Outdoor training, más allá de la formación

Outdoor Training : Más allá de la formación

El Outdoor Training es la combinación de la formación tradicional a medida para las empresas, con ejercicios al aire libre y con una metodología eminentemente vivencial que está basada en el aprendizaje a través de la experiencia directa.

Ello se desarrolla bajo un clima distendido, realizándose actividades que combinan la competitividad deportiva, la diversión y el trabajo en equipo, abordándose aquellos aspectos que resultan cruciales para la gestión de los Recursos Humanos en toda organización. El elemento diferenciador serà la realización de los ejercicios en un entorno fuera del confort de su medio habitual -las oficinas, talleres,...-; donde se buscará potenciar en el personal una serie de habilidades y comportamientos que les serán muy útiles en el trabajo diario y en las relaciones laborales.

El Outdoor Training es una herramienta alternativa y complementaria a la formación en aula que resulta altamente motivante, práctica y bastante divertida-gratificante y en la que se trabajan principalmente las conductas de los alumnos.

Los programas de formación de Outdoor Training nunca son estandarizados, ya que para su elaboración se tendrán en cuenta las necesidades de la empresa cliente. En primer lugar se identifican las necesidades para las cuales se quiere aplicar este tipo de formación y se determinan los objetivos pedagógicos.

Durante la formación outdoor, los alumnos participan en las distintas actividades preparadas y en las que de forma vivencial se verán inmersos en los casos planteados, siempre a desarrollar por equipos. Las actividades serán muy diversas, consistiendo en una combinación de juegos y pseudo-deportes estimulados bajo la coordinación de los monitores–trainers.

En Tornasol Aventura diseñamos y llevamos a la práctica actividades que van desde la superación de montajes de cordadas (tirolina, rappel, puentes...), juegos de equipo, juegos de orientación, construcción de balsas o de puentes, hasta programas multideportivos,... todo ello en diversos entornos y formatos (montaña, acuáticos ó de ciudad).

Utilizando este método, las empresas buscan que el alumno desarrolle las siguientes capacidades o habilidades :

- Potenciar el trabajo en equipo, para lograr que los miembros de un
grupo cooperen y se complementen.
- Motivación para enfrentarse a los compromisos diarios y afrontarlos
de manera positiva.
- Fomentar la comunicación entre el personal.
- Desarrollar el liderazgo hacia un grupo.
- Aumentar la resistencia a la presión del trabajo diario.
- Potenciar y desarrollar la toma de decisiones.
- Mejorar la reacción ante cualquier situación extrema del trabajo.
- Aumentar la confianza entre compañeros.

También se utilizan este tipo de programas en los procesos de selección, promoción y en la evaluación individual o por equipos de trabajadores de todos los niveles de la estructura empresarial.

Aunque parezca que no son más que juegos, al tratarse de la práctica de actividades lúdicas, esta técnica es muy efectiva para trabajar actitudes que no se pueden transmitir únicamente por medio de la formación tradicional; puesto que predisponen a la participación activa y complicitiva, ilusionada de los alumnos.

La evaluación de un programa de Outdoor Training se diferencia de las convencionales en el feedback o recuerdo que permanece en los alumnos al finalizar las actividades. Al ser grupos reducidos, acompañados en cada actividad por un monitor-trainer, existe la posibilidad de ser grabados en vídeo, para complementar la jornada con una sesión tutorizada de feedback en la que se ofrecerá un análisis individual o por equipos de los participantes. De esta forma el alumno ve, analiza y reflexiona sobre sus reacciones y corrige sus conductas.

Las actividades de Outdoor Training, son siempre motivantes y aumentan considerablemente la cohesión y “espíritu positivo” en las organizaciones, favoreciendo entre los participantes las relaciones y comunicaciones verticales y horizontales dentro de la estructura corporativa de la empresa.

Discurs de Jordi Munell, juny 2007

Discurs d'investidura Ajuntament de Ripoll, juny de 2007

Alcaldessa, senyores regidores i senyors regidors, Sra. Secretària, funcionaris i personal de l’ajuntament, senyores i senyors, amigues i amics

1- En primer lloc en nom propi i del grup municipal de CiU vull desitjar sort i encert en el seu segon mandat a la re-escollida alcaldessa Sra. Teresa Jordà.
També vull agrair públicament l’ampli suport rebut per la nostra candidatura per part dels ripollesos i ripolleses en les eleccions del passat dia 27.
I felicitar tant als regidors i regidores que avui ens deixen després d’aquest mandat com als que s’incorporen de nou, als quals donem la benvinguda.

2- Aquesta nova elecció que s’acaba de produir és un acte del tot legal d’acord amb la legislació vigent, però des de CiU estem convençuts que torna a NO ser moralment legítim d’acord al que una gran majoria de ripollesos volia; com ja va passar fa quatre anys, i que es desprèn dels resultats electorals.

3- Com tots els presents coneixen; el resultat de les eleccions va donar com a força guanyadora CiU però sense la majoria suficient per a governar en solitari per molts pocs vots.

Si fem un anàlisi dels resultats electorals del passat dia 27 de maig cal ressaltar que :

a) CiU ha guanyat les eleccions per que
· va ser la força més votada, amb 2433 vots, 760 més que la segona força; i per tant amb molta evidència és l’opció preferida per la majoria de ripollesos, amb un 44,6 % dels vots vàlids emesos; i amb un increment del 5,7% del vot vàlid respecte els resultats obtinguts el 2003.

b) CiU va guanyar les eleccions per que
Davant la reducció del cens electoral en 372 votants; l’increment d’abstenció en 535 vots i un total de vots en blanc o nuls fins a 196; CiU va ser la força que menys vots percentualment va perdre en comparació amb els altres partits :
· CIU -9,1%
· ERC -10,5%
· PSC -17,8%
· ICV -49,7%
· PP -14,9%
Per tant cal interpretar-ho com que CiU és l’opció política menys castigada o la més recompensada per la trajectòria seguida durant l’actual legislatura. Per tan novament hem d’afirmar que davant aquesta comparació CIU ha guanyat aquestes eleccions municipals.

c) CiU ha guanyat les eleccions per que
· Respecte el 2003, CiU va ser la força que més ha incrementat en percentatge de vots respecte el total de votants ;
i. CIU : +3,4%
ii. ERC : +2,2%
iii. PSC : -4,8%
iv. ICV : -41,3%
v. PP : -0,7%

· i també cal remarcar que la tercera força política municipal que ha acabat essent decisiva en l’elecció d’alcalde i la formació de govern municipal ha disminuït en gairebé un 18% el seu pes polític en nombre de vots passant de 1030 a 847; amb el recolzament popular més baix de la seva història a Ripoll.
· Segons paraules preses d’un reconegut i valorat ex alcalde de Ripoll, ERC i PSC entren en l’esquema de la piràmide invertida : molt poder a la cúspide i cada vegada menys suport democràtic a la base; ERC amb prop de 200 vots menys té un regidor més. I el PSC amb 847 vots menys conserva els 3 regidors.

d) CiU ha guanyat les eleccions per que
va guanyar en vots a 11 taules de les 13 que hi ha a Ripoll; configurant un mapa polític ripollès on clarament es manifesta quina és l’opció més desitjada per la població votant.

4- Per això i en coherència amb els resultats esmentats, vull recordar que des del dia 28 –amb un dia de reflexió pel mig- varem iniciar i liderar la proposta d’un govern municipal presidit per la força més votada amb diferents possibilitats : des d’un govern d’unitat inèdit a la història recent de Ripoll, fins a un govern de pacte o un govern en minoria; parlant amb tots i amb tothom qui ho va voler, buscant la fòrmula que millor possibilités la participació activa i còmode de tots els grups polítics amb representació municipal.

Por tots aquests motius referenciats, des de CiU hem presentat la candidatura del nostre cap de llista –jo mateix- com a alcalde de Ripoll. De fet no podríem prendre cap altra opció com a força guanyadora de les eleccions municipals a Ripoll.

Tornem a creure que majoritàriament el poble de Ripoll no volia de nou l’anomenat pacte d’esquerres que avui es torna a institucionalitzar amb el nomenament de la Sra. Jordà com a alcaldessa; doncs si els vilatans ho haguessin volgut així, així ho haguessin reflectit els resultats electorals que abans he esmentat. De fet ja han tingut els vilatans 4 anys per a valorar el govern encapçalat per la Sra. Jordà i els resultats electorals han parlat.

Al menys JO, personalment li he de confessar que no gosaria ni tindria valor moral per a instituir-me com alcalde del meu poble si no em sentís escollit i volgut per una majoria suficient i evident dels ripollesos i que així ho reflectissin els resultats electorals. Tampoc tindria el valor suficient per atribuir-me –com va fer la Sra. Jordà- ja a la mateixa nit electoral el suport dels votants del PSC de Ripoll que s’il.lusionaven –suposo- amb el missatge del Sr. ENRIC PEREZ : “vull ser l’alcalde de Ripoll, però sobretot em proposo ser l’alcalde de la gent de Ripoll”, i que aparexia en la seva campanya.

No vull entrar a valorar els acords i pactes previs que ERC i PSC podien tenir i que es podien entreveure de les declaracions a la premsa de la Sra. Jordà el mateix dia de les eleccions a la nit o a la premsa escrita dels dies immediatament posteriors. Tampoc vull entrar a valorar els acords entre ambdues formacions polítiques –reconeguts pels alts càrrecs provincials dels seus partits- que vinculen la formació de govern a Ripoll amb els pactes per governar la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Ripollès, avantposant de nou els interessos de partit als interessos de Ripoll i als interessos dels ripollesos manifestats a les urnes el passat dia 27.

Sí que puc valorar la sensació de carrer. La sensació de que s’està contribuint a dividir Ripoll i els ripollesos en lloc de sumar i fer pinya per a fer un poble més potent, més orgullós i més competitiu. Dividint entre els que van anar a votar i els que creuen, desencisats que no paga la pena anar a votar per que el seu vot acaba servint per fer que una altra força política diferent assumeixi l’alcaldia. Dividint entre els que defensen els pactes de perdedors i els que defensen assegurar un recolzament democràtic majoritari al guanyador de les eleccions.

Dit això, permetint-me que reafirmi que des de CiU continuarem treballant des de l’oposició per avançar cap el model de poble que hem anat defensant aquests darrers quatre anys i continuant el llegat que es va gestar els anteriors 8 anys de govern de CiU, buscant una vila econòmicament diversificada on tothom s’hi pugui guanyar la vida, on s’hi visqui bé, amb els rius com a eix vertebrador i amb més i millors serveis per a les persones.

El nostre programa electoral, el que major suport ha rebut per part dels vilatans a les eleccions, el que és el nostre compromís amb els ripollesos i ripolleses continua evidentment en ferm. Un programa que varem articular en 18 reptes de progrés que per nosaltres eren 18 compromisos de govern. Aquests seran la nostra fita de treball, des d’una oposició constructiva i positiva, ferma i valenta; sempre al costat –o fins i tot per davant- de l’equip de govern per defensar Ripoll i aquest model de poble.

Des de CiU volem treballar per continuar aquells projectes que ara fa 4 anys ja anunciàvem amb satisfacció i orgull, com la nova biblioteca central comarcal, el nou pavelló d’esports, continuar els aparcaments de Can Guetes i el punt d’acollida de la via verda, continuar el passeig del mestre Guich i el passeig del ferro, acabar el sector del carrer 27 de maig, construir habitatges per a joves i socials al sector de Can Guetes, finalitzar la zona industrial de La Barricona, el Museu Etnogràfic, la rehabilitació del centre històric o el col.lector de Pintors i Mas de’n Bosch... entre d’altres.

També podem assegurar que aquests darrers 4 anys l’equip de CiU ha treballat molt, des de l’oposició amb honestedat i rigor, fent allò que en tot moment hem cregut que era millor per a Ripoll i amb fidelitat al nostre programa electoral.

