11 de setembre 2013 a Ripoll

Intervenció durant l'acte institucional de la Diada de Catalunya de l'11 de setembre de 2013 a Ripoll, presidida per l'Hble President Artur Mas.

Benvolgut Molt H. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Sigueu totes i tots molt benvinguts a Ripoll

Ripoll, Bressol de Catalunya. Avui acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2013, un dia especial en un any especial, la Capital de la Cultura Catalana, però també especial pels aconteixements històrics que estem vivint. Gràcies President per donar relleu i importància al que significa Ripoll i Guifré el Pilós per als catalans i catalanes. Gràcier president per respondre a la simpàtica invitació que us va adreçar el Comte a finals de maig. Cercle Filatèlic.

Celebrem la Capitalitat de la Cultura per fer de Ripoll omnipresent en el boca orella de les persones dels territoris de parla catalana al llarg d’aquests mesos i  els que vindran; per que es parli de Ripoll en positiu i per què siguem un referent per venir-nos a conèixer, a visitar, a gaudir de tot el que la paraula CULTURA en les seves accepcions més àmplies significa : des del patrimoni a l’art més contemporari, des de la gastromia a les tradicions, des de la història industrial de Ripoll a l’economia actual, des de la creativitat al valor del nostre territori i paisatge; CULTURA en majúscula i en tota la seva  transversalitat.

Avui fa 299 anys que Barcelona va caure sota les forces borbòniques i amb Barcelona va caure tot el país. Felip V ens va uniformitzar sota la marca Espanya. Sovint ens podem fer la pregunta: què hauria passat si haguessin vençut els Àustries? Això no ho sabrem mai, però cada vegada més, tinc la sospita que tampoc hauria estat una bassa d’oli.

No cal fer broma d’un tema molt seriós, els catalans no ho tindrem fàcil, però hem de poder decidir què volem ser i cap on volem anar. No ens hem de refiar d’ajuts exteriors sinó de nosaltres mateixos. És molt lloable que vulguem buscar complicitats i bones intencions, que vulguem que el món miri amb simpatia la nostra causa, però no ens hem d’enganyar, perquè al darrera hi ha massa interessos d’estat; de ben segur ho sap prou el President.

La manifestació que va tenir lloc l’11 de setembre passat i la cadena humana que ha tingut lloc aquesta tarda ens diuen però que ho podem fer, la societat catalana ho demana. fem-ho! Tenim tot el dret a decidir! La força ens la dóna el nostre sentit de poble i el nostre desig d’esdevenir un nou estat d’Europa.

Si fa més de 1116 anys les batalles es liiuraven amb dagues, espases i llanses... i en fa 300 amb fusells, pistolons i escopetes –moltes d’elles de fabricació ripollesa amb pany miquelet- ... avui la batalla per la transició nacional es lliura amb un altre tipus d’armes : amb la cultura, amb la llengua, amb el model educatiu, amb un model sanitari, amb la integració, amb el respecte, amb el diàleg, amb un model d’atenció social, amb la feina i una economia de vocació i tradició exportadora, amb la força d’una història mil.lenària que aquestes parets ens recorden i ens fan venir calfred, amb les tradicions (dites folklore o etnografia... com ens ho recorda a pocs metres el MER) unes tradicions que continuen vives i es renoven, amb el civisme, amb el pacifisme, amb la tossuderia i abnegació amb les que els catalans i catalanes empunyem avui al S XXI aquestes potents armes. Fins i tot l’arma  simbolica de la unió de mans amb mans al llarg de tota la longitut del nostre país a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Indep.

Som al Reial monestir de Santa Maria de Ripoll, aquí hi tenim les restes de Guifré el Pilós, I de Barcelona;  qui va aprofitar la crisi de la monarquia per desvincular-se de la tutela dels francs. Ell va ser un home ambiciós que va reestructurar el territori i el va fer créixer tot repoblant les terres.

ARA mil anys després es dóna un fenomen semblant, ara no es tracta del regne dels francs, però és clar que l’estat que ens domina està tot ell en crisi, és a punt de naufragar i ens vol arrossegar cap al fons!

Des del Bressol de Catalunya mirem cap al futur, i convençuts que  el nostre futur no passa per mantenir la situació actual; però la decisió del camí a emprendre ha d’estar i està en mans de la ciutadania de Catalunya i ho ha de resoldre a través de les urnes, democràticament, pacíficament, amb consens ampli, amb una gran participació.

