de llocs de treball i feina ? NO

3.- El que des de CiU avisàvem ja el 2004 i anys següents que el nou Pla General havia reduït el sòl industrial de Ripoll, ... es va confirmar ara fa pocs dies a l'aparèixer a la premsa que una empresa local semblava haver comprat o estar interessada en unes naus a la veïna comarca d'Osona. La mateixa empresa local que havia presentat (any 2006) diferents propostes i recursos durant la tramitació del nou Pla General per a permetre el creixement i ampliació de la planta. Concretament l'empresa demanava que uns terrenys adquirits per a l'ampliació de les instal.lacions industrials mantinguessin la seva qualifícació com a sòl industrial obtinguda per una modificació puntual de l'anterior planejament. Demanava l'empresa que era la seva voluntat disposar de tot el sòl resultant a l'extrem de les seves instal.lacions i proposava cedir alternativament altre terreny per a espais lliures i vialitat, i mantenir la qualificació d'industrial d'un dels terrenys "per a futures expansions industrials de l'empresa"...

i la resposta de l'equip de govern (febrer de 2008) decebedora en un contexte del necessari creixement i consolidació del teixit empresarial ripollès :

"es desestima la seva proposta, doncs la desqualificacíó del terreny referit com a sòl urbanitzable industrial fou objecte d'aprovació per l'ajuntament en el marc de les solucions generals de planejament que feien referència a la previsió i racionalització de l'ocupació del sòl en funció dels criteris que consten en el mateix document i en els estudis previs del medi natural i de la diagnosi urbanística, en els volums I, II i IV del POUM"

Ha solventat el nou planejament urbanístic de Ripoll la demanda de creixement empresarial i la creació o manteniment de llocs de treball ? NO

Han estat amatents a les necessitats empresarials ? NO

4.- també fa pocs dies em comentava un il.lustre erudit ripollès la seva impressió que altres caps de comarca com Berga, Olot, i ciutats mitjanes com Torelló, Manlleu, Banyoles... ciutadejen mentres que Ripoll cueja !

i em donava suficients arguments : el creixement o menor reducció de població, el creixement o consolidació empresarial malgrat la crisi, la circulació de gent pel carrer passejant i comprant, els serveis, l'oferta cultural... em resumia dient que a Ripoll baixa el pes específic i la capacitat d'atracció que hauria de tenir com a cap de comarca i em demanava que despertessim del mal son a la vila per impedir fer realitat de nou les paraules del Comte d'Espanya "aquí fué Ripoll" al destruir la nostra vila.

Ha millorat la perceció de la vila, la capitalitat, la culturalitat... amb les inversions i la gesta d'aquests darrers 7-8 anys ? NO

Em reitero el dit a la primera part. Un Ripoll Millor és possible, hi crec i hi treballo per aconseguir-ho. Us hi apunteu ?

Possiblement no serà -com deia- el Ripoll de les grans inversions ni els grans projectes (per què no hi haurà més diners i caldrà tornar els prèstecs), però sí un Ripoll pensant en el dia a dia, i en el demà dels ripollesos i ripolleses. Un Ripoll pensant en els barris, en fer més agradable la vida, pensant en generar confiança i autoestima, ajudar als que emprenen en tots els sentits, amb iniciatives empresarials i culturals, comercials i socials, pensant en els joves i en els grans, en els petits i en els que treballen, en els que creen ocupació i en els que volen gaudir de serveis i oferta. I moltes vegades no és qüestió de més o menys diners, és qüestió de tenir clar en què gastar-los per tal que siguin generadors i productius, multiplicadors..., i en imaginació i creativitat, i en suma de complicitats, i ...

Un Ripoll millor (1)

No puc pas negar que l'actual equip de govern haurà fet aportacions a la vida ripollesa al llarg dels darrers set anys i escatx. En les properes setmanes i mesos assistirem encara a la inauguració dels nous espais per a entitats culturals a l'antic edifici de Matrix (el que en dèiem l'Illa Cultural de Ripoll), el nou pavelló triple esportiu de l'avellaneda, el Centre de Tecnificació Esportiva de l'avellaneda, l'espai per a joves i per a entitats juvenils a l'edifici de l'antiga biblioteca Lambert Mata, la sala d'art i espai polivalent inferior de la plaça de La Lira, el nou Museu de Ripoll a Can Budallers, el carrer Pirineus i la Plaça Gonçal Cotrina, el centre d'interpretació Terra de Comtes a la capella de La Congregació ... que es sumaran a la plaça coberta de La Lira, la passera de La Lira, la reforma de les places Sant Eudald i Gran i carrers adjacents del barri vell, els enderrocs d'edificis al sector del Carrer Trinitat, les naus per a emprenedors de La Barricona ... i a d'altres actuacions de les administracions superiors com el centre d'acollida turística CAT, la millora de les travesseres urbanes de la Crta. de Sant Joan, Carrer Doctor Raguer, Carretera de Ribes, Carrer Berenguer el Vell i Carretera de Barcelona, reformes al Reial Monestir de Santa Maria...

Tampoc es pot negar que el volum d'inversió pública a Ripoll els darrers anys haurà estat el més elevat de la història ripollesa, així com el volum de subvencions rebudes i de prèstecs demanats. El fet és que en aquests anys haurem passat de pagar a les entitats bancàries la quantitat anual de 737.230 € l’any 2.005, a 1.268.930 € l’any 2.011; un increment de 531.700 € per any que es perllongarà com a mínim en els propers quatre o cinc anys i que a més serà una quantitat sensible a futures previsibles puges de l'euribor. I finalment no puc negar que amb totes aquestes xifres és qüestionable i dubtós si Ripoll disposarà de suficients diners per al manteniment i funcionament de tots els nous equipaments i serveis que s'inauguren...

El que sí que crec que és opinable i discutible és el destí d'algunes de les inversions realitzades, principalment les relacionades amb La Lira que superen els quatre milions d'euros si comptem des de l'inici de la seva compra en època de l'alcalde Piella. I també considero discutible el seguiment realitzat de les diferents obres per part de l'equip de govern, doncs s'han produït importants desviacions pressupostàries a l'alça en la majoria d'aquestes (biblioteca, la Lira, Barricona, plaça Gran...).

En qualsevol cas, com a ripollès, la pregunta que toca fer-se és si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) ha canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà d'aquestes actuacions i inversions. Si -tenint en compte l'época de crisi que ens ha tocat passar- s'han realitzat les inversions i actuacions més assenyades i que persegueixin una millora social i econòmica, si s'han donat suficients facilitats a les iniciatives de creixement i implantació d'empreses, si s'ha prioritzat bé allò que els vilatans considerem primordial.

En aquest sentit jo sincerament penso que no, i que és possible un Ripoll Millor. Un Ripoll sensible a les necessitats reals dels ripollesos, que prioritzi la feina i l'habitatge, la millora i manteniment dels barris, la participació dels vilatans, l'esport, la cultura, la projecció externa de Ripoll, el comerç de proximitat, el jovent, el suport a les associacions i entitats, un ajuntament que respongui...

Jo crec en un futur millor per Ripoll. Un futur que no passarà per acometre noves grans inversions sinó per solucionar i millorar el dia a dia i el demà dels ripollesos, de les seves entitats i associacions, de les seves empreses... (continuarà).

Ajuntament "low cost" 2011

De forma gairebé miraculosa hem passat d'invertir milionades d'euros els darrers anys a quedar-nos en poc més de 0,4 milions per aquest 2011 i tot encara gràcies als ingressos de la venda de la parcel.la de La Barricona.

