Amb Forcacell, Casals i Vila d'Abadal a l'Europarlament

Forcadell, Vila d'Abadal i Casals al Parlament Europeu:
"Venim aquí a buscar el dret a decidir que Espanya ens nega" L'ANC, Òmnium i l'AMI demanen suport internacional, juntament amb Terricabras, Maragall i Tremosa al Parlament Europeu en l'acte celebrat el 14 d'octubre.

 

Un acte per a demanar suport internacional per la consulta sobiranista del proper 9 de novembre, acompanyats dels alcaldes de Ripoll, Monblanc i Vic i dels eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ramon Tremosa.

A la conferència, Carme Forcadell (presidenta de l'ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d'Abadal (AMI) han assegurat que "venim aquí, a Europa, a buscar el dret a decidir que l'Estat espanyol ens nega". "Volem un Estat que defensi els nostres drets i interessos, un Estat que defensi les urnes", ha reiterat Forcadell.



"Abans que independentistes som demòcrates, i volem que voti tothom", han afegit els dirigents catalans. "L'Estat utilitza les lleis per negar-nos el dret a ser consultats, emparant-se en un tribunal desqualificat. No hi ha separació de poders. Es posa en qüestió l'estat democràtic i els ciutadans ens sentim indefensos", ha dit Forcadell.

"Què més hem de fer, els catalans? Hem fet 3 de les mobilitzacions més importants d'Europa", ha continuat la presidenta de l'ANC. "Quin altre país ha tret al carrer el 20% de la seva població? Volem decidir el nostre futur, i la mobilització continua!", ha exclamat.

Al seu torn, Vila d'Abadal ha recordat a Brussel·les que el 74% dels municipis catalans són membres de l'AMI: "El municipalisme està compromès, 920 ajuntaments han aprovat mocions a favor de la consulta".



Cal destacar que, a mitja conferència, l'acte s'ha aturat per tal que les prop de 300 persones que hi havia poguessin seguir en directe la compareixença i la posterior roda de premsa del president de la Generalitat, Artur Mas, des de la sala de l'Europarlament.

La Casa d'oficis de Ripoll

La Casa d'oficis de Ripoll continua a bon ritme el seu projecte 2014, mentres ja es prepara per presentar el projecte 2015. Dos grups de 8 joves aprenen un ofici que els ha de permetre inserir-se al món laboral amb èxit gràcies a la formació i experiència aconseguits.

.

Ripoll, 11 de setembre de 2014

Intervenció de Jordi Munell a l'acte institucional de l'11 de setembre al Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, durant l'ofrena al Comte Guifré el Pilós, fundador de la Nació Catalana.

Benvolguts ripollesos i ripolleses, regidors/es, autoritats, entitats...

Sigueu molt benvinguts i benvingudes a aquest acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Ripoll bressol del nostre país.

Com bé sabeu, aquest 11 de setembre no és una diada qualsevol, avui es compleixen 300 anys de la caiguda de Barcelona... 300 anys que potser ens han semblat 3.000... 300 anys que han resultat ben feixucs per a moltes generacions de persones que han mantingut vius uns ideals, una cultura, una llengua, unes tradicions, unes costums, una manera de sentir, fer i de ser !!! Una commemoració que permet recordar la persistència i la voluntat de ser dels catalans i les catalanes, i com malgrat les dificultats, amb paciència, resiliència, tenacitat, orgull i treball, hem estat capaços de recuperar-nos i tornar a excel•lir com a poble.

I també especial per que és la darrera diada prèvia a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre on tots els catalans i catalanes serem cridats a manifestar la nostra opinió sobre el futur polític que volem per al nostre país; un país que Guifré el Pilós -aquí present- en sentà les bases nacionals a la seva mort l'any 879.. I això serà així després d'un procés social i d'un procés polític paral.lels. Un procés que ha estat caracteritzat per grans majories socials i per un ampli consens polític, per l’encaix en la legalitat, pel civisme i el diàleg com a mostres del nostre tarannà, i per la democràcia com a signe distintiu de com resoldre els conflictes avui. I no com fa 300 anys amb les armes ripolleses.

