11 de setembre 2013 a Ripoll

Intervenció durant l'acte institucional de la Diada de Catalunya de l'11 de setembre de 2013 a Ripoll, presidida per l'Hble President Artur Mas.

Benvolgut Molt H. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Sigueu totes i tots molt benvinguts a Ripoll

Ripoll, Bressol de Catalunya. Avui acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2013, un dia especial en un any especial, la Capital de la Cultura Catalana, però també especial pels aconteixements històrics que estem vivint. Gràcies President per donar relleu i importància al que significa Ripoll i Guifré el Pilós per als catalans i catalanes. Gràcier president per respondre a la simpàtica invitació que us va adreçar el Comte a finals de maig. Cercle Filatèlic.

Celebrem la Capitalitat de la Cultura per fer de Ripoll omnipresent en el boca orella de les persones dels territoris de parla catalana al llarg d’aquests mesos i  els que vindran; per que es parli de Ripoll en positiu i per què siguem un referent per venir-nos a conèixer, a visitar, a gaudir de tot el que la paraula CULTURA en les seves accepcions més àmplies significa : des del patrimoni a l’art més contemporari, des de la gastromia a les tradicions, des de la història industrial de Ripoll a l’economia actual, des de la creativitat al valor del nostre territori i paisatge; CULTURA en majúscula i en tota la seva  transversalitat.

Avui fa 299 anys que Barcelona va caure sota les forces borbòniques i amb Barcelona va caure tot el país. Felip V ens va uniformitzar sota la marca Espanya. Sovint ens podem fer la pregunta: què hauria passat si haguessin vençut els Àustries? Això no ho sabrem mai, però cada vegada més, tinc la sospita que tampoc hauria estat una bassa d’oli.

No cal fer broma d’un tema molt seriós, els catalans no ho tindrem fàcil, però hem de poder decidir què volem ser i cap on volem anar. No ens hem de refiar d’ajuts exteriors sinó de nosaltres mateixos. És molt lloable que vulguem buscar complicitats i bones intencions, que vulguem que el món miri amb simpatia la nostra causa, però no ens hem d’enganyar, perquè al darrera hi ha massa interessos d’estat; de ben segur ho sap prou el President.

La manifestació que va tenir lloc l’11 de setembre passat i la cadena humana que ha tingut lloc aquesta tarda ens diuen però que ho podem fer, la societat catalana ho demana. fem-ho! Tenim tot el dret a decidir! La força ens la dóna el nostre sentit de poble i el nostre desig d’esdevenir un nou estat d’Europa.

Si fa més de 1116 anys les batalles es liiuraven amb dagues, espases i llanses... i en fa 300 amb fusells, pistolons i escopetes –moltes d’elles de fabricació ripollesa amb pany miquelet- ... avui la batalla per la transició nacional es lliura amb un altre tipus d’armes : amb la cultura, amb la llengua, amb el model educatiu, amb un model sanitari, amb la integració, amb el respecte, amb el diàleg, amb un model d’atenció social, amb la feina i una economia de vocació i tradició exportadora, amb la força d’una història mil.lenària que aquestes parets ens recorden i ens fan venir calfred, amb les tradicions (dites folklore o etnografia... com ens ho recorda a pocs metres el MER) unes tradicions que continuen vives i es renoven, amb el civisme, amb el pacifisme, amb la tossuderia i abnegació amb les que els catalans i catalanes empunyem avui al S XXI aquestes potents armes. Fins i tot l’arma  simbolica de la unió de mans amb mans al llarg de tota la longitut del nostre país a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Indep.

Som al Reial monestir de Santa Maria de Ripoll, aquí hi tenim les restes de Guifré el Pilós, I de Barcelona;  qui va aprofitar la crisi de la monarquia per desvincular-se de la tutela dels francs. Ell va ser un home ambiciós que va reestructurar el territori i el va fer créixer tot repoblant les terres.

ARA mil anys després es dóna un fenomen semblant, ara no es tracta del regne dels francs, però és clar que l’estat que ens domina està tot ell en crisi, és a punt de naufragar i ens vol arrossegar cap al fons!

Des del Bressol de Catalunya mirem cap al futur, i convençuts que  el nostre futur no passa per mantenir la situació actual; però la decisió del camí a emprendre ha d’estar i està en mans de la ciutadania de Catalunya i ho ha de resoldre a través de les urnes, democràticament, pacíficament, amb consens ampli, amb una gran participació.

Només els ciutadans/es tenen a les seves mans una decisió tan important, nosaltres els polítics -des dels més petits fins als més grans- només hem de ser un instrument per aconseguir aquest dret democràtic.

Des de Ripoll bressol de Catalunya som optimistes! En els darrers 25 anys hem vist canvis territorials i polítics que mai hauríem imaginat, a Europa han sorgit nous estats i n’han desaparegut d’altres, alguns canvis han estat pacífics i altres malauradament no tant! Però una cosa ha quedat clara! Només la voluntat de cada poble és la que ha inclinat la balança, mentrestant i massa sovint les institucions europees i les altes instàncies “xerraven”.

Els actes d'aquest 11 de setembre de 2013 volgudament es clouen a Ripoll, bressol de Catalunya, la cadena humana de la Via Catalana s'ha estès de mà en mà des del Pertús fins l'Alcanar, i una cadena impalpable surt de Ripoll i arriba a Ripoll, és la cadena de la història que connecta el passat i el futur. Més d mil anys després hem de fer com el comte Guifré el Pelós, aprofitem la crisi i el nostre desig de ser lliures i  constituir el nou estat d’Europa.

Visca Ripoll

Visca Guifré I, el pilós

Visca Catalunya! LLIURE

El Comte Guifré adreça una invitació al MH President Artur Mas

En el marc de la inauguració de l'Exposició filàtèlica i Numismàtica de Ripoll el passat 18 de maig, el Comte Guifré I de Barcelona i la Comtessa Guinedell varen adreçar una carta manuscrita convidant el MH president de la Generalitat de Catalunya a presidir els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Ripoll bressol de Catalunya i Capital Catalana de la Cultura 2013, el proper 11 de setembre.

Inauguració al Palau Robert de Barcelona

És un goig avui trobar-nos i retrobar-nos per inaugurar a Barcelona, dins l'oficina de turisme de Catalunya aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”.

Foto : Elripolles.info

Un projecte que pretèn també re-escriure els llibres i els textos de la història de la industrialització, de la ciència i la tecnologia, la tècnica, la història de l'aviònica o de la missilística al nostre país i a Europa i el món a partir de fer-hi constar la tasca fins ara no prou coneguda i reconeguda de Ramon Casanova i el seu entorn social, cultural i de país.

Cal tornar a explicar que tot i que el nom de boig podria encobrir una ofensa: atès que boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau...  cal considerar les altres accepcions de la paraula boig; boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.  Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

Foto: Elripolles.info

En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, un geni:  intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig genial també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors...   Sovint, la conducta una mica excèntrica, diferent, innovadora... d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

Inaugurem avui a Barcelona un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé reivindica el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella i els membres de la comissió organitzadora, sovint rememorem i homenatgem la nostra història ripollesa mil.lenària de monestirs, comtes i fargues i ens oblidem de la important història centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca i al nostre país. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.  L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic del Ripollès i del país.

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i reivindicar, recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Aquesta exposició és també l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de la cofraria de Sant Eloi” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura en majúscula de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.