Consorci del Ter

L’agrupació de municipis com a estratègia de desenvolupament territorial:

L’exemple del Consorci del Ter

Mancomunar serveis, treballar en xarxa i optimitzar les estructures existents és una de les estratègies més potents i alhora més viables per potenciar el desenvolupament territorial. En el marc de l’actual situació socioeconòmica, aquestes figures supramunicipals són de vital importància si volem seguir apostant pel territori com a recurs, com a potencial desenvolupador i dinamitzador de noves oportunitats. Un exemple d’això és el Consorci Alba-Ter, ara anomenat Consorci del Ter, creat l’any 1998 per part d’alguns ajuntaments de la conca d’aquest important riu del nostre país i que, amb pes ferm i constant, poc a poc però amb bona lletra, ha aconseguit aglutinar la pràctica totalitat dels ajuntaments riberencs del Ter fins arribar als 57 Ajuntaments actuals i 5 Consells Comarcals. Sense anar més lluny, el Consorci del Ter pot presumir d’haver estat capaç de mobilitzar més de 5 milions d’euros per a invertir directament cap al nostre territori al llarg dels 14 anys d’història, amb una aportació municipal de només el 13%. A més, ho ha fet sense que el seu pressupost depengui directament de cap administració com pot ser l’Estat, la Generalitat o les Diputacions, sinó amb la ferma voluntat dels ajuntaments que han vist, en el Consorci, l’instrument generador d’oportunitats i sinergies -a través de projectes cofinançats i de la implicació d’empreses del territori-, el paraigües que evidencia que la unió fa la força; plegats es poden optimitzar els recursos i aconseguir projectes que, cada ajuntament pel seu compte no hagués pogut mai assolir.

 

La visió inicial, molt encaminada a un projecte d’ordenació territorial i gestió conjunta d’aquests espais riberencs s’ha anat transformant fins a esdevenir un ens aglutinador que permet, per una banda atraure fons econòmics per invertir en els municipis, i per altra, una possible font d’estalvi, tot mancomunant serveis i oferint un recurs tècnic i executiu als ens membres. Aquesta evolució al llarg del temps i en el marc de l’actual situació, ha permès adaptar-se a les noves realitats, amotllar-se a les necessitats dels pobles, ciutats, municipis i del territori en el seu conjunt.

Tota aquesta feina al llarg de més d’una dècada es veu recolzada per un criteri transversal i d’horitzó ampli, com és la visió global del riu com una unitat, més enllà de límits administratius. No en va, el Consorci del Ter va ser guardonat l’any 2005 amb el Premi a les Bones Pràctiques Ambientals del Comitè Hàbitats de l’ONU, essent l’únic representant europeu premiat.

Aquests esforços, amb recursos diversos procedents de fons europeus (com  els programes LIFE + Natura i Feder), amb la implicació del món privat a través de nombroses fundacions i empreses del territori, amb el cofinançament dels projectes per part dels propis ens locals, etc., han permès revaloritzar desenes d’elements del patrimoni cultural fluvial (safareigs, fàbriques de riu, fonts, ponts, rescloses, etc.), han permès salvaguardar i divulgar el patrimoni natural (conservant pels boscos de ribera, vetllant pel cabal del riu, per la seva fauna i flora, amb exposicions i material educatiu) i en definitiva, tornar a apropar la població al seu riu, a la seva història, als seus orígens. Aquests recursos, a més, han permès crear llocs de treball molt transversals, des de tècnics qualificats, fins al món turístic o les empreses del tercer sector que executen gran part de les actuacions. A tall d’exemple, durant els darrers quatre anys s’han aconseguit 2,3 milions d’euros per millores de lleres, conservació del patrimoni natural, restauració del patrimoni cultural i altres accions que en deriven, com són educació ambiental a les escoles, publicació de llibres i material educatiu, foment dels usos turístic al llarg de la Ruta del Ter, etc. Però, per sobre de tot, han permès revaloritzar el riu i tot el que aquest porta associat, que alhora possibilita articular una oferta de desenvolupament territorial, tan necessària en els dies d’avui, per a promoure el creixement sòcioeconòmic i generar noves oportunitats.

 

Un bon exemple d’aquestes iniciatives és la Ruta del Ter, un itinerari que segueix el riu, des de la capçalera a Ulldeter fins a la gola a la platja de l’Estartit, al llarg dels més de 200 quilòmetres que permet descobrir caminant o a cop de pedal, tot aquest divers territori, el nostre patrimoni natural i cultural, la nostra història, els nostres pobles, la gastronomia, la literatura arrelada al riu i els nostres paisatges.

És en moments com els actuals quan cal apostar, més que mai, per implicar el territori i tenir una visió més estratègica, de llarga volada. Cal treballar plegats per fer ús d’ens supramunicipals coneixedors del territori i de les seves experimentades estructures, per aprofitar l’economia d’escala que suposa l’execució de nous projectes. Cal generar oportunitats a través de fórmules imaginatives i aglutinadores, que reverteixin cap als nostres pobles, viles i ciutats. Cal no deixar perdre, malgrat l’actual crisi econòmica, la feina i l’esforç dut a terme al llarg de tants anys de recuperació del patrimoni natural, cultural i el paisatge. Cal estrènyer lligams –com està fent el Consorci del Ter- entre el món públic i el privat, implicar tots els agents possibles per a promoure plegats els objectius per un territori ple de potencial, ple de recursos i ple d’anhels per seguir essent un motor de desenvolupament inequívoc que ajudarà a seguir caminant amb pas decidit les nostres comarques i el nostre país.