Actualitzat el blog de Projecció Econòmica : Ripoll Bressol de l'Emprenedoria

Http://ripollbressolemprenedor.blogspot.com

Amb les darreres novetats i informacions relatives a la projecció econòmica de Ripoll.

1000 dies

El mercadet del barri de la Carretera de Barcelona de Ripoll ha celebrat els seus 1000 dies (2,5 anys) de posta en marxa, amb unes vint-i-tantes parades consolidades de presència regular al llarg de l'any.

És el segon mercat setmanal de Ripoll, que es concentra al sector de la Plaça Vila de Prada, Carrer de Josep Ma. Pellicer i Carrer Núria, en el barri més poblat de Ripoll i amb vocació de ser un mercadet complementari -en cap cas substitutiu- del mercat setmanal dels dissabtes.

El mercadet dels dimecres ha aconseguit captar el públic local però també públic de les petites poblacions veïnes de Ripoll fins i tot del nord d'Osona i d'aquelles persones que per diferents motius no els era convenient o possible assistir al mercat dels dissabtes i que s'havien acostumat a anar a d'altres poblacions (St Joan, Olot, Vic, Manlleu, Campdevànol...), amb la conseqüent fuga de consum fora de Ripoll.

El mercadet és molt ben valorat tant pels veïns de la zona, com els ripollesos en general, la Unió de Botiguers de Ripoll, les entitats veïnals i el conjunt dels establiments de serveis, hosteleria i comerç de la zona pel moviment de persones que aprofitant la cita setmanal passegen i volten pel sector; i des de  la regidoria de comerç de l'Ajuntament de Ripoll es fa un seguiment puntual de la seva evolució i funcionament.

El projecte del Mercadet es va complementar amb la dotació d'una nova zona d'aparcaments gratuïts a l'Av Ripollès amb unes 35 places que són molt ben valorades en el barri i especialment els dimecres.

El Mercadet també s'ha promocionat en diferents webs que informen dels mercats setmanals i populars de Catalunya.

Enllaç a la notícia per TVR :
http://televisiodelripolles.xiptv.cat/esports-en-xarxa/modetv?chapter_id=145568

 

Entrevista Diari de la Fira de les 40 hores

Jordi Munell, entrevistat per al Diari de la Fira de les 40h 2014 :

• Balanç dels tres anys de legislatura. 

A nivell de compliment de compromisos i programa electoral ho valoro en prop del 75%, i amb perspectives en els propers mesos d'acostar-nos a completar-ho. No han set uns anys facils de gestionar i l'Ajuntament ha hagut de fer força contenció de despesa, sense possibilitat de fer inversions... i partíem amb major despesa ordinària derivada dels nous equipaments a fer funcionar.

Què ha canviat a Ripoll en aquests tres anys?

Grans actuacions i inversions molt visibles no ha estat possible de fer-les per la situació econòmica i l'elevat endeutament. En tot cas estic satisfet d'haver pogut mantenir en funcionament i amb rendiment els nous equipaments que es varen engegar entre el 2010 i el 2011 a la fí de l'anterior mandat (el nou Museu, el CAT, el Centre de Tecnificació esportiva, acabar i obrir el Centre d'Interpretació del Monestir, el nou pavelló de l'Avellaneda); malgrat que tots suposen una major despesa ordinària sobre el pressupost municipal que ha vist reduïts els seus ingressos.

En quant a obra física destacar les petites actuacions de manteniment i moltes millores barri per barri, així com els nous aparcaments al barri de la Crta de Barcelona i al Raval de Sant Pere. També destacar i agrair l'activisme social de persones i entitats que ha suposat un èxit de la celebració de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2013 i una gran projecció exterior per Ripoll.

Diuen que els petits canvis són poderosos i ha canviat la imatge de Ripoll i la seva presència exterior de forma contínua en mitjans, entrevistes, noticies... (des de les Campanades de TV3, fins la càmera del temps, o el programa El matí de Catalunya Ràdio, la presència de La Lira a la Biennal de Venècia, ...).

Quins són els reptes per al darrer any de legislatura?

El principal repte és poder iniciar les obres d'urbanització del sector de la Preparació Tèxtil, una superfície de 55.000 m2 en el barri més poblat de Ripoll; això comportarà feina i moviment econòmic a Ripoll, i permetrà endreçar i posar en valor un espai que té moltes possibilitats d'actuar com a regenerador d'activitat. Així mateix poder tramitar i completar algunes modificacions del Pla d'Urbanisme de Ripoll que permetin desenvolupar sectors i generar moviment econòmic en el proper i mitjà termini a mida que la recessió vagi remetent.

• El Consell municipals d’Esports que s’estrenava per la fira de l’any passat. Qui en forma part? Quines funciones està portant a terme?

És un ens de participació ciutadana en el qual hi ha representades les entitats esportives de Ripoll; la seva finalitat és debatre i prendre acords en política esportiva, planificar i coordinar activitats, innovar, treballar plegats... i aglutinar les opinions, necessitats, projectes... de les múltiples disciplines esportives que es practiquen a Ripoll. El regidor d'esports i els tècnics municipals de l'àrea hi participen conjuntament amb els representants de les entitats i clubs.

• Al Ripollès els 19 ajuntaments i el Consell Comarcal s'han sumat al recurs d'inconstitucionalitat contra la denominada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) del Govern Espanyol. Què n’opina d’aquesta nova llei?

És una acció més del govern estatal per recentralitzar i per reduïr l'autonomia local; i també -no oblidem- torpedejar la línia de flotació de la realitat municipal de Catalunya i les nostres pròpies lleis.

• A mitjans de març ha tingut lloc la segona jornada tècnica que reuneix alcaldes del corredor de la C-17 per començar a debatre projectes. Ens pot avançar algun dels projectes que ha defensat Ripoll en aquesta trobada? Quins són els interessos principals que defensa aquest lobby d’alcaldes?

Ripoll defensa -com tots els municipis membres- que cal un projecte global del desdoblament de la línia de ferrocarril des de Montcada fins a Ripoll per poder reequilibrar el país i dotar-nos d'igualtat d'oportunitats als ciutadans d'aquestes comarques i del Pirineu; així com un eix viari de la C17 segur i fiable. També defensa el paper de les viles i comarques -com la nostra- en l'aportació de valor afegit a l'economia del conjunt del territori i del país. A la reunió d'alcaldes vaig citar un exemple entenedor : Al Ripollès els caps de setmana “importem” milers de persones a gaudir de la muntanya, de l'esport, la gastronomia, els productes locals, el turisme, el patrimoni, les festes i tradicions.... però entre setmana “exportem” tones i tones de peces de forja, aparells de ventilació, màquina-eina, tripa comestible, malles, xapa i mecanitzats, filats, aigua embotellada, biomassa, fusta, carn de xai, de vadella, de cavall, embotits, electrònica, quilowats hidroelèctrics,... però també treballadors i estudiants universitaris... i tot majoritàriament pel corredor de la C17 i la R3.

• Quina feina fa actualment l’Associació de Municipis per la Independència de la qual Ripoll forma part? Quin paper creu que tindrà l’Associació en el futur de Catalunya?

Fa el paper institucional d'ajudar des del municipalisme al Govern i la societat civil (ANC, Òmnium...) en el procés del nostre país cap a la independència de forma democràtica i pacífica. Tenir els ajuntaments com a institució més propera als ciutadans al costat d'aquest procés és una garantia de seguretat i de convivència en aquesta transició.

Serveis

• El Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll. L’any passat estava en creixement, augmentant el nombre d’alumnes. I ara?

Haurem passat de 6 alumnes el curs 2010-11 (fins i tot la Generalitat ens va reduir la subvenció pel baix rendiment del Centre) als actuals 15 alumnes del curs 2013-14; un increment del 150%. A la vegada els campus i estades que s'organitzen a l'estiu -des del 2011- al Centre ja suposen el 68% dels seus ingressos anuals i una forma de promocionar Ripoll amb la vinguda de turisme esportiu i les bones opinions que es generen.