De la mateixa forma, el pressupost ordinari es manté miraculosament amb una variació mínima del 1%; i això malgrat la minva d'ingressos per transferencies de l'estat, per impostos de construcció, IAEs... la puja de més del 9% de la tarifa elèctrica i l'obertura dels nous "serveis" i equipaments gestada al llarg d'aquests 7-8 anys : La Lira i el seu espai d'art inferior, els edificis annexos a la Biblioteca Lambert Mata destinats a entitats culturals, l'escola de música i l'escola oficial d'idiomes a l'edifici dels Salesians, el nou espai per a joves a l'antiga biblioteca, el nou pavelló triple esportiu, el nou centre de tecnificació esportiva, el nou Museu de Can Budallés, el nou CAT (centre d'acollida turística)...

És a dir, que aquest 2011 es consolidaran tot un seguit de nous equipaments i serveis que suposaran despesa ordinària municipal, mentrestant el pressupost municipal no ho reflexa; tot i que han eliminat el contracte amb la càmera del temps de TV3, es rebaixen els ajuts a les famílies amb fills escolaritzats a la llar d'infants, s'ha sortit del consorci Localret (de noves tecnologies aplicades al món municipal) i del consorci Xatic (xarxa de turisme industrial), s'han reduït algunes places d'auxiliar administratiu, s'ha reduït el contracte de manteniment de jardineria i es mantindrà el cost del contracte de neteja (malgrat els nous edificis i equipaments en funcionament !)... entrant en un ajuntament de funcionament low cost.
I tot això malgrat l'espectacularitat del nou sistema d'il.luminació a la nova Plaça de La Lira. Un sistema altament "eficaç" doncs la plaça roman a la penombra mentres els lúmens es difonen cap al cel !!! incomplint en una nova construcció de forma ben aparent -i suposo que fehacent- la Llei 6/2001 de 31 de maig d'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i altres normatives posteriors que li són d'aplicació en un edifici públic.

I tot aquest malbaratament energètic -i lumínic- a desgrat de la puja de la tarifa elèctrica per aquest any 2011. De fet de forma inexplicable, la partida de despesa elèctrica del pressupost municipal en lloc d'augmentar, es redueix un 5%, tot i l'increment de tarifa i l'entrada en funcionament dels nous edificis i equipaments dalt esmentats. Potser no podrem encendre més els llums a partir del juny o potser haurem d'obrir l'enllumenat municipal dia sí i dia no com el funcionament previst pel nou pavelló triple esportiu que només obrirà 3 dies a la setmana i els dissabtes alterns que hi hagi competició.

Com deia l'amic Creixans, no es pot ser de baix cost i pretendre tenir el millor cotxe !!! és com aquell que es compra un Porsche i després només el pot treure un diumenge cada quinze dies perque no li queden més diners per posar la benzina, i per pagar l'assegurança i l'impost municipal, i el manteniment, i el desgast de pneumàtics i netejar-lo després de la sortida... gairebé sembla el que ha passat a Ripoll els darrers anys amb les inversions algunes de gran volum i dimensió, com La Lira: totes comporten manteniment i major despesa, no n'hi ha cap de "productiva", i amb els diners que cal retornar als bancs i caixes en forma de capital i interessos no en queden per fer funcionar l'ordinari del municipi.

L'excepció potser serà el flamant nou centre de Tecnificació Esportiva que annexe al nou pavelló triple esportiu de l'Avellaneda, ha reconvertit una mica la seva principal missió de formar l'èlit esportiva de joves de competició cap a l'obertura al públic ripollès d'un flamant nou gimnàs amb sala de màquines, sauna... i no sé quins serveis més, pels quals es contempla en el pressupost 2011 ingressar uns 90.000 euros. No sé si els gimnassos privats estaran gaire contents amb aquesta iniciativa; en tot cas continuo pensant que la gestió municipal i amb diners públics no ha de tenir per missió fer la competència d'aquella oferta existent a Ripoll fruit de la iniciativa privada.

Bon any ! Un Ripoll millor és possible.