Segurament les generacions futures ens diguin que durant aquests tres cents llargs anys haurem estat una nació massa pacient i segurament massa conformista, que haurem anat entomant injustícies i greuges amb la vana esperança que tard o d'hora seriem compresos i reconeguts com a iguals. Però al final hem vist i reconegut que haurem estat únicament utilitzats com a font de recursos econòmics... la mamella de l'estat... i així al llarg d'aquests 300 anys...

Aquest 2014 la nostra generació es disposa a convertir aquesta nació en estat. I ens disposem a fer-ho per la força de la voluntat de la majoria i junts. Ningú que estimi la democràcia i la pau pot oposar-se a aquests dos preceptes.  

Possiblement si mirem la història recent l'efecte en cascada va iniciar-se des de la retallada de l'estatut, Efectivament des d'aquell moment s'ha produït un efecte allau davant aquell greuge inconcebible que va atacar el nostre concepte de poble, el nostre model judicial, lingüístic, els nostres preceptes van ser suprimits o reinterpretats, tot han estat retallades i negació de drets. Però aquest munt de greuges els ha fet sortir el tret per la culata. Ha ressuscitat aquell anhel molt de temps esmorteït i fins i tot reprimit... però latent, encés, com aquella brasa roent sota la cendra; Ha tornat a il.luminar aquell desig d'esdevenir un estat independent i ha agafat volada i talment com un allau molt potent ha anat sumant partidaris, i ja ho sabem... els allaus són difícils d'aturar un cop han agafat embranzida.

Els catalans tenim el dret a decidir, només faltaria !!!..., i els arguments que esgrimeix l'estat espanyol són febles i absurds. Parlen de la constitució com si es tractés d'un codi diví, intocable i inalterable. Si el el món s'hagués regit per aquesta inamobibilitat potser estaríem encara regits pel codi d'Hammurabi, un codi que fa 4.000 anys era vàlid però que avui evidentment està caducat, com la Constitució espanyola. Les lleis es redacten al servei dels pobles, i els pobles tenen el dret i fins i tot el deure d'anar renovant i actualitzant les seves lleis i les normes en funció de l'inexorable canvi que comporta el pas del temps.

La inamobilitat no existeix, a principis del Segle XIX al món hi havia 20 països, ara al Segle XXI d'hi ha gairebé 180. Dels poc més de 150 països que han assolit la independència des del 1800 22 han sortit de l'estat espanyol, i cap d'aquests no ha demanat per tornar-hi... !!!

Avui es compleixen dos anys de la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona i que es pot dir que va obrir la “caixa dels trons”, la societat civil, més d'un milió de ciutadans van sortir al carrer per dir prou, per exigir el seu dret a la independència. Aquella gran diada va suposar un abans i un després, les forces polítiques havien de respondre a una demanda clara i directa sorgida del poble.

Alguns van pensar que era una flor que no faria estiu... però el cert és que el moviment ciutadà va anar creixent i el nombre de persones que es van afegir a la idea no ha parat d'augmentar dins l'allau imparable que abans us deia.

La Via Catalana que va recórrer el país de nord a sud ara fa un any va constatar l'augment d'aquest desig. Catalunya va aparèixer a la portada de molts diaris estrangers, que van començar a parlar del nostre procés com d'un projecte madur i consolidat.

Aquesta tarda una nova mobilització -per tercer any seguit- de ben segur posarà una nova fita en aquest camí cap al reconeixment del dret a decidir i esperem que cap a la recuperació de la independència perduda fa 300 anys.

Nosaltres els catalans només demanem poder exercir el dret legítim que tenim com a ciutadans... poder decidir allò que volem ser... i ho volem fer tranquil·lament, democràticament, cívicament. No anem contra ningú, no obliguem a ningú, i les forces polítiques ja s'han compromés a actuar segons els resultats de les urnes ens agradi o no el seu resultat.