En quin estat es troba el parquet que calia substituir després que generés varis problemes des de l’entrada en funcionament del pavelló?

Ja ha estat substituït per part de l'empresa adjudicatària de les obres i la seva garantia. Sense cap cost pel municipi. Agraeixo públicament la bona col.laboració i disposició de les entitats usuàries del Pavelló durant aquestes setmanes que han afectat el seu calendari i els seus entrenaments.

• El Programa “Bon dia” de l’Ajuntament de Ripoll per acompanyar les persones de més de 75 anys que viuen soles. Als 6 mesos d’engegar-se, ja té una cinquantena d’usuaris.

Sincerament crec que és una bona iniciativa que explico sovint a alcaldes d'altres municipis. Aquestes persones es senten menys soles i es poden detectar situacions de forma preventiva. Agraeixo als voluntaris del servei la seva tasca, implicació i il.lusió.

• La privatització del refugi d’animals del Ripollès. Quina és la postura de l’Ajuntament? Coneix la Campanya de l’Associació Animals Vida Digna perquè sigui l’associació animalista qui segueixi gestionant el refugi?

Conec la campanya. L'ajuntament tenim conveniat amb l'Associació Vida Digna el control de les poblacions gatunes del municipi i fan molt bona tasca i els felicito públicament.

A nivell comarcal cal recordar que el Refugi d'animals sempre ha estat privatitzat per part del Consell Comarcal del Ripollès que en té la delegació de competències dels municipis per la recollida i atenció dels gossos abandonats; quan estava a l'antic abocador de Les Llosses la gestió ja es feia de forma privada des de l'entitat precursora de l'actual Associació Animals Vida Digna; quan es va construir la nova gossera-refugi comarcal per a gossos la gestió -per mitjà d'un concurs públic i obert, en ser un contracte major- es va atorgar a una empresa privada la qual va acabar fent un conveni amb l'Associació Animals Vida Digna.

Actualment aquella concessió va finalitzar passats els quatre anys i ara el Consell Comarcal va tornar a convocar un concurs públic i obert per a la gestió de la gossera-refugi, en aquest concurs per import d'adjudicació de 30.000 euros anuals l'Associació Animals Vida digna s'hi va presentar i va quedar -per puntuació aconseguida- en segon lloc. Hores d'ara em consta que també ja s'han reunit per establir fòrmules de cooperació l'Associació i el nou concessionari del servei comarcal.

• Segons les dades de l’IDESCAT, des del 2010 al 2013 el nombre d’habitants de Ripoll ha anat baixant. Del 2012 al 2013 va perdre més de 100 habitants. El Ripollès va seguir la mateixa tendència. Què està fent l’Ajuntament per frenar aquesta tendència? A què creu que es deu aquest descens?

Ripoll: 2010 (10.991) – 2011 (10.913) – 2012 (10.904) – 2013 (10.798)
Ripollès: 2010 (26.580) – 2011 (26.393) – 2012 (26.268) – 2013 (25.995)

El descens es deu principalment a la recessió econòmica; les empreses han reduït llocs de treball per la reducció d'activitat i per poder subsistir, algunes malauradament han acabat tancant. Davant la manca d'oportunitats laborals moltes persones, especialment joves i les que havien arribat els darrers anys, busquen treball a fora de la comarca i això comporta -malgrat la millora de les comunicacions- una reducció gradual d'habitants. Això s'afegeix a la baixa natalitat que no relleva l'índex de mortalitat elevat degut a l'envelliment de població. És un fenòmen comú en diverses comarques de muntanya, que tenen l'afegit que les despeses del dia a dia (calefacció, desplaçaments, accés a serveis i oferta) són més elevades.

Com es frena això ? Reactivant l'economia, el consum, l'accés al crèdit i tresoreria de les empreses i autònoms, generant confiança en el mercat i en el consumidor, amb ajudes i incentius a la natalitat, millorant les comunicacions... i a nivell local per exemple modificant i desenvolupant urbanísticament algún sector de Ripoll generador d'economia i que havia quedat bloquejat en el Pla General d'Urbanisme del 2008 o per manca de sòl per a empreses i activitats o per la manca del Pla Especial d'infrastructures hidràuliques que preveia el planejament del 2008 com a previ i necessari a poder desenvolupar els sectors.

Indústria

• Fa uns mesos el Grup de Comunicacions del Ripollès es va traslladar del centre de la Vila de Ripoll cap a la Colònia El Roig. Sap si hi ha altres projectes per traslladar, ubicar negocis en aquell espai emblemàtic? Podria esdevenir una incubadora d’empreses de Ripoll (tipus la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses)?

Conec que hi ha projectes industrials en moviment expansiu. Això és una molt bona notícia i serà una reacció positiva en cadena per Ripoll i comarca. Ara mateix hem recepcionat el final d'obra del polígon Rocafiguera-Paperera Riera superior, i algunes empreses començaran a instal.lar-se.

En canvi, lamentablement, la zona del Roig està condicionada pel Pla Especial de les Colonies del Ter (2010), pel Pla urbanístic de Ripoll del 2008 i pel Pla d'Infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll -que s'ha fet al 2013 com una exigència del planejament del 2008-. Aquest Pla Especial condiciona i limita les actuacions en aquest sector de la colònia de Santa Maria.

• A l’estiu es van rebaixar els preus de les naus de lloguer que l’Ajuntament tenia disponibles al polígon industrial de La Barricona per facilitar que noves empreses hi poguessin accedir. A més es van ampliar els usos disponibles per a aquests espais. Han donat resultat aquestes gestions?
Actualment hi ha 5 naus amb activitats i la sisena ha rebut visites de vàries persones interessades. Hem hagut de situar els preus de lloguer en els preus de mercat de Ripoll i les comarques de l'entorn per poder ser captadors d'iniciatives empresarials.

• Fa més de 3 anys de l’adquisició per part de Sodeca de bona part del polígon industrial de La Barricona. Però diversos factors han anat endarrerint la seva implantació en aquest espai. Sap en quin moment es troba aquesta empresa?

L'empresa no va poder fer la inversió en construcció quan la tenia prevista a mitjans del 2010 per l'allargament dels processos administratius de l'adquisició dels terrenys, i a partir d'aquell moment va començar de forma més intensa la recessió global. En tot cas, els responsables de l'empresa m'han reiterat en vàries ocasions la seva voluntat de mantenir la seva inversió a Ripoll quan la situació econòmica millori i ho permeti. Hem de ser conscients que les empreses per expansionar-se necessiten tenir accés tant al crèdit per inversions, com al crèdit per tresoreria, que el volum de les vendes els permeti tenir resultats suficients per invertir i amortitzar ... i confiança en el mercat i en l'economia, factors que aquests darrers 3 anys no s'han donat.  

• Com va l’urbanització de l’espai de l’antiga fàbrica Preparación Téxtil a l’espai de la Devesa del Pla? L’any passat vostè parlava d’un moviment de prop de 8 milions d’euros i un possible centenar de llocs de treball.

Falta l'informe preceptiu del Ministeri de Foment – ADIF per aprovar definitivament el Pla Especial d'infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll, ara acabem d'aprovar el Pla de Millora Urbana del sector, faltarà aprovar el Pla d'urbanització, que esperem que els promotors de l'actuació ens presentin en breu. Un cop aprovats ambdòs, primer pel Plenari municipal i després per la Comissió Territorial d'Urbanisme a Girona la propietat podrà començar les obres.

Efectivament entre les obres d'urbanització i les obres dels espais que es venguin i construeixin pot suposar un moviment econòmic proper als 8 milions d'euros, la qual cosa és importantíssima per Ripoll.

Comerç

• Com està funcionant la campanya “Fart de fer cua”? Fes un berenar típic a Ripoll”? de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès amb el suport de l’Ajuntament.

Va començar fa quatre setmanes, i és massa aviat per valorar-la del tot. En tot cas és una acció més per captar l'atenció dels centenars o milers de vehicles que el cap de setmana circulen amunt i avall travessant Ripoll per anar a esquiar a l'hivern, i que tindrà continuïtat quan puguin i baixin per a buscar bolets la tardor, o a gaudir de l'alta muntanya a la primavera i l'estiu.

• El centre històric de Ripoll té actualment alguns locals comercials buits mentre que altres zones de la Vila, dóna la impressió que s’estan revitalitzant. Com viu l’Ajuntament aquest procés?

La regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament també aporta la tercera part de la inversió del Pla de Dinamització Comercial de Ripoll que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll. S'han generat noves activitats firals per a captar visitants tot l'any, un segon mercadet setmanal per a generar moviment econòmic, facilitar l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat l'aparcament gratuït al centre els dissabtes tarda...

Els darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de 9.000.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres aportats per l'Ajuntament. La pregunta és si això ha repercutit suficientment per a potenciar amb moviment, clients i visitants tot el sector de serveis (comerç, turisme, hostaleria,... i els seus proveïdors) ?

Sóc conscient i preocupat per que actualment la recessió del consum, la fuga comercial, l'envelliment de la població, ... estan afectant greument el comerç i els serveis a la nostra vila, desplaçant dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis.

Turisme i cultura

 

• Valoració Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013. Repercussió.

Positiva des de tots els aspectes, tant per la implicació de les persones i entitats locals com per la repercussió nacional, pel seguiment en mitjans de les diferents activitats, per l'atractivitat que han tingut els diferents actes... i convençut que tindrà rendiment en visitants i activitats encara al llarg del 2014 i 2015 i següents.

• Un any de la obertura del Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll. Valoració? Funcionament de la oficina de turisme als baixos d’aquest centre?

S'ha incrementat significativament el nombre de visitants de l'oficina de turisme fins a superar els 25000 l'any 2013  i hem dotat al Monestir de Ripoll, -el principal focus d'atenció cultural, patrimonial, turístic i religiós- d'un espai explicatiu de la seva història, de la seva importància i del seu significat en el context del nostre país, cultura i fè.

• Coneix les dades del nombre de visitants que està portant a la comarca del Ripollès el projecte Terra de Comtes i Abats?

Al llarg dels seus primers 9 mesos de funcionament el 2013 haurà rebut uns 22.200 visitants.

• Com està funcionant el CAT Ripoll?

L'entitat que el gestiona, la Fundació MAP, ha plantejat fa poques setmanes unes millores; sembla bona senyal.

• La campanya: La portada del Monestir de Ripoll, Patrimoni Mundial a la UNESCO, en quin moment es troba?

Estem acabant la confecció del dossier de candidatura, també amb les dades de la repercussio social i econòmica que tindria la nominació; a la vegada estem rebent nombroses mocions i cartes de suport per part d'ajuntaments, consells comarcal, entitats, institucions... Així mateix s'ha engegat una campanya de suport popular amb adhesius per als vehicles i per al material escolar, difusió en vehicles professionals que viatgen arreu del país, banderoles a la població, un apartat a la web, la presència en xarxes socials...

A finals de juny la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya hauria d'aprovar aquesta candidatura per presentar-la a la tardor a la Comisión Nacional del Ministerio de Cultura, per a incloure-la a la Lista Indicativa de monumentos candidatos a patrimonio mundial, pas previ per a la seva presentació a la UNESCO a París el 2015 o 2016 suposant que els membres de la Comisión Nacional representants de les diferents comunitats autònomes de l'Estat així ho aprovin.

Fira de les 40 hores

• En aquesta edició, igual que la Universitat de Girona, també la Universitat de Vic serà present a la Fira de les 40 hores. La Fundació Eduard Soler ja fa temps que hi porta a terme projectes conjunts però sembla que darrerament s’han estret les col·laboracions entre aquesta universitat i la Vila de Ripoll. Com és la relació amb aquesta entitat, actualment?

Pel que respecta a la Fundació Eduard Soler la relació és molt bona, l'alcalde n'és el Vicepresident i en nomena dos patrons, que actualment són l'economista i auditor Sr. Gaspar Coderch i la Diputada al Parlament i experta en polítiques educatives comparades, Sra. Marta Pascal; ambdues persones amb forts vincles amb Ripoll i comarca.

Amb la Universitat de Vic, de la qual l'alcalde n'és patró de la Fundació, la relació també és excel.lent i estem treballant en diferents camps de col.laboració institucional i educativa : com ara la programació de la Universitat d'Estiu , amb la dotació d'una beca universitària a l'excel.lència acadèmica, amb els estudis de Grau en Mecatrònica i l'Escola de Treball del Ripollès (Fundació Eduard Soler), amb el nou projecte del SummerTech Campus a Ripoll...

• Enguany la fira tindran encara més presència que l’any passat els emprenedors i noves empreses del Ripollès. El futur de la comarca passa per aquí? I el comerç de la Vila, el veu animat per assistir a fira? Què més en destacaria de la fira d’enguany? (A veure si ens pot avançar el titular del seu discurs inaugural)

La presència i interès d'emprenedors a la Fira és vital. Demostra que malgrat que hi ha jubilacions i tancaments d'empreses i comerç i autònoms, malgrat que parlem que el jovent marxa a treballar fora i que ens envellim i ens descapìtalitzem.... malgrat això hi ha persones amb empenta, amb il.lusió per començar, per innovar, per canviar, en definitiva per emprendre a Ripoll i comarca; i això és VITAL.

Bona Fira 2014

A punt d'engegar l'edició 2014 de la Fira de les 40 hores de Ripoll. De nou un veritable termòmetre de l'economia local i comarcal. Enguany amb repetició d'iniciatives com la 3a mostra gastronòmica en format de "tapes" o tasts TASTATAST que organitza l'Associació de professionals d'hostaleria de la comarca, la 2a mostra de Nous Emprenedors del Ripollès en col.laboraciò amb la UIER;  i novetats com la 1a mostra sectorial d'empreses i professionals de construcció també amb la UIER, decoració, rehabilitació i relacionats, la mostra de producció agroalimentària i artesanal, la mostra del comer local, ...  

La Fira no seria Fira sense aquesta munió de mil-i-una activitats i els centenars d'expositors que ensenyen, venen o captiven als milers de visitants que rebrem.

En aquest contexte, és bo recordar que des de l'Ajutnament de Ripoll, la regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament aporta la tercera part de la inversió anual del Pla de Dinamització Comercial que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll.

 

En els darrers 3 anys s'han generat noves activitats firals per captar visitants tot l'any, un segon mercadet setmanal, s’ha facilitat l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat aparcament gratuït al centre els dissabtes tarda... i s'han situat noves zones d'aparcament gratuït al barri de la Crta de Barcelona i al barri del Raval de Sant Pere, molt proper al sector de la Crta. de Ribes.

 

Els darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de 9.500.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres aportats per l'Ajuntament.

 

 

Així i tot, sóc conscient i estic preocupat per la situació del petit comerç local. Per què actualment la recessió del consum, la fuga comercial, l'envelliment de la població... estan afectant greument el comerç i els serveis a la vila, desplaçant dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis. Algunes recent noticies d'empreses locals amb perspectives de creixement a curt termini comencen a ser veritables grans i esperades noticies. També la inversió futura -que espero propera- al sector de la Preparació Tèxil haurà d'injectar euros a l'economia local a partir del compromis adquirit per la propietat promotora d'adjudicar les obres a empreses locals.

