Un Ripoll Millor (i 2)

Acabava la primera part d'aquestes reflexions públiques preguntant-me com a ripollès si la meva vida, si la meva preocupació principal (la feina, l'entorn social i econòmic, l'accés a l'habitatge, el futur de la família, el meu barri, els carrers i places, l'oferta cultural de la vila, la imatge i la neteja, els serveis, el comerç...) havien canviat per millor al llarg d'aquests anys i per mitjà de les actuacions i inversions afrontades per l'ajuntament governat primer pel tripartit i seguidament pel bipartit.

Independentment de les valoracions partidistes, el que sí que m'encen la sang com a ripollès i com a polític local són els cassos com aquests que il.lustren la pregunta anterior :
1.- aquesta mateixa setmana una persona de Ripoll m'aturava pel carrer i em demanava quan l'ajuntament promouria o facilitaria terreny públic per a la construcció d'habitatge de protecció oficial... la mateixa persona ja m'ho havia demanat l'any 2004 o 2005 !!!

Em deia que té la seva filla i el gendre convivint a casa seva, amb els pares i els avis, doncs amb els sous que tenen no poden accedir als preus de les vivendes lliures i farà set anys que esperen !

quina política d'habitatge s'ha fet aquests darrers anys ? per què no s'ha facilitat terreny públic a l'Incasòl per a promoure habitatge de protecció oficial i per a joves ? Què ho fa que l'ajuntament mantingui des del 2002 una parcel.la buida a Castelladral o un edifici d'habitatges buit al Carrer del Prat ?... és el que deia abans, moltes grans obres i inversions, però sovint allunyades d'allò que els ripollesos i ripolleses necessiten més.

Sabeu que en aquests moments hi ha vàries desenes de parelles i famílies que demanden un habitatge de preu assequible a Ripoll ? que el promig que poden pagar està al voltant del 150.000 euros de compra o un lloguer de 354 euros/mes ? i que l'oferta al mercat immobiliari promig és de pisos de valor 200.000 euros i els lloguers de mitjana 500 euros ? (dades del Pla Local d'habitatge, 2010). S'ha solucionat per tant la problemàtica ? NO

2.- fa poques setmanes que també arriben informacions sobre la iniciativa d'un emprenedor per a tirar endavant una nova oferta hotelera a Ripoll. I quin és el problema ? que el pla general (el famós POUM que va mantenir pràcticament paralitzat l'urbanisme de 2003 a 2008) no permet desenvolupar un sector per fases !

per què no rectifica l'equip de govern i permet que una iniciativa lloable que generaria de ben segur 5 o 6 llocs de treball directes més tots els indirectes i la inversió de construcció... tiri endavant ?

Les noves inversions turístiques, el nou planejament solucionen i faciliten doncs la millora de l'oferta hotelera i la creació de llocs de treball i feina ? NO

3.- El que des de CiU avisàvem ja el 2004 i anys següents que el nou Pla General havia reduït el sòl industrial de Ripoll, ... es va confirmar ara fa pocs dies a l'aparèixer a la premsa que una empresa local semblava haver comprat o estar interessada en unes naus a la veïna comarca d'Osona. La mateixa empresa local que havia presentat (any 2006) diferents propostes i recursos durant la tramitació del nou Pla General per a permetre el creixement i ampliació de la planta. Concretament l'empresa demanava que uns terrenys adquirits per a l'ampliació de les instal.lacions industrials mantinguessin la seva qualifícació com a sòl industrial obtinguda per una modificació puntual de l'anterior planejament. Demanava l'empresa que era la seva voluntat disposar de tot el sòl resultant a l'extrem de les seves instal.lacions i proposava cedir alternativament altre terreny per a espais lliures i vialitat, i mantenir la qualificació d'industrial d'un dels terrenys "per a futures expansions industrials de l'empresa"...

i la resposta de l'equip de govern (febrer de 2008) decebedora en un contexte del necessari creixement i consolidació del teixit empresarial ripollès :

"es desestima la seva proposta, doncs la desqualificacíó del terreny referit com a sòl urbanitzable industrial fou objecte d'aprovació per l'ajuntament en el marc de les solucions generals de planejament que feien referència a la previsió i racionalització de l'ocupació del sòl en funció dels criteris que consten en el mateix document i en els estudis previs del medi natural i de la diagnosi urbanística, en els volums I, II i IV del POUM"

Ha solventat el nou planejament urbanístic de Ripoll la demanda de creixement empresarial i la creació o manteniment de llocs de treball ? NO

Han estat amatents a les necessitats empresarials ? NO

4.- també fa pocs dies em comentava un il.lustre erudit ripollès la seva impressió que altres caps de comarca com Berga, Olot, i ciutats mitjanes com Torelló, Manlleu, Banyoles... ciutadejen mentres que Ripoll cueja !

i em donava suficients arguments : el creixement o menor reducció de població, el creixement o consolidació empresarial malgrat la crisi, la circulació de gent pel carrer passejant i comprant, els serveis, l'oferta cultural... em resumia dient que a Ripoll baixa el pes específic i la capacitat d'atracció que hauria de tenir com a cap de comarca i em demanava que despertessim del mal son a la vila per impedir fer realitat de nou les paraules del Comte d'Espanya "aquí fué Ripoll" al destruir la nostra vila.

Ha millorat la perceció de la vila, la capitalitat, la culturalitat... amb les inversions i la gesta d'aquests darrers 7-8 anys ? NO

Em reitero el dit a la primera part. Un Ripoll Millor és possible, hi crec i hi treballo per aconseguir-ho. Us hi apunteu ?

Possiblement no serà -com deia- el Ripoll de les grans inversions ni els grans projectes (per què no hi haurà més diners i caldrà tornar els prèstecs), però sí un Ripoll pensant en el dia a dia, i en el demà dels ripollesos i ripolleses. Un Ripoll pensant en els barris, en fer més agradable la vida, pensant en generar confiança i autoestima, ajudar als que emprenen en tots els sentits, amb iniciatives empresarials i culturals, comercials i socials, pensant en els joves i en els grans, en els petits i en els que treballen, en els que creen ocupació i en els que volen gaudir de serveis i oferta. I moltes vegades no és qüestió de més o menys diners, és qüestió de tenir clar en què gastar-los per tal que siguin generadors i productius, multiplicadors..., i en imaginació i creativitat, i en suma de complicitats, i ...