"Bonus" Ripoll

Més de 7.000 milions d'euros és la quantitat demanada pels ciutadans per a invertir en els bonus de la Generalitat, pagaders al 4,75% al cap d'un anys i dos dies... un èxit segons el conseller Castells i una sortida més o menys airosa i passatgera per a una Generalitat que amb la "caixa buida" havia d'afrontar l'acabament d'aquest exercici pressupostari...

A Ripoll, previem també dificultats en els propers exercicis econòmics : la reducció de l'aportació de l'estat als municipis, la reducció dels ingressos fiscals locals i l'elevada quantitat de deute de l'ajuntament que caldrà tornar -amb els interessos corresponents- els propers anys poden acabar d'escanyar i buidar les arques municipals.

Les anualitats 2012 i 2013, pendents de conèixer encara els nous prèstecs que l'actual equip de govern planifiqui per a les inversions del proper pressupost municipal 2011, són les que major pes financer suporten de la història de Ripoll, i per tant vol dir que des del pressupost ordinari municipal haurem de fer front a la major devolució d'interessos als bancs i caixes. D'aquesta forma es reduïrà dràsticament la quantitat de diners del pressupost destinats a les actuacions del dia a dia i funcionament del municipi.

Seguint l'exemple de la Generalitat, qui sap si no podrem també haver de reclamar el seny dels ripollesos i demanar que inverteixin en bonus de Ripoll per a ajudar l'ajuntament a fer front al deute i tirar el poble endavant ?

Una mica d'hemeroteca

Recupero avui un article publicat al desembre del 2005 a El 9 Nou.

5 anys més tard, la temàtica plantejada és completament d'actualitat...

Visita als emprenedors de La Barricona

Representants del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Ripoll hem visitat aquest divendres dia 22 d'octubre, les naus per a emprenedors del sector industrial La Barricona, i ens hem entrevistat amb els responsables o promotors de les dues que en aquests moments estan enllestint els darrers treballs per iniciar les seves activitats ben aviat. Des del grup de CiU hem volgut demostrar amb aquesta visita que recolzem plenament, reconeixem i volen estar prop de les iniciatives que generen llocs de treball a la nostra vila.

Els regidors de Ciu hem visitat per un costat la nau de l'empresa majorista de distribució de components i aparellatge elèctric Regulacio Tecnica i Control, de la mà del seu responsable Sr. Xevi Ardite, i hem conegut la seva activitat i els seus plans futurs des de la seva nova ubicació a Ripoll. També hem visitat la nau de la Unió d'Empresaris de la Construcció de Girona, en la qual hem estat acompanyats del seu gerent a la delegació ripollesa Sr. Josep Isern i el membre de la junta Sr. Josep Grifell i hem conegut la seva intensa activitat en el camp de la prevenció de riscos laborals i la formació inicial i contínua d'un sector que comptabilitza més de 500 treballadors a tota la comarca.

Jo mateix he manifestat com a portaveu de CiU a l'ajuntament de Ripoll que “aquesta és una iniciativa de les que aporta capitalitat a Ripoll i valor afegit per que apropa a gent de les comarques veïnes a fer cursets i formació a la nostra vila”. D'aquesta manera també he volgut valorar positivament amb Xevi Ardite i Josep Isern el fet que totes les obres i complements d'aquestes naus s'han encarregat i els executen empreses de Ripoll i comarca.

Des del grup de CiU a l'ajuntament de Ripoll hem valorat sempre molt positivament la iniciativa municipal de construcció d'aquestes naus per a emprenedors amb unes condicions de lloguer “tou” per a possibilitar l'inici de noves activitats però a la vegada ha lamentat que temes com aquest, tan claus per al dinamisme econòmic de Ripoll i que generen llocs de treball triguin tant de temps a fer-se realitat i que no sembla que des de l'equip de govern s'hi posi el mateix èmfasi com per exemple el que posen amb inversions com la de La Lira i la passera peatonal.