Només els ciutadans/es tenen a les seves mans una decisió tan important, nosaltres els polítics -des dels més petits fins als més grans- només hem de ser un instrument per aconseguir aquest dret democràtic.

Des de Ripoll bressol de Catalunya som optimistes! En els darrers 25 anys hem vist canvis territorials i polítics que mai hauríem imaginat, a Europa han sorgit nous estats i n’han desaparegut d’altres, alguns canvis han estat pacífics i altres malauradament no tant! Però una cosa ha quedat clara! Només la voluntat de cada poble és la que ha inclinat la balança, mentrestant i massa sovint les institucions europees i les altes instàncies “xerraven”.

Els actes d'aquest 11 de setembre de 2013 volgudament es clouen a Ripoll, bressol de Catalunya, la cadena humana de la Via Catalana s'ha estès de mà en mà des del Pertús fins l'Alcanar, i una cadena impalpable surt de Ripoll i arriba a Ripoll, és la cadena de la història que connecta el passat i el futur. Més d mil anys després hem de fer com el comte Guifré el Pelós, aprofitem la crisi i el nostre desig de ser lliures i  constituir el nou estat d’Europa.

Visca Ripoll

Visca Guifré I, el pilós

Visca Catalunya! LLIURE

Diada Nacional 11 de setembre 2011

Intervenció durant els actes de celebració de la Diada al Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll

Regidors i regidores del consistori municipal, portaveus i representants de partits polítics, forces de seguretat públiques, institucions, entitats i associacions, ripollesos i ripolleses,

Si bé he tingut oportunitat de ser partícip de la Diada Nacional de Catalunya en diverses ocasions, fos a nivell polític o bé en representació d’algun col•lectiu, enguany la festa té un caràcter especial per ser la primera vegada que m’adreço a la societat ripollesa com a alcalde de la nostra vila mil•lenària.

En una data tan assenyalada com aquesta, no hi ha paraules per expressar les emocions que em transmet el monestir de Santa Maria, símbol de la nació catalana, que acull les restes de personatges que han traçat la història, no només ripollesa sinó també de Catalunya.

Resulta curiós recordar la desfeta militar que va patir el nostre país l’11 de setembre de 1714, en un edifici regentat per una comunitat religiosa, els benedictins, que van decantar-se pel rei absolutista Felip V, que va imposar un model centralista i contrari a les llibertats de que gaudíem els catalans. En el cantó oposat –el perdedor- els ripollesos, gent com tots els que hem aplegat en aquesta basílica, que es decantaren per l’aspirant al tron, l’arxiduc Carles. Ni fet expressament!, la història sempre ens sorprèn amb un nexe d’unió entre el passat i el present.

De fet, m’aventuro a apuntar que tot i que gairebé han passat 300 anys des de la derrota militar, política, cultural i d’identitat, anem camí de sentir en la pròpia pell el que van patir els nostres avantpassats. Aquests dies la llengua catalana, un element bàsic i irrenunciable del nostre país, està en boca de tots i ha esdevingut, un cop més, motiu de polèmica i de tot tipus de controvèrsia. Si retrocedim, o més ben dit, ens obliguen a fer un pas enrere, l’any 1714 i el Decret de Nova Planta no ens quedaran tan lluny. Des del Bressol de Catalunya, panteó comtal, hem de donar exemple i estar al costat d’aquells que lluiten, en el bon sentit de la paraula, des del diàleg i el sentit comú pel bé del nostre país.

Lluny de partidismes polítics, avui és la festa de tots aquells que ens sentim catalans. Sigui quin sigui la nostra procedència, el color de la pell, les creences religioses, hi ha un element que ens uneix, la llengua.

Actes com el que celebrem aquí a Ripoll, o bé en d’altres poblacions i viles catalanes, han de servir per recordar d’on venim, on som i pensar cap on volem anar com a poble. Que aquells que no ens entenen vegin la força d’un poble unit, que tot i els inconvenients, mai, mai serà doblegat.
Com ja vaig dir en aquest mateix marc i amb motiu de l'arribada d'un altre dels símbols de la catalanitat com és la Flama del Canigó; ens podran ofegar fiscalment, ens podran escatimar els recursos dels fons de cooperació local, ens poden amenaçar la llengua... però mai podran oprimir l'esperit i l'ànima d'un poble creat i que ha crescut al recer d'aquestes pedres, d'aquest Monestir i del Comte Guifré, fundador de la dinastia nacional de Catalunya a qui avui hem fet ofrena.

Visca Catalunya !! i visca Ripoll!!