Malgrat en nombroses ocasions la sensació que hem tingut és de no comptar per a res, de no tenir informació en temes claus com el planejament urbanístic, de no tenir en compte la nostra aportació com a força majoritària i més representativa, sense poder tenir presència en la publicitat institucional; fins i tot en algún Plenari se’ns va arribar a afirmar que ja podíem anar fent i anar dient per que Vostès teníen 9 vots i nosaltres 8 i que al votar sempre guanyaven Vostès. Confiem i esperem que situacions lamentables de prepotència com aquestes no es reprodueixen en aquesta nova legislatura.

Sàpiga que la nostra tornarà a ser una oposició constructiva pensant sempre en el progrés de Ripoll,
· defensant i treballant per a tenir un bon i millor pla d’ordenació urbanística que doni resposta i reculli al màxim les al.legacions dels ripollesos, que eviti la solució del vial de circumval.lació pel mig del barri de Sant Pere, que reconsideri el conveni signat amb la Preparación Textil, que prevegi sól per a activitats empresarials i industrials, interconnectivitats amb les variants, sòl d’equipaments per a usos estratègics des d’un punt de vista socioeconòmic, aparcaments perimetrals a les zones comercials, ...

· una vila neta i endreçada, amb uns barris millors i i més ben mantinguts, amb equipaments veïnals.
· Lluitarem per facilitar la creació de 400 nous llocs de treball a Ripoll, donant suport a l’ampliació i consolidació de les empreses locals i de noves iniciatives.
· Estarem al costat dels joves defensant l’accés a l’habitatge i al treball digne, defensant l’oferta d’oci juvenil.
· Al costat de les entitats esportives, culturals i socials fomentant la seva participació en la gestió municipal i oferint suport a les seves iniciatives, espais de reunió gratuïts.
· Estarem al costat de les families defensant l’accés a l’habitatge, exigint la gratuïtat de la llar d’infants, un parc infantil i ajuts al lloguer de pisos per a parelles joves.
· Al costat d’un comerç potent, amb una nova oferta firal, més aparcaments de proximitat,
· Traballant per tenir una oferta cultural atractiva i suggerent al llarg de tot l’any amb la participació i implicació de les entitats culturals
· Potenciant i diversificant l’oferta turística
· Al costat de les persones, amb nous serveis d’atenció de proximitat.
· Al costat d’una policia de proximitat, implicada i compromesa amb els vilatans, amb els barris, amb el comerç.
· Defensant projectes de futur i de sostenibilitat com la xarxa wifi, el foment de les energies alternatives i el reciclatge, l’estalvi d’aigua,...
· L’atenció a la gent gran, la solució de les barreres d’inaccessibilitat, l’atenció i prevenció a les víctimes de la violència domèstica, els infants en situació de risc, prevenció de la drogodependència i la pre-delinqüència, combatre el mobbing inmobiliari...
· Defensant la butxaca dels ripollesos, promovent la congelació fiscal, el control de l’increment de la taxa d’escombraries, reducció d’impostos a les families amb pocs ingressos, la reducció de l’IBI a les hipoteques inverses.
· Defensant que l’ajuntament sigui una administració que els vilatans sentin propera; que els vilatans rebin resposta SEMPRE i no silenci a les seves demandes, propostes, queixes.

Gràcies, i novament reitero el meu desig de sort i encert a la Sra. Alcaldessa i el seu equip de govern en aquesta legislatura que avui comença.

Ripoll, 16 de juny de 2007

El nou POUM de Ripoll després d'eleccions

Què passarà amb el Pla General després del 28 de maig ?

Fa quatre anys, en vigílies de les eleccions municipals, el govern de CiU havia deixat pràcticament enllestida la revisió del nou Pla General de Ripoll (el que ara es coneix com a Pla d’Ordenació Urbana Municipal, POUM). Una feina acabada, entregada ala Comissió Provincial d’Urbanisme que dibuixava com havia de ser el Ripoll del futur.

Només d’entrar, el govern del tripartit va aturar el procés, argumentant que no estaven satisfets amb la proposta, i que volien fer-hi canvis. El resultat és que han passat quatre anys i Ripoll continua sense tenir un Pla General que defineixi com ha de ser la vila en el futur, on han d’anar els equipaments i les vies de comunicació, o quin sòl es destina a ús residencial i a ús industrial. De moment, però, l’intent de canviar el POUM ja ha costat 60 milions de les antigues pessetes, que paguem els ciutadans de Ripoll. La incertesa, a més, paralitza al llarg de 4 anys com a mínim moltes iniciatives particulars i empresarials. El nou Pla no precisa la ubicació de nous equipaments com el nou ambulatori, ni planifica la futura ubicació de la ITV, ni destina nous usos als terrenys de l’actual ambulatori…

El nou POUM que intenta tirar endavant el tripartit s’ha quedat en el primer tràmit, el de l’aprovació inicial, que es va fer el novembre de l’any passat amb 9 vots a favor i 8 vots en contra. Les presses de l’equip de govern van passar per sobre de tot allò que hauria estat raonable: arribar a un consens entre tots els grups polítics municipals, en una qüestió tan important per Ripoll, i obrir la participació dels ciutadans sobre algunes de les propostes més importants del POUM: la massiva urbanització del sector de La Preparación Textil (el Pla), el trasllat de l’estació al Pla d’Ordina o l’”anella de cirvumvalació” pel Pla de Sant Pere.

El grup de CiU va oferir consens, si es revisaven aquestes qüestions, però no hi va haver voluntat de diàleg.

A les portes de les eleccions municipals, el tripartit ha optat per aturar el procés del POUM, evitant per exemple, contestar les al·legacions presentades per ciutadans, empreses i entitats. Si arriben al govern, és previsible que es torni a posar en marxa, i que s’aprovi tal com està. No hi ha cap garantia escrita i signada –malgrat el que hagin insinuat- de que es puguin arreglar alguns despropòsits, com l’anella de circumvalació.

Aquest és un dels punts del Pla General que CiU vol rectificar, si torna a governar. La famosa “anella” implica convertir tot el centre de Ripoll en una illa de vianants, però això és realment possible? Abans cal preguntar-se, per exemple, “què provoca el tràfec al centre de Ripoll i quin volum de tràfec hi ha entre els barris”, explica l’alcaldable de CiU, Jordi Munell. “Com es va a l’Ajuntament, les Monges o els Salesians, des del barri de l’Estació o des de la Carretera de Barcelona?”, qüestiona Munell. La proposta de l’equip de govern es justifica per millorar la comunicació entre els barris, però no farà més que entrebancar-la.

L’altre gran error d’aquesta anella seria el de portar tot el trànsit a un barri residencial, com és el Pla de Sant Pere. El pas a prop de l’Escola Tomàs Raguer i l’Escola Ramon Surinyach no es pot resoldre, d’altra banda, si no és amb grans murs, a causa del pendent. I finalment, Jordi Munell es pregunta si “és necessari fer un altre pont a la Rectoria”?

Tornar a fer marxa enrere en el POUM no seria bo, perquè CiU no vol que es tornin a perdre quatre anys més. Però sí que es poden revisar les al·legacions, tant com sigui tècnicament possible, reunir-se buscant l’entesa i el consens amb els afectats i buscar la millor ordenació urbanística per a Ripoll, que s’hi juga el futur dels pròxims 20 anys. Un Ripoll on s’ha de poder viure i treballar bé, un Ripoll capital de comarca i referent del Pirineu oriental.

Sobre el tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà (juliol 2005)

Quatre motors per a un tren

Sempre he cregut que recordar ajuda a pensar millor en el futur. Precisament aquests dies de tancament i nova i enèsima reivindicació des dels estaments públics davant la deixadesa de la línia de ferrocarril que travessa la nostra comarca, em venen al cap records relatius a accions i situacions viscudes.

Farà uns sis anys que una delegació de la Vª zona de Renfe varen visitar el Consell Comarcal del Ripollès -i em consta que també els altres consells comarcals de la cua de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol- anunciant la lloable intenció de l'empresa d'estudi de noves formules de comercialització turística d'aquesta línia. Encara guardo les targes de visita d'aquella delegació de prohoms, tot i que ignoro si hores d'ara encara ostenten aquells càrrecs i responsabilitats.

Davant tan bona nova, amb molta il.lusió tot i que amb una certa reserva d'incredulitat, des del Consell Comarcal del Ripollès vaig tenir l'oportunitat de col.laborar en l'elaboració d'una proposta a partir de la meva experiència política i professional en el camp del turisme de muntanya.

La proposta es basava en donar contingut temàtic a l'oferta de viatges en tren cap a les comarques d'Osona, Ripollès i Cerdanya; oferint possibilitats de viatges de jornada, de cap de setmana i de setmana sencera. Es tractava de poder captar a un públic potencial ampli a partir d'inquietuds i possibilitats diverses. Una certa promoció i comercialització inicials semblaven garantides a priori per mitjà de la xarxa d'agències d'Iberrail.

Les propostes temàtiques eren exactament quatre : tren natura, tren cultura, tren aventura i tren sensacional. Quatre noms pensats en bilingüisme per a una empresa de vinculació i difusió estatal, fàcilment traduïbles per a una promoció europea d'aquesta línia transfronterera.

Els programes Tren natura consistien en una oferta de propostes de descoberta dels nostres espais i muntanyes, rius i valls; des dels paratges de Sau i Collsacabra, fins el Parc Natural del Castell de Montesquiu o els espais d'interès natural de la serra de Milany, Montgrony, Ull de Ter o Vall de Núria. Una combinació d'accés en tren, aproximació en vehicles de servei turístic (taxis, bus, 4x4) si calia i rutes de senderisme, paisatgisme i excursionisme. D'un dia a dos o més, amb o sense allotjaments i menjars.

Tren cultura volia englobar l'oferta del nostre ric patrimoni arquitectònic, museístic i cultural en el seu sentit ampli. Des de visites a santuaris, als monestirs i esglésies romàniques, la ruta modernista, ruta verdagueriana, ruta del Comte Arnau, visites als museus i elements singulars fins a recorreguts gastronòmics, assistència a festivals de música, universitat d'estiu…

Tren aventura incidia en el turisme actiu. Una combinació d'arribada en tren amb la pràctica d'esports i activitats per a tots els públics : nàutics a l'embassament de Sau, rutes en bicicleta de muntanya -inclosa la Ruta del Ferro o via verda de Ripoll a Toralles- i els Centres BTT, escalada, vol en globus, descens d'engorjats, senderisme d'alta muntanya, excursions a cavall, caça, rutes en 4x4, pesca, tir amb arc, l'esquí… tot estructurant la rica oferta de les nostres comarques.


Finalment, Tren sensacional oferia un turisme de sensacions : es basava en l'oferta excepcional d'activitats singulars que es celebren a les nostres comarques : fires, mercats, festes, … al llarg de tot l'any. Conscient que no les podré esmentar totes es poden citar des del Mercat de Música Viva o el Festival de Cantonigrós, fins la setmana d'art al Castell de Montesquiu, el concurs de gossos d'atura a Ribes de Freser, el mercat medieval de Vic, el Mercadal del Comte Guifrè a Ripoll, la Tria dels Mulats d'Espinavell, la Fira Catalana de l'Ovella o la Festa Nacional de la llana i Casament a pagès, el cicle Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, el Carnaval de terra endins de Torelló, la final de la cursa Pirena a La Molina o les festes majors estiuenques…

En definitiva, quatre blocs de programes desestacionalitzats que es complementaven amb l'oferta de restauració i allotjament hoteler, camping i rural de les nostres comarques i a gust del potencial consumidor. Un tren al servei del turisme i uns serveis turístics que podien veure en el tren l'arribada de milers de nous visitants.