 

Destacar que la presència d'emprenedors a la Fira és vital per qùè demostra que malgrat la situació econòmica hi ha persones amb iniciativa, amb empenta, amb il.lusió per engegar projectes, per invertir... a casa nostra.

 

 

 

 

 

Feliç 2014

A totes i tots us faig arribar el meu desig sincer d'un millor any 2014, un any que serà històric per al nostre poble i el conjunt del nostre país.

idees per Ripoll...

Llenço una pluja d'idees pensant en Ripoll 2014 i següents, alguna tirarà endavant,... voleu ajudar des d'alguna entitat o alguna persona a títol individual ? tot sigui per Ripoll...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cultura o comerç ? una dicotomia a Ripoll 2013 ?

Fa pocs dies a Ripoll, en una conversa de botiga es va sentir “aquesta ajuntament es preocupa més de la cultura que del comerç i l’economia del poble “. Una reflexió interessant i que vull  compartir en públic. Per què separar la Cultura de l’activitat econòmica ? que la cultura no fa omplir calaixos ? que les persones atretes a Ripoll per la cultura al llarg del 2013 no n’han deixat ni cinc ? ho podem estendre a l'esport ? Que tots els actes acollits i organitzats al llarg del 2013 no han generat efecte multiplicador ?

S'em fa difícil creure que les persones vingudes a la trobada de bestiari de foc de Catalunya, la trobada de trabucaires de Catalunya, el concurs nacional ocellaire, l’elecció de l’hereu i la pubilla de Catalunya, la trobada de puntaires de Catalunya, la trobada de tintinaires de Catalunya, la sessió del Congrés de Cultura Catalana, el Simposi Internacional sobre la Portalada romànica de Ripoll, el cant de la Sibil.la, les campanades de TV3, la trobada de canço de muntanya, la trobada de corals infantils d’arreu de Catalunya, les presentacions de llibres, les conferències, les exposicions, la trobada de gegants i grallers, les sardanes, la fira Recercat, el festival de música, el curs d'interpretació musical …entre d’altres i sense esmentar tots els actes,  no han deixat ni un euro ?

Al llarg del 2013 Ripoll haurà tingut una gran i excepcional oportunitat de donar-se a conèixer; el fet de ser Capital de la Cultura Catalana ha ampliat la nostra capacitat de divulgar-nos a través dels molts i variats actes, exposicions, trobades i esdeveniments que tenen lloc durant aquest 2013 i la seva repercussió en premsa, en xarxes i de boca – orella.

Des del primer moment hem esmerçat esforços de comunicació per poder irradiar i difondre tot allò que tenim per oferir, que no és poc. El nostre poble, tot i que no és molt gran des del punt de vista demogràfic, pot oferir un gran ventall de propostes per a tots els gustos. Tenim la cultura, el paisatge i la gastronomia, el patrimoni, mil-i-una activitats i festes i a més estem ben situats –i així ho ha descobert o redescobert molta de la gent que ens ha visitat-, de manera que és fàcil i relativament ràpid d’arribar des de les grans ciutats de Catalunya.

Al contrari de l’opinió expressada a la botiga, personalment em sembla que aquest 2013 haurà estat una gran oportunitat per als establiments de comerç i hostaleria del nostre poble, per guanyar clients, per donar-se a conèixer, per guanyar futurs clients... Els actes -petits i grans- hauran portat milers de persones a Ripoll amb l’excusa de la cultura, especialment els caps de setmana però també en un continu degoteig tot l’any. Vull també agrair una vegada més i públicament  la tasca de la comissió organitzadora i  la col·laboració de moltíssimes entitats de la vila que han propiciat que els actes més centrals i importants dels seus àmbits associatius celebressin les seves trobades o reunions a Ripoll.

Al llarg del 2013 haurem comptabilitzat més de 400 esdeveniments de caire molt variat fins al mes de novembre. Tot plegat haurà donat “vida” a Ripoll, durant mesos alguns caps de setmana han estat curulls d’activitats, els carrers i les places s’han vist plens de gent de casa i de fora. Això com és lògic ha fet augmentar les oportunitats de negoci i de fer calaix. Benvinguda la cultura en aquest sentit tan important i a la vegada tan pecuniari. I és que en els temps difícils que corren no es pot deixar perdre cap oportunitat. Per cert, i com a anèctoda, la botiga en qüestió no va obrir ni un minut en cap dels principals esdeveniments celebrats, com he pogut comprovar en repetits esdeveniments celebrats.

Estic convençut que la Capital de la Cultura Catalana haurà set una caixa de ressonància per donar a conèixer el nostre poble d’ara en endavant i que la seva repercussió serà positiva i duradera en benefici de l’economia local, i especialment del comerç i l’hostaleria. Les xifres del nou Centre d'Interpretació del Monestir de Santa Maria de Ripoll -una altra aposta per conjuminar turisme (i comerç, hostaleria...)  amb la cultura- amb més de 15000 visitants des de la seva inauguració el passat mes de març comencen a ser prou significatives.

Esment a part cal fer del dinamisme que impliquen també les celebracions esportives, i com atreuen persones i families de casa i de fora, omplint places i carrers : la milla urbana, la cursa BTT Terra de Comtes, la cursa d'orientació, la cursa de muntanya Sant Amand, la Trail Terra de Comtes, els torneigs de basquet, hoquei, futbol, el festival de patinatge, .... entre altres modalitats. Gràcies també a tots els equips i clubs pel seu esforç organitzatiu.

11 de setembre 2013 a Ripoll

Intervenció durant l'acte institucional de la Diada de Catalunya de l'11 de setembre de 2013 a Ripoll, presidida per l'Hble President Artur Mas.

Benvolgut Molt H. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Sigueu totes i tots molt benvinguts a Ripoll

Ripoll, Bressol de Catalunya. Avui acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2013, un dia especial en un any especial, la Capital de la Cultura Catalana, però també especial pels aconteixements històrics que estem vivint. Gràcies President per donar relleu i importància al que significa Ripoll i Guifré el Pilós per als catalans i catalanes. Gràcier president per respondre a la simpàtica invitació que us va adreçar el Comte a finals de maig. Cercle Filatèlic.

Celebrem la Capitalitat de la Cultura per fer de Ripoll omnipresent en el boca orella de les persones dels territoris de parla catalana al llarg d’aquests mesos i  els que vindran; per que es parli de Ripoll en positiu i per què siguem un referent per venir-nos a conèixer, a visitar, a gaudir de tot el que la paraula CULTURA en les seves accepcions més àmplies significa : des del patrimoni a l’art més contemporari, des de la gastromia a les tradicions, des de la història industrial de Ripoll a l’economia actual, des de la creativitat al valor del nostre territori i paisatge; CULTURA en majúscula i en tota la seva  transversalitat.

Avui fa 299 anys que Barcelona va caure sota les forces borbòniques i amb Barcelona va caure tot el país. Felip V ens va uniformitzar sota la marca Espanya. Sovint ens podem fer la pregunta: què hauria passat si haguessin vençut els Àustries? Això no ho sabrem mai, però cada vegada més, tinc la sospita que tampoc hauria estat una bassa d’oli.

No cal fer broma d’un tema molt seriós, els catalans no ho tindrem fàcil, però hem de poder decidir què volem ser i cap on volem anar. No ens hem de refiar d’ajuts exteriors sinó de nosaltres mateixos. És molt lloable que vulguem buscar complicitats i bones intencions, que vulguem que el món miri amb simpatia la nostra causa, però no ens hem d’enganyar, perquè al darrera hi ha massa interessos d’estat; de ben segur ho sap prou el President.

La manifestació que va tenir lloc l’11 de setembre passat i la cadena humana que ha tingut lloc aquesta tarda ens diuen però que ho podem fer, la societat catalana ho demana. fem-ho! Tenim tot el dret a decidir! La força ens la dóna el nostre sentit de poble i el nostre desig d’esdevenir un nou estat d’Europa.

