30/4/12

La increïble resposta de RENFE

Llegeixo amb estupefacció que RENFE, per tal de poder portar endavant el seu pla per estalviar 288,4 milions deuros proposa a Fomento apujar els preus dels trens de rodalies i mitjana distància en un 10,9%.

Els errors històrics de planificació, les més que possibles corrupteles, escàndols i intrigues han portat aquest país a un carreró sense sortida pel que fa a la planificació de les infrastructures de comunicacions, els eixos estratègics de vertebració social i econòmica. Tenim la xarxa més llarga del món dAVE amb el menor nombre de viatgers, es tracta dun immens desastre econòmic i representa una càrrega insuportable, ja que no es cobreix més que 1/3 del seu cost.

Mentrestant, la inversió ferroviària de rodalies i de transport urbà, que podria generar riquesa i ocupació queda un cop més relegada a loblit. Podem presumir de tenir el sistema ferroviari més pèssim delmón mundial, tant pel que fa al transport com a les rodalies.

Per acabar-ho dadobar veiem que el ministeri de Foment destina un 24% més de pressupost per a Madrid i un 95% menys per a Barcelona.

Ja no parlem de la nostra línia de tren, aquí la inversió serà de 0 euros. Podem presumir dhaver batut el rècord, si fem la mitjana de tots els trens que pugen i baixen de Ripoll a Barcelona (Pl. Catalunya) comprovem que per fer un trajecte de 100 km tardem 1 hora i 48 minuts, i això quan miraculosament no hi ha cap mena dincidència.

Fa uns anys un maquinista de RENFE comentava que els propis empleats parlaven daquesta línia comla del piojo. Ben cert, combois incòmodes i vells, avaries constants... un veritable via crucis. És impossible confiar en RENFE quan es tracta darribar amb exactitud a la feina, a una reunió, fer un enllaç amb algun altre mitjà de transport... sempre amblai al cor.

Amb tota la barra del món ens diuen que els preus del ferrocarril haurien danar-se igualant amb els dels països europeus com França o Alemanya, no ens diuen però que allà la velocitat mitjana de rodalies és exactament el doble que la daquí, ni que els preus sovint poden ser ben assequibles. Per comprovar-ho faig un cerca a DB (Deutsche Bahn) dAlemanya, simulo la compra dun bitllet danada i tornada dun trajecte de 192 km (384 km en total), per fer cada trajecte tardaré 1 hora i 15 minuts, i em costarà 24,5 euros!!! A més tenen el detall dinformar-me de lestalvi que hauré fet en emissions de CO2 a latmosfera pel fet danar en tren.

Tot plegat cansa, pagar la ruïnosa factura dincompetència i manca de previsió gairebé esfereeix. La llista és molt llarga: aeroports sense avions, autopistes en fallida, AVES ruïnosos, universitats sense alumnes...

Els catalans som solidaris, però potser a vegades arribo a pensar que també una mica babaus. Tenim i hem tingut molta paciència, però ara ja lestem acabant. No volem pagar per serveis que no rebem i si continuem així potser haurem de donar un bon cop de falç per defensar la nostra terra.

24/2/12

Per "carnaval" tot s'hi val

Dissabte carnavalesc l'escollit per a la visita guiada a la Lira de Ripoll; un acte obert al públic organitzat per l'Associació AxA (www.arqxarq.es) Arquitectes per l'arquitectura- i amb l'exposició per part del Sr. Ramon Vilalta, arquitecte d'origens paterns ripollesos i membre de l'estudi olotí RCR Arquitectes.

L'empresa RCR Arquitectes va guanyar el concurs d'idees convocat per l'equip de govern de l'ajuntament de la llegislatura 2003-2007 (ERC-PSC-ICV) i per tant ha estat l'empresa directament responsable del projecte i de l'execució d'aquest espai urbà en el seu 95% i el 5% restant final ho fou en mans dels propis serveis tècnics municipals. L'espai transformat arquitectònicament de La Lira desperta -com passa sovint amb l'art- sentiments que no deixen indiferents i sovint contraposats en el públic i els vilatans, tant de sorpresa, d'admiració pel buit generat, pels materials... com també de desencís i de rebuig per motius de cost, d'utilitat, de practicitat, de fredor...Sense voler personalitzar en els sentiments i l'estètica de l'art arquitectònic que sempre són subjectius, sí que m'agradaria, i crec convenient, informar d'aquells aspectes més objectius i plausibles que envolten aquesta obra, i que tots hem de conèixer, ens agradi més o ens agradi menys.