Malhauradament aquesta proposta d'ús del nostre ferrocarril com a element vertebrador d'una oferta de turisme d'interior deu haver quedat en un paper; doncs sis anys més tard continuem essent espectadors d'excepció d'una mala gestió, d'un negligent manteniment i d'una nul.la visió comercial i de servei d'aquesta línia.

Gener 2007, 29é Rally Lisboa Dakar

Bon viatge !!!

Ara quan llegiu aquest escrit, els meus companys de l’equip Dakar 2007 Saunier Duval estaran ja enllestint les verificacions tècniques i administratives i preparant-se per a la sortida del dia 6. Hauran superat ja la primera part de la cursa : aconseguir estar a la sortida. Una primera part carregada de tensions i nervis : la preparació tècnica i mecànica dels vehicles en els terminis previstos, tota la documentació d’aquests (fitxes d’homologació o passaport federatiu del vehicles, fitxa tècnica, carta verda, …) i la documentació personal (passaport, visats, vacunacions tropicals, llicencies federatives…), els entrenaments a Marroc, les presentacions a la premsa i als patrocinadors (a Erfoud, a Barcelona, a Girona i a Madrid)… i per culminar les estrictes i complexes verificacions dels vehicles per part dels comisaris de la FIA –federació internacional d’automobilisme esportiu-.

Com sempre diu l’Albert Bosch “preparar les grans ocasions també forma part important de la manera de gaudir-les”. Els darrers dies abans d’un gran esdeveniment; sigui un viatge important, una aventura, una cursa, un casament o unes eleccions, per exemple, estan marcats per l’excitació, la impaciència i algunes angoixes necessàries. Amb el Dakar per davant, te n’adones que és així; i veus que, en realitat, l’aventura interior ja fa temps que ha començat... i ara només resta donar-li cos.

L’any passat el company Pep Busquets va estar a punt d’abandonar al Km.20 de la primera etapa per culpa d’una peça defectuosa al seu cotxe... Imagineu-vos-ho: fracassar al cap de 20 minuts de començar, després de tants mesos de preparació… Però això pot passar perfectament aquest any i sempre. Sempre que es comença un gran repte es fa per assolir l’èxit segons els objectius que cadascú s’ha marcat. Al Dakar uns volen només acabar, com nosaltres l’any 2005, uns altres guanyar, … enguany l’equip Saunier Duval vol quedar entre els 20 o 30 primers; però sempre s’ha de tenir en compte que l’Èxit és germà bessó del Fracàs... i qui no està disposat a assumir un Fracàs, difícilment podrà afrontar grans empreses.

Aquest és el setè Dakar de l’Albert Bosch, el qual dels sis anteriors n’ha acabat quatre : un en moto (de dos participacions), dos de copilot i un de pilot de cotxes (de dos participacions). Serà el tercer per en Pep Busquet, dels anteriors n’ha acabat un (l’any 2001) i es va retirar l’any passat; i serà el segon de’n Josep Ma. Prat com a copilot. Però el problema és que aquest any ja no en tenen prou amb acabar; s’han fixat un objectiu ambiciós : volen intentar acabar endavant de la classificació.

Evidentment estar dins dels 10 primers és del tot impossible per pilotatge i per mitjans (hi ha els millors pilots i equips del món). El seu lloc natural al final de cursa estaria entre el 20è i el 30è; sense descartar lluitar per estar entre el 10è i el 20è. L’experiència, uns bons cotxes i un equip compenetrat i complet (un camió en cursa, i un cotxe i un camió d’assistència) ho avalen. Per a això s’ha de córrer molt, arriscar més, també saber administrar bé la cursa i no voler estar massa endavant al principi,... però tots aquests son també els factors que incrementen les possibilitats de tornar a casa abans d’hora o de tenir algún problema que els deixi al darrera del tot de la classificació. Posar-se objectius concrets sempre suposa tenir més pressió, però això també forma part del joc.

Sigui com sigui, dins les properes setmanes, les paraules i reflexions deixaran de tenir sentit i manaran des del dia 6 els 5 dits del Comisari de cursa que assenyalaran el 5-4-3-2-1 del compte enrera per començar la cursa cada dia. Els desitjo que tot vagi bé i si assoleixen els seus objectius personals i d’equip, millor; però el més important és passar-s’ho d’allò més bé. Passi el què passi, només el fet d’estar ara a punt de prendre la sortida del Dakar, sé que ja els fa molt feliços i els fa sentir del tot afortunats.

I recordeu que el millor seguiment diari el podreu fer a través de la WEB de l’equip: www.saunierduval-dakar.com on a més podreu gaudir de les fotos de la preparació i dels entrenaments d’aquesta aventura del motor, i de les dues participacions anteriors de l’equip.

LA TAXA D'ESCOMBRARIES A RIPOLL

LA TAXA D’ESCOMBRARIES A RIPOLL
En el quatrienni 2004-2007

¨ La puja de la taxa per a la recollida i tractament de les escombraries durant el quatrienni del Tripartit a Ripoll haurà estat del 138,7 %.

¨ La tardor de l’any 2006 varen retornar o descomptar per a la taxa domèstica l’import de 13,75 euros corresponent a la desviació pels càlculs previstos per anar a abocar a Orís tot l’any 2005 i a l’hora de la veritat no s’hi va anar.

¨ El cas és que per a l’any 2007 en lloc de retornar o descomptar de manera específica, ja rebaixen de l’import del rebut de la taxa la quantitat a retornar -de 5,93 euros- per que no es va anar a abocar a Orís fins a l’octubre del 2006 malgrat estava pressupostat i ho cobraven durant tot l’any. De fet tenim una resposta oficial del Consell Comarcal que fins i tot el novembre del 2006 alguns camions hi abocaven encara !!! això ho pagarem a preu d'Oris o a preu de Les LLosses quan liquidin l'exercici 2006 ??

¨ El preocupant és que sense el descompte, el rebut per al 2007 seria de 87,50 € i aquest és per tant el preu consolidat del servei, a partir del qual es faran els càlculs d’augment per al 2008 quan es tingui tancat l’exercici 2007 !!!

¨ És a dir, al 2008 ja no hi haurà descompte per que al 2007 sí que les previsions semblen haver-se fet més o menys bé i ja s’aboca tot l’any a Orís.

En aquests moments no tinc a mà el descompte proporcional que s’aplica en el rebut del 2007 a la taxa d’escombraries dels establiments professionals. En qualsevol cas el preu base de la taxa s’apuja com tots en un 10% a partir de l’estudi que ha fet el Consell Comarcal i que fou aprovat preceptivament per l’alcaldessa en el Consell d’Alcaldes.

RESPOSTA DE JORDI MUNELL A UN VILATÀ, maig 2007

Preocupats pels llocs de treball i la feina pels joves a Ripoll

Hola,

En primer lloc, gràcies per contactar amb el grup de CiU a Ripoll, i perdoni els dies que he trigat a respondre.

En relació al tema empresarial i de l’oferta de treball, és una preocupació constant del grup municipal de CiU a Ripoll i que desitjo que Vostè comparteixi plenament; i és el nostre principal argument per a canviar Ripoll. Doncs en el nou model de Pla General que ha elaborat el tripartit i en fase d’Aprovació Provisional es redueix el sòl empresarial i industrial de Ripoll i no se’n crea de nou.

En els anteriors 8 anys (1995-2003) durant el mandat de CiU a Ripoll varem fer un esforç considerable per a posar al mercat empresarial tot el nou sector de sòl industrial de Pintors Nord (per cooperació propietaris – ajuntament) i el de Mas d’en Bosch (iniciativa municipal pública) primera i segona fases. I també varem engegar tot el projecte del nou sector La Barricona I (ubicació de la nova planta de Matriz) i La Barricona II que malauradament han endarrerit durant més de 3 anys. En aquestes zones s’hi van poder instal.lar empreses que necessitaven estratègicament ampliar per a ser competitives i algunes empreses noves, en total varem comptabilitzar prop d’uns nous 300 llocs de treball.

En aquests darrers 4 anys, -com deia- la dinàmica s’ha paralitzat i s’ha endarrerit el sector La Barricona II i hores d’ara encara està pendent del trasl.lat de la línea d’alta tensió i cap empresa adjudicatària de parcel.les ha formalitzat la compra ni ha engegat la inversió per què en les bases d’adjudicació no s’acceptava ni la hipoteca ni el leasing com a fòrmules de finançar la inversió en la compra del terreny.

El tema de creació d’un poligon comarcal també s’ha endarrerit durant 4 anys, i finalment sembla que el volen fer a la Colonia LLaudet, 15 quilómetres més amunt de Ripoll, i pendent de la modificació i aprovació del Pla General de Sant Joan de les Abadesses i de la definició de la futura variant de la C-26 per Sant Joan de les Abadesses; va per llarg. Aquesta zona, a més ha d’encabir segons el conveni signat amb la familia Llaudet un museu del textil i per a ser plenament operatiu encara cal adquirir 10.000 m2 més de sòl que queden al costat de la fàbrica coneguda com “el pagès”.

Precisament en l’article publicat al Ripollès del dijous 21 d’abril vaig tractar aquest tema. Li envio adjunt.

Jo estic en contacte amb vàries empreses que volen instal.lar-se a Ripoll.

Una d’elles –de noves tecnologies de la impressió digital industrial- hem aconseguit que s’hi instal.li, per tossuderia del seu promotor i per que l’hem ajudat a contactar amb Fil Genesis i poder aprofitar el sector de l’antiga escola de Saphil. En cas contrari poder hauria optat per invertir fora de Ripoll.

2 iniciatives més amb les quals estic en contacte, estan pendents de que es solucioni el tema de La Barricona i puguin escriturar i començar a invertir, esperem que la llarga espera des que se’ls va adjudicar la parcel.la (juny del 2006) fins ?... no les faci desdir. Una d’aquestes és un trasl.lat d’una empresa de Castellar del Vallès, i l’altre és una iniciativa italiana amb un soci local de Ripoll, que actualment està a Sant Quirze de Besora i a Sora.

Encara aquesta mateixa setmana he estat realitzant contactes amb una important empresa que vol ampliar la seva actual planta situada a Osona, i ha pensat en la possibilitat de Ripoll, amb la possibilitat que vinguessin 100 llocs de treball. Malhauradament, l’oferta actual
Inmediata de sòl no permet encabir-la i optarà segurament per St. Quirze, St Pere de torelló o Tona.
Des de CiU, ens hem posat a la total disposició d’aquesta empresa i li hem ofert els actuals terrenys disponibles :

SAPHIL NORD. 10.000m2 segons pla general de 1984, afectat per reserva de domini de RENFE-ADIF
COLONIA NOGUERA : 10000 m2 segons pla general de 1984, sense possible ampliació de sostre edificable
ROCAFIGUERA SUPERIOR : en construcció 40.000 m2 segons Pla. General de 1984
Possibilitats de nou sector Rocafiguera superior sud : a modificar el nou pla General

Estic d’acord amb Vostè, si no hi ha llocs de treball, i dignes amb bona remuneració, ben qualificats, estem abocats a un procés de despoblament i descapitalització del jovent i dels ripollesos de mitja edat. Per tant, facilitar i ajudar a la creació d’empreses i llocs de treball ha de ser la primera fita de tot govern; després l’habitatge, i més tard tot el que és oci. Els serveis i el comerç es desenvolupen de forma paral.lela als llocs de treball. Si la gent té bona feina, compra, arregla el pis, viatja, gasta…. Primer de tot la feina !

Agrait per haver-me expressat les seves preocupacions, resto a la seva disposició.

JORDI MUNELL
Maig de 2007

QUE VOL SER RIPOLL ?

Què vol ser Ripoll ?

