A Ripoll, previem també dificultats en els propers exercicis econòmics : la reducció de l'aportació de l'estat als municipis, la reducció dels ingressos fiscals locals i l'elevada quantitat de deute de l'ajuntament que caldrà tornar -amb els interessos corresponents- els propers anys poden acabar d'escanyar i buidar les arques municipals.
Les anualitats 2012 i 2013, pendents de conèixer encara els nous prèstecs que l'actual equip de govern planifiqui per a les inversions del proper pressupost municipal 2011, són les que major pes financer suporten de la història de Ripoll, i per tant vol dir que des del pressupost ordinari municipal haurem de fer front a la major devolució d'interessos als bancs i caixes. D'aquesta forma es reduïrà dràsticament la quantitat de diners del pressupost destinats a les actuacions del dia a dia i funcionament del municipi.Seguint l'exemple de la Generalitat, qui sap si no podrem també haver de reclamar el seny dels ripollesos i demanar que inverteixin en bonus de Ripoll per a ajudar l'ajuntament a fer front al deute i tirar el poble endavant ?
Inspirat en els existents taxis urbans a pedals coneguts com trixis, vull presentar un nou concepte en transport per a persones que es caracteritza per : 
Tal i com ja argumentavem en el moment de l'estudi i aprovació del POUM de Ripoll des de CiU Ripoll pensem que les carreteres en tant que infrastructures que afecten fortament al territori i el condicionen de cara al futur han d’estar dimensionades a les característiques d’una comarca de muntanya. Es pot justificar l’arribada fins el Ripollès de carreteres potents, però donat que la circulació viària es bifurca a Ripoll vers les valls de Camprodon i Ribes de Freser, aquest fet aconsella que els vials vers aquestes valls originin menys impacte i estiguin acomodats a l’orografia d’un territori prepirinenc.
i el mateix POUM en la seva MEMÒRIA AMBIENTAL recollida explícitament la necessitat de preservar les planes agricoles de Sant Quintí : 
ES PROPOSA :
Que es reconsideri l'estudi informatiu amb una tercera proposta de menor impacte, menor cost i més urbana, entre la C-17 per Castelladral i la N-260 antiga C-26 al sector de Pintors Sud de doble utilitat per als ripollesos i els passants, que permeti incrementar la interconnectivitat local entre els barris extrems de Ripoll i tenint en compte l'actual i futur desdoblament del trànsit des de la C17 i comarques d'Osona i del sud cap a la Garrotxa nord pel túnel de Bracons i la futura variant d'Olot.
La passera de la Lira ha estat dissenyada pels equips RCR Aranda Pigem Vilalta (Olot), i Puigcorbé Arquitectes (Ripoll). L'estructura té uns 35 metres de llargada i costarà uns 
Segons va avançar ahir El Ripollès i avui acaben de publicar els diferents mitjans de la premsa comarcal, ja s'ha conegut que l’empresa de Sant Quirze de Besora, Sodeca, ampliarà la seva indústria a Ripoll. L’acord es va tancar tot just aquest dimecres després d’una reunió en la que hi van ser presents representants de l’empresa i diferents regidors de l’ajuntament de Ripoll i membres dels serveis tècnics.
Més imatges visibles a :
Recollint el “testimoni” llançat pel president de l'Associació veïnal de Ciutat Jardí i Engordans, he volgut recordat que des de CiU ja es va denunciar al Plenari municipal -durant l'aprovació del pressupost per al 2010- la retallada espectacular del 50% de la partida d'inversions destinada a millores als barris que passa de 60.000 euros el 2009 a 30.000 per al 2010, a totes insuficient vist les demandes i necessitats de les diferents entitats veïnals.
A gran escala, les gàbies de Faraday també blinden l'interior del recinte front de les radiacions electromagnètiques si el conductor és prou gruixut i qualsevol forat és més petit que la longitud d'ona de la radiació. El principi de la gàbia de Faraday permet disposar de cambres lliures d'interferències electromagnètiques, necessàries per portar a terme certs procediments de test de components electrònics. 
El fenomen ja havia estat predit abans per Giovanni Battista Beccaria (1716 – 1781) a la Universitat de Torí, un estudiant de Benjamin Franklin que va establir que l'electricitat va per la superfície dels cossos sense difondre's per la seva substància interior. Més tard, el físic belga Louis Melsens (1814 – 1886) va aplicar el principi als parallamps. 
El grup municipal de CiU no va quedar gens convençut després de la poc convincent resposta del Regidor d'urbanisme de Ripoll durant el Plenari de novembre de 2009 a les crítiques per l'actuació que s'estava executant a la Ruta del Ferro de reparació del mur de pedra adjacent al túnel de les Solses. El regidor va argumentar l'actuació al.legant motius prioritaris de seguretat així com el reduït pressupost disponible. Fins i tot la pròpia alcaldessa la va qualificar de poc encertada aquesta actuació.
Ara, segons la Llei d'urbanisme, l'ajuntament de Ripoll podria acordar incoar un expedient de restitució de la realitat física alterada en relació a obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades al POUM; i en el termini de 2 mesos el Consorci de Vies de Girona hauria de presentar la llicència pertinent.