Exposo a continuació una relació de patologies ocasionades per defectes de disseny o per la incorrecta execució, detectades en el conjunt de la plaça i espai de la Lira en els darrers mesos, i que per solucionar-les hauran representat o representaran un sobrecost per al nostre poble :

- L’aïllament impermeable del paviment de la plaça va ser previst mitjançant dues capes de membrana butílica en capes successives sobre el forjat de formigó i sobre la capa de formació de pendents. La mala concepció del sistema d’aïllament i omissió en el control d’execució va propiciar una entrada d’aigües provinents del carrer que es filtrava entre les dues membranes i que per gravetat avançava fins a la façana al riu acumulant-se per sota de la canal de desaigua prevista i ocasionant degoters a la sala inferior.

- La previsió de desaigües de la canal de recollida de la façana al riu, preveu embornals embocats a tubs de diàmetre inferior a una polzada, i deixats in situ dintre dels murs de formigó.
El diàmetre insuficient i la impossibilitat de registre han hagut de ser resolts amb conduccions paral·leles.

- El sistema de cobert mitjançant plaques translúcides de policarbonat, subjectades amb corretges metàl·liques, va haver de ser r calculat i reforçat durant l’execució.
Actualment la deformació o "fletxa" d’alguns d’aquests panells ocasiona degoters a l’espai de la plaça gairebé irreversibles sense una actuació molt costosa.

- El sistema de tancament dels espais laterals de l’espai cobert és format amb plans de vidres de grans dimensions subjectats amb guies de passamans metàl·lics a nivell de paviment i a nivell de sostre. Alguns d’ells son practicables correders, guiats dins de les pròpies guies de subjecció.
Donat el pes dels vidres i el sistema de guies formades “in situ” els panells corredors han esdevingut del tot impracticables. Les grans dimensions dels vidres previstos com a portes practicables els fan poc funcionals i fràgils. En aquests moments n'hi ha que no es poden obrir, n'hi ha que s'han separat i inclús el dia que va fer vent va trencar-se'n un de sencer.

- Certs “efectes” de disseny han comportat la necessitat d’adoptar mesures correctores en front riscos clars de cops i perill de caiguda : A l’escala que baixa a la sala s’ha hagut de conduir la circulació de les persones mitjançant la barana per evitar topar amb el cantell del forjat. A l’extrem del pont s’han hagut de disposar jardineres per evitar la punta que forma la barana. La barana del pont presenta parts de poca alçada que ha calgut assegurar amb baranes addicionals. Les frontisses previstes a les portes d’acer existents a la part cega del lateral de la plaça, no sostenen el gran pes de les fulles hi ha calgut reforçar-les.

-A nivell d'enllumenat del pont, ha deixat de funcionar, no s'ha pogut accedir a canviar els fluorescents per l'oxidació dels materials i s'ha hagut d'executar una nova instal.lació.

-L'enllumenat de la coberta està apagat després de rebre denúncies per contaminació luminica i s'ha hagut de col.locar llums de leds a la façana del bar, quedant pendent l'altre costat.

-L'armari electric: s'ha hagut de posar safates canaleres per protegir cables, retirar el quadre d'obres i s'han hagut de tallar les portes dels quadres elèctrics i de gas perquè era impossible moure-les pel pes i ja s'havien mogut rascant el terra, inclús un dia en va caure una.

-S'ha hagut de posar un comptador elèctric per mesurar el consum de l'espai bar al no estar independitzat de la sala. El mateix s'haurà de fer per a la calefacció de gas.

-Per la legalitzar la calefacció de gas s'ha exigit l'adequació de l'armari de comptadors i l'execució d'una xemeneia de 2 metres d'alçada.

-Per climatitzar el Bar, és més que probable que caldrà tallar les reixes embellidores que no permeten la sortida de l'aire.

-Les planxes del terra se n'han hagut de soldar, ja que per les seves dimensions longitudinals i el seu gruix, l'efecte de les dilatacions per la calor les fa aixecar.

-El manteniment de la jardineria s'haurà de fer amb una empresa especialitzada en treballs en alçada ja que no hi ha accés directe a les jardineres i els operaris han de penjar-se lligats.

-El tipus de paviment metàl.lic de la plaça fa que "brutegi" sovint malgrat la neteja que s'hi practica. L'accessibilitat a la neteja externa dels vidres de la barana de la plaça i de la sala d'art inferior obliga a contractar una empresa especialitzada amb un cost addicional.

-Es va haver de contractar la instal.lació de 2 parallamps amb pressupost extra a finals del 2011 per tal de poder donar compliment a la finalització i certificació del projecte, i malgrat que hi estava incorporat.

-Els extractors d'aire dels serveis estaven per sobre del celràs sense reixa que permetés l'extracció i renovació de l'aire. El tub de conducció de l'aire extret el reconduïa d'un lavabo a l'altre forçadament, acumulant les males olors en un dels serveis, per una incorrecta situació de l'aparell.

Però agradi més o agradi menys La Lira és l'espai que tenim, utilitzem i gaudim a Ripoll per a tot tipus d'activitats populars, festives, culturals, socials, comercials, firals... a l'aire lliure que requereixin restar protegides de les inclemències meteorològiques en forma de precipitació o en forma de radiació solar, és a dir sotacobert o a aixopluc. Si a més a més pot ser un referent arquitectònic de disseny més enllà dels seus problemes o mancances més casolans del dia a dia... benvinguda sigui !!! i sense menystenir el reconegut Pont de Ripoll de Santiago Calatrava amb tots els seus avantatges, defectes, utilitat i costos associats de manteniment.

30/1/12

Acte inauguració obres restauració del claustre

Sigueu molt benvinguts/des a Ripoll, bressol de Catalunya
És un goig poder celebrar a la nostra vila aquesta inauguració de la restauració de les mènsules i els paraments del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll. Una obra que s’ha fet en diferents fases i que va començar l’any 2007.I tot això s’ha pogut fer gràcies a l’ajut de la Fundació La Caixa, la Conselleria, i la Diputació. Gràcies per invertir a Ripoll. hem de donar les gràcies al Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, que ha fet una gran feina, i als caps de servei, arqueòlegs, arquitectes, restauradors, tècnics... que ho han coordinat.

De ben segur en el marc d'aquest claustre mil·lenari, aquestes parets que ens envolten ens parlen d’uns “tempos” més relaxats i d’una manera de pensar més serena que la societat actual. Probablement si les parets poguessin parlar ens dirien que no és ni la primera ni la última vegada que aquest claustre s’ha de restaurar i de reinaugurar.

La restauració que avui inaugurem ha donat nova llum al claustre. Quan al segle XIX es va dur a terme la última renovació, tot just es començava a utilitzar el ciment pòrtland a casa nostra, era una novetat només per a les grans obres, i com que la cosa s’ho valia no s’hi van pas posar per poc, així que van col·locar ciment portland a tort i dret, tot simulant carreus. I és clar... potser era molt modern a la seva època, però aquest revestiment va enfosquir el claustre durant més de cent anys. Per sort avui n’hem recuperat la seva lluminositat inicial.

Ara tenim gairebé un nou claustre del qual en podem presumir, però algun dia -i ho dic públicament com alcalde i com a membre del Patronat del Monestir- ens agradaria poder tenir la possibilitat d'exposar també a Ripoll l'extraordinari conjunt de lapidari i capitells i altres troballes relacionades amb el Reial Monestir.Més enllà del valor patrimonial, avui també sense cap mena de dubte es fa possible una nova lectura de la història del Monestir i del seu Claustre, i per tant obrim de nou la porta a visitants, estudiosos, amants de la cultura i del patrimoni, al turisme... atrets per redescobrir un dels conjunts monumentals cabdals i referent en la història del romànic i de la cultura i civilització europees. I per tant baixant a preocupacions més materials i terrenals -com les que preocupen a un alcalde de poble- ha de ser un nou revitalitzador de l'activitat turística i de serveis per Ripoll i el Ripollès per a fer bullir l'economia local.

Per acabar, demanar també -l'alcalde només fa que demanar- públicament que les intervencions de restauració, manteniment i arqueològiques puguin continuar en el futur immediat, per tal d'anar completant la posada en valor del conjunt monàstic.

Moltes gràcies,

26/1/12

Ripollès Líders 2011

ELS PREMIS LÍDERS I LA COHESIÓ COMARCAL

fa un any, Corisa Media grup va crear els premis Líders amb la voluntat de premiar i reconèixer a persones o a col·lectius que d’una manera o altra haguessin contribuït a potenciar la nostra comarca. La iniciativa va tenir un gran èxit, amb la presentació de 120 candidatures i una gran participació per part dels votants. Enguany, en la seva segona edició, les 45 candidatures presentades han sumat prop de 30.000 vots, una xifra gens menyspreable en una comarca que té poc més de 26.000 habitants.
I és aquí on voldria anar a parar, a parlar de l’esperit de comarca. Sembla que quan es parla de potenciar les comarques es fa tan sols una llista de millora d’infraestructures –que evidentment també s’ha de fer-, però jo voldria anar més enllà. En un món cada vegada més individualista, estic convençut que ens cal urgentment buscar espais de col·laboració, és important crear un projecte comarcal comú, hem de sumar esforços entre pobles per promoure activitats i augmentar la cooperació. I això també s'aconsegueix amb iniciatives com la dels premis Liders del Ripollès.