Entre els anys 1997 i 2002, el sector industrial de Ripoll va créixer un 6 per cent. La xifra no és gens menyspreable, tenint en compte que el Ripollès és una de les comarques de Catalunya amb un índex més baix de creixement (1). I això va ser possible -per cert, sota govern de CiU- gràcies al treball conjunt que van dur a terme l’Ajuntament de Ripoll i altres institucions, des del consorci Ripollès Desenvolupament a la Fundació Soler o la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès.
La creació de sòl industrial explica també aquesta evolució positiva. Els polígons de Mas d’en Bosch, els Pintors i l’inici de la Barricona, promoguts en aquells anys, han fet possible la modernització de les empreses de Ripoll i n’han atret de fora. La pregunta és si serà possible continuar això en el futur. Les previsions que està fent l’equip de govern tripartit en el futur Pla General ho fan dubtar. Aquestes són algunes:

La reducció de sòl industrial a la Casa Nova de Dalt, al sector del Pla (La Preparación Textil) i a l’antiga nau de Filpur (can Serra i Balet). En total, s’”esborren” més de 75.000 metres quadrats.
La supressió de 12.000 metres quadrats més de sòl industrial al carrer Progrés, que es convertirien en sòl residencial en cas que pleguin les empreses que actualment hi treballen (Colorfil, per exemple).
Cap proposta de nou polígon industrial. Les empreses hauran d’anar, en tot cas, al polígon comarcal de la Colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses), a 14 quilòmetres de Ripoll, del ferrocarril i de la C-17 desdoblada.
Cap proposta –al menys fins que responguin les al.legacions presentades per CiU en aquest sentit- perquè pugui haver-hi més densitat d’ocupació en els polígons que ja estan fets; per tal d’aprofitar més el poc sòl industrial romanent.
Explícitament, en els Objectius i Criteris Generals de Planejament es diu que es proposa aturar l’expansió empresarial i limitar el sòl per a activitats econòmiques i que les futures necessitats s’hauran de desviar cap als municipis de l’entorn (St. Joan, St. Quirze, Torelló, Manlleu…)

El grup de CiU es pregunta si aquesta és la política que convé a Ripoll, quan tots els estudis aconsellen de continuar amb la política que s’havia seguit fins ara? S’està en camí de crear i consolidar un “cluster” (concentració d’empreses del mateix ram) al voltant del metall-mecànic i la metrònica. Una bona part del creixement dels últims anys és degut a les empreses d’aquest sector, en el que s’han produït iniciatives importants per fomentar la investigació, la formació i el suport a nous emprenedors. El grup de CiU ha demanat a l’equip de govern que revisi aquestes previsions, i que les replantegi.

(1) Informació extreta de l’estudi sòcioeconòmic del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Ripoll.

El cas de la Barricona

L’exemple de l’única zona industrial que s’està desenvolupant en aquests moments, el polígon de la Barricona, no convida a l’optimisme sobre l’actitud de l’equip de govern en relació a la indústria. Una part del projecte, el sanejament (col·lectors d’aigües residuals) es va adjudicar el passat mes de febrer, i tindrà un cost final de 380.000 euros. Inicialment, s’havia calculat que en valdria uns 600.000. També es va rebre, al principi, un ajut important del Ministeri d’Indústria (1,5 milions d’euros).

CiU va proposar que tot aquest estalvi s’utilitzés per rebaixar el preu per metre quadrat de les parcel·les d’aquest polígon, tenint en compte la important subvenció del Ministeri i en lloc de destinar els beneficis dels ingressos de venda a La Lira, entre d’altres projectes. Aquest preu resulta ara força elevat, i poc competitiu comparant altres pobles com Ripoll (Berga, Solsona, Mollerussa, St. Jaume de Llierca…) i la prova és que cap de les empreses que s’havien adjudicat les parcel·les no n’ha formalitzat la compra ni l’escriptura de propietat. Una rebaixa en el preu del terreny podria ajudar a acabar-les de decidir ?

Val a dir, que l’endarreriment experimentat en l’execució d’aquesta zona d’activitats empresarials -ja prevista pel govern municipal de CiU el 2003-, ha comportat que cap de les empreses que s’esperaven i les que han estat adjudicatàries podrà beneficiar-se dels importants ajuts del programa Leader II Plus que ha gestionat Ripollès Desenvolupament i que ja es va exhaurir a finals del 2005.

LA PREDICCIÓ SÍSMICA

La predicció sísmica

Els terratrèmols percebuts aquest darrer mes a la nostra comarca ens varen alertar novament als ripollesos de que vivim en una zona amb un risc sísmic gens negligible; i de que no podem oblidar l'evidència històrica dels terratrèmols del S.XV.

El risc sísmic d'una zona és un paràmetre que ens dóna la probabilitat de que es produeixi un sisme d'una determinada magnitud o intensitat en un determinat període de temps. Per caracteritzar el risc sísmic d'un territori s'utilitzen mètodes estadístics basats en els períodes de retorn de sismes a la zona, a partir de l'acumulació de dades històriques i a partir del coneixement de la tectònica (estructura del subsòl) local.

Malgrat tenir mesurat el risc sísmic, catàstrofes com l'esdevinguda més recentment al Japó són difícils d'evitar per la dificultat científica d'efectuar previsions exactes. És en el camp de la previsió i detecció de sismes que les comunitats científiques internacionals de geòlegs, geofísics i estudiosos del tema estan intentant avançar des de fa dècades.

Entre les diferents teories i mètodes experimentals proposats els darrers anys per a la predicció sísmica, alguns ja s'han aplicat amb èxit relatiu en diferents països i regions d'elevada sismicitat. Cal esmentar els models matemàtics que proposen equacions i lleis algorítmiques per interpretar els anomenats precursors sísmics, o els mètodes físics que es basen en detectar variacions de nivell en aqüífers subterranis o variacions de la concentració de gasos com el radó o l'heli. També el mètode VAN de detecció de corrents tel·lúrics i distorsions electromagnètiques -detectables fins i tot per satèl.lit- o els mètodes que es basen en l'extrapolació de resultats d'experiències de compressió de roques al laboratori.

D'entre tots ells, el mètode VAN (Varotsos, Alexopoulos, Nomikos, 1981) basat en la detecció de les variacions del camp elèctric de l'escorça terrestre quan s'apropa un moviment sísmic ha permès en repetides ocasions la predicció temporal i geogràfica de diversos terratrèmols a les regions on s'ha aplicat. La seva teoria ja preveu fins i tot les possibles errades i defectes d'un mètode que encara no és reconegut universalment.

El mètode VAN parteix de les deteccions experimentals d'emissions ràdio-elèctriques o de variacions de corrents tel·lúrics (del subsòl) que precedeixen a un sisme. La causa d'aquestes emissions originades en produir-se compressions de les roques del subsòl és un fenòmen físic ja conegut de fa temps basat en l'efecte piezoelèctric, pel qual un cristall de quars en ésser sotmès a una pressió crea un camp elèctric al seu voltant. La suma de diversos camps pot provocar variacions detectables dels corrents elèctrics que circulen per l'interior de la terra (tel·lúrics).

La conclusió axiomàtica del mètode VAN estableix que tot sisme de magnitud superior a 3,5 està precedit per un senyal electrosísmic, i tot senyal electrosísmic va seguit per un sisme la magnitud i l'epicentre del qual es poden predir amb precisió. Amb tot, però, les interpretacions del mètode VAN per a una zona concreta només seran fiables un cop contrastats els senyals obtinguts per primera vegada en aquest indret.

Els corrents tel·lúrics es veuen afectats i alterats per les discontinuïtats geològiques, conveccions subterrànies de fluids, presència de minerals metal·lífers, variacions del camp magnètic terrestre, tempestes atmosfèriques, activitats industrials o l'electrificació dels ferrocarrils amb corrent continu. Aquestes pertorbacions són sovint difícils de distingir de les degudes a fenòmens sísmics i que podrien interpretar-se com a precursores.

A causa d'això, l'èxit del mètode VAN es basa en una xarxa de telemesures de corrents tel·lúrics en diferents direccions creuades, la qual cosa permet interpretar un veritable senyal sísmic detectat en diverses estacions a la vegada i distingir-lo d'un senyal paràsit, per les causes abans esmentades, i que només seria detectat localment.

El mètode VAN encara té pendents qüestions com la detecció a distància d'aquestes variacions dels corrents tel·lúrics deguts als senyals electrosísmics, la propagació d'aquestes senyals, la influència de paràmetres com la porositat del subsòl, la presència d'aigua, la heterogeneïtat dels materials… i les crítiques al subjectivisme interpretatiu d'aquest mètode i a l'incompliment de certes previsions anunciades.

Al llarg dels anys noranta -anomenada la dècada internacional per a la reducció dels desastres naturals- es va intensificar la tasca científica encaminada a determinar un llistat internacionalment reconegut i acceptat de precursors significatius dels moviments sísmics. Malgrat tot encara no podrem predir el proper sisme !

LA CRISI DEL TEXTIL I LES INVERSIONS AL RIPOLLES

Reflexions al voltant de la crisi del tèxtil (II)

La setmana passada, la premsa catalana es va fer ressò de la nota feta pública per la conselleria de treball i indústria presidida per l’Hble. Josep Ma. Rañé. La nota informava que a Catalunya s’han captat inversions per un valor de 141 milions d'euros els darrers setze mesos, i que L'Agència Catalana d'Inversions ha intervingut en la captació de 33 nous projectes, la majoria industrials. Preocupat per la situació del tèxtil a casa nostra, pensant justament en la recent reunió mantinguda entre l’Hble. Conseller Rañé i els representants de la nostra comarca (Consell Comarcal, Ripollès Desenvolupament, Fundació Soler i Ajuntament de Ripoll) i per la necessitat d’incentivar inversions cap al Ripollès em vaig disposar a llegir amb interés la notícia.
Especificava la informació que l'Agència Catalana d'Inversions és un organisme creat l´abril de 2004 pel Departament de Treball i Indústria per tal d´implantar noves indústries, que té la seu a Barcelona, i compta amb delegacions a Madrid, Tòquio i Nova York, i que ha captat en setze mesos de vida inversions industrials per un valor de 140,93 milions d'euros, que han permès la creació de 2.018 llocs de treball directes i el manteniment de 982 llocs de treball més també directes. Actualment, l'Agència manté oberts 70 projectes d'inversió que podrien arribar a implantar-se a Catalunya – dins els sectors de l'automoció, la química fina, el sector farmacèutic, l'energètic, l'agroalimentari i les TIC-. Pot ser una oportunitat per contribuir a la reindustrialització del Ripollès ?
El pressupost de l'Agència per al 2005 és de 4,4 milions d'euros, i entre l'abril i el desembre del 2004 es van captar disset projectes diferents i només entre gener i agost d'aquest any ja se n'han captat setze més. Tot i que en el 65% dels casos, les empreses estudiaven altres emplaçaments, finalment es van decantar per Catalunya. El govern té obertes dues línies de subvenció de fins a 2,5 milions d'euros per la generació de llocs de treball i de 0,5 milions per l'atracció de seus socials amb un període d'amortització de cinc anys com a mínim i una clàusula que obliga el retorn de la subvenció en cas de marxar del territori.
Segons la informació el 76% dels projectes captats eren inversions industrials i la resta (24%), del sector serveis. El 34% provenien de països de la Unió Europea, el 30% dels Estats Units, el Canadà i Mèxic i el 18% del Japó. Quant als sectors, destaquen el químic (28%), el farmacèutic i mèdic (24%) i l'automoció (16%). En el 40% dels projectes estudiats i finalment implantats a Catalunya, l'existència d'una línia de subvenció va ser un factor necessari per a la decisió final de l'empresa, però en cap cas han estat un factor determinant; i precisament en un 40% dels projectes finalment ubicats a Catalunya hi ha hagut ajuts o subvencions. El conseller valorava de manera molt positiva els 16 mesos de recorregut de l'Agència; i deia que s'ha convertit en un instrument eficaç, competitiu i rendible, “perquè per cada milió d'euros de despesa real de l'Agència s'atreuen 58,7 milions d'euros d'inversió privada a Catalunya i la despesa total de l´Agència per lloc de treball directe creat o mantingut és inferior als 800 euros”.