He volgut recordar que el projecte del sector industrial de La Barricona es remunta a l'any 2002 i que estem acabant el 2010 i avui dia encara no hi ha cap empresa treballant, tot i que falta poc. Els membres de CiU també hem recorregut la parcel.la de més de 16000 m2 la venda de la qual és previst que dins les properes setmanes es formalitzi per part de l'ajuntament cap a l'empresa de ventilació industrial Sodeca.

Des del grup municipal de CiU també hem aprofitat per titllar de frívoles i electoralistes les recents declaracions de Puigcercós a Ripoll dient que la crisi ja ha passat a la nostra comarca, quan encara hi ha persones i empreses que ho estan passant molt malament. Jordi Munell ha comparat aquestes declaracions a les afirmacions que s'han demostrat falses de Teresa Jordà al novembre del 2008 dient que “abans d'acabar el 2009 veurem naus generant ocupació a la Barricona”. Munell ha dit que “juguen contínuament amb els temes econòmics, sense tenir en compte la sensibilitat que generen en un poble com el nostre”.

Finalment des del grup municipal de CiU ens hem volgut referir a la manca d'iniciativa en el foment de l'activitat empresarial per part de les administracions locals que són governades pel bipartit i ha tret un altre exemple molt recent : la Federació de Municipis de Catalunya ha llençat una promoció de sòl empresarial amb motiu del Barcelona Meeting Point, el major certamen immobiliari del sud d'Europa, dins la iniciativa anomenada LA BASE DEL FUTUR, que defensa la capacitat de mobilització dels ens locals en matèria de creixement econòmic, creació d'ocupació i cohesió social, per la seva proximitat als ciutadans i les empreses. Sota aquesta iniciativa s'està oferint i promocionant sòl empresarial de 41 municipis catalans, entre ells Torelló, Masies de Voltregà, però cap del Ripollès, ni cap esment al polígon supracomarcal ni a les colonies industrials. fins a 40 alcaldes de Catalunya varen participar en aquesta presentació al Barcelona Meeting Point. On era l'alcaldessa Jordà ? on eren els alcaldes dels municipis més industrials del Ripollès, Campdevànol i Sant Joan ?

Quads en Mas Tapiolas

El jueves 30 de septiembre, una magnifica ruta en quads para un grupo corporativo que celebrava su reunion en el Hotel Mas Tapiolas

Empreneduria

"I've got an idea"

Aquesta setmana a les assignatures d'Economia de 2n de Batxillerat, Economia i empresa de 1r de Batxillerat i Tecnologia a 4t d'ESO de l'Escola Vedruna Ripoll, hem estudiat des de diferents enfocs i nivells l'empresa com a agent econòmic i unitat bàsica de l'economia i la importància que té per a la nostra societat l'adveniment de noves empreses, fins i tot com a alternativa a l'actual situació de crisi i elevat índex de desocupació al nostre país.

Hem destacat la importància clau de la figura de l'emprenedor, aquell que a partir de la idea serà capaç de motivar i de posar en solfa tota l'orquestra d'elements necessaris (capital, factors de producció,...) per a crear i tirar endavant l'empresa.


Hem "jugat" a tenir idees. A partir del coneixement i estudi de les necessitats dels consumidors (piràmide de Maslow), i de l'observació de l'entorn he proposat als estudiants que fossin capaços de generar alguna idea empresarial; pensant en un nou producte o nova necessitat, una necessitat insuficientment satisfeta o millorable, un producte o servei que satisfaci una nova necessitat de la societat... pensar en el consumidor objectiu, el tipus de presentació i comercialització del producte o servei, les possibles fonts de finançament, el tipus d'empresa que crearien, les dificultats que creuen que tindrien...


