Els errors històrics de planificació, les més que possibles corrupteles, escàndols i intrigues han portat aquest país a un carreró sense sortida pel que fa a la planificació de les infrastructures de comunicacions, els eixos estratègics de vertebració social i econòmica. Tenim la xarxa més llarga del món d’AVE amb el menor nombre de viatgers, es tracta d’un immens desastre econòmic i representa una càrrega insuportable, ja que no es cobreix més que 1/3 del seu cost.
Mentrestant, la inversió ferroviària de rodalies i de transport urbà, que podria generar riquesa i ocupació queda un cop més relegada a l’oblit. Podem presumir de tenir el sistema ferroviari més pèssim del “món mundial”, tant pel que fa al transport com a les rodalies.
Per acabar-ho d’adobar veiem que el ministeri de Foment destina un 24% més de pressupost per a Madrid i un 95% menys per a Barcelona.
Ja no parlem de la nostra línia de tren, aquí la inversió serà de 0 euros. Podem presumir d’haver batut el rècord, si fem la mitjana de tots els trens que pugen i baixen de Ripoll a Barcelona (Pl. Catalunya) comprovem que per fer un trajecte de 100 km tardem 1 hora i 48 minuts, i això quan miraculosament no hi ha cap mena d’incidència.
Fa uns anys un maquinista de RENFE comentava que els propis empleats parlaven d’aquesta línia com “la del piojo”. Ben cert, combois incòmodes i vells, avaries constants... un veritable via crucis. És impossible confiar en RENFE quan es tracta d’arribar amb exactitud a la feina, a una reunió, fer un enllaç amb algun altre mitjà de transport... sempre amb “l’ai al cor”.
Amb tota la barra del món ens diuen que els preus del ferrocarril haurien d’anar-se igualant amb els dels països europeus com França o Alemanya, no ens diuen però que allà la velocitat mitjana de rodalies és exactament el doble que la d’aquí, ni que els preus sovint poden ser ben assequibles. Per comprovar-ho faig un cerca a DB (Deutsche Bahn) d’Alemanya, simulo la compra d’un bitllet d’anada i tornada d’un trajecte de 192 km (384 km en total), per fer cada trajecte tardaré 1 hora i 15 minuts, i em costarà 24,5 euros!!! A més tenen el detall d’informar-me de l’estalvi que hauré fet en emissions de CO2 a l’atmosfera pel fet d’anar en tren.
Tot plegat cansa, pagar la ruïnosa factura d’incompetència i manca de previsió gairebé esfereeix. La llista és molt llarga: aeroports sense avions, autopistes en fallida, AVES ruïnosos, universitats sense alumnes...
Els catalans som solidaris, però potser a vegades arribo a pensar que també una mica babaus. Tenim i hem tingut molta paciència, però ara ja l’estem acabant. No volem pagar per serveis que no rebem i si continuem així potser haurem de donar un bon cop de falç per defensar la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada