20/5/13

Inauguració al Palau Robert de Barcelona

És un goig avui trobar-nos i retrobar-nos per inaugurar a Barcelona, dins l'oficina de turisme de Catalunya aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”.
Foto : Elripolles.info

Un projecte que pretèn també re-escriure els llibres i els textos de la història de la industrialització, de la ciència i la tecnologia, la tècnica, la història de l'aviònica o de la missilística al nostre país i a Europa i el món a partir de fer-hi constar la tasca fins ara no prou coneguda i reconeguda de Ramon Casanova i el seu entorn social, cultural i de país.

Cal tornar a explicar que tot i que el nom de boig podria encobrir una ofensa: atès que boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau...  cal considerar les altres accepcions de la paraula boig; boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.  Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

Foto: Elripolles.info
En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, un geni:  intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig genial també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors...   Sovint, la conducta una mica excèntrica, diferent, innovadora... d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

Inaugurem avui a Barcelona un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé reivindica el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella i els membres de la comissió organitzadora, sovint rememorem i homenatgem la nostra història ripollesa mil.lenària de monestirs, comtes i fargues i ens oblidem de la important història centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca i al nostre país. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.  L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic del Ripollès i del país.

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i reivindicar, recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Aquesta exposició és també l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de la cofraria de Sant Eloi” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura en majúscula de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

10/5/13

Presentant l'Arnau Puig, premi nacional de cultura 2012 a Ripoll

El Sr. Arnau Puig, sociòleg i filòsof, teòric del grup Dau al Set, premi nacional de cultura 2012 atorgat pel Conca, Creu de Sant Jordi 1992,  entre d'altres distincions, va protagonitzar el Pregó de festa major de Sant Eudald 2013 en el marc de Ripoll Capital Catalana de la Cultura 2013.

Arnau Puig, nascut a Barcelona l'any 1926, va ser un dels fundador del grup Dau al Set i, després de la mort d'Antoni Tàpies, és l'únic integrant viu d'aquest important moviment artístic (curiosament, l'únic que no pintava). Al llarg de la seva trajectòrica com a crític d'art i teòric ha col·laborat en publicacions tant especialitzades com generalistes com Algol, Dau al Set, Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, El País, Revista Europ, Gazeta del Arte, Batik, Avui, BonArt i Artes Plásticas, entre d'altres.


Del 1964 al 1975 Arnau Puig fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a les facultats de Filosofia i Lletres a la UB i a la UAB i també catedràtic d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. També va ser director de l'Institut d'Història i Arqueologia de Roma. Entre els reconeixements destaquen la Creu de Sant Jordi, (1992), el Premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (2003) i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2004). El 2012 el CoNCA li va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de Trajectòria Professional i Artística.

Arnau Puig fa més de  quinze anys que té relació amb Ripoll. El 1997 va presidir el jurat del projecte de colorejar les façanes de les cases del riu Ter, el 1999 va presidir el jurat seleccionador del projecte artístic Open Art que en el marc de la celebració de l'Any Gerbert va seleccionar vint artistes per representar la comarca arreu del país. També va comisariar l'any 2000 l'exposició La mà del poeta i el fons de 21 caplletres d’artistes catalans contemporanis que formen part de l’Scriptorium de Ripoll. Tot plegat, segons va expliocar en el seu pregó, Arnau Puig a partir de la coneixença i intermediació del reconegut artista ripollès Francesc Espigolé.


foto : Arnau urgell

15/3/13

Divendres 8 de març 2013 - Inauguració Centre Interpretació Monestir Ripoll

Inauguració del Centre d'Interpretació del Monestir de Sta. Maria de Ripoll 
Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Felip Puig, Conseller d'empresa i competitivitat; Al Reverendíssim Mons. Romà Casanovas Bisbe de Vic, a tota i' executiva del Patronat del Monestir, Vicari General de la diòcesi de Vic, al Delegat del Govern, Sra. Carme Rubió Subdirectora gral de Turisme, cap SSTT Cultura a Girona, president del CCR, Diputada i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats; resta d'autoritats; membres de la Comissió Ripoll 2013, representants d'entitats i institucions, senyores i senyors, amigues i amics,... saludar també als alcaldes i regidors dels municipis que compartim aquest projecte : St. Joan, Campdevànol i Gombrèn.
Una salutació especial avui al Consorci Ripollès Desenvolupament per ser l'alma matter, impulsora d'aquest projecte transversal i aglutinador, ens acompanyen els presidents precedents i l'actual president, i tot el personal que s'hi ha implicat, amb una menció especial i un agraïment públic a la Sra Maria Soy, i a la Sra Raquel Molina. Segurament només elles saben el que han patit. També ens acompanyen expresidents, l'exacaldessa i l'exregidor de cultura, per que com passa en els projectes importants, es comencen en una legislatura i s'acaben en una altra encara que sigui de diferents colors per que són projectes de poble, de comarca, de país.