És molt trist constatar la diferència de criteris que hi ha entre el procés de separació del Regne Unit-Escòcia i el d'Espanya-Catalunya. L'actitud espanyola diu molt poc en favor de la seva qualitat democràtica. Això malauradament li ve de lluny, gairebé es podria dir que forma part del seu ADN, mantenir els pobles collats i sotmesos fruit de l'ascendent d'aquell imperialisme que els ve de segles. Fruit d'aquesta actitud, ara la bretxa és molt gran, massa gran i se'ns intueix impossible refer els ponts de diàleg; només podem refiar-nos del nostre dret a decidir i de la confiança en els nostres poltics per actuar en conseqüència al que la societat demani, avui a la gran V i el dia 9 de novembre.

Tal com diu el manifest que s'ha llegit fa uns minuts: Ara és és l'hora de la gent; ara és l'hora de la democràcia; ara ens toca decidir; ara es l'hora de la unitat; ara és l'hora de la generositat; ara és l'hora de ser valents; ara és l'hora de treballar... ara és l'hora de votar i de guanyar !!! la resposta de cadascú de nosaltres determinarà profundament el futur dels que vindran. També des dels municipis ens comprometem a respondre dempeus, amb l’ànim serè i l’esperit fort. Ens comprometem a fer-nos dignes d’un futur millor i d’un llegat que estem segurs, estem convençuts que valdrà la pena.

Visca Ripoll

Visca Catalunya

 

El video spot de Campanya Un Ripoll Millor

De nyap a nyap... i tiro per que em toca

Estem visquent uns mesos d'inauguracions i recordatoris d'inauguracions de nous equipaments promoguts per l'Ajuntament al llarg dels darrers 4 anys o més : primer fou la Plaça La Lira, els annexes a la biblioteca, el CAT o centre d'acollida turística, el carrer Pirineus, el nou Pavelló i el seu Centre de Tecnificació Esportiva annexionat, ... aviat tocarà el torn del Museu de Ripoll, l'Escala d'emergència que permetrà evacuar l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola Comarcal de Música, el casal de joves a l'antic edifici de Lambert Mata, la Capella de la Congregació seu d'acollida del projecte Terra de Comtes, o la Sala d'Art Polivalent soterrada de la Lira...

El mur de la ruta del ferro, un altre nyap que atempta contra un element protegit pel Pla General d'Ordenació Urbana de Ripoll

Els contenidors de la Pl. Sant Eudald, situats al fons del sector peatonal, amb la incongruència de l'accés diari de camions de gran tonatge que malmeten i embruten el paviment, i a més sense garantir la imatge dels dies festius; municipi turístic ? o un altre nyap ?

La solució adoptada als guals de la Crta. Sant Joan i Carrer Doctor Raguer, un altre nyap especialment perillós per a les "rodes"

La inauguració recent del nou Pavelló i del Centre de Tecnificació Esportiva l'Avellaneda que acaba essent un gimnàs amb unes màquines de musculació i una sala amb sauna i 2 banyeres que a més no tenen accés per a persones discapacitades.

Ja deia al meu anterior article "Un Ripoll Millor (1)" que ningú negarà que s'han fet coses al llarg dels darrers anys; tampoc ningú negarà la gran arribada de subvencions i prèstecs dels darrers exercicis... i que tots els ripollesos hem de tenir clar que s'ha acabat aquesta pluja de milions que haurà deixat l'ajuntament de Ripoll en un dels seus punts de màxim endeutament de la seva història, i afegir finalment que tots hem d'esperar que no pugi l'Euribor en els propers mesos i anys, cosa que situaria la quantitat a pagar anualment per l'ajuntament en concepte d'interessos als bancs o caixes en una despesa dificilment assumible cada any... doncs actualment ja estan pel voltant dels 700.000 euros.

Entre tanta macro-obra -alguna fins i tot de rang faraònic com la Plaça La Lira- destaca l'aparent manca d'interès -o deixadesa- i de delicadesa per detalls tan importants com aquests que es recullen a les fotografies i que a totes totes cal considerar com a veritables "nyaps" que s'han escapat de les milionàries inversions i del control dels regidors governants... espero i desitjo que abans de finalitzar la legislatura i el mandat de l'actual equip de govern estiguin subsanats, i el que és més important ¡pagats!

Crec que és possible un Ripoll millor !

