EL TEXTIL AL RIPOLLES, 2006

el tèxtil al Ripollès

Aquesta setmana l’espectre de la crisi del tèxtil tornava a planar sobre la nostra comarca. Una nova mala notícia ha fet tremolar la societat i l’economia de la comarca del Ripollès, amb l’anunci de la suspensió de pagaments –situació concursal- presentat pel grup de l’empresa santjoanina Textil Abadesses. Si bé les declaracions del seu gerent i accionista són tranquilitzadores en el sentit que aquest fet és un recurs per a “resistir” fins al final i que no té intencions de tancament inmediat, per l’altre costat sí deixa entreveure un possible nou reajust de la plantilla que es sumaria a l’efectuat mesos enrera i que va afectar vàries desenes de families ripolleses especialment de Sant Joan de les Abadesses.

Em torna a la memòria una notícia de fa just un any: Les sis comarques amb més tèxtil elaboren plans específics per afrontar la crisi. Segons la notícia, El Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Bages, el Berguedà i l'Anoia concentraven gairebé la meitat dels 85.000 llocs de treball del tèxtil a Catalunya i aquest pes específic fou el determinant perquè el Consell Intertèxtil i l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) triessin aquestes sis comarques (a més d'altres de l'Estat) per a dissenyar plans estratègics tèxtils locals. I el Ripollès ? em vaig preguntar fa un any. La idea bàsica de l’estudi desenvolupat en les altres comarques tèxtils, és que el sector és diferent a cada lloc i requereix remeis diferents que complementin el pla global per al tèxtil que sindicats i patronal varen negociar amb el Ministeri d'Indústria.

Així al Barcelonés han apostat pel “pronto moda” potenciant la logística, la marca i el disseny. Al Maresme han apostat per la internacionalització mantenint la capçalera de disseny i la seu central. Al Vallès Occidental han apostat per la tecnificació, l’anomenat “textil tècnic” potenciant la R+D+I i enfocant cap als sectors sanitari, automoció i aeronàutica. A l’Anoia han reforçat el fenòmen de l’outlet de roba de fora de temporada i
Al Bages i al Bergada han apostat per elaborar plans estratègics particularitzats per a cada empresa, establint nous perfils professionals i buscar la cooperació empresarial.

Com a ripollès em va sobtar la no-menció de la nostra comarca entre aquestes i especialment arran de l’anunci de creació d’un gabinet de crisi –es va arribar a crear ?- i la visita al conseller d’indústria i treball de la Generalitat per part d’una delegació de pro-homs i pro-dones comarcal l’estiu passat.

Desconec des de la poca informació que gaudim com a grup polític majoritari –tot i que a l’oposició- si s’han fet els deures al Ripollès al llarg d’aquest any. De forma oficiosa conec l’elaboració d’un estudi per part de l’Observatori de Prospectiva Industrial de la Secretaria d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, algunes de les recomenacions del qual s’intenten engegar a finals d’aquest any i l’arribada d’una subvenció a Ripoll de 1,5 milions d’euros del Ministerio de Indústria destinada a la PROMOCIÓN PÚBLICA DE SUELO INDUSTRIAL Y NAVES DE TRANSICIÓN dins les actuacions estatals de reindustrialització. Part d’aquesta subvenció –uns 500.000 euros- la destinarà indirectament l’equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll a projectes culturals -com La Lira-, aprofitant els beneficis dels ingressos obtinguts per la venda de parcel.les a empresaris i emprenedors.

Paral.lelament recordem que enguany s’ha començat a desencallar -endarrerit gairebé tres anys- el nou pol d’activitats empresarials al sector La Barricona de Ripoll; però encara porta més de tres anys d’endarreriment el projecte de polígon industrial supra-municipal del Ripollès sud –ara sense la participació de l’Ajuntament de Campdevànol- que sembla que anirà finalment al sector de Llaudet una vegada aprovat el Pla General de Sant Joan a partir de finals d’any. Les subvencions del programa europeu Leader Plus s’han exhaurit ja fa mesos i el govern va desestimar la proposició al Parlament de Catalunya feta un any enrera pel diputat Casadesús demanant que el Ripollès continués gaudint més enllà del 2006 de fons europeus per al re-equilibri territorial i que es desenvolupi un pla de reindustrialització de la comarca.

Mentrestant el Consell Comarcal, Ripollès Desenvolupament i l’Ajuntament de Ripoll parlen molt i sovint de l’interés en recuperar les colònies industrials tancades, però el cert és que les inversions en les anomenades NAUS DE TRANSICIÓ AL MÓN INDUSTRIAL destinades al lloguer per a projectes empresarials, les realitzaran al nou sector industrial de La Barricona. Per què no prediquen amb l’exemple i aprofiten aquestes actuacions subvencionades amb diners públics per a recuperar espai industrial en desús a les colonies industrials i deixen el sòl empresarial subvencionat a disposició dels emprenedors i empresaris ?

La nova recent visita -del també nou i per pocs mesos- conseller Hble. Sr. Joan Valls de Treball i Indústria al Ripollès el passat dia 3 de juliol no va treure pas cap entrellat a les perspectives i previsions d’accions estratègiques per al sector industrial de la nostra comarca per part de la Generalitat. Valls va escoltar les inquietuds dels representants empresarials i va efectuar declaracions de bones intencions. Desconec si durant els recessos mantinguts amb l’alcaldessa de Ripoll i el president del Consell Comarcal del Ripollès es varen obtenir uns compromisos d’actuacio i d’inversió per part de la política industrial de la Generalitat a la nostra comarca.