Les comarques no són només un seguit de pobles més o menys propers geogràficament, sinó que hi ha quelcom intangible que ens hauria d’unir. La comarca som les persones; les milers de persones de tots i cadascún dels pobles; persones anònimes i persones que transcendeixen, voluntària o involuntàriament. Algunes d'aquestes persones avui són candidats/tes i finalistes d'aquests premis Lider 2012. Enhorabona a totes aquestes persones, empreses i entitats per la tasca que fan dia a dia.

Sota aquest esperit, tots junts hauríem de voler i hauríem de ser capaços de trobar continguts i plantejaments comuns que ens puguin satisfer i potenciar com a ripollesos/es del Ripollès. I ho demano conscient que no és fàcil ajustar els interessos de tots plegats, només ens cal fer una petita reflexió: des de Madrid es lamenten dels dictats imposats per Europa, des de Catalunya ens queixem del centralisme de Madrid, des de les capitals de comarca protestem pel centralisme de Barcelona, i des dels pobles de les comarques sovint es queixen del centralisme de la seva capital comarcal...

Des d’aquest punt de vista, Corisa media grup i els seus mitjans de difusió han fet des dels seus inicis una gran contribució a “la causa” comarcalista del Ripolles, el seu projecte empresarial és i ha estat d’àmbit comarcal. Mai s’ha plantejat si la notícia era menys important perquè sorgís del poble més petit del Ripollès. Tots els esdeveniments tenen un espai informatiu en els seus mitjans i són tractats amb seriositat i consideració.

La creació dels premis Líders va en la mateixa direcció, al reconèixer les 11 iniciatives, tan se val d’on siguin les persones, les empreses o les institucions. Tothom pot proposar-les i igualment tothom pot votar-les.

Així doncs vull agrair i felicitar públicament a Corisa media grup la seva idea i la seva iniciativa, desitjo que tingui èxit any rere any i que un cop més contribueixi a què conjuntament sapiguem valorar i estimar totes les iniciatives personals, empresarials, associatives o institucionals que representen la riquesa i la diversitat dels nostres pobles i del nostre Ripollès a través dels nostres “líders”.

9/1/12

Carta als Reis

Benvolguts reis Mags d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar,

Tots els ripollesos i ripolleses estem molt contents de rebre-us un cop més a la nostra vila, és un gran honor tenir-vos aquí. Sabem que esteu molt enfeinats, i tot i així heu vingut per rebre les cartes i les peticions dels nens i nenes de Ripoll, i els que estan aquests dies a Ripoll. També suposo i espero que també ens portareu alguna cosa als més grans, pares, mares, avis, àvies, besaris i besàvies...

Us haig de dir estimats reis Mags que gairebé tots els nens i nenes de Ripoll s’han portat força bé aquest any, si més no aquests últims dies... per tant us demano tots ells rebin algun regal de part vostra.

Com a alcalde de Ripoll també haig de fer-vos algunes peticions en nom de tota la ciutadania. Hem tingut un any una mica difícil, i tot i que sou reis mags, ja sé que no podeu resoldre tots els problemes del món i del nostre poble, però de tota manera per demanar que no quedi:

Us demanem per sobre de tot feina a Ripoll. Un lloc de treball digne per a tothom.

Ens agradaria també poder tenir la doble via de ferrocarril... i si això no és possible... que almenys els trens siguin una mica més puntuals i que ens posin els vagons nous que ens van prometre per aquest any.

Us demanem també que ens arreglin l’entrada a Ripoll per la C-17, us agraïm que aquest any ens hagueu portat els 4 carrils fins a Ripoll, ens han anat molt bé... però si poguéssiu fer-nos de mitjancers aniria bé que ens acabessin de fer les obres fins a l’entrada del poble per fer-la més digna però sobretot més segura.

Us demanem que ens concediu a tots perseverança, pau, paciència i solidaritat... i que en aquests temps difícils siguem capaços d’ajudar-nos els uns als altres amb generositat.

Per la nostra part ens comprometem a treballar plegats amb honestedat i rectitud. Volem servir al nostre poble i ens mena una gran il·lusió per complir els somnis dels ripollesos i ripolleses.

Estimats reis, un cop més us donem la benvinguda a Ripoll, porteu regals i joguines als nostres nens i nenes durant aquesta nit, que tingueu molt bon viatge de tornada cap a Orient, i no us oblideu de tornar l’any vinent, moltes gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar!!!