Els resultats han estat espectaculars i motivadors pels alumnes i amb algunes excepcions per part d'alguns i algunes que malgrat la seva edat encara es creuen el que surt a la sèrie de Doraemon, el gat còsmic; hem obtingut tot un reguitzell d'idees que podrien ben bé ser llabors de noves iniciatives empresarials en un entorn on sovint ens lamentem de la manca d'iniciatives del jovent de la generació bombolla... de la necessitat d'introduir la cultura d'empresa en el currículum escolar, en donar a conèixer l'alternativa laboral de creació de la pròpia empresa...

Des del XUCLET el nou xiclet amb els possibles gustos i els efectes dels tradicionals combinats alcohòlics o long drinks dels bars de copes i discoteques; fins el CHOKMINT o introducció i comercialització al nostre país dels xiclets amb gust a xocolata i menta que varen descobrir en un altre país; passant pel KOPO o "navalleta" multifuncional amb forquilla, ganivet i cullereta, raspall de dents i escuradents per menjar al camp, camping, muntanya, amb la carmanyola; l'IWATCH o versió dels nous telèfons multifunció per dur a la munyeca; la VERTICALBATH o banyera vertical per a prendre un bany ràpid de cos sencer i drets; la WHITESHARK o discoteca-bar musical sota l'aigua (a l'estil d'un aquarim gegant, envoltat de peixos) i amb possibilitat de fer submarinisme; un BOWGOLF o centre d'oci que barreja les bitlles i el minigolf per a un poble mitjà; el FASTFAST FOOD o menjar ràpid a l'estil català per a implementar en poblacions mitjanes de casa nostra; la BICISOL o bicicleta amb un petit motor elèctric alimentat per energia solar; un nou servei de prèstec d'I-BOOKS amb uns certs llibres pre-carregats, la versió moderna de les biblioteques de prèstec; l'AUTOLOCKER o servei de guardarropia i guixetes personals per a festes majors, discoteques, festes populars, concerts...; el PERSONNEL DOMESTIC SHOPPER o assistent personal per a fer la compra domèstica en un món on no tenim ni temps per anar a fer la compra...; el MASCOBOT o mascota robot que no cal treure a passejar ni a fer caca ni pipí...; l'ESCOLA A CASA o servei de tele-professor virtual per a alumnes que per motius de salut o altres han de restar a casa sense poder anar a l'escola; un servei de recollida d'escombraries soterrani per buit per a ciutats modernes; i acabant amb l'ESPAI VIG un centre comercial i de serveis innovador i dimensionat per a ciutats mitjanes.

Déu n'hi dó ! no creieu ?

Bon estiu

Bon estiu

Fent un tomb per Ripoll veurem aquests dies obres públiques a dojo: tota la carretera de Sant Joan i la plaça de l'Ajuntament, la plaça Abat Arnulf i el carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina, els edificis annexos a la nova Biblioteca Lambert Mata i l'edifici de la biblioteca vella, la sala soterrània polivalent de la plaça de La Lira, les naus de lloguer del polígon empresarial La Barricona, el centre de tecnificació esportiva annexe al nou pavelló d'esports, han acabat d'acabar les obres de la residència d'avis de la Fundació Guifré, han tornat a reparar fa pocs dies el terra de la plaça Gran i plaça Sant Eudald, les obres de la capella de la Congregació i l'església de Sant Pere que acollirà el projecte Terra de Comtes i Abats, el nou Centre d'Acollida Turística, neteja de l'antiga oficina de la Policia Local, ... talment sembla que la inversió pública a la nostra vila no es ressenteixi d'aquesta crisi que patim i que ha descapitalitzat bona part del teixit empresarial de Catalunya i ha deixat sense accés al crèdit a la major part de la població, reduint el consum i provocant la major escalada d'atur de la història recent del país.

