Entrevista Diari de la Fira de les 40 hores

Jordi Munell, entrevistat per al Diari de la Fira de les 40h 2014 :

• Balanç dels tres anys de legislatura. 

A nivell de compliment de compromisos i programa electoral ho valoro en prop del 75%, i amb perspectives en els propers mesos d'acostar-nos a completar-ho. No han set uns anys facils de gestionar i l'Ajuntament ha hagut de fer força contenció de despesa, sense possibilitat de fer inversions... i partíem amb major despesa ordinària derivada dels nous equipaments a fer funcionar.

Què ha canviat a Ripoll en aquests tres anys?

Grans actuacions i inversions molt visibles no ha estat possible de fer-les per la situació econòmica i l'elevat endeutament. En tot cas estic satisfet d'haver pogut mantenir en funcionament i amb rendiment els nous equipaments que es varen engegar entre el 2010 i el 2011 a la fí de l'anterior mandat (el nou Museu, el CAT, el Centre de Tecnificació esportiva, acabar i obrir el Centre d'Interpretació del Monestir, el nou pavelló de l'Avellaneda); malgrat que tots suposen una major despesa ordinària sobre el pressupost municipal que ha vist reduïts els seus ingressos.

En quant a obra física destacar les petites actuacions de manteniment i moltes millores barri per barri, així com els nous aparcaments al barri de la Crta de Barcelona i al Raval de Sant Pere. També destacar i agrair l'activisme social de persones i entitats que ha suposat un èxit de la celebració de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2013 i una gran projecció exterior per Ripoll.

Diuen que els petits canvis són poderosos i ha canviat la imatge de Ripoll i la seva presència exterior de forma contínua en mitjans, entrevistes, noticies... (des de les Campanades de TV3, fins la càmera del temps, o el programa El matí de Catalunya Ràdio, la presència de La Lira a la Biennal de Venècia, ...).

Quins són els reptes per al darrer any de legislatura?

El principal repte és poder iniciar les obres d'urbanització del sector de la Preparació Tèxtil, una superfície de 55.000 m2 en el barri més poblat de Ripoll; això comportarà feina i moviment econòmic a Ripoll, i permetrà endreçar i posar en valor un espai que té moltes possibilitats d'actuar com a regenerador d'activitat. Així mateix poder tramitar i completar algunes modificacions del Pla d'Urbanisme de Ripoll que permetin desenvolupar sectors i generar moviment econòmic en el proper i mitjà termini a mida que la recessió vagi remetent.

• El Consell municipals d’Esports que s’estrenava per la fira de l’any passat. Qui en forma part? Quines funciones està portant a terme?

És un ens de participació ciutadana en el qual hi ha representades les entitats esportives de Ripoll; la seva finalitat és debatre i prendre acords en política esportiva, planificar i coordinar activitats, innovar, treballar plegats... i aglutinar les opinions, necessitats, projectes... de les múltiples disciplines esportives que es practiquen a Ripoll. El regidor d'esports i els tècnics municipals de l'àrea hi participen conjuntament amb els representants de les entitats i clubs.

• Al Ripollès els 19 ajuntaments i el Consell Comarcal s'han sumat al recurs d'inconstitucionalitat contra la denominada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) del Govern Espanyol. Què n’opina d’aquesta nova llei?

És una acció més del govern estatal per recentralitzar i per reduïr l'autonomia local; i també -no oblidem- torpedejar la línia de flotació de la realitat municipal de Catalunya i les nostres pròpies lleis.

• A mitjans de març ha tingut lloc la segona jornada tècnica que reuneix alcaldes del corredor de la C-17 per començar a debatre projectes. Ens pot avançar algun dels projectes que ha defensat Ripoll en aquesta trobada? Quins són els interessos principals que defensa aquest lobby d’alcaldes?

Ripoll defensa -com tots els municipis membres- que cal un projecte global del desdoblament de la línia de ferrocarril des de Montcada fins a Ripoll per poder reequilibrar el país i dotar-nos d'igualtat d'oportunitats als ciutadans d'aquestes comarques i del Pirineu; així com un eix viari de la C17 segur i fiable. També defensa el paper de les viles i comarques -com la nostra- en l'aportació de valor afegit a l'economia del conjunt del territori i del país. A la reunió d'alcaldes vaig citar un exemple entenedor : Al Ripollès els caps de setmana “importem” milers de persones a gaudir de la muntanya, de l'esport, la gastronomia, els productes locals, el turisme, el patrimoni, les festes i tradicions.... però entre setmana “exportem” tones i tones de peces de forja, aparells de ventilació, màquina-eina, tripa comestible, malles, xapa i mecanitzats, filats, aigua embotellada, biomassa, fusta, carn de xai, de vadella, de cavall, embotits, electrònica, quilowats hidroelèctrics,... però també treballadors i estudiants universitaris... i tot majoritàriament pel corredor de la C17 i la R3.

• Quina feina fa actualment l’Associació de Municipis per la Independència de la qual Ripoll forma part? Quin paper creu que tindrà l’Associació en el futur de Catalunya?

Fa el paper institucional d'ajudar des del municipalisme al Govern i la societat civil (ANC, Òmnium...) en el procés del nostre país cap a la independència de forma democràtica i pacífica. Tenir els ajuntaments com a institució més propera als ciutadans al costat d'aquest procés és una garantia de seguretat i de convivència en aquesta transició.

Serveis

• El Centre de Tecnificació Esportiva de Ripoll. L’any passat estava en creixement, augmentant el nombre d’alumnes. I ara?

Haurem passat de 6 alumnes el curs 2010-11 (fins i tot la Generalitat ens va reduir la subvenció pel baix rendiment del Centre) als actuals 15 alumnes del curs 2013-14; un increment del 150%. A la vegada els campus i estades que s'organitzen a l'estiu -des del 2011- al Centre ja suposen el 68% dels seus ingressos anuals i una forma de promocionar Ripoll amb la vinguda de turisme esportiu i les bones opinions que es generen.

En quin estat es troba el parquet que calia substituir després que generés varis problemes des de l’entrada en funcionament del pavelló?

Ja ha estat substituït per part de l'empresa adjudicatària de les obres i la seva garantia. Sense cap cost pel municipi. Agraeixo públicament la bona col.laboració i disposició de les entitats usuàries del Pavelló durant aquestes setmanes que han afectat el seu calendari i els seus entrenaments.

• El Programa “Bon dia” de l’Ajuntament de Ripoll per acompanyar les persones de més de 75 anys que viuen soles. Als 6 mesos d’engegar-se, ja té una cinquantena d’usuaris.

Sincerament crec que és una bona iniciativa que explico sovint a alcaldes d'altres municipis. Aquestes persones es senten menys soles i es poden detectar situacions de forma preventiva. Agraeixo als voluntaris del servei la seva tasca, implicació i il.lusió.

• La privatització del refugi d’animals del Ripollès. Quina és la postura de l’Ajuntament? Coneix la Campanya de l’Associació Animals Vida Digna perquè sigui l’associació animalista qui segueixi gestionant el refugi?

Conec la campanya. L'ajuntament tenim conveniat amb l'Associació Vida Digna el control de les poblacions gatunes del municipi i fan molt bona tasca i els felicito públicament.

A nivell comarcal cal recordar que el Refugi d'animals sempre ha estat privatitzat per part del Consell Comarcal del Ripollès que en té la delegació de competències dels municipis per la recollida i atenció dels gossos abandonats; quan estava a l'antic abocador de Les Llosses la gestió ja es feia de forma privada des de l'entitat precursora de l'actual Associació Animals Vida Digna; quan es va construir la nova gossera-refugi comarcal per a gossos la gestió -per mitjà d'un concurs públic i obert, en ser un contracte major- es va atorgar a una empresa privada la qual va acabar fent un conveni amb l'Associació Animals Vida Digna.