Em va sobtar negativament dins la informació difosa per la Conselleria, que Girona és la demarcació catalana que menys ha notat les sinèrgies creades per l´Agència Catalana d´Inversions (ACI). Segons les dades fetes públiques per la Generalitat, només un dels projectes industrials s´ubicarà a les comarques gironines.

El conseller de Treball i Indústria va destacar que la tasca de l'Agència no se centra a atorgar subvencions a les empreses, sinó a assessorar-les sobre com trobar terrenys, mà d'obra, establir contactes amb socis locals o amb proveïdors, a més de mostrar els avantatges que en matèria de logística o de serveis a les empreses ofereix Catalunya. L´Agència manté com a sectors d´actuació estratègica per a 2005-2006 el de l´automoció, la química fina, el sector farmacèutic, el sector energètic en el seu conjunt, el sector agroalimentari i el de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Davant d’aquesta informació tant estimulant per al nostre país i la nostra comarca, i davant les declaracions recents del diputat Boada i del mateix conseller Rañé al Ripollès, des del grup comarcal de CiU vàrem decidir presentar una moció d’urgència al Plenari comarcal del passat dimarts dia 13 de setembre, en la qual es demanava a l’AGENCIA CATALANA D’INVERSIONS depenent de la Conselleria de Treball i Indústria la seva sensibilitat i el seu compromís per a realitzar esforços suplementaris que permetin orientar alguna de les properes inversions empresarials captades des d’aquest organisme públic cap a la comarca del Ripollès en atenció a les necessitats urgents de reindustrialització i de manteniment de llocs de treball derivades de la crisi que està afectant a les industries tèxtils en general i en particular a les implantades a la nostra comarca.

SI A RIPOLL

Sí a l’estatut. Sí a Catalunya. Sí al futur. Sí a Ripoll.

En termes generals estem convençuts i defensem que l'Estatut de 2006 -que es sotmet a referèndum aquest proper dia 18- recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb l'objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. Catalunya està vivint, doncs, uns moments històrics. L’Estatut suposa un gran avenç per l’autogovern i el reconeixement nacional de Catalunya i té per objectiu la millora del benestar de totes les persones que vivim i treballem a Catalunya.
És l'eina bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita, en el marc d'un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Des de Convergència i Unió defensem que el municipalisme català també ha de ser partícip d’aquest moment de la història del nostre país i ha de donar suport al text estatutari aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat. De fet, la proposta de reforma de l’Estatut reconeix, també, el paper cabdal dels municipis com a administració més propera a la ciutadania, reforçant el seu paper institucional, garantint més autonomia municipal i incrementant les seves competències.
Què hi guanyem doncs des de Ripoll ? Mirant-nos-ho des del Bressol de Catalunya a resguard del sepulcre del Comte Guifrè –fundador de la dinastia nacional catalana- pren importància el fet del reconeixement dels drets històrics del poble de Catalunya : es reconeix que el nostre dret a l’autogovern no neix de la Constitució sinó que és anterior; i el fet que per primer cop una Llei aprovada per l’Estat reconeix que som una nació.
Si ens ho mirem des de la perspectiva del finançament també és important el pla de xoc en infraestructures que suposarà la inversió anual equivalent al Producte Interior Brut català respecte l’Estat Espanyol xifrat en un 18,5% per als propers 7 anys com a mínim. Això servirà per pal.liar el dèficit històric llargament reivindicat d’inversió estatal : la millora de la línea de ferrocarril Montcada – Puigcerdà afegit al traspàs de competències a la Generalitat dels ferrocarrils regionals i de rodalies, la millora de les carreteres de l’Estat : l’eix pirinenc N-260, el quart cinturó situarà tres recursos de primer ordre internacional (port i aeroport-AVE) a una hora de Ripoll amb les avantatges empresarials, turístiques i socials que això suposa; la millora de l’eix transversal i el túnel de Toses, ...
Des del municipalisme es millora també amb la creació del Consell de Governs Locals, un òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El consell haurà de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afectin de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries.
També milloren els nostres ajuntaments per que aquest Estatut reconeix que el municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. L’Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han de d’ésser exercides amb plena autonomia; i també s’estableix que la Generalitat haurà de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Es preveu que en cap cas es puguin minorar o reduir els recursos econòmics traspassats als ajuntaments amb l’entrada en vigor de l’Estatut; i que s’establiran els mecanismes financers per compensar els ajuntaments per la financiació de despeses que les lleis no els atribueixen però que desenvolupen atenent a les necessitats socials locals i no ateses per les administracions superiors.
Per això diem ben alt Sí a l’Estatut, Sí a Catalunya, Sí al futur, Sí a Ripoll.

UN ECOPARK AL RIPOLLÈS

Una solució als residus sòlids urbans del Ripollès : un ECOPARC

En les darreres setmanes en algún escrit a la premsa i des d’unes octavetes groques de carrer -signades per un dels socis del tri-partit- s’han posat en boca de CIU declaracions relatives a que ja hi havia previst un increment de la taxa d’escombraries l’any 2003 o que el model que es vol seguir actualment –després dels increments soferts al llarg del 2005 i el que s’aplicarà aquest 2006- per a la gestió i tractament dels residus sòlids urbans (escombraries) del Ripollès ja és el mateix que es tenia estudiat des de l’etapa de CiU a l’equip de govern del Consell Comarcal del Ripollès. Talment com si ara volguessin justificar o carregar el mort de les seves pujes desmesurades de la taxa o la ineficàcia dels seus presidents i vicepresidents d’elevats sous, davant un tema tan important com és la gestió de les escombraries sobre l’equip de govern de CiU en les anteriors legislatures comarcals.

El nostre model evidentment que el teníem i el tenim clar, però de fet en aquests moments ignorem encara quin és el model -si realment en tenen- que es vol seguir des del Tri-partit i des del Consell Comarcal presidit per ERC, doncs el mateix president del Consell Comarcal del Ripollès en el darrer Plenari de gener va al.legar “secret de sumari” per evitar respondre a la qüestió. Tampoc sabem si vindrà al Ripollès cap de les 12 noves plantes de tractament de residus urbans que el conseller Milà va anunciar que es construiran a les comarques gironines fins el 2012. De fet poca cosa sabem, per no dir que no sabem res.

L’únic que sí que sabem és que els municipis del Ripollès han aplicat -seguint els estudis i prvevisions poc encertades del Consell Comarcal presidit primer per la Sra. Josefina del Pozo (PSC) i després pel Sr. Miquel Sitjar (ERC)- increments superiors al 50% i fins el 77% (a Ripoll) l’any 2005 i de prop d’un 19% més el 2006, de la taxa pel servei d’escombraries; per un servei que de moment no ha sofert canvis i que de moment no té clares o són “secretes” les seves solucions futures. Un servei que a més de ser més car ha estat objecte sovint de crítiques i queixes a la premsa tant per part dels usuaris (camió de recollida amb només el conductor, incompliment d’horaris, incompliment de serveis, manca de contenidors, contenidors soterrats avariats durant mesos i mesos…), com per part d’ajuntaments com el de Ripoll, segons va reconèixer públicament la Tinent d’Alcalde responsable de l’Àrea de Medi Ambient (ICV) en els Plenaris municipals de novembre i desembre passats. Unes puges en matèria de residus que s’han afegit a la nova taxa per al clavegueram (que també gestiona el Consell Comarcal juntament amb la depuradora) i la nova taxa per a la deixalleria comarcal. Taxes i més taxes que carreguen directament a la butxaca de TOTES les famílies del Ripollès.









Des del grup comarcal de CiU creiem que també és positiu posar en relleu la notícia publicada – i apareguda a la premsa i per TV3- molt recentment pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat quan el passat mes de desembre el conseller Milà va avalar i visitar el començament d’una prova pilot a la pedrera Vallensana de Badalona per estudiar l’ús de bales de residus inertitzats com a material de restauració paisatgística; precisament el model que el grup comarcal de CiU demanava d’estudiar per a restaurar determinades pedreres de la comarca del Ripollès, una proposta que fou desestimada pel tri-partit al govern del Consell Comarcal del Ripollès a principis del 2005.

La proposta de CiU demanava -en definitiva- estudiar aquesta solució com una alternativa a l’elevat cost que implicarà el transport i tractament dels residus sòlids urbans del Ripollès fora de la comarca, un tema que encara no està resolt; i pel qual la comarca veïna d’Osona demana certes “compensacions”. Aquesta actuació pilot amb bales inerts està finançada al 50% per l’Agència de Residus de Catalunya, presidida pel mateix conseller Milà; i no ha suposat cap increment del cost de la taxa de les escombraries per a les famílies de l’àrea metropolitana.

De fet, el projecte de restauració paisatgística del conjunt de la pedrera Vallensana fou iniciat el 2002 mitjançant el seu rebliment amb terres i runes de la construcció per tal de recuperar la morfología original de la muntanya. La prova pilot es durà a terme durant un any i durant aquest període s’hi depositaran prop de 16.000 bales de residus inertitzats procedents dels ecoparcs metropolitans en dos vasos que han estat impermeabilitzats i adequats com a dipòsit de classe II (residus municipals). Un cop finalitzada la col·locació de les bales, els vasos es recobriran amb terres i es revegetaran per quedar totalment integrats en l’entorn.

Les bales provenen dels ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que són plantes de tractament de la fracció restant de les deixalles. Aquesta fracció és la bossa d’escombraries barrejades que conté tot allò que no s’ha separat en origen. Als ecoparcs es recuperen els materials aprofitables (paper, vidre, plàstics, metalls i matèria orgànica) i el residu no aprofitable es compacta en bales que es recobreixen de polietilè. Aquestes bales tenen un contingut de matèria orgànica inferior al 15% i, per les seves característiques, podrien servir com a material de restauració paisatgística.

Aquesta prova pilot a l’igual que la iniciada al dipòsit controlat del Garraf el 2003, tenen l’objectiu de determinar la viabilitat tècnica de l’ús de les bales plastificades de rebuig dels ecoparcs com a material de rebliment d’espais degradats. Aquest model ja és ben conegut i s’està aplicant amb èxit a d’altres països de la Unió Europea i s’està consolidant a nivell internacional com una de les millors solucions per al tractament i dipòsit de la fracció resultant del triatge, una vegada inertitzada i prenent totes les mesures necessàries d’impermeabilització i estabilització del lloc on es produeix el dipòsit.

Precisament el model que proposava l’equip de govern de Convergencia i Unió abans del canvi de legislatura comarcal amb les eleccions del 2003, per al futur del tractament i gestió de les deixalles al Ripollès un cop clausurat l’abocador de les Llosses al 2007; preveia la ubicació d’un petit ECOPARC o planta de triatge dimensionada, adequada al volum de recollida de la comarca; i que hagués suposat la creació de fins a una desena de llocs de treball, i l’obtenció d’ingressos per la revalorització dels materials aprofitables i reciclables.

Aquest model, segons defensa el grup comarcal de CiU és molt més avantatjós, tant pel seu cost com per la creació de llocs de treball, que la solució que actualment s’ha rumorejat per a compensar l’ús de l’abocador d’Orís, de situar una planta de compostatge al Ripollès que presti també servei a la veïna comarca d’Osona, pels inconvenients de males olors i pudors, gran ocupació de terreny, i un alt cost de gestió i d’inversió que requerirà. El model alternatiu de CiU preveia continuar enviant la fracció orgànica a alguna de les plantes de compostatge existents a les comarques veïnes com ja es va començar a fer el 2002 i es continua fent en l’actualitat.

