TINTINOFILIA

Tintinofília

Ho confesso, tinc tintinofília, m’agraden les aventures d’en Tintin. Però especialment m’atreuen el capità Haddock i el professor Tornasol. Com molts altres ripollesos vaig créixer llegint primer tota la colecció Dumbo de Disney i més tard tots els Astèrix i Obèlix, Mortadelo i Filemón, i les aventures de Tintin; i en menor grau també llegia en Lucky Luke entre mig de totes les Aventuras de Los Cinco, el 13 rue del Percebe, el botonés Sacarino, Anacleto, Pepe Gotera i Otilio… i com no ! El Zoo de’n Pitus !!! Val a dir que hores d’ara encara guardo totes aquestes col.leccions i espero que els meus fills –l’Eladi i en Galdric- un dia les vulguin llegir.

De totes aquestes lectures, Les Aventures de Tintín, publicades en català per Editorial Joventut eren de les meves preferides en aquella época final del franquisme i l’inici de la transició, gràcies a l’ensenyament d’immersió lingüística en català que ja practicava l’Escola Salesiana de Santa Maria de Ripoll a l’EGB. Recordo –i guardo- el meu primer àlbum de Tintín, un regal de Sant Jordi del 1976 : L’illa negra, el segon L’estel misteriós, i …

No vaig poder reunir la col.lecció completa d’àlbums de les aventures de Tintín fins que vaig cobrar els meus primers salaris acabats els estudis universitaris l’any 1988; els vaig comprar a l’estanc-llibreria Sant Jordi, de la Maruja, al Carrer Progrés. A partir d’aquell moment vaig començar a col.leccionar llibres i objectes dels personatges més coneguts d’Hergé; amb un interés creixent fins al punt que en crear la meva primera empresa l’any 1991 ja la vaig batejar com TORNASSOL AVENTURA inspirat en l’inefable professor Silvestre Tornassol; més d’una vegada m’he preguntat si no vaig estudiar física possiblement influït per aquest personatge ?

Ja uns anys abans, el 1988 corríem per Ripoll amb la meva colla i amb els nostres primers vehicles dels 18 anys amb emisores de “banda ciutadana” (en aquella época no hi havia mòbils) i el meu àl.lies o sobrenom ja era el de Capità Haddock.

Uns anys encara abans, pels 1980’s al pati de Can Font (sí, sí a casa de la presidenta del Cercle Filatèlic) amb la colla d’infància ja jugàvem innombrables vegades -els estius- amb els madelman però també a construir coets voladors amb pòlvora de fabricació casolana; no era això també una inspiració de Tintín : objectiu la lluna ? I guantes vegades havíem cercat l’entrada secreta dins la cova del Dimoni sota el Reial Monestir de Santa Maria inspirats potser per Tintín i el temple del sol ?

I no va ser Tintín i els cigars del faraó amb les aventures en un jeep al bell mig del desert una premonició de la meva participació al ral.li transsaharià Barcelona-Dakar el 2005 ? I no va ser la meva simpatia pels Dupont i Dupond un presagi de tenir bessonada ? I Tintin al Tíbet un presagi de la meva estada laboral a la Índia i Pakistà el 1995 ?

Quantes i quantes aventures més hauré somniat llegint i rellegint –potser més de quatre i cinc vegades- els llibres de Tintín i els seus personatges entranyables ? Quantes d’aquestes aventures més potser es faran un dia realitat ?

Ja per acabar, recordo amb molta simpatia l’entranyable titular del diari La Vanguardia de la tardor de 1994 quan s’anunciava que la nau Clementine de la NASA havia detectat gel al pol sud de la Lluna : Tintín ya lo sabía doncs a l’àlbum Hem caminat damunt la Lluna ja apareixien Tintin, Milú i el Capità Haddock resolant per una glacera dins una cova lunar… l’any 1968 !

I ara sí, una recomenació final; si patiu, com jo, tintinofília, us recomano el club català de fans de Tintin : el tintincat. Us agradarà.

Jordi Munell i Garcia
Tintinòfil
Ripoll, maig de 2007
any del centenari de Georges Rémi (Hergé)