Avui torna a ser dia molt important per a Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment i tanquem l'execució d'un projecte que es va engegar el 2008, un Pla de Dinamització turística de tot el territori de Ripoll i el Ripollès. Es tanca l'execució i comença el moment i el repte de gestionar-lo i fer-lo rendir. Gràcies també per endavant a les persones que en seran les responsables a partir d'avui mateix. Confiem en vosaltres.
Fem aquesta posta del llarg en el marc de 3 contextes que m'agradaria ressaltar :
    El primer que s'inaugura un projecte cultural en un temps de poques inauguracions i de poques inversions, i per tant aquí darrera hi ha un gran esforç de les institucions que hi han apostat, també de l'ajuntament. En uns moments d'austeritat, d'estalvi ... a Ripoll i el Ripollès ens atrevim a completar una inversió amb el convenciment de la seva rendabilitat socioeconòmica per aconseguir multiplicar per 2 o per 3 l'afluència de visitants cap al nostre poble i la nostra comarca. Una clara aposta de futur, pensant en atreure milers de visitants turístics d'inquietuts culturals, que podran complementar amb tota l'oferta d'oci, festiva, gastronòmica, esportiva, de natura... de la nostra comarca. La nostra intenció que no amaguem : és la dinamització del teixit socioeconòmic : el comerç, restaurants hotels, campings, turisme rural, serveis en general... però a darrera els professionals que donaran servei als establiments... i per tant una enorme roda econòmica imprescindible per fer Ripoll i la comarca sostenible, que hi hagi llocs de treball i per tant que hi hagi "vida".

    El segon, que l'inaugurem en el marc de l'any 2013 en que la nostra vila representa la cultura de tota una nació. un repte el de Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013 que hem assumit amb convicció i amb un gran orgull. L'orgull de ser a Ripoll, el bressol de Catalunya, una vila que ha tingut una importància històrica transcendental; i que no podem en cap cas separar del Monestir; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifré el Pelós, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciant la dinastia nacional catalana i el naixement més tard de Catalunya com a país; just el que ara anhelem en aquest moment de transició nacional. Però també Ripoll no pot entendre's sense altres personatges cabdals de la nostra història : Gerbert d'Orlahc, el Papa Silvestre II, l'Abat Oliba, abat de Ripoll, Cuixà, bisbe de Vic, fundador de Montserrat, impulsor de la Pau i Treva... o Berenguer el Vell, o el Bisbe Morgades, o Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història i la cultura identitàries.
    El marc de Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca "Ripoll", associada a la cultura i el turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intel·lectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura és el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat. Com va dir el conseller Mascarell fa unes setmanes dins el Monestir aquí prop, un país culte és un país més preparat per assolir els reptes de futur, entre ells el del seu dret a decidir esdevenir un nou estat d'Europa.
    El patrimoni i la història
    és una de les columnes sobre les que fem pivotar les manifestacions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana al llarg del 2013. El Centre d'intepretació del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll que ens acull vol potenciar, enriquir, difondre, la representació segurament més significativa i valuosa de la reconquesta catalana, de la repoblació del territori a través de la fe, del que va significar la protecció abacial per al sorgiment de tota una activitat empresarial incipient, del treball dels tallers monàstics de l'scriptorium o del treball de la pedra, amb la joia del romànic català, la portalada anomenada la "bíblia de pedra" propera candidata a Joia Patrimoni mundial de la Unesco.
    Des d'aquest centre monàstic la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. I això ho volem fer dins el respecte i el reconeixement del Monestir de Ripoll en la seva dimensiò de la fe cristiana i l'important tasca, encara actual d'evangelització del país.

    I el tercer contexte. Ressaltar que aquesta inauguració significa també una entesa entre el Bisbat i les administracions per aportar recursos públics que fan possible restaurar, preservar i donar ús cultural a uns equipaments i elements patrimonials que formem part de la nostra història i de la nostra realitat social com a poble. Dins el respecte a la fe, com he dit abans, però pensant també en la seva dimensió d'espai obert al culte, al transcendent i a l'enriquiment de les persones. Gràcies també a Mons. Romà, el Bisbat i el Patronat del Monestir de Sta Maria de Ripoll per participar i confiar en aquesta suma d'esforços en benefici de la nostra població, de la nostra cultura i del nostre país. Per a simbolitzar aquesta suma, demanaré a Mons. Romà Casanovas de prèmer la primera entrada conjunta CIM + RMSMRipoll; i de continuar la bona entesa amb la propera restauració i acords de gestió de l'església parroquial de Sant Pere com a nou equipament cultural i centre expositiu del ric lapidari romànic del conjunt monàstic, el que serà un nou potencial cultural i turístic que oferirà Ripoll.