Els acabats de la Plaça Gran han comportat un greu perill de caigudes als vianants


La il.luminació de la Lira, un projecte de varis milions d'euros llençant llum al cel ...

El Centre d'Acollida Turística CAT va rebutjar una opció de recuperació patrimonial i històrica...


La recollida d'escombraries, la seva puja del 147% en els darrers anys no
es veu justificada en cap millora del servei, degradant la imatge cmercial
i turística de la vila els caps de setmana.


La preservació del llegat Lambert Mata, un tema altament preocupant !

La plaça Gran presenta greus deterioraments abans de la seva inauguració...

Des de la finalització de les obres totes les places del centre comercial de Ripoll presenten
un estat de provisionalitat en els detalls d'acabat i d'imatge.

http://www.ripollmillor.cat/

L'equip de govern "toreja" la prohibició de major endeutament pels municipis...

Reprodueixo les paraules del Sr. Creixans en el Plenari municipal de Ripoll de desembre de 2010, per la seva transcendència i importància.

Per sorpresa de tots, i del grup municipal de CiU, l'equip de govern va organitzar de nou una astúcia per "torejar" la prohibició dels ajuntaments a sol.licitar nou endeutament per al 2011, per part del govern central.

En el cas de Ripoll, per entendre la situació ens hem de remuntar al 2007 i 2008. La història comença quan l’actual equip de govern (ERC i PSC), amb els imports previstos d'ingressar fruit de les primeres adjudicacions de les vendes de les parcel·les del Polígon Industrial “La Barricona”, varen decidir portar a terme diferents actuacions d’inversió durant els exercicis 2007-2008 a compte d'aquells potencials futurs ingressos :

• una part de la Passera peatonal de La Lira: 176.000€,
• sufragar el desviament en el cost de les obres de la Plaça Gran i Sant Eudald de 312.000€,
• l'expropiació del solar pavelló-Centre Tecnificació Esportiva : 254.985€,
• la rehabilitació del Fortí de l’Estrella: 135.951€
• ...

Com que aquestes vendes de les parcel·les no es varen acabar realitzant, i davant dels problemes de tresoreria existents en haver fet ja les inversions sense tenir els diners, i havent exhaurit totes les possibilitats de resoldre el problema, en el plenari del mes de Juliol de 2.009, l’actual equip de govern (ERC i PSC) al·legant que “en el benentès que hi ha uns béns propis que ho avalen (les mateixes parcel·les)” varen aprovar un crèdit pont, per import de 1.181.064.-€, amb el compromís davant plenari, que una vegada venudes aquestes parcel·les es liquidaria la totalitat del crèdit pont. El grup municipal de CiU hi varen votar en contra. Aquest crèdit s'afegia -per sorpresa- a l'endeutament ja existent i a l'endeutament previst per a les inversions del 2009 dins el pressupost 2009. Per justificar-ho tant l'informe de tresoreria com la intervenció del regidor d'hisenda sempre parlaven del concepte "crèdit pont" o temporal fins a materialitzar els ingressos de la venda de les parcel.les de La Barricona.

El passat mes de desembre de 2010 es varen vendre la totalitat de les parcel·les del polígon de la Barricona a l'empresa Sodeca.

En el planari del mateix mes de desembre de 2010, davant la indignació i sorpresa del nostre grup municipal de CiU, l’actual equip de govern (ERC i PSC) va aprovar destinar aquests diners a d'altres inversions, en lloc de mantenir el compromís fet en el plenari municipal de 2009 de la liquidació d'un crèdit pont.

Ara el poble de Ripoll s'ha quedat sense les parcel·les, sense els diners ingressats i amb un nou crèdit de 1.181.064€ a pagar en 20 anys. Més endeutament afegit per sorpresa i saltant-se a la torera la prohibició de major endeutament per al 2011 fixada pel govern central com una de les mesures per reduir el dèficit públic de l'estat imposada per la Unió Europea.

Un motiu més per a haver votat en contra del Pressupost municipal de Ripoll 2011.

Ajuntament "low cost" 2011

De forma gairebé miraculosa hem passat d'invertir milionades d'euros els darrers anys a quedar-nos en poc més de 0,4 milions per aquest 2011 i tot encara gràcies als ingressos de la venda de la parcel.la de La Barricona.

