És un goig avui trobar-nos i retrobar-nos per inaugurar a
Barcelona, dins l'oficina de turisme de Catalunya aquesta més que exposició –un
projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom
de “El boig de l'Hispano”.
Foto : Elripolles.info
Un projecte que pretèn també re-escriure els llibres i els textos
de la història de la industrialització, de la ciència i la tecnologia,
la tècnica, la història de l'aviònica o de la missilística al nostre país
i a Europa i el món a partir de fer-hi constar la tasca fins ara no
prou coneguda i reconeguda de Ramon Casanova i el seu entorn social, cultural i
de país.
Cal tornar a explicar que tot i que el nom de boig podria
encobrir una ofensa: atès que boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un
eixelebrat, o fins i tot un babau... cal considerar les altres accepcions
de la paraula boig; boig també pot ser aquell que experimenta intensament
un sentiment, una passió. Els genis són bojos, segons diuen alguns, però
també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o
inventors... o fins i tot els polítics !
Foto: Elripolles.info
En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, un geni:
intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la
investigació, l'estudi i el treball. Boig genial també per ser “diferent”,
estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora,
costumista, temerosa, plena de pudors... Sovint, la conducta una
mica excèntrica, diferent, innovadora... d'individus amb personalitat pròpia,
amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els
integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una
excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió
dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de
l'Hispano”.
Inaugurem
avui a Barcelona un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a
qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió
van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular
possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy
precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció”
aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història
recent, principis del S. XX, com bé reivindica el comisari de l'exposició Sr.
Pere Piella i els membres de la comissió organitzadora, sovint rememorem i
homenatgem la nostra història ripollesa mil.lenària de monestirs, comtes i
fargues i ens oblidem de la important història centenària, que també ha
conformat el nostre llegat cultural.
En
aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre
protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i
social molt important a la nostra comarca i al nostre país. Trobarem també
testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un
altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una
farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era
industrial. L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia
del nostre teixit empresarial i socioeconòmic del Ripollès i del país.
És
evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però
en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor
i reivindicar, recuperar aquells valors que tan importants a principis del S
XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy,
emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip,
empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva
necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.
Aquesta
exposició és també l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès de la
nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits
: la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix
com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del
ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o
el torn de barrinar canons, l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa
de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb
innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de la cofraria
de Sant Eloi” precursores de les actuals certificacions de qualitat
industrial, la indústria tèxtil, ... per tant també la cultura en
majúscula de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de
l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de
Ramon Casanova.