Actualment aquella concessió va finalitzar passats els quatre anys i ara el Consell Comarcal va tornar a convocar un concurs públic i obert per a la gestió de la gossera-refugi, en aquest concurs per import d'adjudicació de 30.000 euros anuals l'Associació Animals Vida digna s'hi va presentar i va quedar -per puntuació aconseguida- en segon lloc. Hores d'ara em consta que també ja s'han reunit per establir fòrmules de cooperació l'Associació i el nou concessionari del servei comarcal.

• Segons les dades de l’IDESCAT, des del 2010 al 2013 el nombre d’habitants de Ripoll ha anat baixant. Del 2012 al 2013 va perdre més de 100 habitants. El Ripollès va seguir la mateixa tendència. Què està fent l’Ajuntament per frenar aquesta tendència? A què creu que es deu aquest descens?

Ripoll: 2010 (10.991) – 2011 (10.913) – 2012 (10.904) – 2013 (10.798)
Ripollès: 2010 (26.580) – 2011 (26.393) – 2012 (26.268) – 2013 (25.995)

El descens es deu principalment a la recessió econòmica; les empreses han reduït llocs de treball per la reducció d'activitat i per poder subsistir, algunes malauradament han acabat tancant. Davant la manca d'oportunitats laborals moltes persones, especialment joves i les que havien arribat els darrers anys, busquen treball a fora de la comarca i això comporta -malgrat la millora de les comunicacions- una reducció gradual d'habitants. Això s'afegeix a la baixa natalitat que no relleva l'índex de mortalitat elevat degut a l'envelliment de població. És un fenòmen comú en diverses comarques de muntanya, que tenen l'afegit que les despeses del dia a dia (calefacció, desplaçaments, accés a serveis i oferta) són més elevades.

Com es frena això ? Reactivant l'economia, el consum, l'accés al crèdit i tresoreria de les empreses i autònoms, generant confiança en el mercat i en el consumidor, amb ajudes i incentius a la natalitat, millorant les comunicacions... i a nivell local per exemple modificant i desenvolupant urbanísticament algún sector de Ripoll generador d'economia i que havia quedat bloquejat en el Pla General d'Urbanisme del 2008 o per manca de sòl per a empreses i activitats o per la manca del Pla Especial d'infrastructures hidràuliques que preveia el planejament del 2008 com a previ i necessari a poder desenvolupar els sectors.

Indústria

• Fa uns mesos el Grup de Comunicacions del Ripollès es va traslladar del centre de la Vila de Ripoll cap a la Colònia El Roig. Sap si hi ha altres projectes per traslladar, ubicar negocis en aquell espai emblemàtic? Podria esdevenir una incubadora d’empreses de Ripoll (tipus la Vila Icària de Sant Joan de les Abadesses)?

Conec que hi ha projectes industrials en moviment expansiu. Això és una molt bona notícia i serà una reacció positiva en cadena per Ripoll i comarca. Ara mateix hem recepcionat el final d'obra del polígon Rocafiguera-Paperera Riera superior, i algunes empreses començaran a instal.lar-se.

En canvi, lamentablement, la zona del Roig està condicionada pel Pla Especial de les Colonies del Ter (2010), pel Pla urbanístic de Ripoll del 2008 i pel Pla d'Infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll -que s'ha fet al 2013 com una exigència del planejament del 2008-. Aquest Pla Especial condiciona i limita les actuacions en aquest sector de la colònia de Santa Maria.

• A l’estiu es van rebaixar els preus de les naus de lloguer que l’Ajuntament tenia disponibles al polígon industrial de La Barricona per facilitar que noves empreses hi poguessin accedir. A més es van ampliar els usos disponibles per a aquests espais. Han donat resultat aquestes gestions?
Actualment hi ha 5 naus amb activitats i la sisena ha rebut visites de vàries persones interessades. Hem hagut de situar els preus de lloguer en els preus de mercat de Ripoll i les comarques de l'entorn per poder ser captadors d'iniciatives empresarials.

• Fa més de 3 anys de l’adquisició per part de Sodeca de bona part del polígon industrial de La Barricona. Però diversos factors han anat endarrerint la seva implantació en aquest espai. Sap en quin moment es troba aquesta empresa?