Si fa més de 1116 anys les batalles es liiuraven amb dagues, espases i llanses... i en fa 300 amb fusells, pistolons i escopetes –moltes d’elles de fabricació ripollesa amb pany miquelet- ... avui la batalla per la transició nacional es lliura amb un altre tipus d’armes : amb la cultura, amb la llengua, amb el model educatiu, amb un model sanitari, amb la integració, amb el respecte, amb el diàleg, amb un model d’atenció social, amb la feina i una economia de vocació i tradició exportadora, amb la força d’una història mil.lenària que aquestes parets ens recorden i ens fan venir calfred, amb les tradicions (dites folklore o etnografia... com ens ho recorda a pocs metres el MER) unes tradicions que continuen vives i es renoven, amb el civisme, amb el pacifisme, amb la tossuderia i abnegació amb les que els catalans i catalanes empunyem avui al S XXI aquestes potents armes. Fins i tot l’arma  simbolica de la unió de mans amb mans al llarg de tota la longitut del nostre país a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Indep.

Som al Reial monestir de Santa Maria de Ripoll, aquí hi tenim les restes de Guifré el Pilós, I de Barcelona;  qui va aprofitar la crisi de la monarquia per desvincular-se de la tutela dels francs. Ell va ser un home ambiciós que va reestructurar el territori i el va fer créixer tot repoblant les terres.

ARA mil anys després es dóna un fenomen semblant, ara no es tracta del regne dels francs, però és clar que l’estat que ens domina està tot ell en crisi, és a punt de naufragar i ens vol arrossegar cap al fons!

Des del Bressol de Catalunya mirem cap al futur, i convençuts que  el nostre futur no passa per mantenir la situació actual; però la decisió del camí a emprendre ha d’estar i està en mans de la ciutadania de Catalunya i ho ha de resoldre a través de les urnes, democràticament, pacíficament, amb consens ampli, amb una gran participació.

Només els ciutadans/es tenen a les seves mans una decisió tan important, nosaltres els polítics -des dels més petits fins als més grans- només hem de ser un instrument per aconseguir aquest dret democràtic.

Des de Ripoll bressol de Catalunya som optimistes! En els darrers 25 anys hem vist canvis territorials i polítics que mai hauríem imaginat, a Europa han sorgit nous estats i n’han desaparegut d’altres, alguns canvis han estat pacífics i altres malauradament no tant! Però una cosa ha quedat clara! Només la voluntat de cada poble és la que ha inclinat la balança, mentrestant i massa sovint les institucions europees i les altes instàncies “xerraven”.

Els actes d'aquest 11 de setembre de 2013 volgudament es clouen a Ripoll, bressol de Catalunya, la cadena humana de la Via Catalana s'ha estès de mà en mà des del Pertús fins l'Alcanar, i una cadena impalpable surt de Ripoll i arriba a Ripoll, és la cadena de la història que connecta el passat i el futur. Més d mil anys després hem de fer com el comte Guifré el Pelós, aprofitem la crisi i el nostre desig de ser lliures i  constituir el nou estat d’Europa.

Visca Ripoll

Visca Guifré I, el pilós

Visca Catalunya! LLIURE

Imatges del centre històric de Ripoll

De diferents autors/es

Ripoll, bressol de l'art i la creació, programació 2n semestre 2013

Un tomb per Ripoll, el Museu Itinerant

Aquests dies d'estiu, us recomano una passejada per Ripoll per descobrir la interessant iniciativa de la seva Unió de Botiguers de Ripoll (UBR) amb el projecte EL MUSEU ITINERANT organitzat amb la col.laboració del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Aquesta activitat, vol sumar el comerç local als actes programats amb motiu de «Ripoll, Capital de la Cultura Catalana 2013» amb una mostra permanent als seus aparadors, durant els mesos d’agost i setembre, de peces inèdites del fons de l’antic casal de can Budellers, actual seu del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Els aparadors de les botigues adherides exhibeixen una peça de petit format de la col·lecció relacionada amb: els pastors i la pagesia; els oficis (artesans de la llana i del cànem, clavetaires, ferrers, perolers, etc.); la farga catalana, el ferro forjat i les armes de foc portàtils, entre d’altres.

 

Cada peça del Museu –unes 100 en total- va acompanyada d’un display explicatiu amb les ressenyes més importants de l’objecte. També s’ha editat un díptic que inclou la relació de tots els establiments que integren el Museu Itinerant. A més, cada un dels díptics que s’han repartit entre els comerços associats inclou una participació pel sorteig del 15 d’octubre del 2013 per optar als següents premis: una visita guiada per a 4 persones al Museu Etnogràfic de Ripoll i 4 paquets «Ripoll, bressol de Catalunya».

 

Comparteixo les paraules del nou president de la UBR, Josep Maria Moreno quan  explica que l’objectiu de la campanya és “donar l’oportunitat al visitant de Ripoll de conèixer la història del municipi a través dels nostres comerços, així com incentivar el client local perquè descobreixi la història de Ripoll d’una manera diferent”. També les del regidor de Cultura de l’ajuntament de Ripoll, Ramon Santanach, quan assegura que amb aquesta iniciativa es pretén “que el Museu sortís al carrer i s’apropés a la vida quotidiana de les persones”.

Fer bullir l'olla ?

Una visió transversal de l'equador de legislatura des de l'Àrea de Projecció Econòmica. Juny 2011 - Juny 2013

Malgrat aquesta frase feta de "fer bullir l'olla" no agrada a tothom, especialment a l'oposició, no podem negligir que una  bona part dels esforços de l'acció de l'equip de govern municipal durant aquest bienni s'ha enfocat a la projecció econòmica de Ripoll; entrant en una etapa d'austeritat i eficència en la gestió de l'administració local i després d'uns anys de certs excessos centrats només en grans inversions, sense plans de viabilitat, sense projecció de futur (més personal, més manteniment, més despesa corrent...) ha calgut centrar-se en fer funcionar i treure suc als nous equipaments municipals (biblioteca i annexes, nou pavelló, nou museu, nou espai Terra de Comtes, el Centre d'Acollida Turística, l'espai públic La Lira, el Centre de Tecnificació Esportiva) sense generar més càrrega fiscal als vilatants, comptant amb menys o zero subvencions i fent front a una necessària reducció de les despeses.

Simbòlicament es va voler iniciar el mandat amb la creació d'una àrea específica de Projecció Econòmica (fires, comerç, mercats, empresa, formació...) dins l'estructura tècnica i política de l'ajuntament i coordinada amb la resta de regidories i àrees municipals; i es va establir la coordinació efectiva amb els demés estaments locals i comarcals que treballen en la promoció de l'economia : Ripollès Desenvolupament, la Fundació Eduard Soler, la Cambra de Comerç i Indústria i la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès. Tots junts varem engegar la taula i les jornades de treball sectorial per a la reactivació econòmica del Ripollès que varen presentar fins a 21 propostes concretes per a actuacions estratègiques al nostre territori, que ara s'han d'acometre.