SALVEM LA VALL DE MAIOLS

Salvem la vall de la riera de Maiols

El grup municipal de CiU a l’ajuntament de Ripoll va presentar la següent consideració-al.legació durant l’exposició pública dels Criteris i Objectius de Planejament de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ripoll per tal de demanar la revisió de la connexió plantejada per l’equip redactor del Pla -i avalada per l’equip de govern- entre la zona de La Barricona-Rama i Campdevànol per la vall de la riera de Maiols.

A finals de l’any passat es va tenir coneixement de la signatura el dia 28 d’octubre de 2005 d’un protocol de conveni de col.laboració 2006-2012 pel qual l´Estat cedeix a la Generalitat alguns trams de l´antiga N-II i N-260 i es va fer un canvi de titularitat a alguns trams de les carreteres gironines. En el document signat s´inclouen diversos punts de l´actual N-260 que deixaran de pertànyer a l´Estat i passaran a ser competència de l´Administració catalana, concretament es fa referència a un intercanvi entre Estat i Generalitat del tram Ripoll-Olot de l´Eix Pirinenc. A causa del que es considera com «un canvi de funcionalitat», s´acorda que «la N-260 entre Olot i Ripoll per Vallfogona de Ripollès passa a ser titularitat de la Generalitat, mentre l´actual carretera C-26 entre Olot i Ripoll pel túnel de Collabós passarà a ser de titularitat de l´Administració de l´Estat, que es farà càrrec del tram i de les seves connexions i variants».

Aquest fet fa preveure que el Govern assumeixi molt a llarg plaç una variant entre la N-152 i la nova N-260 (C-26); per la qual cosa es fa imprescindible adoptar a Ripoll solucions de planejament pragmàtiques a curt i a mitjà termini adequades a les necessitats i problemàtiques actuals dels ripollesos.

Davant aquesta situació des del grup municipal de CiU es va creure convenient replantejar un dels punts que en l’exposició pública dels Criteris i Objectius de Planejament es contemplava com nova variant territorial de Ripoll des d’un futur NUS viari de La Barricona o Rama i la zona coneguda com a Mas Torrens – Can Noguera.

Aquesta connexió plantejada per l’equip de govern es veu obligada a salvar diferents dificultats que a criteri del grup de CiU la converteixen en poc viable :

- El fort impacte visual que suposarà el seu encaixonament en una vall de naturalesa pràcticament verge i intacta, de les poques que resten a Ripoll amb potencialitats ramaderes, agrícoles o turístiques per ser l’accés als paratges singulars de Saltor i el Tut de Maiols, el Collet del Vent, el Pla de l’home mort o Sant Amand i el Pla de Pena.
- L’impacte ecològic que suposarà tancar el corredor biològic de la muntanya de Sant Roc i el seu massís cap a la Serra Cavallera per la vall de la riera de Maiols.
- La necessària construcció d’unes costoses obres de fàbrica (ponts, tunels) per travessar la riera i el cim d’Oriola.
- poc espai disponible entre la el sector industrial de Casanova de Baix, i el sector de Mas Torrens, salvant la riquesa ecològica i faunística de la riera de Maiols en el seu tram inferior (cranc autòcton, merla d’aigua, tritó pirinenc...).
- La necessitat de solucions d’accessos complementàries i simultànies i costoses dificilment assumibles per l’administració local.
- L’afectació d’equipaments de recent construcció i que acaben d’obtenir la llicència ambiental d’activitats.

Segons el grup municipal de CiU la revisió del Pla General Urbanístic de Ripoll ha de tocar més de peus a terra i plantejar alternatives i solucions viables a mitjà termini que permetin solucionar els problemes de mobilitat dels propis ripollesos i les molesties que ocasiona el trànsit pesant pel carrer Progrés. En aquest sentit, una de les reivindicacions del Planejament aprovat per CiU l’any 2003 era un sistema viari que permetés un accés rodat interconnectador de barris –i per tant urbà a mitjà termini- pel futur tunel sota la muntanya de Sant Bartomeu entre el Carrer Progrés a la zona de Caganell-Castelladrall i fins el sector de Pintors i una variant urbana entre el sector d’Estamariu o Mas d’en Bosch per darrera del cementiri –allunyada del barri de Sant Pere i amb totes les correccions i millores d’impacte ambiental i visual necessàries, amb túnels- i fins la Font del Sant o Rocafiguera.

Davant tot l’exposat des del grup municipal de CiU es va proposar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll que s’encarregués a l’equip redactor del Pla General d’estudiar també la possibilitat alternativa d’una variant territorial plantejada des del sector de Can Villaura en direcció nord-oest per mitjà d’un túnel que la connectés amb el nord de la Plana d’Ordina per sota la muntanya del Calvari. L’impacte visual i ambiental d’aquesta proposta –amb un túnel- es considera molt menor que la solució presentada per l’equip redactor dels Criteris i Objectius de planejament.

L'ANELLA DE CIRCUMVALACIO PER SANT PERE

Sobre l’anella de circumval.lació urbana que proposa el Pla General de Ripoll

En la proposta del nou Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Ripoll que es va aprovar només amb el 53% dels vots al Plenari municipal del passat 18 de setembre es planteja la qualificació al barri de Sant Pere d’una nova zona com a urbanitzable i a la vegada s’hi projecta un tram d’una anella de circumval·lació urbana que envolta el barri.

Aquesta anella està pensada per a descongestionar el trànsit del centre històric i comercial creant una illa de vianants i millorant la comunicació entre barris, i es basa en l’existent pujada de l’Avinguda Comte Guifré i un nou vial a construir entre l’extrem est del barri de Sant Pere i la zona de la Font del Sant, aprofitant el sector de nou creixement urbà; la qual cosa afectaria de ple als veïns de Avda. Comte Guifré, les escoles Tomàs Raguer i Ramón Suriñach, els veins de la Plaça Europa i pisos del Sindicat. En general afectarà al conjunt de veins d’un dels barris més tranquils de Ripoll, on s’ha avantposat una forma de viure en un espai sense sorolls, sense fums, on els nens poden jugar tranquils al carrer, on els avis poden passejar i prendre el sol, abans de prioritzar altres comoditats del centre urbà.

Aquesta proposta d’anella segons el grup municipal de CiU comportarà un conjunt de problemes que no es resolen i que per tant fan que no es pugui acceptar com la solució a la descongestió del trànsit del centre :

1-La cruïlla d’accés des del carrer Dr. Raguer, la pendent i l’amplada de l’Avgda. Comte Guifré no la converteixen en la via més àgil i pràctica per a la descongestió del trànsit rodat del centre; especialment en horari d’entrada i sortida escolar o en períodes hivernals de nevades i glaçades.

2-La creació d’una anella de circumval·lació pel barri de Sant Pere té el perill de convertir-se en una via ràpida de interconnexió rodada entre les carreteres de Barcelona, Ribes de Freser, St. Joan Abadesses, Olot i viceversa, comportant per tant un excés de circulació que afectarà completament a la tranquil·litat i a la seguretat del barri, amb la zona seva zona escolar, residencial, esportiva i de serveis assistencials, provocant un increment de pol·lució i de la contaminació acústica a tenir en compte.

3-No es preveu l’operativitat d’aquesta anella proposada de forma paral·lela amb l’entrada en funcionament de les variants extra-urbanes (no tenen calendari definit, com si que existeix pel que fa a l’agenda del POUM en relació a la part de l’anella i a la zona de nova urbanització) i això pot provocar una elevada intensitat de trànsit fins i tot semi-pesat durant els anys veniders.

4-No es proposen solucions a l’aparcament per accedir al centre comercial i històric des de l’anella que es planteja; ni tampoc en nombre suficients per al barri de Sant Pere, l’entorn turístic del Monestir o els centres escolars.

5-Aquesta anella es veu obligada a salvar diferents dificultats que a criteri de CiU la converteixen en poc viable :
- La forta inversió necessària per a la construcció d’un pont apte per al trànsit rodat, i els seus accessos des de la Ronda Honorat Vilamanyà, just pel punt on s’acaba de construir la passera peatonal de la Font Viva.
- La necessitat de solucions complementàries simultànies i costoses dificilment assumibles per l’administració local si l’administració central i autonòmica opten per invertir en les variants territorials per a solucionar els problemes de mobilitat interna entre barris de Ripoll com són l’esmentat pont de la Font Viva, el vial del barri de Sant Pere, els accessos i rotonda a la Font del Sant, els accessos des de la variant al Pla d’ordina, el túnel del Pla d’Ordina cap al Passeig Ragull i el pont des del Passeig Ragull pel carrer del Remei riu enllà cap a la zona del Carrer Sant Francesc. Només la inversió simultànea en totes aquestes infrastructures convertirien aquesta proposat en solució real.
- L’afectació directa d’equipaments com les escoles Tomàs Raguer i Ramon Surinyach.
- La forta inversió necessària per a la construcció d’un tunel a la zona del Passeig Ragull i Ordina apte per al trànsit rodat, i els seus accessos des de la variant, la converteixen en una inversió poc assumible per l’administració local. Afegint-hi les dificultats tècniques i econòmiques d’haver d’esquivar l’actual traçat ferroviari i el recorregut de la via pel Pla d’ordina.
- L’afectació d’equipaments o serveis com l’edifici sindical, part de l’actual benzinera just remodelada, el passeig Ragull, l’impacte visual negatiu sobre el junyent dels rius Ter i Freser, un dels actius paisatgístics, turístics i naturals més singulars de Ripoll, i el camp de petanca.

Des del grup municipal de Convergència i Unió hem signat una al.legació contra aquesta proposta, confiant en que sigui atesa, i en la qual demanem :
- 1.- Que es reconsideri aquesta anella de circumval·lació pel barri de Sant Pere per altres alternatives diferents que redueixin l’impacte de les afectacions i les problemàtiques que aquesta genera.
- 2.- Que s’efectui prèvia a l’aprovació del POUM un estudi seriòs alternatiu a la proposta presentada que realment tracti a fons la problemàtica de la nostra vila en relació a Què o qui provoca el tràfic del centre? Conseqüències, punts forts i febles de convertir tot el centre en una illa de vianants. Quin volum de tràfic existeix d’un barri a l’altre? Com es va a l’Ajuntament, a l’Escola Vedruna, a l’Escola Salesiana, al Petit Avet des del Barri de l’estació o de la Ctra. de Barcelona amb la situació plantejada ? Cal portar tot el trànsit a un barri residencial ? Es necessari el pont de la rectoria ? no és millor l’alternativa rotonda Vilamanyà – Estamariu ? Els pendents permeten sense grans murs la ronda de l’escola Tomàs Raguer?
- 3.- Que es contemplin en el POUM, pel que fa a la nova zona a urbanitzar, les zones verdes i de serveis a llindar de la zona urbana actual, allunyant al màxim els carrers de la nova zona urbanitzable proposada, per tal que tots els veïns es puguin veure beneficiats i tinguin menors molèsties derivades del trànsit rodat que generi la nova zona.

PLANEJANT EL FUTUR DE RIPOLL, EL POUM

Planejant el futur de Ripoll

Al llarg dels darrers mesos des del grup municipal de CiU hem estat estudiant i fent aportacions als Criteris i Objectius generals de planejament previs a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). De la mateixa manera que durant l’anterior legislatura es va convidar àmpliament a participar a la resta de forces polítiques i entitats de la vila, davant d’un tema tan important pel futur de la nostra vila com és el Planejament defensem per sobre de tot arribar a un consens amb l’equip de govern del tripartit.