L'empresa no va poder fer la inversió en construcció quan la tenia prevista a mitjans del 2010 per l'allargament dels processos administratius de l'adquisició dels terrenys, i a partir d'aquell moment va començar de forma més intensa la recessió global. En tot cas, els responsables de l'empresa m'han reiterat en vàries ocasions la seva voluntat de mantenir la seva inversió a Ripoll quan la situació econòmica millori i ho permeti. Hem de ser conscients que les empreses per expansionar-se necessiten tenir accés tant al crèdit per inversions, com al crèdit per tresoreria, que el volum de les vendes els permeti tenir resultats suficients per invertir i amortitzar ... i confiança en el mercat i en l'economia, factors que aquests darrers 3 anys no s'han donat.  

• Com va l’urbanització de l’espai de l’antiga fàbrica Preparación Téxtil a l’espai de la Devesa del Pla? L’any passat vostè parlava d’un moviment de prop de 8 milions d’euros i un possible centenar de llocs de treball.

Falta l'informe preceptiu del Ministeri de Foment – ADIF per aprovar definitivament el Pla Especial d'infrastructures hidràuliques dels rius Ter i Freser al seu pas per Ripoll, ara acabem d'aprovar el Pla de Millora Urbana del sector, faltarà aprovar el Pla d'urbanització, que esperem que els promotors de l'actuació ens presentin en breu. Un cop aprovats ambdòs, primer pel Plenari municipal i després per la Comissió Territorial d'Urbanisme a Girona la propietat podrà començar les obres.

Efectivament entre les obres d'urbanització i les obres dels espais que es venguin i construeixin pot suposar un moviment econòmic proper als 8 milions d'euros, la qual cosa és importantíssima per Ripoll.

Comerç

• Com està funcionant la campanya “Fart de fer cua”? Fes un berenar típic a Ripoll”? de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès amb el suport de l’Ajuntament.

Va començar fa quatre setmanes, i és massa aviat per valorar-la del tot. En tot cas és una acció més per captar l'atenció dels centenars o milers de vehicles que el cap de setmana circulen amunt i avall travessant Ripoll per anar a esquiar a l'hivern, i que tindrà continuïtat quan puguin i baixin per a buscar bolets la tardor, o a gaudir de l'alta muntanya a la primavera i l'estiu.

• El centre històric de Ripoll té actualment alguns locals comercials buits mentre que altres zones de la Vila, dóna la impressió que s’estan revitalitzant. Com viu l’Ajuntament aquest procés?

La regidoria de comerç disposa des de 2012 d'una partida pròpia per a promocionar l'activitat comercial, i l'Ajuntament també aporta la tercera part de la inversió del Pla de Dinamització Comercial de Ripoll que es gestiona amb la Unió de Botiguers de Ripoll. S'han generat noves activitats firals per a captar visitants tot l'any, un segon mercadet setmanal per a generar moviment econòmic, facilitar l'aparcament amb la campanya Aparca i Compra, s'ha posat l'aparcament gratuït al centre els dissabtes tarda...

Els darrers 5-6 anys a Ripoll s'hauran invertit en la terciarització de l'economia (creació d'equipaments culturals i turístics, promoció turística i comercial, promoció de la cultura, fires...) prop de 9.000.000 d'euros afegits a una despesa ordinària els darrers quatre anys de 2.800.000 euros; alguns procedents de subvencions i altres aportats per l'Ajuntament. La pregunta és si això ha repercutit suficientment per a potenciar amb moviment, clients i visitants tot el sector de serveis (comerç, turisme, hostaleria,... i els seus proveïdors) ?

Sóc conscient i preocupat per que actualment la recessió del consum, la fuga comercial, l'envelliment de la població, ... estan afectant greument el comerç i els serveis a la nostra vila, desplaçant dinàmiques de compra, tancant locals, poques obertures de nous... De ben segur que una millora de l'activitat industrial i empresarial comportarà una recuperació de l'activitat del sector serveis.

Turisme i cultura

 

• Valoració Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013. Repercussió.

Positiva des de tots els aspectes, tant per la implicació de les persones i entitats locals com per la repercussió nacional, pel seguiment en mitjans de les diferents activitats, per l'atractivitat que han tingut els diferents actes... i convençut que tindrà rendiment en visitants i activitats encara al llarg del 2014 i 2015 i següents.