De la transversalitat d'aquesta àrea en dóna fè el resum d'actuacions endegades i algunes ja aprovades, al llarg d'aquests 2 anys :

Des de la perspectiva de l'urbanisme com a element de Projecció Econòmica (el Territori que s'en diu ara), s'ha treballat en solucionar les limitacions que suposava el planejament vigent (el POUM aprovat el 2008) per a l'activitat empresarial :

• es va aprovar una ampliació dels usos dels poligons industrials per encabir més enllà de les activitats estrictament industrials i manipulatives, les activitats d'oci, restauració, comerç a l'engrós, esport.... que suposarà que es pugui endegar alguna nova iniciativa emprenedora ben aviat.
• També s'ha modificat la limitació que suposava la dimensió mínima de parcel.la en sectors ja consolidats com Casanova de Baix, per a permetre legalitzar i per tant ubicar noves empreses en les naus actuals.
• En tercer lloc també s'ha treballat conjuntament amb Direcció General de Carreteres i l'ACA en la proposta presentada per una part dels propietaris del sector de la carretera de Les Llosses que històricament ha acollit i acull activitats econòmiques. La recent presentació (maig 2013) del Pla Especial de Rius i el risc d'inundabilitat d'aquesta zona, fan pensar en que no serà facil la seva habilitació.
• Finalment en un altre àmbit s'ha presentat a la Direcció general d'urbanisme una proposta per incrementar el nombre d'activitats legalitzables i disminuir la dimensió mínima de parcel.la en zones de colonies industrials com El Roig per a permetre dinamitzar aquest sector amb noves iniciatives empresarials que fins ara queden limitades pel Pla Director Urbanístic de les colonies del Ter que té àmbit supramunicipal per damunt del POUM local vigent.
• S'ha negociat la modificació del POUM amb rebaixa d'habitabilitat i increment de sòl econòmic per a poder desenvolupar el sector de la Preparación Textil, negociant amb Cultura (eliminació de catalogació), Comerç (increment de Trama Urbana Consolidada), i ACA (Pla Especial de Rius).
•  S'està treballant el tema administratiu urbanístic al sector de Filatures Noguera per a desenvolupar el sector industrial d'aquest polígon d'actuació. El recent presentat Pla Especial de Rius comporta una seriosa dificultat per poder executar aquest polígon al comprometre la construcció d'una costosa infrastructura.
• S'ha iniciat el tràmit administratiu urbanístic per poder qualificar el sector de la Crta de les Llosses com a sector d'activitats empresarials, un enclau estratègic a l'arribada del doble carril a Ripoll encarant als propers anys quan l'economia "global" es comenci a moure de nou.
• S'ha executat l'aval d'obres del poligon Rocafiguera superior per poder acabar la urbanització, recepcionar el polígon i que es puguin començar a donar llicencies d'activitats per a naus de compra o lloguer.

S'han portat a terme altres iniciatives de projecció econòmica :

· l'Ajuntament s'ha adherit a la Xarxa d'ens locals de promoció econòmica i vivers d'empresa que coordina la Diputació de Girona per al territori;

· es va rebaixar el preu de lloguer de les naus de transició i emprenedoria de la Barricona, la qual cosa va permetre omplir dues d'aquestes naus més i hem rebut vàries visites d'empresaris i emprenedors interessats els darrers mesos, la darrera avui mateix.

· Al Juny 2013 davant la continua davallada de preus de lloguer a l'entorn (Osona, Garrotxa) es promou una nova devallada. Això permetrà instal.lar una nova empresa a la nau nº 5.

· s'ha tramitat una subvenció estatal dins el programa Emprender de forma coordinada amb la resta d'ens de promoció.

· S'ha formalitzat un conveni amb l'entitat Microbank per a dotar de crèdit a petites noves iniciatives empresarials

· ens hem adherit a la Fundació Guifi.net per impulsar l'arribada de la fibra òptica a la nostra vila.

· S'ha aconseguit per aquest curs 2011-2012 i pel 2012-2013 dos mòduls de casa d'oficis i de taller d'ocupació amb les modalitats de : pintura, serveis sociosanitaris i atenció al públic, amb un total de 24 persones en formació cada curs, més un Pla d'ocupació de 6 mesos el 2012.

· Hem impulsat amb la UIER el tema de dinamitzar traspassos i locals que tanquen per jubilació.

Des de la perspectiva comercial i firal :

· s'ha treballat conjuntament amb la Unió de Botiguers de Ripoll per a ampliar el suport de l'administració catalana al Pla de Dinamització Comercial de Ripoll amb un major percentatge de dotació econòmica subvencionable el 2012, però menor el 2013 degut al a cojuntura de la Generalitat.

· s'ha endegat un segon mercat local al barri de la Crta. de Barcelona que a més de dinamitzar el comerç i establiments del barri més poblat de la nostra vila, evita la fuga comercial cap a d'altres mercats entre setmana i esdevé element d'atracció per a persones i clients de poblacions veïnes.

· S'han endegat un conjunt de petites fires i mercadets a recer del mercat setmanal dels dissabtes com a argument de dinamització comercial del dia de major afluència comercial a Ripoll i a per generar major capacitat d'atracció i captivació de públic : Fira del disc, fira immobiliària, fira del llibre d'ocasió, fira del cotxe d'ocasió, fira del vehicle 4x4, fira de la Neu (Ripineu), fira del coleccionisme, fira del bolet, el dijous llarder, el Merma, fira de la cervesa i formatges... que es van repartint al llarg de l'any.

· s'ha tirat endavant la iniciativa APARCA I COMPRA per ajudar a la competitivitat del comerç del centre històric amb la gratuïtat de la zona blava els dissabtes tarda, la nova zona d'aparcament de rotació al sector del Passeig del Ferro davant el CAP, i els tiquets de bonificació de temps d'estacionament gratuït inicialment als sectors de la Font Viva i Plaça Santa Maria.

Des de la perspectiva esportiva - turística :

· hem posat molts esforços a dinamitzar el Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll per tal que sigui conegut per diferents federacions esportives de Catalunya i que el puguin utilitzar de referent (Federació d'entitats excursionistes, Federació de ciclisme, Federació de motociclisme-trial, UEFA,...), que sigui conegut pel Centre d'Alt Rendiment de Catalunya, i per altres clubs i entitats d'arreu del país. Aquest centre ja haurà acollit el darrer any diferents entitats i clubs (el Vendrell, el Sabadell, Santa Coloma,...) i aquest estiu 2013 es repetirà l'experiència.

· El curs 2011-2012 ja es va normalitzar la precària ocupació del CTE del curs anterior que va motivar fins i tot una reducció de l'aportació de la Secretaria General de l'Esport "per baix rendiment". Es tracta de "mercantilitzar" aquesta instal.lació, dotar-la de visió econòmica i buscar-li rendabilitat esportiva i social però també econòmica.

· Per al curs 2012-2013 hi ha hagut la consolidació del ciclisme de carretera i el manteniment del bicitrial com a esports en tecnificació.

· El Centre de Tecnificació haurà acollit des del 2011 i fins enguany esdeveniments com : els 33è Jocs Esportius de Persones sordes de Cataluna, les proves d'ingrés als cicles formatius de muntanya, l'Europeu de Futbol Sala sub21, els entrenaments de la Selecció nacional de Moçambic d'hoquei sobre patins, un campus infantil de porters, i varis equips esportius... i Ripoll haurà estat lloc de pas, de control o d'avituallament d'activitats com el Ral.li Costa Brava històric, la ciclomarató de Catalunya, el Rally Montecarlo, la trobada de patinadors de Barcelona, ...

· Es va ubicar una àrea autoritzada d'aparcament d'autocaravanes amb un gran èxit i reconeixement a tots els forums nacionals i internacionals. Hi ha hagut caps de setmana amb 23 autocaravanes que han fet estada a Ripoll i que per tant compren, visiten...

També s'han posat esforços directament o donant suport a entitats locals per a potenciar Ripoll com a lloc de referència d'activitats populars, culturals, festives i tradicionals d'abast nacional com

· el Concurs de cavalls de raça pirinenca, 2011, 2012
· l'Esplaiada 2012,
   el primer concurs de doma vaquera el 2012
· el campionat nacional de patinatge infantil,
· el campionat estatal infantil d'hoquei sobre patins,
· el campionat de Catalunya de cotxes teledirigits 2012
· el campionat d'Espanya de cotxes teledirigits 2012
· un cicle de cinema en català, per la tardor atreu persones d'arreu de la comarca
· els 33ens jocs esportius de Catalunya per a persones sordes
· Un curs internacional de Dansa per al mes de juliol del 2012 i del 2013
· s'ha reinaugurat el CAT després de romandre tancat des de finals d'estiu del 2011, buscant la complicitat amb el sector privat.
· Campionat de CAtalunya de cotxes teledirigits 2013.
· Promocionar els serveis a tercer del Museu de Ripoll : restauració, cambra d'anoxia, ...
· ...