El model inicialment proposat de Criteris i Objectius i solucions Generals de planejament per part del tripartit pensem que presentava serioses mancances i algunes propostes inviables, i per això hem realitzat un conjunt d’aportacions constructives, positives, tan verbalment durant les reunions com per escrit en forma d’al.legacions. Les nostres propostes evidentment segueixen el model de poble que ja havíem plantejat en el Pla aprovat el 2003 : pensar en el creixement de Ripoll a un horitzó de 15-20 anys fins als 13000-14000 habitants, això suposa dotar la vila d’espais per a equipaments, terreny empresarial de disposició inmediata, sòl per a habitatges, el gran parc central al voltant del riu... amb ambició i apostant per a potenciar el seu atractiu a nivell comarcal i d’altres pobles de l’entorn. Pensar en incrementar la població és indirectament una mesura clau per a potenciar el petit comerç, les escoles, els serveis...

Segons defensa el nostre grup municipal de CiU la revisió del Pla General Urbanístic de Ripoll ha de tocar de peus a terra i plantejar alternatives i solucions viables a curt o a mitjà termini que permetin afrontar problemàtiques actuals, solucions als problemes de mobilitat i preveure un horitzó de futur amb ambició, pensant en una vila potent, atractiva en quant a oferta d’habitatge digne, variat i a preu assequible. Una de les mesures que pensem imprescindibles és la suficient dotació de sòl residencial per a totes les tipologies d’habitatge que puguin donar resposta a les diferents preferències dels vilatans.

Una oferta suficient de sòl per a habitatge i per a empreses és la millor mesura que pot preveure l’ajuntament per a contrarrestar la creixent demanda i intervenir en la regulació d’un sector que presenta una excessiva inflació constant de preus, la qual cosa dificulta sovint l’accés al dret a l’habitatge de la població jove o de la població menys afavorida econòmicament. Cal preveure en el Planejament sòl per a habitatge “assequible” o social, a preus taxats com a Cal Deu, com als nous habitatges del carrer Josep Ma. Pellicer o com també havíem previst al nou sector de Can Guetes al barri de la Crta. de Sant Joan; també sòl per a habitatges de lloguer i per a joves com es va promoure al Carrer Trinitat.

El que pensem que és inadmissible dins el consens que demanem és la proposta del tripartit d’imposar límits definitius –per sempre- al terreny urbà i assumir que les futures demandes –i per tant el creixement futur de Ripoll- en matèria de sòl per a habitatges, per a empreses, per a serveis o per a equipaments ... hagi d’anar als municipis del voltant. Aquest criteri és clarament contradictori del model ambiciós de vila, cap de comarca i referent de comerç que defensa CiU.

Bon Nadal a tots els ripollesos i el nostre millor desig per l’any 2006 : salut i feina per a tots.
Ripoll, desembre de 2005

EL PROFE SE'N VA AL DAKAR...

El profe se’n va al Dakar...

L’experiència de participar a la prova esportiva de motor més coneguda, més dura i més mítica del món es va començar a gestar a les aules de l’escola fa molts i molts anys... i és que ja de ben petit era un apassionat dels cotxes i especialment dels vehicles tot terreny. Potser alguns dels meus companys ex-alumnes encara recordaran que els deia mig en broma i mig seriosament que m’agradaria participar al París-Dakar. Fins i tot abans de tenir els 18 ja vaig comprar per 4000.- ptes. !!! el primer vehicle amb el qual i molts d’altres que el varen succeir vaig començar a practicar per les muntanyes de Milany (Vallfogona de Ripollès) les tècniques de conducció off road.

I el somni s’ha materialitzat 20 anys més tard !!! de la mà del també ex-alumne, amic i soci Albert Bosch, de Sant Joan de les Abadesses. No vaig dubtar ni un segon a respondre afirmativament a la meva participació com a copilot de l’equip quan m’ho va proposar el passat mes d’octubre. Amb la confirmació de la inscripció rebuda el dia 15 de novembre va començar la cursa enrera per a tenir a punt tot l’equip : comprar el vehicle, la preparació, recanvis, assistència, la col.laboració financera dels sponsors i dels patrocinadors locals... una cursa d’obstacles que acabava el dia 29 de desembre en finalitzar favorablement les verificacions tècniques i administratives del rally. Deixeu-me aprofitar aquest escrit també per agrair una vegada més a totes les persones i empreses de Ripoll i comarca que ens varen donar suport i patrocini; sense elles el projecte no hagués estat possible.

Les primeres etapes : el pròleg a Castelldefels i l’especial a Granada varen servir per acabar la meva immersió en el món de la competició (el funcionament i l’ajust del terra-trip, el GPS, el road book...); les grans rebudes amb que ens acollia el públic aficionat tan a Barcelona, Castelló com Granada són de les anècdotes que millor recordo.

Amb l’inici de les etapes en terres africanes va començar també el calvari de problemes tècnics que es varen succeïr : trencament de l’esmorteïdor, punxades de rodes, rebentada d’un tub de fre, sortida de lloc d’una molla posterior, avaries elèctriques... que anàvem superant amb improvitzades solucions d’emergència per a poder continuar en cursa. L’etapa marató de 670 km, a Mauritània sota una intensa tempesta de sorra ens va posar novament a prova : varem quedar sense combustible a 200 km del final. 24 hores després aconseguíem arribar a la sortida de la següent etapa després d’utilitzar el querosè dels helicòpters de l’organització mesclat amb oli de motor.

Malauradament aquesta solució dràstica d’utilitzar querosè ens va malmetre la bomba injectora del vehicle i a l’etapa nº 9 de Tidjika a Atar (jornada de descans), varem prendre la difícil decisió d’abandonar el rally davant la impossibilitat de superar les dunes per manca de potència del motor. S’havia acabat el somni a gairebé 7000 km de Ripoll, però estàvem sencers i podíem recuperar el vehicle !!! no tots els equips poden explicar el mateix.

Els petits campaments nòmades emplaçats en oasis, els ramats de camells, cabres i burrets; els nens i nenes que demanen un bolígraf com a objecte més preuat, les antenes parabòliques que ostenten gairebé tots els teulats de les cases de fang, els mercats multicolors, els camions hiper-carregats de fardells de gra... els camps minats de la frontera de Mauritània, els vehicles de les Nacions Unides que distribueixen menjar, els metges de l’organització del rally visitant els poblets pels que transcorre la cursa, ... formen part d’aquest paisatge que acompanya els meus records d’aquesta cursa.

Jordi Munell
Ex-alumne (promoció batxillerat 1979-1982)
Professor de secundària i batxillerat

TINTINOFILIA

Tintinofília

Ho confesso, tinc tintinofília, m’agraden les aventures d’en Tintin. Però especialment m’atreuen el capità Haddock i el professor Tornasol. Com molts altres ripollesos vaig créixer llegint primer tota la colecció Dumbo de Disney i més tard tots els Astèrix i Obèlix, Mortadelo i Filemón, i les aventures de Tintin; i en menor grau també llegia en Lucky Luke entre mig de totes les Aventuras de Los Cinco, el 13 rue del Percebe, el botonés Sacarino, Anacleto, Pepe Gotera i Otilio… i com no ! El Zoo de’n Pitus !!! Val a dir que hores d’ara encara guardo totes aquestes col.leccions i espero que els meus fills –l’Eladi i en Galdric- un dia les vulguin llegir.

De totes aquestes lectures, Les Aventures de Tintín, publicades en català per Editorial Joventut eren de les meves preferides en aquella época final del franquisme i l’inici de la transició, gràcies a l’ensenyament d’immersió lingüística en català que ja practicava l’Escola Salesiana de Santa Maria de Ripoll a l’EGB. Recordo –i guardo- el meu primer àlbum de Tintín, un regal de Sant Jordi del 1976 : L’illa negra, el segon L’estel misteriós, i …

No vaig poder reunir la col.lecció completa d’àlbums de les aventures de Tintín fins que vaig cobrar els meus primers salaris acabats els estudis universitaris l’any 1988; els vaig comprar a l’estanc-llibreria Sant Jordi, de la Maruja, al Carrer Progrés. A partir d’aquell moment vaig començar a col.leccionar llibres i objectes dels personatges més coneguts d’Hergé; amb un interés creixent fins al punt que en crear la meva primera empresa l’any 1991 ja la vaig batejar com TORNASSOL AVENTURA inspirat en l’inefable professor Silvestre Tornassol; més d’una vegada m’he preguntat si no vaig estudiar física possiblement influït per aquest personatge ?

Ja uns anys abans, el 1988 corríem per Ripoll amb la meva colla i amb els nostres primers vehicles dels 18 anys amb emisores de “banda ciutadana” (en aquella época no hi havia mòbils) i el meu àl.lies o sobrenom ja era el de Capità Haddock.

Uns anys encara abans, pels 1980’s al pati de Can Font (sí, sí a casa de la presidenta del Cercle Filatèlic) amb la colla d’infància ja jugàvem innombrables vegades -els estius- amb els madelman però també a construir coets voladors amb pòlvora de fabricació casolana; no era això també una inspiració de Tintín : objectiu la lluna ? I guantes vegades havíem cercat l’entrada secreta dins la cova del Dimoni sota el Reial Monestir de Santa Maria inspirats potser per Tintín i el temple del sol ?

I no va ser Tintín i els cigars del faraó amb les aventures en un jeep al bell mig del desert una premonició de la meva participació al ral.li transsaharià Barcelona-Dakar el 2005 ? I no va ser la meva simpatia pels Dupont i Dupond un presagi de tenir bessonada ? I Tintin al Tíbet un presagi de la meva estada laboral a la Índia i Pakistà el 1995 ?

Quantes i quantes aventures més hauré somniat llegint i rellegint –potser més de quatre i cinc vegades- els llibres de Tintín i els seus personatges entranyables ? Quantes d’aquestes aventures més potser es faran un dia realitat ?

Ja per acabar, recordo amb molta simpatia l’entranyable titular del diari La Vanguardia de la tardor de 1994 quan s’anunciava que la nau Clementine de la NASA havia detectat gel al pol sud de la Lluna : Tintín ya lo sabía doncs a l’àlbum Hem caminat damunt la Lluna ja apareixien Tintin, Milú i el Capità Haddock resolant per una glacera dins una cova lunar… l’any 1968 !

I ara sí, una recomenació final; si patiu, com jo, tintinofília, us recomano el club català de fans de Tintin : el tintincat. Us agradarà.

Jordi Munell i Garcia
Tintinòfil
Ripoll, maig de 2007
any del centenari de Georges Rémi (Hergé)

TRIBULACIONS D'UN EMPRESARI QUE VOL VENIR A RIPOLL (2005)

Tribulacions d’un empresari que vol venir a Ripoll (I)

Els plans de consolidació, creixement i expansió d’una empresa són complexos i obeeixen a diferents paràmetres i conjuntures (el mercat, els beneficis, les previsions,…). Quan es presenten favorables un seguit d’aquests paràmetres és el moment oportú per a materialitzar la inversió.

Fa poques setmanes un empresari instal.lat a la veïna comarca de més al sud, em va confiar els seus plans de creixement. Una empreseta nascuda ara farà deu anys amb 2 treballadors i que ara disposa d’una xarxa d’una quarantena de venedors i representants arreu de l’estat i ja té 7 treballadors directes. El creixement experimentat els darrers anys li ha merescut la confiança i la complicitat d’un fabricant estranger per a promoure un creixement en forma de major dimensionament, major mercat ibèric, millor imatge i capacitat operativa. Allò que deiem abans, un conjunt de circumstàncies favorables que cal aprofitar en el moment que es plantegen. Aquest empresari em va manifestar també la seva lloable intenció de plantejar la nova inversió a Ripoll, per apropar l’activitat professional a la familiar de la majoria del conjunt de treballadors de l’empresa.