• Un any de la obertura del Centre d’Interpretació del Monestir de Ripoll. Valoració? Funcionament de la oficina de turisme als baixos d’aquest centre?

S'ha incrementat significativament el nombre de visitants de l'oficina de turisme fins a superar els 25000 l'any 2013  i hem dotat al Monestir de Ripoll, -el principal focus d'atenció cultural, patrimonial, turístic i religiós- d'un espai explicatiu de la seva història, de la seva importància i del seu significat en el context del nostre país, cultura i fè.

• Coneix les dades del nombre de visitants que està portant a la comarca del Ripollès el projecte Terra de Comtes i Abats?

Al llarg dels seus primers 9 mesos de funcionament el 2013 haurà rebut uns 22.200 visitants.

• Com està funcionant el CAT Ripoll?

L'entitat que el gestiona, la Fundació MAP, ha plantejat fa poques setmanes unes millores; sembla bona senyal.

• La campanya: La portada del Monestir de Ripoll, Patrimoni Mundial a la UNESCO, en quin moment es troba?

Estem acabant la confecció del dossier de candidatura, també amb les dades de la repercussio social i econòmica que tindria la nominació; a la vegada estem rebent nombroses mocions i cartes de suport per part d'ajuntaments, consells comarcal, entitats, institucions... Així mateix s'ha engegat una campanya de suport popular amb adhesius per als vehicles i per al material escolar, difusió en vehicles professionals que viatgen arreu del país, banderoles a la població, un apartat a la web, la presència en xarxes socials...

A finals de juny la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya hauria d'aprovar aquesta candidatura per presentar-la a la tardor a la Comisión Nacional del Ministerio de Cultura, per a incloure-la a la Lista Indicativa de monumentos candidatos a patrimonio mundial, pas previ per a la seva presentació a la UNESCO a París el 2015 o 2016 suposant que els membres de la Comisión Nacional representants de les diferents comunitats autònomes de l'Estat així ho aprovin.

Fira de les 40 hores

• En aquesta edició, igual que la Universitat de Girona, també la Universitat de Vic serà present a la Fira de les 40 hores. La Fundació Eduard Soler ja fa temps que hi porta a terme projectes conjunts però sembla que darrerament s’han estret les col·laboracions entre aquesta universitat i la Vila de Ripoll. Com és la relació amb aquesta entitat, actualment?

Pel que respecta a la Fundació Eduard Soler la relació és molt bona, l'alcalde n'és el Vicepresident i en nomena dos patrons, que actualment són l'economista i auditor Sr. Gaspar Coderch i la Diputada al Parlament i experta en polítiques educatives comparades, Sra. Marta Pascal; ambdues persones amb forts vincles amb Ripoll i comarca.

Amb la Universitat de Vic, de la qual l'alcalde n'és patró de la Fundació, la relació també és excel.lent i estem treballant en diferents camps de col.laboració institucional i educativa : com ara la programació de la Universitat d'Estiu , amb la dotació d'una beca universitària a l'excel.lència acadèmica, amb els estudis de Grau en Mecatrònica i l'Escola de Treball del Ripollès (Fundació Eduard Soler), amb el nou projecte del SummerTech Campus a Ripoll...

• Enguany la fira tindran encara més presència que l’any passat els emprenedors i noves empreses del Ripollès. El futur de la comarca passa per aquí? I el comerç de la Vila, el veu animat per assistir a fira? Què més en destacaria de la fira d’enguany? (A veure si ens pot avançar el titular del seu discurs inaugural)

La presència i interès d'emprenedors a la Fira és vital. Demostra que malgrat que hi ha jubilacions i tancaments d'empreses i comerç i autònoms, malgrat que parlem que el jovent marxa a treballar fora i que ens envellim i ens descapìtalitzem.... malgrat això hi ha persones amb empenta, amb il.lusió per començar, per innovar, per canviar, en definitiva per emprendre a Ripoll i comarca; i això és VITAL.