La regidoria de Cultura a part del dia a dia (activitats de sempre, tocs de nit, cooperació amb les entitats que organitzen esdeveniments com el festival de música o el curs d'interpretació musical (més alumnes que mai), la programació de teatre i música,...) ha estat treballant en la preparació de tota la programació d'actes i esdeveniments previstos al llarg del 2013 dins el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana, conjuntament amb una comissio de persones, regidors i regidores i representants d'entitats de la vila. Entre d'altres caldria destacar :
· Campanades de Ripoll per TV3, amb un share de 800.000 persones
· REcuperació del cant de la Sibil.la 24 desembre 2012
. Acte inici Capital de la Cultura 26 de gener
· TRobada nacional de trabucaires (35 colles)
· Campionat de Catalunya ocellaire
· Trobada de geganters (10 colles)
· Trobada de bestiari de foc (15 colles)
· Trobada de puntaires per Santa úrsula
· Festival de cançó de muntanya (400 participants)
· Elecció de la pubilla de Catalunya
· Web 2013 amb milers de visites
· REcercat 2013
· Fòrum Auriga (d'experts en art clàssic)
· Simposi internacional sobre la Portada romànica de Ripoll (octubre 2013)
· Exposició Ramon Casanova al Palau Robert (estimació de +100.000 visitants) i a Terrassa i a Girona...
· ...

El nomenament d'una empresa externa a través del projecte Terra de Comtes amb la responsabilitat d'ajudar a "vendre" tots els equipaments en els àmbits turístic, cultural, esportiu... , és una altra estratègia per "treure suc" de tot el nostre potencial : creació de "paquets", acció comercial, estratègies de difusió i coneixement...

S’ha prestat el suport tècnic (secretaria i intervenció) durant 2012-2013 a Ripollès desenvolupament per a poder aprovar pressupost 2012 i 2013, liquidar pressupost 2011 i 2010 i poder fer front a la renovació i redisseny del projecte comarcal de promoció econòmica (creació de l’agència comarcal de desenvolupament). Suport en la consecució de programes SOC (ocupació) i de garantia social (Ensenyament) per al Consorci Ripollès Desenvolupament i l’ampliació de l’Aula d’Hostaleria.

Des de la Regidoria d'hisenda :
· l'acolliment al Pla d'Ajust del Govern Central ha permés a l'Ajuntament de Ripoll situar-se a pagament de proveïdors a uns 40 dies, la qual cosa també afavoreix el teixit local de proveïdors i subcontratistes municipals i per tant ajuda a fer fluïr els diners.

Les demés regidories completen un ventall d'actuacions que tant des de la perspectiva social, com veïnal, participativa o de seguretat ciutadana faciliten el camí a totes les iniciatives abans referenciades; per exemple la iniciativa de posar flors als carrers, places i ponts de Ripoll, i de demanar als vilatans de posar-ne al balcó, és una acció simpàtica que pretèn dotar d'amabilitat, de colors i olors a la nostra vila, per a gaudi i agradabilitat dels propis vilatans i especialment també per a oferir una bona imatge als nombrosos visitants

Destacar també els esforços en el tema de tenir cura dels barris, carrers i places pel que fa a la neteja, manteniment i reparació, millora, enllumenat, contacte sovintejat amb les entitats veïnals... pensem que bona part del sentiment de sentir-se bé a Ripoll, sentir-se orgullosos/es de ser de Ripoll comença per estar contents del nostre entorn immediat que comença al propi carrer. Tot pensant per a ajudar a FER BULLIR L'OLLA i crear un climax comercial, turístic i econòmic positiu i engrescador.


Resum de les propostes debatudes dins la Comissió de Reactivació Econòmica : L’ajuntament de Ripoll des de la seva àrea de Projecció Econòmica ha impulsat i ha vingut participant a les reunions de l’assemblea per a la reactivació econòmica del Ripollès, que es va constituir el 7 d'octubre del 2011.

La darrera reunió de la Comissió permanent per a la reactivació econòmica del Ripollès es va celebrar el passat dia 1 de març de 2.013 a la seu de la UIER. Aquesta comissió és l'encarregada de fer el seguiment dels acords de l'assemblea, i està formada per representants de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Fundació Eduard Soler (FES), Consorci Ripollès Desenvolupament (CRD), Cercle EURAM del Ripollès, Cambra de comerç de Girona, Ajuntament de Ripoll i Consell Comarcal del Ripollès.

En aquesta reunió es va fer un seguiment de l’evolució dels diferents 21 objectius prioritaris proposats i acordats per l’assemblea de 4 de maig de 2012.  Es va donar compte i es va acordar celebrar de manera explícita les accions desenvolupades amb èxit pel que fa a :

· la comercialització dels productes agraris amb el nou catàleg editat des de Ripollès Desenvolupament.

· la comercialització dels productes turístics (en especial l’acord de gestió del projecte “Terra de comptes i abats”).

· les actuacions dutes a terme amb la Conselleria d’Urbanisme i Territori en favor de l’aprofitament de les colònies industrials, millorant i diversificant els usos potencials.

· S’ha constatat l’èxit del treball conjunt que estan portant a terme l’associació de carnissers i xarcuters de Ripoll, en el que s’ha considerat una experiència d’èxit que la mesa voldria aprofitar per a exemplificar com a model per a altres propostes comercials.

També es va acordar reforçar les actuacions en :

· La millora de la capacitat de comercialització de les petites empreses industrials, reforçant la seva “orientació a la venda”. La UIER ja ha iniciat una formació específica comercial i ha ampliat el seu camp d’idiomes en formació privada, també ha posat en funcionament un servei de cerca de distribuïdors a diferents països i en diferents nivells

· Actuació front les administracions (locals i autonòmiques) per afavorir l’activitat d’instal·ladors i contractistes, proposant una comissió de treball de la mesa amb els gremis per aquesta tasca.

· Des d’una perspectiva turística i en especial per l’elevada afluència de trànsit els caps de setmana, reclamar una actuació decidida a la rotonda de la C-17 (davant l’IES de Ripoll), pel perill d’accident que representa i el col·lapse de trànsit que s’hi genera en determinats moments.

Ripoll, equador de legislatura

Han passat els dos primers anys de la legislatura municipal.

No cal explicar que són moments difícils per a tothom i també per a les administracions locals, amb una reducció forçada de la despesa i una minva de les subvencions. A Ripoll tenim una situació afegida : els nous equipaments oberts o que ha calgut posar en marxa i fer funcionar. Com : el Centre d’Interpretació del Monestir (Terra de Comtes), el nou Casal de Joves, el Pavelló de l’Avellaneda, el nou Museu, el Centre de Tecnificació Esportiva, la Biblioteca, el Centre d’Acollida Turística CAT, tots inaugurats a partir del 2010. I tots comporten més despesa corrent (aigua, llum, electricitat, personal, neteja, manteniment, activitats...).

Cal afegir també la despesa necessària en manteniment d’altres equipaments i barris i carrers que els darrers anys no havia estat la suficient. Malgrat aquesta situació, hem pogut contenir la despesa, elaborar un pla d’austeritat i reduir el deute de l’ajuntament sense haver de renunciar a :

• potenciar l’activitat del dia a dia que ajuda a dinamitzar la vila i l’economia local o fer bullir l’olla com m’agrada dir (fires, mercats, promoció turística, activitats de la capital de la cultura catalana, exposicions...) i
• l’activitat que considerem bàsica de neteja i manteniment de carrers, places i barris. Com deiem volem tenir els millors barris, nets i per a viure bé. Sentir-se bé a casa teva és la base del propi orgull i autoestima de poble. La campanya Posa una flor al balcó.