Li vaig facilitar les dades de les oficines municipals d’urbanisme, el lloc que vaig considerar idoni per a iniciar la recerca d’informació en forma de disponibilitat de sòl empresarial, preus, normativa urbanística i arquitectònica … el seu primer contacte va ser certament decebedor : resumit i en poques paraules li van venir a dir que no hi havia sòl disponible empresarial i que millor que s’adrecés a un A.P.I.

Decebut, molt decebut, va fer un contacte similar amb un ajuntament de més al sud, a la comarca veïna del sud. El canvi de tarannà va ser esfereïdor : el varen rebre, el varen acompanyar a visitar 4 promocions de sòl empresarial -algunes molt properes i vistoses des d’un important futur eix de comunicació viària- i li varen facilitar tota la informació en forma de dossier amb contactes dels promotors i dels constructors locals, contractació dels serveis (aigua, llum, gas…)… i el varen telefonar amb posterioritat algunes vegades més per a fer el seguiment de les seves necessitats, si requeria encara més ajut… es va sentir molt ben atès en definitiva.

L’empresari, al qual li tinc la mateixa confiança i credibilitat que ell té amb mi per explicar-me les seves tribulacions, no va donar-se per vençut i malgrat tot encara va voler sol.licitar una entrevista amb els màxims responsables en política econòmica i urbanística a l’ajuntament de Ripoll -no per via telefònica aquesta vegada amb urbanisme sinò per mecanismes molt més heterodoxes- : va trobar l’edil a la plaça gran de la vila durant la matinada de la festa major –i és que podien més els sentiments i la voluntat que les dificultats fins llavors trobades-.

L’entrevista certament es va desenvolupar -dos mesos més tard- amb seriositat, rigor i interés municipal; malgrat tot, la disponibilitat de sòl empresarial es va confirmar que es limitava a unes previsions futuribles a un any i mig vista a la zona de La Barricona i supeditades a la completació del procés urbanístic, al procés d’adjudicació de parcel.les als interessats via subhasta pública i valorant especialment la implantació d’empreses d’alt valor tecnològic i la incorporació de nous llocs de treball, i a la construcció d’uns col.lectors residuals que no vol acabar de finançar la Generalitat; i a certes possibles naus en desús d’algunes empreses amb les quals es va contactar sense èxit. Altres disponibilitats de naus en construcció per part de promocions privades es varen desestimar per dimensions i requisits d’espai.

El darrer episodi de l’epopeia es va desenvolupar fa pocs dies. Vaig facilitar al meu amic empresari el contacte amb un propietari local de terrenys industrials-empresarials que m’havia manifestat precisament el seu interés en rebre visites d’empresaris interessats. L’entrevista mantinguda tampoc va tenir èxit : un dels terrenys no tenia dimensió suficient i l’altra terreny es vol mantenir a la reserva “activa”. Continuarà.

EL TEXTIL AL RIPOLLES, 2006

el tèxtil al Ripollès

Aquesta setmana l’espectre de la crisi del tèxtil tornava a planar sobre la nostra comarca. Una nova mala notícia ha fet tremolar la societat i l’economia de la comarca del Ripollès, amb l’anunci de la suspensió de pagaments –situació concursal- presentat pel grup de l’empresa santjoanina Textil Abadesses. Si bé les declaracions del seu gerent i accionista són tranquilitzadores en el sentit que aquest fet és un recurs per a “resistir” fins al final i que no té intencions de tancament inmediat, per l’altre costat sí deixa entreveure un possible nou reajust de la plantilla que es sumaria a l’efectuat mesos enrera i que va afectar vàries desenes de families ripolleses especialment de Sant Joan de les Abadesses.

Em torna a la memòria una notícia de fa just un any: Les sis comarques amb més tèxtil elaboren plans específics per afrontar la crisi. Segons la notícia, El Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Bages, el Berguedà i l'Anoia concentraven gairebé la meitat dels 85.000 llocs de treball del tèxtil a Catalunya i aquest pes específic fou el determinant perquè el Consell Intertèxtil i l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) triessin aquestes sis comarques (a més d'altres de l'Estat) per a dissenyar plans estratègics tèxtils locals. I el Ripollès ? em vaig preguntar fa un any. La idea bàsica de l’estudi desenvolupat en les altres comarques tèxtils, és que el sector és diferent a cada lloc i requereix remeis diferents que complementin el pla global per al tèxtil que sindicats i patronal varen negociar amb el Ministeri d'Indústria.

Així al Barcelonés han apostat pel “pronto moda” potenciant la logística, la marca i el disseny. Al Maresme han apostat per la internacionalització mantenint la capçalera de disseny i la seu central. Al Vallès Occidental han apostat per la tecnificació, l’anomenat “textil tècnic” potenciant la R+D+I i enfocant cap als sectors sanitari, automoció i aeronàutica. A l’Anoia han reforçat el fenòmen de l’outlet de roba de fora de temporada i
Al Bages i al Bergada han apostat per elaborar plans estratègics particularitzats per a cada empresa, establint nous perfils professionals i buscar la cooperació empresarial.

Com a ripollès em va sobtar la no-menció de la nostra comarca entre aquestes i especialment arran de l’anunci de creació d’un gabinet de crisi –es va arribar a crear ?- i la visita al conseller d’indústria i treball de la Generalitat per part d’una delegació de pro-homs i pro-dones comarcal l’estiu passat.

Desconec des de la poca informació que gaudim com a grup polític majoritari –tot i que a l’oposició- si s’han fet els deures al Ripollès al llarg d’aquest any. De forma oficiosa conec l’elaboració d’un estudi per part de l’Observatori de Prospectiva Industrial de la Secretaria d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, algunes de les recomenacions del qual s’intenten engegar a finals d’aquest any i l’arribada d’una subvenció a Ripoll de 1,5 milions d’euros del Ministerio de Indústria destinada a la PROMOCIÓN PÚBLICA DE SUELO INDUSTRIAL Y NAVES DE TRANSICIÓN dins les actuacions estatals de reindustrialització. Part d’aquesta subvenció –uns 500.000 euros- la destinarà indirectament l’equip de govern de l’Ajuntament de Ripoll a projectes culturals -com La Lira-, aprofitant els beneficis dels ingressos obtinguts per la venda de parcel.les a empresaris i emprenedors.

Paral.lelament recordem que enguany s’ha començat a desencallar -endarrerit gairebé tres anys- el nou pol d’activitats empresarials al sector La Barricona de Ripoll; però encara porta més de tres anys d’endarreriment el projecte de polígon industrial supra-municipal del Ripollès sud –ara sense la participació de l’Ajuntament de Campdevànol- que sembla que anirà finalment al sector de Llaudet una vegada aprovat el Pla General de Sant Joan a partir de finals d’any. Les subvencions del programa europeu Leader Plus s’han exhaurit ja fa mesos i el govern va desestimar la proposició al Parlament de Catalunya feta un any enrera pel diputat Casadesús demanant que el Ripollès continués gaudint més enllà del 2006 de fons europeus per al re-equilibri territorial i que es desenvolupi un pla de reindustrialització de la comarca.

Mentrestant el Consell Comarcal, Ripollès Desenvolupament i l’Ajuntament de Ripoll parlen molt i sovint de l’interés en recuperar les colònies industrials tancades, però el cert és que les inversions en les anomenades NAUS DE TRANSICIÓ AL MÓN INDUSTRIAL destinades al lloguer per a projectes empresarials, les realitzaran al nou sector industrial de La Barricona. Per què no prediquen amb l’exemple i aprofiten aquestes actuacions subvencionades amb diners públics per a recuperar espai industrial en desús a les colonies industrials i deixen el sòl empresarial subvencionat a disposició dels emprenedors i empresaris ?

La nova recent visita -del també nou i per pocs mesos- conseller Hble. Sr. Joan Valls de Treball i Indústria al Ripollès el passat dia 3 de juliol no va treure pas cap entrellat a les perspectives i previsions d’accions estratègiques per al sector industrial de la nostra comarca per part de la Generalitat. Valls va escoltar les inquietuds dels representants empresarials i va efectuar declaracions de bones intencions. Desconec si durant els recessos mantinguts amb l’alcaldessa de Ripoll i el president del Consell Comarcal del Ripollès es varen obtenir uns compromisos d’actuacio i d’inversió per part de la política industrial de la Generalitat a la nostra comarca.

LA FUNCIO SOCIAL

La funció social de l’empresa ripollesa

Fa pocs dies, uns articles de Jordi Remolins en aquest setmanari reflectien la massiva participació de regidors i representants del grup municipal de CiU en la jornada i en els tallers participatius sobre la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Ripoll i frivolitzava o ironitzava sobre els nostres interessos, la nostra insistència i els nostres arguments i demandes de necessitat de sòl industrial o empresarial d’ocupació immediata a Ripoll. Jordi Remolins afirmava intuïr interessos ocults en les nostres peticions ?

Des d’aquí volem afirmar que ocults no ho són, públics i ben clars sí. Des de Convergència i Unió sempre hem apostat per la iniciativa privada en tots els camps i el mínim intervencionisme per part de l’administració, però amb el màxim suport possible per part d’aquesta. Així sempre hem recolzat les iniciatives de tot caire que han sorgit de la societat civil, de les entitats, de les persones... per a tirar endavant projectes culturals, esportius, socials... i també empresarials a Ripoll.

Que estiguem preocupats per la manca actual de sòl empresarial és una preocupació pels interessos futurs de la nostra vila. Les empreses són la base de la nostra economia i són el fonament de la nostra societat; compleixen allò que en tots els llibres d’economia i socials –fins i tot en els temaris escolars d’ESO- s’anomena la funció social de l’empresa.

Les empreses creen llocs de treball i generen salaris, creen xarxes de subcontractació –paletes, llauners, fusters, neteja, pintura, transports, manteniment elèctric i electrònic, serveis financers i bancaris, assessors, paguen impostos locals, necessiten proveïdors... més llocs de treball- i per tant venen a generar riquesa social i econòmica en el territori; unes aportacions que a vegades no es poden mesurar només amb els llocs de treball directes creats, cal anar més lluny i valorar els llocs de treball indirectes i el valor afegit que aporten a la vila i a la comarca.

L’existència d’empreses i per tant de llocs de treball genera assentament a la zona, necessitat d’habitatge i construcció, necessitat d’oferta de serveis culturals, lúdics, escolars, esportius, familiars, de restauració, comerç, ... tot plegat més riquesa en forma de més llocs de treball i més rotació econòmica indirecta.

La preocupació dels representants de CiU és, doncs, ben lícita i producte d’un ferm convenciment en el futur de Ripoll. El mateix convenciment que ens va portar durant el nostre mandat a l’ajuntament de Ripoll a partir de l’any 1996 a promoure els sectors empresarials de Mas d’en Bosch (iniciativa pública) i de Pintors Nord (cooperació) on avui hi treballen més de 500 persones; a promoure la perllongació cap a la Barricona del sòl empresarial per a respondre a la demanda de creixement i consolidació d’empreses locals; a promoure un projecte mancomunat de sòl empresarial amb els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol conscients de les limitacions geogràfiques i orogràfiques del nostre territori i de la necessitat també de preservació del paisatge. Allò que s’anomena la sostenibilitat ben entesa, la preservació del territori però amb la possibilitat que els seus habitants hi puguem guanyar-nos la vida i viure-hi.

Amb aquest convenciment defensem durant l’actual procés de revisió del Pla General un model de poble, un projecte de futur que contempla la necessitat de disposar i programar sòl industrial i empresarial de disponibilitat immediata a Ripoll i a la vegada ens preocupem públicament per la paralització i endarreriment que estan sofrint els projectes de sòl a La Barricona i el polígon supramunicipal. Estem preocupats per que aquesta paralització repercuteix directament en la creació de llocs de treball nous o substitutius d’alguns sectors empresarials amb dificultats.