No, a Ripoll el ritme inversor no decreix malgrat l'estat redueix la seva aportació als municipis, pren mesures de reducció dràstica de la despesa i els salaris públics, incrementant la contribució de l'IRPF i congelant les pensions... i la Generalitat està començant a restringir pagaments (per exemple a la sanitat concertada) i reduir sous públics i concertats, postposar obres... En aquests moments el "cash" de la Generalitat està en nombres vermells, tal i com publica la premsa està negociant a marxes forçades un prèstec o col.locació de deute públic per 2.000 milions d'euros !!!

No, a Ripoll el pressupost per al 2010 continua mantenint un ritme de despesa i d'inversió envejables per a altres municipis. Evidentment -com deia Keynes i aplicava el president del Govern durant aquests dos anys anteriors...- tota aquesta obra pública genera despesa i genera ocupació i moviment econòmic... però la podrem pagar tota ? podrà l'ajuntament fer front a tota la despesa i retorn de crèdits els anys veniders ? es podrà mantenir tot plegat ? no hi ha el perill que acabi tot "deixat de la mà..." com passa en els programes de manteniment i neteja de barris ? com passa al Parc Botànic de la Devesa ? com ja comença a brutejar la nova plaça ?

Un altre aspecte a considerar seria l'oportunitat i la gestió de tota aquesta obra que s'executa a Ripoll. Era necessària i estratègica l'elevadíssima inversió a la plaça de La Lira, la passera i la sala soterrània ? era oportuna en aquests moments l'obra i l'aplicació de contribucions als veïns al carrer Pirineus i la plaça Gonçal Cutrina ? ha estat el millor moment per a "tancar" tot l'accés al rovell de l'ou turístic de Ripoll (plaça Cívica, plaça Abat Oliba i entorn del Monestir) durant uns dels mesos de major afluència de turisme exterior a la nostra vila i afectant un munt de negocis i comerços que en aquesta època "fan l'agost" ? podrem mantenir el personal, despesa i instal.lacions d'un Centre de Tecnificació Esportiu amb la previsió pressupostària i de retorn de crèdits els anys que venen ? és suficient l'oferta d'aparcaments al centre comercial i històric després de la reconversió de les places ? sabeu que a Vic la primera i principal inversió de la seva Llei de Barris ha estat fer un aparcament ?

No volem ser pessimistes, però sí crítics amb la manca de visió estratègica global i la manca de lideratge que hem observat els darrers anys i des de la revisió del Pla General. Cap a on volem portar Ripoll ? Nosaltres estem convençuts que només l'aposta ferma per donar el màxim suport a un teixit empresarial potent i diversificat és la clau per a mantenir i generar llocs de de treball. Si la gent es guanya la vida al poble això sí que genera "vida" en el comerç, l'hostaleria, els habitatges, els equipaments esportius i culturals, i es pot complementar amb una bona oferta turística i de serveis; però no a l'inrevés.

L'arribada del desdoblament de la C-17 i la reconducció de certes actituds contràries al món de l'empresa i la indústria són oportunitats que l'any 2011 no podem deixar perdre els ripollesos: l'horitzó de Ripoll Capital de la Cultura Catalana el 2013 ha de ser un estímul per posar "en solfa" tota la nostra orquestra i aprofitar de veritat tota la inversió en equipaments que actualment s'està gestant.

Bon estiu i bones vacances d'estiu als que tingueu la sort de fer-ne aquestes dies.

Jordi Munell
Portaveu del Grup Municipal de CiU

Ralli dels Volcans 2010

El Ralli dels Volans 2010 va servir de test de la preparació i reparacions efectuades sobre el Seat 600 E de l'equip Rallyraid Services. La prova disputada per les carreteres de La Garrotxa, Osona, Pla de l'Estany i Ripollès al llarg del dissabte dia 29 de maig tenia un recorregut d'uns 350km que el vehicle va superar amb escreix, sense cap problema mecànic.

Tots els vehicles participants de l'equip RallyRaid Services varen acabar la prova sense cap incidència. Podeu veure les classificacions al blog http://rallyraidservices.blogspot.com/