Creix el Valor Afegit Brut al Ripollès
L’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya 2026 es va presentar el passat 28 de setembre, una publicació que haurà de servir de termòmetre socioeconòmic per a decidir polítiques comarcals i de país. L’ estudi radiografia anualment l’evolució econòmica de les comarques catalanes, enguany dirigit pel catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver. Analitza l’activitat econòmica, el mercat laboral i l’evolució dels principals sectors productius del territori.
Pel que fa al Ripollès es xifra en un 1,4% l’augment del VAB de la comarca durant el 2025, amb el sector serveis al capdavant, com passa a la resta de les comarques de muntanya. La comarca acumula un augment del 5,3% del VAB respecte del 2019, amb els serveis i la indústria com a motors principals de l’activitat. Tot i que el sector primari amb 288 ocupats creix un 3,9% el darrer any.
L’activitat econòmica avança a la comarca de manera desigual: el sector primari va ser el que va registrar un creixement més destacat, amb un 3,9%, mentre que els serveis van avançar un 2,5%. La indústria, un dels pilars tradicionals de l’economia ripollesa, també va créixer, encara que de manera més continguda, amb un 0,9%; que és similar al comportament d’aquest sector a les comarques del voltant. El sector industrial creix un 2,5% a l’Alt Urgell, un 0,7% a la Cerdanya, un 1% al Solsonès, un 0,7% al Berguedà i un 1,3% a la Garrotxa. Malgrat el creixement moderat, el Ripollès conserva una estructura productiva on la indústria té un pes considerable; el sector representa gairebé tres de cada deu euros de l’activitat econòmica comarcal, concretament el 29,2%. La metal.lúrgia, la construcció de maquinària i la indústria alimentària tenen un paper destacat en aquesta estructura i continuen configurant bona part del teixit empresarial de la comarca amb 2598 ocupats.
La principal dada negativa és la de la construcció, que ha retrocedit un 6,3%, en bona part per la menor activitat en l’edificació d’habitatges i rehabilitació. En canvi el comerç, el turisme i els serveis a les persones i a les empreses són activitats que han anat ampliant el seu protagonisme.
Un dels indicadors que deixa una lectura més positiva és el de l’ocupació. Durant el 2025, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar un 0,5%, fins a arribar a les 11.178 persones. L’increment es va concentrar especialment a Ripoll, que manté el seu paper com a principal nucli d’activitat econòmica de la comarca.
La creació d’ocupació és una dada rellevant en un territori que té entre els seus reptes principals retenir població i oferir oportunitats laborals, especialment als joves. Disposar de llocs de treball estables i qualificats és un dels elements que pot contribuir a consolidar projectes de vida al Ripollès amb la dificultat afegida de l’escassetat d’oferta d’habitatge i la tibantor de la creixent demanda turística i de segona residència. Entre les xifres més destacades hi ha els 181.360 visitants comptabilitzats dins del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser durant els 82 dies de temporada d'estiu 2026, o les 321.000 pernoctacions registrades al 2025.
El Ripollès presenta però un creixement més lent que el de Catalunya. Efectivament la fotografia comarcal contrasta amb la del conjunt del país. Mentre que el VAB del Ripollès va créixer un 1,4% el 2025, l’economia catalana ho va fer un 3%. Aquesta diferència també s’ha fet evident en l’evolució acumulada des del 2019. El Ripollès ha crescut un 5,3%, menys de la meitat de l’11,5% registrat per Catalunya.
Les dades no dibuixen, però, una economia en retrocés. Al contrari: tres dels quatre grans sectors analitzats van créixer durant el 2025 i també ho va fer l’ocupació. El que posen de manifest és una realitat complexa de comarca de muntanya i en envelliment creixent: el Ripollès avança, però necessita trobar nous motors que permetin accelerar aquest creixement. L’Anuari Econòmic Comarcal 2026 deixa damunt la taula alguns dels principals reptes econòmics del Ripollès. La comarca disposa d’un teixit industrial consolidat, d’un sector serveis cada vegada més important i d’una activitat agroalimentària amb recorregut.
Ara bé, el repte és convertir aquests actius en més activitat, de més valor afegit, més ocupació de qualitat i més oportunitats per a retenir la població i el talent professional.
Hi ha deures per a les administracions locals, comarcal i catalana i per a la societat : disposar d’un preu de l’energia competitiu (transformació cap a l’autoconsum renovable), generar oferta de més sòl industrial, millorar la xarxa de comunicacions i distribució elèctrica per a reduir les repetides afectacions, reduir l’absentisme, formar emprenedors, millorar la capacitat d’atraure i retenir empreses, facilitar l’accés a l’habitatge, generar llocs de treball qualificats i aprofitar el potencial de la formació professional, el potencial del turisme desestacionalitzat i els recursos del territori . Tots elements importants i essencials per determinar l’evolució de la comarca de cara als propers anys.