Finalment demanar al H Conseller Felip Puig, ja veieu que els alcaldes sempre demanen, el suport institucional per a difondre des de la Direcció General de Turisme aquest producte de turisme cultural tan singular com és situar els origens, el bressol, de Catalunya al món i ajudar-nos a aconseguir les expectatives que hi tenim dispositades. Des de Ripoll i el Ripollès confiem també en el nostre Govern en aquest repte.
Visca Ripoll i visca Catalunya


10/2/13

10 de febrer, Cafè de Lletres a La Taverneta

TOTS ELS RENECS DEL CAPITÀ HADDOCK


Enguany es celebra el 50 anniversari de Tintin en català, també el 10è anniversari de 1001.cat l'associació catalana de tintinaires, que celebraren el 20 d'octubre la seva trobada anual a Ripoll, en el marc de la Capital Catalana de la Cultura 2013; per tots aquests motius la meva participació al Cafè de Lletres de La Taverneta d'aquest any, ha estat aquesta lectura dels renecs del Capità Archibald Haddock, ordenats alfabèticament.
Acaparador . aeròlit recauxutat . aixafaterrossos . aixafaterrossos caragirat . almirall de safareig, amfitrió . anacolut . analfabet . animal . animalot . antropòfag . antropopitec . antropopitec de pa sucat amb oli . apatxe . aprenent de dictador amb salsa de coco . aprofitat . arlequí . arpellut, arsenicòfeg, arvicòlid, asteca . astronauta de terra endins . atleta de pa sucat amb oli . atropellador . autòcrata . autodidacta . banda de babuins . banda de canacs . banda de caps quadrats . banda de marxants de guano . banda de vampirs . banda de zapoteques . banda de zapoteques d'estar per casa . banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó . bandarra . bandit . barbamec,  bàrbar . barretina . belitre caragirat . bergant . bèstia . bleda assolellada . boterut, botxí . brètol . brivall . brontosaure . bufaforats . bufacanyes, buidaampolles . buldòzer a reacció . cafre . caguetes . calçasses . caldereta reescalfada . canalla . caníbal . caníbal emplomallat del carall . caníbal impresentable . cap d'ase . cap de carbassa . capgròs . caragirat . carcamal, carn de patíbul . carquinyoli . carquinyoli remullat . carterista . catacresi . cataplasma . cataplasma de neula remullada . ceballot . cebollí . cercopitec . cianur . cicló ambulant . ciclotró . clatellut, climatèric, coleòpter . coleòpter caragirat . colla de bèsties . colla de sapastres . colominot, coloquinta . concentrat de neula remullada . contrabandista . corsari . cotorra del diable . cotorra llenguda . cotorra xerrapeta . covard . cowboy de l'asfalt . cretí . cretí escabetxat . cromanyó de nyigui-nyogui . croqueta de cuscús . cuc miserable . cuit amb sutge d'antracita, descamisat . desnerit, dinamiter . diplodocus . dromedari estrafet . ectoplasma . ectoplasma de bunyol estrafet . egoista . empastifós, ensofrat, equilibrista . escampafems . escanyabruixots . escanyabruixots amb all-i-oli . escanyapobres . esclavista . escurçó . escurçó maleït . esgarriacries . espantasogres . esparracat, esqueixat, extracte de cataplasma . extracte de ceballot . extracte de cretí momificat . extracte d'hidrocarbur . figureta de pessebre amb funda . fil·loxera . filibuster . filibuster de pa sucat amb oli . filibuster renegat . gallina . gamarús . ganàpia, gàngster . gàngster d'estar per casa . gardunya, gargarisme . giroscopi . godall, grandíssim covard . gratapalles, grumet desvergonyit . grumet del dimoni, heretge . hidrocarbur . home del sac farcit de crema de suro . hotentot . hotentot desvergonyit . iconoclasta . incendiari . incívic . invertebrat . judes . ku-klux-klan . lladre . lladregot . llagasta, llamp de llamps, llanut caragirat . lleganyòs, logaritme caragirat . macaco . macrocèfal . mal educat . malandrí . mameluc . mandril . mariner d'aigua dolça . mariner de terra endins . marxatons . mataparents, megacicle . megalòman . mercenari . mosca vironera . negrer . neuler rovellat . ninot de fira . oficleide . òliba mal dissecada . onicòrfor . oricterop . ornitorrinc .ostrogot . palíndrom . pallanga . papamosques, papú . paranoic . paràsit . pastanaga . patagó . piconadora . pillastre . pirata . pirata d'aigua dolça . pirata de l'asfalt . pirata del cel . pirofòric . piròman . pixallits . pixapins . pocapena . pocavergonya . podrit . polígraf . projecte d'analfabet caragirat . projecte de pillastre . protozous . quadrilàter . rapinyaire . rata . renegat . rizòpode . rostit d'ectoplasma amb all-i-oli . ruc . rufià . sabatot, sac de gemecs . sac de pus, sacabutxos . salpassers, saltabardisses . saltabarrancs . saltamarges, saltataulells . saltimbanqui . salvatge . sapastre . sàtrapa . sòmines, subproducte d'ectoplasma . suc de regalèsia . tanoca . tastacrestes, tecnòcrata . terrorista . tigressa . tinyosos, tombatruites . tornavís . trabucaire . trabucaire del carall . traïdor . transcolador d'aigua . trinxeraire . trinxeraire dels càrpats . troglodita . troglodita de carnaval . tros de babau . tros de catacresi . tros de mula . tros de quòniam, tros de tifa interplanetària amb ulleres . tros d'ectoplasma rebullit . tros d'iconoclasta . truà . vampir . vàndal . vatua el món, vegetarià . venedor de catifes . visigot . viviseccionista . ximpanzé . xuixo de crema . zapoteca d'estar per casa . zuau escabetxat . zulú

