Benvolguts ripollesos i ripolleses, regidors/es, autoritats, entitats...
Sigueu
molt benvinguts i benvingudes a aquest acte de celebració de la
Diada Nacional de Catalunya a Ripoll bressol del nostre país.
Com
bé sabeu, aquest 11 de setembre no és una diada qualsevol, avui es
compleixen 300 anys de la caiguda de Barcelona... 300 anys que potser
ens han semblat 3.000... 300 anys que han resultat ben feixucs per a
moltes generacions de persones que han mantingut vius uns ideals, una
cultura, una llengua, unes tradicions, unes costums, una manera de
sentir, fer i de ser !!! Una commemoració que permet recordar la
persistència i la voluntat de ser dels catalans i les catalanes, i
com malgrat les dificultats, amb paciència, resiliència, tenacitat,
orgull i treball, hem estat capaços de recuperar-nos i tornar a
excel•lir com a poble.
I
també especial per que és la darrera diada prèvia a la
convocatòria de la consulta del 9 de novembre on tots els catalans i
catalanes serem cridats a manifestar la nostra opinió sobre el futur
polític que volem per al nostre país; un país que Guifré el Pilós
-aquí present- en sentà les bases nacionals a la seva mort l'any
879.. I això serà així després d'un procés social i d'un procés
polític paral.lels. Un procés que ha estat caracteritzat per grans
majories socials i per un ampli consens polític, per l’encaix en
la legalitat, pel civisme i el diàleg com a mostres del nostre
tarannà, i per la democràcia com a signe distintiu de com resoldre
els conflictes avui. I no com fa 300 anys amb les armes ripolleses.
Segurament
les generacions futures ens diguin que durant aquests tres cents
llargs anys haurem estat una nació massa pacient i segurament massa
conformista, que haurem anat entomant injustícies i greuges amb la
vana esperança que tard o d'hora seriem compresos i reconeguts com a
iguals. Però al final hem vist i reconegut que haurem estat
únicament utilitzats com a font de recursos econòmics... la mamella
de l'estat... i així al llarg d'aquests 300 anys...
Aquest
2014 la nostra generació es disposa
a convertir aquesta nació en estat.
I ens disposem a fer-ho per la força de la
voluntat de la majoria i junts.
Ningú que estimi la democràcia i la pau pot oposar-se a aquests dos
preceptes.
Possiblement
si mirem la història recent l'efecte en cascada va iniciar-se des de
la retallada de l'estatut, Efectivament des d'aquell moment s'ha
produït un efecte allau davant aquell greuge inconcebible que va
atacar el nostre concepte de poble, el nostre model judicial,
lingüístic, els nostres preceptes van ser suprimits o
reinterpretats, tot han estat retallades i negació de drets. Però
aquest munt de greuges els ha fet sortir el tret per la culata. Ha
ressuscitat aquell anhel molt de temps esmorteït i fins i tot
reprimit... però latent, encés, com aquella brasa roent sota la
cendra; Ha tornat a il.luminar aquell desig d'esdevenir un estat
independent i ha agafat volada i talment com un allau molt potent ha
anat sumant partidaris, i ja ho sabem... els allaus són difícils
d'aturar un cop han agafat embranzida.
Els
catalans tenim el dret a decidir, només faltaria !!!..., i els
arguments que esgrimeix l'estat espanyol són febles i absurds.
Parlen de la constitució com si es tractés d'un codi diví,
intocable i inalterable. Si el el món s'hagués regit per aquesta
inamobibilitat potser estaríem encara regits pel codi d'Hammurabi,
un codi que fa 4.000 anys era vàlid però que avui evidentment està
caducat, com la Constitució espanyola. Les lleis es redacten al
servei dels pobles, i els pobles tenen el dret i fins i tot el deure
d'anar renovant i actualitzant les seves lleis i les normes en funció
de l'inexorable canvi que comporta el pas del temps.
La
inamobilitat no existeix, a principis del Segle XIX al món hi havia
20 països, ara al Segle XXI d'hi ha gairebé 180. Dels poc més de
150 països que han assolit la independència des del 1800 22 han
sortit de l'estat espanyol, i cap d'aquests no ha demanat per
tornar-hi... !!!
Avui
es compleixen dos anys de la gran manifestació que va tenir lloc a
Barcelona i que es pot dir que va obrir la “caixa dels trons”, la
societat civil, més d'un milió de ciutadans van sortir al carrer
per dir prou, per exigir el seu dret a la independència. Aquella
gran diada va suposar un abans i un després, les forces polítiques
havien de respondre a una demanda clara i directa sorgida del poble.
Alguns
van pensar que era una flor que no faria estiu... però el cert és
que el moviment ciutadà va anar creixent i el nombre de persones que
es van afegir a la idea no ha parat d'augmentar dins l'allau
imparable que abans us deia.
La
Via Catalana que va recórrer el país de nord a sud ara fa un any va
constatar l'augment d'aquest desig. Catalunya va aparèixer a la
portada de molts diaris estrangers, que van començar a parlar del
nostre procés com d'un projecte madur i consolidat.
Aquesta
tarda una nova mobilització -per tercer any seguit- de ben segur
posarà una nova fita en aquest camí cap al reconeixment del dret a
decidir i esperem que cap a la recuperació de la independència
perduda fa 300 anys.
Nosaltres
els catalans només demanem poder exercir el dret legítim que tenim
com a ciutadans... poder decidir allò que volem ser... i ho volem
fer tranquil·lament, democràticament, cívicament. No anem contra
ningú, no obliguem a ningú, i les forces polítiques ja s'han
compromés a actuar segons els resultats de les urnes ens agradi o no
el seu resultat.
És
molt trist constatar la diferència de criteris que hi ha entre el
procés de separació del Regne Unit-Escòcia i el
d'Espanya-Catalunya. L'actitud espanyola diu molt poc en favor de la
seva qualitat democràtica. Això malauradament li ve de lluny,
gairebé es podria dir que forma part del seu ADN, mantenir els
pobles collats i sotmesos fruit de l'ascendent d'aquell imperialisme
que els ve de segles. Fruit d'aquesta actitud, ara la bretxa és molt
gran, massa gran i se'ns intueix impossible refer els ponts de
diàleg; només podem refiar-nos del nostre dret a decidir i de la
confiança en els nostres poltics per actuar en conseqüència al que
la societat demani, avui a la gran V i el dia 9 de novembre.
Tal
com diu el manifest que s'ha llegit fa uns minuts: Ara és és l'hora
de la gent; ara és l'hora de la democràcia; ara ens toca decidir;
ara es l'hora de la unitat; ara és l'hora de la generositat; ara és
l'hora de ser valents; ara és l'hora de treballar... ara és l'hora
de votar i de guanyar !!! la
resposta de cadascú de nosaltres determinarà profundament el futur
dels que vindran. També des dels municipis ens comprometem a
respondre dempeus, amb l’ànim serè
i l’esperit fort. Ens comprometem
a fer-nos dignes d’un futur millor i d’un llegat que estem
segurs, estem convençuts que valdrà la pena.
Visca
Ripoll
Visca
Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada