TRIBULACIONS D'UN EMPRESARI QUE VOL VENIR A RIPOLL (2005)

Tribulacions d’un empresari que vol venir a Ripoll (I)

Els plans de consolidació, creixement i expansió d’una empresa són complexos i obeeixen a diferents paràmetres i conjuntures (el mercat, els beneficis, les previsions,…). Quan es presenten favorables un seguit d’aquests paràmetres és el moment oportú per a materialitzar la inversió.

Fa poques setmanes un empresari instal.lat a la veïna comarca de més al sud, em va confiar els seus plans de creixement. Una empreseta nascuda ara farà deu anys amb 2 treballadors i que ara disposa d’una xarxa d’una quarantena de venedors i representants arreu de l’estat i ja té 7 treballadors directes. El creixement experimentat els darrers anys li ha merescut la confiança i la complicitat d’un fabricant estranger per a promoure un creixement en forma de major dimensionament, major mercat ibèric, millor imatge i capacitat operativa. Allò que deiem abans, un conjunt de circumstàncies favorables que cal aprofitar en el moment que es plantegen. Aquest empresari em va manifestar també la seva lloable intenció de plantejar la nova inversió a Ripoll, per apropar l’activitat professional a la familiar de la majoria del conjunt de treballadors de l’empresa.

Li vaig facilitar les dades de les oficines municipals d’urbanisme, el lloc que vaig considerar idoni per a iniciar la recerca d’informació en forma de disponibilitat de sòl empresarial, preus, normativa urbanística i arquitectònica … el seu primer contacte va ser certament decebedor : resumit i en poques paraules li van venir a dir que no hi havia sòl disponible empresarial i que millor que s’adrecés a un A.P.I.

Decebut, molt decebut, va fer un contacte similar amb un ajuntament de més al sud, a la comarca veïna del sud. El canvi de tarannà va ser esfereïdor : el varen rebre, el varen acompanyar a visitar 4 promocions de sòl empresarial -algunes molt properes i vistoses des d’un important futur eix de comunicació viària- i li varen facilitar tota la informació en forma de dossier amb contactes dels promotors i dels constructors locals, contractació dels serveis (aigua, llum, gas…)… i el varen telefonar amb posterioritat algunes vegades més per a fer el seguiment de les seves necessitats, si requeria encara més ajut… es va sentir molt ben atès en definitiva.

L’empresari, al qual li tinc la mateixa confiança i credibilitat que ell té amb mi per explicar-me les seves tribulacions, no va donar-se per vençut i malgrat tot encara va voler sol.licitar una entrevista amb els màxims responsables en política econòmica i urbanística a l’ajuntament de Ripoll -no per via telefònica aquesta vegada amb urbanisme sinò per mecanismes molt més heterodoxes- : va trobar l’edil a la plaça gran de la vila durant la matinada de la festa major –i és que podien més els sentiments i la voluntat que les dificultats fins llavors trobades-.

L’entrevista certament es va desenvolupar -dos mesos més tard- amb seriositat, rigor i interés municipal; malgrat tot, la disponibilitat de sòl empresarial es va confirmar que es limitava a unes previsions futuribles a un any i mig vista a la zona de La Barricona i supeditades a la completació del procés urbanístic, al procés d’adjudicació de parcel.les als interessats via subhasta pública i valorant especialment la implantació d’empreses d’alt valor tecnològic i la incorporació de nous llocs de treball, i a la construcció d’uns col.lectors residuals que no vol acabar de finançar la Generalitat; i a certes possibles naus en desús d’algunes empreses amb les quals es va contactar sense èxit. Altres disponibilitats de naus en construcció per part de promocions privades es varen desestimar per dimensions i requisits d’espai.

El darrer episodi de l’epopeia es va desenvolupar fa pocs dies. Vaig facilitar al meu amic empresari el contacte amb un propietari local de terrenys industrials-empresarials que m’havia manifestat precisament el seu interés en rebre visites d’empresaris interessats. L’entrevista mantinguda tampoc va tenir èxit : un dels terrenys no tenia dimensió suficient i l’altra terreny es vol mantenir a la reserva “activa”. Continuarà.