28/1/13

Inauguració Ripoll Capital Cultura Catalana 2013


Permeteu-me que més abans del protocol, saludi avui primer als membres de la Comissi organitzadora de Ripoll 2013 i a tots els que han col.laborat desinteressadament en l'espectacle inaugural, i que els agraeixi públicament la seva il.lusi ói implicació en aquest repte de Ripoll 2013;

Vull saludar també a les persones que ens estan seguint des de la Sala Abat Senjust degut al límit de capacitat d'aquest Reial Monestir, bona tarda.

Dono la benvinguda a Ripoll, bressol de Catalunya, al Molt Honorable Sr. Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat; representant del Bisbat, vicepresident i executiva del Patronat del Monestir, Delegat del Govern, Sra. Carme Crespo tinent d'alcalde de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sr. Xavier Tudela, president de l'organització Capital de la Cultura Catalana; president en funcions de la Diputació de Girona, Director General de Patrimoni, president del CCR, Diputada al congrès i diputats, Regidores i Regidors de Ripoll, alcaldes i regidors de la comarca i d'altres ciutats i viles del país; resta d'autoritats; representants d'entitats i institucions, pubilla, hereu, pubilleta....senyores i senyors, amigues i amics, Finalment també saludar a totes les persones i families que ens veuran en diferit demà i dies posteriors per la xarxa de televisions locals de Catalunya arreu dels pasos catalans.

Avui és un dia molt important per Ripoll, amb aquest acte "posem de llarg" oficialment tot un any en que la nostra vila representarà la cultura de tota una nació. Assumim el repte amb convicció i amb un gran orgull, varem prendre el relleu de Tarragona, i d'aquí menys d'un any el cedirem a Barcelona; la capitalitat ha recaigut en tres indrets que son de suma importància en el nostre país:

Tarragona, la Tarraco romana, amb una llarguíssima història al darrera, punt de referència de l'arribada i expansió de l'imperi cultural romà; deixador d'una empremta transcendental en la població i en la societat que marcaria el futur de la llavors encara inexistent Catalunya.

Ripoll, el bressol de Catalunya. Una vila possiblement modesta si la comparem amb Tarragona o Barcelona, per que en canvi ha tingut una importància històrica transcendental; en la nostra vila pren forma el testimoni -inalterat en el temps- del comte Guifrè el Pelòs, reconqueridor i repoblador dels territoris, trencador del vassallatge i la dependència del rei franc, iniciador de la dinastia catalana i precursor del naixement de la nostra nació.

Barcelona, cap i casal des de l'edat mitjana, assumit per la seva importància i la primacia sobre la resta de comtats catalans. Barcelona és alhora moltes coses, entre altres, una metròpoli mundialment coneguda, la ciutat de referència de la Mediterrània, la futura capital -així ho desitgem- del futur nou estat d'Europa.

Ripoll 2013 representa per als ripollesos i ripolleses una gran oportunitat per a potenciar la marca Ripoll, associada a la cultura i al turisme d'inquietuds culturals. Com ja he dit moltes vegades cultura és un terme simbòlic conceptualment molt important, els pobles es forgen amb l'esforç i el treball de tots, hi intervenen molts factors tant intellectuals com morals, que tots conformen la cultura. Cultura sé el que finalment marca la pauta de conducta del conjunt d'una societat.

Fa molt de temps que des de Ripoll ens preparem per assolir aquest repte, -com ha dit el Sr. Tudela, es va iniciar l'anterior legislatura amb altres persones, però continua ara per què és transversal- sabem que per a nosaltres representa una gran embranzida per als anys veniders i són moltes les persones i entitats que han participat per a programar al llarg de tot aquest any una intensa oferta cultural. A totes moltes gràcies una altra vegada.

Fem pivotar les manifestacions al llarg del 2013 sobre tres dimensions de la cultura ripollesa i per extensió trascendentals per al nostre país i conjunt dels territoris de parla catalana :
  • El patrimoni i la història. Justament ens trobem ara dins el Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll, la representació més valuosa del romànic català, la portalada anomenada la bíblia de pedra propera candidata a Joia Patrimoni de la Unesco. Que per cert Hble Conseller us emplacem a que ens hi ajudeu. Des d'aquest monestir i el seu scriptorium la cultura es va expandir de sud a nord, una tasca que ens ha deixat documents cabdals per donar a conèixer i compartir un passat comú. En aquest edifici ens han precedit personalitats preeminents com Guifrè el Pelós, l'abat Oliba, Gerbert d'Orlhac, Berenguer el Vell, el Bisbe Morgades, Jacint Verdaguer, Elies Rogent...i tants i tants d'altres més i menys coneguts o reconeguts, generació rera generació tots ells han deixat la seva petjada en diversos moments de la història.
  • La industrialització. la vila de Ripoll ha estat al llarg de la seva història un poble industrial. A l'esguard de la protecció abacial i dels recursos hidràulics, molins i fargues eixiren i marcaren la nostra història i la cultura. Els nostres antecessors ja eren obrers (foguers, fargaires, picamenes, estiraires, escolans ......) a les fargues des del segle XV, l'original treball del ferro i més tard de l'aram a travs del mètode de la farga catalana possibilitaria la rellevància de Ripoll en la fabricació de tota mena d'eines, claus i armes de foc. Més endavant es consolidaria amb força la nova indústria del tèxtil, que s'aprofitaria de la força de l'aigua per expandir-se. Finalment, i ja a partir de finals del segle XIX arribaria la metal.lúrgia moderna que encara té un paper rellevant al nostre poble. Tot això ho donem a conèixer en l'exposició permanent de La Farga Palau -que per cert Hble Conseller ens agradaria acabar-la reconeixent com a bé cultural d'interés nacional- i en el Museu Etnogràfic de Ripoll, com també en l'exposició Ramon Casanova "el boig de l'hispano" que inaugurarem d'aquí una estona.

  • El tercer eix o dimensió és la cultura popular, altrament dit el folklore o l'etnografia. Ripoll és un poble no massa gran, però molt viu, cruïlla de camins i d'influències. Tenim un altíssim nombre d'associacions i entitats que promouen des de fa segles les tradicions, les viuen i les projecten de generació en generació, fins als nostres dies i cap al demà. Avui aquí mateix i seguidament a la plaça en veurem una petita mostra; al llarg de l'any gaudirem de la seva programació i desitjo que per molts anys més. Ripoll compta amb un dels més antics i millors museus etnogrfàics de Catalunya, que el 2012 ha obtingut el Premi Nacional de Cultura i que es va omplint d'aquest llegat popular, històric i científic amb les aportacions d'entitats i families i persones.

Per mitjà d'aquests tres eixos mostrarem al país el nostre potent i important bagatge cultural. Des de fa més de mil anys som reconeguts com el bressol de Catalunya, referència poltica obligada a Guifrè I el Pels, referent també de l'expansió del món cristià i del repoblament del país a partir d'aquest monestir que avui ens acull; també per la figura cabdal de l'Abat Oliba, bisbe de Vic, impulsor de la Pau i Treva; artfex de la fundació de Montserrat el 1025.

Com a Capital de la Cultura Catalana al llarg d'aquest 2013 tenim previstes desenes d'activitats. Tenim gaireb éun any per endavant i us demano ara i aquí la participació i ajut dels ens pblics, entitats i associacions, també de les empreses, de tots i cadascún dels ripollesos i ripolleses. Tots podem participar d'aquest gran esdeveniment en la mesura de les nostres possibilitats, aquest 2013 per Ripoll ha de significar la inflexió definitiva en el sentiment del nostre propi orgull colectiu de poble i la capacitat de mobilitzar cap a Ripoll el sentiment, la voluntat, la mirada, la presència de milers de persones.

Volem i podrem incrementar el prestigi de la nostra vila i afegir valor a la nostra CULTURA en majúscula. Compto, comptem, amb tothom per reeixir en aquesta missió i us en dono les gràcies per endavant.

Visca Ripoll i visca Catalunya

 



Inauguració Exposició Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danés, el boig de l'Hispano

Em fa una especial il.lusió inaugurar aquesta més que exposició –un projecte de difusió cultural i pedagògica en tots els sentits- que porta el nom de “El boig de l'Hispano”. El nom de boig podria encobrir una ofensa: boig pot ser aquell que ha perdut la raó, o un eixelebrat, o fins i tot un babau, però boig també pot ser aquell que experimenta intensament un sentiment, una passió.

Els genis són bojos, segons diuen alguns, però també són poetes, mags, pintors, músics, escriptors, artistes, científics o inventors... o fins i tot els polítics !

En Ramon Casanova era un boig d'aquesta mena, intens sentiment de catalanitat i de compromís social; passió envers la investigació, l'estudi i el treball. Boig també per ser “diferent”, estrany, inquiet, excèntric... en una societat anclada, preservadora, costumista, temerosa, plena de pudors... 

Inaugurem avui un homenatge a un ripollès genial, d'esperit creador, a qui la capacitat d'observació, la paciència, la voluntat fèrria i la reflexió van portar a inventar un munt de ginys, entre ells el més espectacular possiblement, un estato reactor o pulsoreactor ja a l'any 1917, un enginy precursor dels propulsors de les V-1 alemanyes o dels motors “a reacció” aplicats a l’aviació. Un homenatge també a una part de la nostra història recent, principis del S. XX, com bé diu el comisari de l'exposició Sr. Pere Piella, sovint rememorem i homenatgem la nostra història mil.lenària i ens oblidem de la centenària, que també ha conformat el nostre llegat cultural. 

Sovint, la conducta una mica excèntrica d'individus amb personalitat pròpia, amb capacitat creadora i creativa, motiva certa desconfiança entre els integrants de la massa. El mateix Aristòtil deia que a tot geni li és afí una excentricitat. Ramon Casanova va patir també els efectes de la incomprensió dels seus contemporanis, d'aquí li ve doncs el sobrenom de “el boig de l'Hispano”.

En aquesta mostra podem trobar, a banda d'algun dels enginys patentats pel nostre protagonista, una àmplia documentació que abasta tota una època econòmica i social molt important a la nostra comarca. Trobarem també testimonis del compromís social de Ramon Casanova. I encara hi trobarem un altre vessant, la d'emprenedor: amb ell la família Casanova va transformar una farga catalana tradicional en una moderna fàbrica, pròpia ja de l'autèntica era industrial.

L’herència d’aquesta transformació forma part encara avui dia del nostre teixit empresarial i socioeconòmic, gairebé tots tenim un familiar o amic que treballa o ha treballat a la “la farga”; fins i tot jo mateix vaig poder treballar un temps al 1988 amb Damià Casanova, fill de Ramon, un altre inventor i innovador, en un projecte empresarial endegat els anys 70 fruit d’una innovació seva i que encara avui perdura a la comarca del Vallès, el motor de rotor pla de baixa inèrcia...

És evident que no tots podem ser genis; potser no podrem inventar res de nou, però en tot cas sí que podem exercir, com ell ho va fer, un cert esperit emprenedor i recuperar aquells valors que tan importants a principis del S XIX ho continuen essent avui dia : la cultura de l’esforç, creativitat, enginy, emprenedoria, fracassar i refer-se, el treball col.laboratiu i en equip, empenta, ideals, ... i que sovint molt sovint es parla de la seva necessitat d’inculcar en el món educatiu i en la nostra societat.

Com ja esmento en el pròleg de l'opuscle que s'ha publicat, crec que val la pena seguir l'exemple de Ramon Casanova i Danés, potser ens pot ajudar a oblidar-nos d'alguns dels inconvenients que ens porta el present. Mirar com encarar el futur i fer-ho amb desig de millorar les circumstàncies actuals. Tot això només ho podem fer amb molt d'esforç, però també amb molta gosadia i amb una gran dosi d'esperança.

Espero i desitjo que tothom pugui gaudir d'aquesta exposició tan ben planejada, vull agrair la tasca que han desenvolupat tots els integrants de la comissió organitzadora amb el seu comisari Pere J Piella al front, més d'una vintena de persones i col.laboradors, gràcies públicament a tots i totes.

Per acabar, esmentar que durant el 2013 i el 2014 aquesta exposició serà l’embaixadora de Ripoll i del Ripollès en diferents llocs del nostre país que l’acolliran, serà embaixadora de la nostra celebració de la CCC 2013 pel que fa a un dels seus eixos o àmbits :  la cultura “industrial” de la societat ripollesa, el que es reconeix com la protoindustrialització de Catalunya materialitzada en el treball del ferro a les fargues, el mètode català amb innovacions com la caixa dels vents o el torn de barrinar canons,  l’aprofitament hidràulic dels rius i la xarxa de canals, la reconeguda internacionalment fabricació de claus i armes amb innovacions empresarials com les anomenades “ordinacions de Sant Eudald” precursores de les actuals certificacions de qualitat industrial, la indústria tèxtil, ...  per tant també la cultura de la nostra realitat col.lectiva actual forjada sobre la base de l’herència rebuda de les generacions passades, entre elles de la generació de Ramon Casanova.

Moltes gràcies i enhorabona!


2/1/13

13 desitjos per al 2013

En el punt d'iniciar un nou any és un bon costum fer una mica de balanç sobre l'exercici anterior i proposar-se moltes bones intencions per al curs que està a punt de començar.

Aquest canvi de cicle que suposa l'entrada al 2013 és molt potent, tant políticament i social com econòmicament i cultural per a la nostra vila de Ripoll. Per poc positiva que sigui qualsevol persona, és recomenable que s'arribi a començar l'any força animat pel què ha de venir, pensar que totes les nostres bones intencions per a l'any entrant arribaran a fer-nos creure que tot serà possible i que, aquest any sí, aconseguirem la majoria dels nostres objectius.

A tots els ripollesos i ripolleses els desitjo que sigui així, però amb ànim realista em permeto compartir una reflexió : Cal tenir clar que el més important no serà el què pensem ni el que programem, sinó el què realment "Fem". Pensar és importantíssim, però és gratis. Planificar és fonamental però al cap i a la fi és rectificable o postergable. Per això el que comptarà de veritat és l'acció; que és la que de veritat ens aportarà un resultat determinat sobre allò que realment teníem intenció de fer.

Així doncs, per aquest 2013 no us desitjo pas que es facin realitat els vostres somnis, sinó que us desitjo que feu vosaltres realitat els vostres projectes; portant algun dels vostres somnis a la categoria de projecte, i duent el projecte a l'acció efectiva.

I per acompanyar aquest desig, exposo els 13 pels quals treballaré des de la meva responsabilitat política al llarg d'aquest any i des del mateix dia 1 de gener :

1.- completar el procés de tràmit urbanístic del sector Preparació Tèxtil com a element clau per al desenvolupament econòmic del Ripoll dels propers anys, i fent possible l'elevada inversió i el seu efecte multiplicador que portarà associada i la generació de llocs de treball.
2.- potenciar el projecte del nou Centre d'Interpretació del Monestir de Ripoll i tot el desenvolupament turístic que ha de suposar per Ripoll, aprofundint també en el concepte d´un futur aparcament cèntric com a clau en el suport i revitalització comercial i turística del centre històric.
3.- maximitzar l'impacte de la celebració de la Capital de la Cultura Catalana Ripoll 2013 i el seu efecte dinamitzador de vinguda de persones d'arreu cap a Ripoll al llarg de l'any i veniders, com a element dinamitzador del comerç, l'hostaleria, els serveis, els equipaments culturals... i el címax de sentiment positiu i orgull que ha de suposar per als propis ripollesos i ripolleses.
4.- treballar en el procés d'aconseguir l'estat propi per a Catalunya, des del municipalisme i des d'on s'escaigui, i fermament convençut que és l'única via per a mantenir l'estat del benestar al nostre país i al nostre poble, i el seu creixement econòmic a l'eliminar l'embargament de la nostra fiscalitat al qual ens sotmet l'estat central.
5.- ajudar per tots els mitjans que aflori activitat econòmica a Ripoll i l'entorn, cooperant en la creació d'un clímax agradable i sostenible per a les iniciatives empresarials i la creació de llocs de treball, com a millor eina de millora socioeconòmica per als ripollesos i ripolleses.
6.- dinamitzar els equipaments municipals que poden incrementar el nombre d'usuaris i visitants per a rendibilitzar-los socialment i econòmicament (Museu Etnogràfic, Centre de Tecnificació Esportiva, Àrea de Trial, Centre d'Interpretació del Monestir, ...)
7.- dinamitzar els mercats, fires i manifestacions de tipus comercial que poden ser atractives i captivadores per a públic local, comarcal i forani cap a Ripoll.
8.- mantenir el conjunt de la vila i els seus barris i carrers nets i endreçats com a autosatisfacció, orgull i confortabilitat per als propis vilatans i vilatanes, que ens sentim bé tots a la nostra vila, al notre barri, al nostre carrer, la nostra plaça... : És la millor sensació d'orgull que podem expressar tots plegats tenir una bona imatge de la nostra vila.
9.- mantenir el bon nivell de seguretat i convivència ciutadana que ens faci sentir bé a la nostra vila.
10.- promocionar l'esperit i activitat del nou  consistori infantil com a eina d'implicació de la societat ripollesa infantil i les seves families en el dia a dia i en el demà de la nostra vila.
11.- continuar potenciant la participació ciutadana i dels grups polítics en els consells de l'esport, de cultura, de joventut, comissions... i altres mecanismes municipals de consulta i decisió.
12.- no reduir ni els esforços ni els recursos destinats a la prevenció social i l'atenció dels més desfavorits i afectats per la situació econòmica mentres no remonti el cicle, apostant fermament pel model consorciat comarcal que permet la millor optimització dels mitjans materials i humans que es disposa.
13.- contribuir fermament a la coordinació comarcal i amb els ens privats i públics implicats en la dinamització i projecció econòmica per a aconseguir el màxim de recursos i la màxima eficàcia de les polítiques adreçades al desenvolupament de l'ocupació, l'empresa, la promoció turística i agroalimentària, la formació...

A totes i tots us desitjo de tot cor un bon 2013, esperant que puguem compartir un munt d'experiències i aprenentatges al llarg de la capitalitat cultural de Ripoll.

Jordi Munell
1 de gener de 2013

31/12/12

El Ripollès en miniatura

Excepcional el treball artístic del ripollès Toni Colomer i el seu pessebre monumental que aquests dies podem visitar a Ripoll a la mateixa Plaça de l'Ajuntament als baixos de Ca l'Uñó.

Una mostra del romànic, arquitectura tradicional i rural, oficis, la farga... de tot el Ripollès començant per la magnificiència del Reial Monestir de Santa Maria. Molt recomenable per a visitar i la gran afluència de públic durant les festes nadalenques mostra l'apreci que l'obra de Toni Colomer té a Ripoll mateix i entre els nombrosos visitants de fora.

14/12/12

Cloenda Tarragona 2012

Cloenda de la Capital de la Cultura Catalana 2012, Tarragona, 11 de desembre de 2012

Alcalde Josep Felix, regidora de cultura Carme, regidores, regidors, autoritats, ripollesos i ripolleses, tarragonins i tarragonines, senyores i senyors, gràcies en primer lloc per convidar-nos a acompanyar-vos en aquest acte de cloenda de la vostra capitalitat, és un goig i un honor estar aquí.

Al febrer, quan també em vareu convidar a la inauguració us deia que Tarragona, Ripoll, les viles i ciutats nomenades Capital de la Cultura Catalana, sentim que tenim la missió i fins i tot el deure de fer-nos sentir com a país, un país amb una sensibilitat i forma de ser especials i particulars, com és la nostra Cultura pròpia. Cultura és un terme simbòlic de gran importància, que inclou també les experiències i la manera de representar dun poble. I daixò Tarragona n’ha dónat fè al llarg de tot aquest any, i a Ripoll ho volem fer l’any vinent.

Avui ens enduem el vostre testimoni i el relleu cap a Ripoll, bressol de Catalunya, cap al Pirineu, terra freda –avui a -4ºC-, terra de visigots i vàndals, terra de reconquesta, terra de comtes i abats on el Comte Guifrè va sentar les bases de la dinastia nacional catalana, en un primer acte d’independència respecte l’imperi del rei franc.

A Ripoll per conmemorar aquesta capitalitat, una Comissió formada per persones tant a títol individual com en representació del teixit associatiu local de Ripoll han programat tota l’oferta cultural de l’any 2013 a partir de tres grans eixos :

El Patrimoni i la historia serà un dels eixos que vertebraran la Capital de la Cultura Catalana d’aquest 2013.  El màxim exponent del romànic català, la importància com a centre cultural del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll al llarg de la seva historia, i la tasca del seu Scriptorium, les figures cabdals de Guifré, l’Abat Oliba, Gerbert d’Orlhac (Papa Silvestre), Berenguer el Vell, el bisbe Morgades i la renaixença, el modernisme i Rubió…

La industrialització. Tradicionalment des del segle XV Ripoll ha estat una vila industrial. Primer amb les fargues i l’aprofitament hidràulic dels rius. El treball del ferro pel mètode de farga catalana dotà Ripoll d’una rellevància excepcional materialitzada en les eines agrícoles, Claus i armes de foc d’una gran qualitat. Posteriorment la indústria tèxtil va agafar embranzida gràcies també a l’aprofitament de la força de l’aigua.  D’aquesta tradició segles més tard en sorgiria la industria textil dels S. XIX i XX i la metal·lúrgica moderna de fabricació de màquines i eines que avui continua operant des de Ripoll en un món global. L’exposició permanent de la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll recullen, exposen i dinamitzen aquest llegat.
Finalment tindrem un tercer eix que incideix en l’etnografia i la cultura popular.  A Ripoll tenim un dels museus etnogràfics més antics del país -recent Premi Nacional de Cultura-, afegit a la riquesa d’associacions i entitats que actualment preserven i projecten amb gran dinamisme les nostres tradicions, activitats i festes cap al S. XXI.
  
Segur que com  vosaltres, el principal objectiu de la capitalitat serà la MOBILITZACIÓ DE MILERS DE PERSONES CAP A RIPOLL AL LLARG D’AQUEST ANY I ELS PROPERS; EL SEU PRINCIPAL EFECTE ÉS POTENCIAR LA MARCA “RIPOLL” ASSOCIADA A LA CULTURA I AL TURISME D’INQUIETUTS CULTURALS.
 
Mentrestant i avui aquí felicito Tarragona per l’èxit d’aquest any de capitalitat, i per la inauguració d’aquest impressionant nou teatre que desitjo que gaudiu molts anys. I aprofito per a convidar-vos a venir a Ripoll, a conèixer Ripoll, -a menys de 200km i de dues hores d’aquí- al llarg i través de totes les activitats que oferirem al llarg del proper 2013.



 

1/12/12

Consorci del Ter

L’agrupació de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:
L’exemple del Consorci del Ter

Mancomunar serveis, treballar en xarxa i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57 Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies -a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-, el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no hagués pogut mai assolir.
 
La visió inicial, molt encaminada a un projecte d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.

Tota aquesta feina al llarg de més d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant europeu premiat.

Aquests esforços, amb recursos diversos procedents de fons europeus (com  els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu, fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva, tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però, per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.
 
Un bon exemple d’aquestes iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i els nostres paisatges.

És en moments com els actuals quan cal apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica, de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat, implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit les nostres comarques i el nostre país.