Al llarg d’aquests anys cal també explicar que m’he sentit moltes vegades impotent com alcalde davant les persones que es queden sense feina i les famílies que ho passen malament per fer front a la despesa d’habitatge o la despesa corrent; sort en tenim d’entitats públiques i privades  com el Consorci de Benestar Social, la Creu Roja, Càritas diocesana, el Rebost d’aliments, el Club de la feina de la UIER o el dispositiu d’inserció laboral i els programes de qualificació professional de Ripollès Desenvolupament i la seva Aula d'hostaleria. Vull reconèixer i agrair públicament la seva tasca difícil i compromesa en aquests moments i el suport que reben aquests organismes del conjunt de la població.

Si en legislatures passades es podien plantejar inversions i es vivia amb una certa alegria de projectes i despeses, ara ha estat i és tot el contrari, ara es tracta de ser austers, limitar la despesa pública, administrar al màxim els recursos sense exercir més pressió fiscal sobre els ciutadans i a la vegada, intentar prendre mesures d’estalvi i d’estímul de l’economia local, que es generin iniciatives emprenedores, mesures de suport a les empreses... que tinguem plenes i generant ocupació les naus i locals per a emprenedors, que es generin moltes petites i barates iniciatives que ajudin a fer anar ni que sigui mínimament la roda de l’economia local, que no s’acabi de paralitzar tot. I aquest ha estat l’objectiu de les firetes i del mercadet endegats aquests anys, fer que voltin els euros de calaix en calaix i que no es quedin guardats, que facin venir persones de fora, que els de casa sortim al carrer… tot plegat ajuda com deia a “fer-la bullir”. Exemples com la promoció del centre de tecnificació esportiva que aquest curs ha tingut més alumnes que mai i al llarg de l’estiu de 2012 ha acollit fins a 11 clubs o entitats esportives que han vingut a fer-hi l’estada de pretemporada, la qual cosa ha ajudat a difondre Ripoll i a fer rodar l’economia local, o l’espai d’aparcament d’autocaravanes, o la reobertura del CAT, o la campanya Aparca i Compra, la càmera del temps de TV3...

Des d’un punt de vista d’activació econòmica també s’ha rebaixat el preu del lloguer de les naus de la Barricona per situar-lo a preu de mercat, s’ha ampliat la tipologia d’usos dels polígons a activitats no estrictament industrials manufactureres, rebaixat la dimensió de la parcel·la mínima per poder donar llicència d’activitats a naus que s’han traspassat o negocis que han canviat de propietari i per tant, mantenir i crear llocs de treball.  

També estem treballant conjuntament amb la UIER, la Cambra de Comerç i la Direcció General d’Urbanisme per dinamitzar antigues colònies industrials com El Roig; i hem finalitzat subsidiàriament la urbanització del sector Rocafiguera superior per poder donar sortida a les naus ubicades allà i que es puguin crear llocs de treball. La iniciativa de desenvolupament del sector de la Preparació Textil també ha de ser un bon motor per a l’economia local.

Pel que fa al balanç del programa electoral, el compromís amb què els vilatans de Ripoll ens varen donar la seva confiança a les eleccions del 2011; podem veure que dels 13 apartats que compreníen fins a 87 punts, assolim un compliment promig del 65%.

Però no tot ens fa sentir satisfets, al programa electoral presentavem un punt nº 88 com a central, un gran repte engrescador i dinamitzador de Ripoll i de l’economia local, el desenvolupament urbanístic del Sector La Preparació Tèxtil. Era el centre del nostre programa electoral. El punt de compromís nº 14 però de ben segur el més ambiciós. Varem aconseguir seduïr als propietaris a invertir a Ripoll, es va tramitar la modificació puntual del POUM, s’ha aconseguit l’informe favorable de Cultura, l’informe favorable de Comerç, finalment ens falta només l’informe favorable de l’ACA després d’elaborar el Pla Especial de Rius que no es va incloure en el moment d’aprovar el POUM al 2008; i això ens ha portat 2 anys de reunions, tràmits i algunes emprenyades. Ara després del Plenari de Juny de 2013 l’Ajuntament ha aprovat el Pla Especial de Rius i l’ha enviat a l’ACA i a Urbanisme. Des de l’Ajuntament estem complint el nostre compromís però per tal que es pugui materialitzar no n’hi ha prou, cal també l’agilitat de l’administració superior i que la comissió provincial d’urbanisme ho acabi aprovant. Sap greu que en aquests moments dificils econòmicament i socialment l’administració no sigui una eina àgil, al contrari sembla un escull, davant dels problemes de la ciutadania. Desenvolupar aquest projecte suposa un moviment de diners proper als 8 milions d’euros i un centenar de llocs de treball;  portem gairebé dos anys i encara no hem vist que cap euro pugui arribar a Ripoll ni cap lloc de treball. Evidentment som conscients que si l’administració superior ens encalla o ens impossibilita desenvolupar aquest projecte, o si l’allarga tant que pel camí els inversors es desencisen no podrem cumplir el punt principal i central del nostre compromís electoral.

Malgrat aquesta darrera reflexió, la perspectiva de tot plegat fa que la balança dels dos anys de mandat sigui optimista, com equip de treball amb la responsabilitat de governar Ripoll estem convençuts que ens en sortirem i afrontem amb bones perspectives de tirar endavant Ripoll aquests propers anys.

Agraeixo també la cooperació i treball incansable de tots els regidors, en primer lloc els que conformem l’equip de govern en el dia a dia, a vegades no absent de discussió construciiva i de suma d'opinions. Agrair-los la implicació positiva que ha permés crear un equip de treball efectiu i complementari. Gràcies.

També agrair la tasca dels regidors dels grups municipals de l’oposició, estic content que s’hagin implicat de forma constructiva en les diferents comissions de treball creades : comissió Ripoll 2013, consell municipal de l’esport, comissió per a l’elaboració del pressupost municipal, comissió candidatura Portada de Ripoll a la Unesco, ... i als ens de participació municipal : fundació Guifré, patronat del Museu. Hem respirat un climax polític correcte i cooperatiu, que fins i tot pot sorprendre i que ha portat a l’aprovació per unanimitat de les ordenances fiscals 2013 i el pressupost municipal 2013 o varis plenaris consecutius amb tots els punts aprovats per unanimitat; poc habitual. Celebro haver aconseguit una dinàmica de no votar que no per sistemàtica o per color polític i permetre expressar l'acord o desacord amb els temes que es proposen.

Agraïr a totes les persones de la nostra candidatura electoral, militants i a totes i tots els ripollesos/es de totes les creences polítiques que ens han manifestat, criticat obertament i/o donat el seu suport al llarg d’aquests dos anys; reconeguent també que hi ha hagut moments dificils davant les situacions d’atur o la impotència davant situacions familiars greus causades per la crisi. Especialment vull agraïr també públicament a totes les persones i entitats que s’han implicat amb il.lusió compartida a tenir una gran Capital Cultural Ripoll 2013, un projecte i un repte per a la nostra vila que com ha de ser no té ni ha de tenir color polític.

Finalment demanar també disculpes a aquelles persones a les quals no hem pogut complaure al llarg d’aquests dos anys, moltes vegades no per manca de voluntat sinó per què no tenim els recursos o per les limitacions legals.

Desitjo que aquest optimisme, esperança i il.lusió amb el que treballem també s’encomenanin a tots els ripollesos i ripolleses en aquest equador.