De la mateixa forma, el pressupost ordinari es manté miraculosament amb una variació mínima del 1%; i això malgrat la minva d'ingressos per transferencies de l'estat, per impostos de construcció, IAEs... la puja de més del 9% de la tarifa elèctrica i l'obertura dels nous "serveis" i equipaments gestada al llarg d'aquests 7-8 anys : La Lira i el seu espai d'art inferior, els edificis annexos a la Biblioteca Lambert Mata destinats a entitats culturals, l'escola de música i l'escola oficial d'idiomes a l'edifici dels Salesians, el nou espai per a joves a l'antiga biblioteca, el nou pavelló triple esportiu, el nou centre de tecnificació esportiva, el nou Museu de Can Budallés, el nou CAT (centre d'acollida turística)...

És a dir, que aquest 2011 es consolidaran tot un seguit de nous equipaments i serveis que suposaran despesa ordinària municipal, mentrestant el pressupost municipal no ho reflexa; tot i que han eliminat el contracte amb la càmera del temps de TV3, es rebaixen els ajuts a les famílies amb fills escolaritzats a la llar d'infants, s'ha sortit del consorci Localret (de noves tecnologies aplicades al món municipal) i del consorci Xatic (xarxa de turisme industrial), s'han reduït algunes places d'auxiliar administratiu, s'ha reduït el contracte de manteniment de jardineria i es mantindrà el cost del contracte de neteja (malgrat els nous edificis i equipaments en funcionament !)... entrant en un ajuntament de funcionament low cost.
I tot això malgrat l'espectacularitat del nou sistema d'il.luminació a la nova Plaça de La Lira. Un sistema altament "eficaç" doncs la plaça roman a la penombra mentres els lúmens es difonen cap al cel !!! incomplint en una nova construcció de forma ben aparent -i suposo que fehacent- la Llei 6/2001 de 31 de maig d'Ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i altres normatives posteriors que li són d'aplicació en un edifici públic.

I tot aquest malbaratament energètic -i lumínic- a desgrat de la puja de la tarifa elèctrica per aquest any 2011. De fet de forma inexplicable, la partida de despesa elèctrica del pressupost municipal en lloc d'augmentar, es redueix un 5%, tot i l'increment de tarifa i l'entrada en funcionament dels nous edificis i equipaments dalt esmentats. Potser no podrem encendre més els llums a partir del juny o potser haurem d'obrir l'enllumenat municipal dia sí i dia no com el funcionament previst pel nou pavelló triple esportiu que només obrirà 3 dies a la setmana i els dissabtes alterns que hi hagi competició.

Com deia l'amic Creixans, no es pot ser de baix cost i pretendre tenir el millor cotxe !!! és com aquell que es compra un Porsche i després només el pot treure un diumenge cada quinze dies perque no li queden més diners per posar la benzina, i per pagar l'assegurança i l'impost municipal, i el manteniment, i el desgast de pneumàtics i netejar-lo després de la sortida... gairebé sembla el que ha passat a Ripoll els darrers anys amb les inversions algunes de gran volum i dimensió, com La Lira: totes comporten manteniment i major despesa, no n'hi ha cap de "productiva", i amb els diners que cal retornar als bancs i caixes en forma de capital i interessos no en queden per fer funcionar l'ordinari del municipi.

L'excepció potser serà el flamant nou centre de Tecnificació Esportiva que annexe al nou pavelló triple esportiu de l'Avellaneda, ha reconvertit una mica la seva principal missió de formar l'èlit esportiva de joves de competició cap a l'obertura al públic ripollès d'un flamant nou gimnàs amb sala de màquines, sauna... i no sé quins serveis més, pels quals es contempla en el pressupost 2011 ingressar uns 90.000 euros. No sé si els gimnassos privats estaran gaire contents amb aquesta iniciativa; en tot cas continuo pensant que la gestió municipal i amb diners públics no ha de tenir per missió fer la competència d'aquella oferta existent a Ripoll fruit de la iniciativa privada.

Bon any ! Un Ripoll millor és possible.